Lluís Nicolau d'Olwer

Nasqué el 1888 a Barcelona. El 1917 Nicolau publicà Literatura Catalana. Perspectiva General: la primera història de la literatura catalana escrita en català. Fou nomenat membre de l'I.E.C. i sortí escollit regidor a Barcelona incorporant-se a la Comissió de Cultura. Des d'allà impulsà projectes de renovació pedagògica.

El 1922 fundà Acció Catalana i França li concedí la Legió d'Honor. Fou professor de la UAB, ingressant a la U.A.I. El 14 d'abril de 1931 fou nomenat Ministre d'Economia. Diputat a Corts, destacà per la seva defensa de l'Estatut. El 1936 fou nomenat Governador del Banc d'Espanya.

El 1939 s'establí a París on presidí la J.A.R.E. Petain l'empresonà. L'any 1945 marxà Mèxic com ambaixador de la República. El 1946, es casà amb Palma Guillén. El 1951 presidí els Jocs Florals de Nova York, i el 1961 entrà al Colegio de México Morí allà la vigília de Nadal d'aquell any.

Entre els anys 1926 i 1931 publicà: L'Expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental, El pont de la mar blava, Resum de literatura catalana, Paisatges de la nostra història i La lliçó de la dictadura.