El Mestre Morera es deia: Enric Morera i Viura.  Neix a Barcelona el 22 de maig de 1865 i mor als 76 anys, l'11 de març de 1942.

De ben petit marxa amb la seva família a l'Argentina, primer a Buenos Aires i desprès a Córdoba (Argentina), on aprèn les seves primeres nocions de música i recorre la Pampa Argentina. 

El seu pare, fuster, tocava el contrabaix.

De tornada a Barcelona, estudia violí, s'incorpora a l’orquestra del Liceu, també estudia piano i harmonia.

Vol ingressar, per ampliar els estudis de música, al conservatori de Brussel·les. Però no te diners per pagar els estudis, Decideix tornar a l'Argentina per aconseguir-los. Treballa fent classes, tocant en cafès, teatres i esglésies.

Per fi entra al conservatori de Brussel·les, on aconsegueix una bona formació tècnica. Allà coneix a diferents personalitats del món musical del moment.

Torna a Barcelona, te 25 anys. Entra en contacte amb els cercles innovadors: L'Avenç i els Quatre Gats.

En S. Rusiñol i P. Picasso l'introdueixen als cercles modernistes.

Crea la coral “Catalunya nova” i viu un temps a Sitges.

S'enfrontà amb la crítica i els responsables de la vida musical catalana.

Promou diferents empreses però fracassa: el teatre líric català i Espectacles i Audicions Graner. En Morera queda arruïnat. Prova sort a Madrid, on escriu la seva primera sardana: Enyorança.

Torna a Barcelona.

Decideix escriure la seva obra lluny de l'ambient hostil de la ciutat. Se'n va a Sitges compra una sínia i un ramat de cabres i comença a fer de pagès. En aquest període compon: La Santa Espina, Els tres tambors, la nit de Reis El comte Arnau i l'òpera Emporium.

Novament viatja a l'Argentina.

Finalment, Ignasi Iglésias, regidor de l'ajuntament de Barcelona, el crida i el nomena sots-director de l'escola de música municipal i s'encarrega de la classe d'harmonia, contrapunt i composició.

Va estar casat amb Maria Riera. Va tenir dos fills: Jordi i Maria. Jordi va morir quan encara era jove.