Allemande:
Dansa lenta de ritme binari
amb caràcter expressiu i melòdic. |
| |
Aria:
Es una composició
musical per una sola veu i un acompanyament de un o varis instruments. |
| |
|
Baix continu:
Base harmònica
que es presentava al llarg de la composició. interpretat
per l'orgue, el clavecí o l'arpa.
|
| |
Bel
Canto:
És la forma vocal
característica per les llibertats d'interpretació. va
l'origen de la cadenza al concert per instrument solista. |
| |
Bourrée
Antiga dansa francesa,
de compàs binari, de caràcter alegre. Forma part de
la suite. |
| |
Cantata:
Aquesta forma musical,
es basa en un text religiós de tipus líric interpretat
per sols, orquestra i cors, alternant-se. La cantata està formada
per arias i recitatius.
A la cantata no s'explica cap història. |
| |
Chacona:
Dansa d'origen espanyol,
de caràcter viu, a França es transformà en una
forma cortesana, austera. Formà part del ballet i de l'òpera. |
| |
|
Cobla:
Conjunt instrumental popular català, en el qual predominen
els instruments de vent, que executen la música de diferents
danses populars. És formada per onze músics que toquen
els instruments següents: el flabiol i el tamborí, (tocats
pel mateix músic), 2 tibles, 2 tenores, 2 trompetes, 2 fiscorns,
1 trombó i 1 contrabaix.
|
| |
|
Concerto:
Aquesta forma musical
està formada per tres moviments contraposats
| |
1 - Allegro |
| |
2 - Lento |
| |
3 - Allegro |
El concerto es basa en el contrast.
Contrast entre el Tutti i el Concertino.
El concerto era format per un ritornello (interpretat per Tutti) i
el solo, interpretat pel concertino i que aportava noves melodies
a la composició.
Segons els la distribució el Concerto podia ser:
| |
Concerto
Grosso: Grup de solistes i orquestra |
| |
Concerto
Solo: Un solista i orquestra |
|
| |
Concerto
Grosso:
Destaquen els solos per
a diferents instruments en contrast amb l'orquestra. Els primers representants
d'aquest forma foren en Corelli i Geminiani; posteriorment aquesta
forma arribaria al màxim d'esplendor amb Vivaldi.
Amb Vivaldi, el concerto grosso serà format per tres moviments:
allegro-adagio-allegro. |
| |
Courante:
Dansa de ritme ternari,
animada. Sols contrastar amb l'allemande,
que normalment es troba a la suite. |
| |
L'Empordą:
Sardana per a cor masculí, amb text de Joan Maragall i
música d'Enric Morera, escrita l'any 1908. La música
acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament,
cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall. |
| |
Fuga:
A la fuga una melodia simple
es va repetint en diferents tons, com si la melodia es fugís
d'una veu a una altra en continues imitacions. amb J.S.Bach la fuga
arriba a la seva estructura perfecta. |
| |
Gavotte:
Dansa francesa de compàs
binari i temps moderat. Bach la fa servir a les seves suites. |
| |
Giga:
Dansa de compàs
ternari i d'origen Irlandès. Normalment formava la part final
de les suites barroques. |
| |
|
Lied:
Composició vocal breu, típica dels països
germànics. De caràcter religiós o profà.
Des del 1750, alguns autors de l'escola de Berlín cultivaren
el lied. Vivificaren la cançó popular i la convertiren
en una composició culta. Entre els més notables es
destaquen els lieder de Bach, W.A. Mozart, Mendelssohn, Beethoven
i Schubert. Al romanticisme el lied esdevingué una conjunció
de poesia i música. El lied té l'esquema teòric
A-B-A.
|
| |
Minuet:
Dansa d'origen francès,
amb compàs ternari. Va formar part de la suite
barroca, de les partitas i finalment de la
simfonia. Posteriorment evolucionà originant l'Scherzo. |
| |
|
Nacionalisme
musical:
Moviment que es desenvolupa a la música europea del s XIX.
Propiciava la diferenciació de la música feta als
diferents països, mitjançant la inclusió d'elements
musicals del folklore (danses, cançó popular, etc).
El nacionalisme musical tingué una especial força
a: Rússia, Bohèmia, Hongria, Romania, Polònia,
Noruega, Finlàndia, Anglaterra, Espanya.
Als Països Catalans hi ha hagut la tendència hispanitzant
(Pedrell, Albéniz, Granados) i l'orientada al folklore català
(Morera, Nicolau, etc).
|
| |
Òpera:
L'òpera és
una obra de tipus narratiu i amb representació teatral. Sorgeix,
doncs, de la combinació d'una gran quantitat d'elements: teatrals,
musicals, tècnics, ... L'òpera podia narrar històries
sèries, de caràcter mitològic o aristocràtic;
o be històries on es criticarà a l'aristocràcia
i amb personatges de tipus popular: l'òpera bufa. |
| |
Oratori:
Es tracta d'una composició
de tipus religiós, amb caràcter narratiu i sense presentació
escènica. |
| |
Partita:
Forma musical Barroca,
normalment destinada a instruments de teclat. Inicialment constava
de sis seccions. Posteriorment es va originar a la Suite. |
| |
Passió:
És una oratori
de grans dimensions on es desenvolupa el tema de la passió,
mort i resurrecció de Crist. |
| |
Joaquim
Pena:
crític de la revista Joventut i animador de l'Associació
Wagneriana. |
| |
Recitatiu:
És la part de l'òpera
on el text es canta com si fos recitat. |
| |
Rondó:
Forma musical amb un tema
principal alternant amb altres temes diferents. |
| |
Sarabande:
La Sarabande és
una dansa lenta, majestuosa i imponent. No podia faltar mai a la suite
barroca. La sarabande te un ritme ternari. |
| |
|
Sardana:
Dansa popular catalana. La componen dues parts, l'una dita
curts, variable de divuit a quaranta compassos, i l'altra llargs,
de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però,
cap límit exprés. Ambdues parts són anomenades
tirada.
|
| |
Sardana
de les monges:
Sardana. Composició per a veus mixtes,
d'Enric Morera, sobre un poema d'Àngel Guimerà. Estrenada
per l'Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado
de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els
orfeons. L'Orfeó Català en féu una creació
memorable. La Principal de Peralada n'estrenà la versió
per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia. Les altres cobles
hi han afegit la part del trombó. |
| |
Simfònic:
Dit de l'obra musical, orquestra, etc, que té estructura
o qualitat de simfonia, o una complexitat orquestral similar a la
d'una simfonia. |
| |
Sonata:
El seu nom vol dir música
per ser "sonada". A la sonata hi ha quatre moviments ocupen
el següent ordre:
| |
1 - Greu |
| |
2 - Allegro |
| |
3 - Moderato |
| |
4 - Vivo |
La sonata podia ser per a un sol
instruments, per 2 instruments o per 3 instruments. Segons la temàtica
de la Sonata es pot diferenciar la sonata de Camera (Basada en els
moviments d'algunes danses) i la sonata de Chiesa (sonata sacra, de
caràcter més seriós) |
| |
Suite:
És la unió
de diferents danses, de diferent caràcter, formant una única
obra. Normalment la suite estava formada per les següents danses:
allemande, courante,
sarabande, giga amb una
introducció, que rep el nom de preludi o obertura. En ocasions
també es poden trobar Bourrés,
Gavottes, Minuets i altres. |
| |
|
Toccata:
Normalment són
peces musical per a instrument de teclat. Amb importants passatge
virtuosístics de lluïment.
|