CATÀLEG DE JOCS
"El carrer Dalmases no estava asfaltat. Era una delícia. Jugàvem a tot. A futbol, a bases, a bàsquet... El problema era trobar una bimba amb el cuiro ben cosit i la bufeta sense cap forat. Amb les pilotes velles de tennis o de draps jugàvem a gepes, a geperudes i a frontó. Allí on avui s'alça la Dexeus hi havia una paret alta i escarpada [...] Aquella paret servia de tot. Per fer-hi petar els trons el dia de la revetlla de sant Joan, per fer-hi rebotar la pilota, per entrenar-hi algú que volia jugar de porter. [...] La vida de carrer era un esplai permanent [...] Amb els anys els menuts perdérem el control d'aquell espai que havia estat nostre. Les voreres foren enrajolades i els carrers asfaltats. Progressivament els cotxes ho envaïren tot. [...] Deuria ser llavors quan van néixer aquelles recomanacions maternes que s'han transformat en fórmules consagrades: Nen! Passa per l'acera!"
(Sóc fill dels evuzok. Lluís Mallart. Edicions la Campana, 1992)
Una de les principals eines del mestre d'educació física són els jocs. Aquí tens a la teva disposició un variat recull del qual pots disposar sempre que ho necessitis. Molts d'aquests jocs han estat extrets de l'envejable web de la Marga Mussons i altres de la web d'en J. Roca.
1Jocs Cooperatius
2
3
4
5
6
7
1. Jocs cooperatius
PILOTA QUE VOLA. El grup ha d'evitar que caigui a terra una pilota de platja. Es puntuarà l'habilitat general del grup.
PILOTA AL COLL. En rotllana es van passant pilotes de diferent mida amb l´ajuda de la barbeta i el pit. Les pilotes no poden tocar a terra. Es contaran el nº de voltes aconseguit o les voltes en un temps determinat.
CUC LLARG. En rotllana es col.loquen asseguts un sobre l´altre molt junts. Al senyal han de caminar a poc a poc. Hauran de mantenir un equilibri. És aconsellable indicar dreta-esquerra-dreta-esquerra per coordinar-ho una mica. Per fer-ho més divertit poden cantar una cançó. Es puntuarà l'originalitat i el desenllaç.
MÀRFEGA MÀGICA. Entre el grup hauran d´agafar un matalàs i ficar-hi una pilota a sobre. Amb la pilota en equilibri hauran de fer un recorregut determinat. Si la pilota cau hauran de tornar a començar.
PUNTERIA AMB COMPANY. Entre tots els nens n´agafen un altre fent un balanceig de manera que puguin fer-li empènyer una pilota amb el cul. Intentaran fer gol a una porteria on pot haver-hi un tros lluny.
CREUAR EL PANTÀ . Cruzar de un lado a otro de la sala, todo el grupo a la vez, utilizando dos colchonetas quitamiedos (las mas grandes). Objetivos: Comunicación, cooperación y creatividad. Se realiza sin zapatillas. Es pot tocar el terre amb mans i peus, però no es pot anar de genolls i empényer el matalàs ni caminar i arrossegar-lo. Hay que desplazarse de un lado al otro de la sala, de una orilla del pantano (espaldera) o la otra (banquetes). Todo el grupo subido a las espalderas. Los tres quitamiedos debajo de esta, el grupo pasa de las espalderas a los quitamiedos y a partir de ese momento comienza a ingeniárselas en como ir avanzando hasta la otra orilla (banquetes). Los alumnos deben de actuar en grupo puesto que los quitamiedos son muy pesados y no pueden ser desplazados a no ser que sea por todo el grupo. Así van surgiendo diversas soluciones a dicho problema. El juego finaliza cuando todos/as los/as alumnos/as han llegado a la otra orilla, es decir, han subido a las espalderas.
Es importante ir ofreciendo conocimiento de los resultados a los/as alumnos/as conforme se desarrolla la actividad en la reflexión grupal, al finalizar el juego se induce a los/as alumnos/as a pensar que es eso de la comunicación, puesto que para avanzar con el quitamiedos han tenido que proponer ideas y soluciones, escucharlas, discutirlas y llevarlas a la practica.
ORDRE SOBRE EL BANC . Se trata de conseguir ordenarse y cambiar de lugar a través de un espacio muy estrecho. Favorecer la coordinación de movimientos y la cooperación. Permitir el acercamiento y contacto del grupo. Un banco lo suficientemente largo para que entren todos/as. Si no lo hay se puede dibujar, o marcar con cinta aislante, dos líneas paralelas en el suelo. El ancho debe ser de unos 20 centímetros. Nadie puede bajarse del banco o salirse de las líneas. El facilitador/a invita al grupo a montarse sobre el banco. Una vez están todos/as colocados se explica que el objetivo es colocarse según las edades, o la fecha de nacimiento, o la estatura, o ... La evaluación puede girar en torno a cómo hemos logrado desplazarnos sin caernos, cómo se ha sentido el apoyo del grupo, su proximidad... La tècnica és lliure: ens podem reequilibrar agafant-nos de les espatlles cara a cara, un es pot ajupir i l’altra passa per sobre, ... L’objectiu és acabar en el mínim temps possible i amb el mínim de caigudes possibles.
CREUAMENT A LES ESPATLLERES. D’un en un els alumnes pugen a les espatlleres pels diferents extrems. La consigna és mantenir sempre una mà en qualsevol de les dues barres superiors. Progressen per les espatlleres en direcció oposada a l’extrem pel que han entrat i, inevitablement, s’han de creuar amb les companys que venen en direcció contrària. Han de cooperar per fer el creuament el més còmode possible per les dues parts. Els que surten per un extrem tornen a entrar per l’altre. Les aglomeracions són divertides però poden arribar a col•lapsar les espatlleres totalment.
TRANSPORT URGENT . Tres alumnes s’estiren a tres respectius matalassos, col·locats a un extrem del gimnàs. La resta de la classe s’espera a l’altra banda. Al toc de xiulet tothom córrer cap els matalassos i intenta cooperar en la càrrega. És important saber distribuir les forces de la classe entre els tres matalassos. Recomanem fer jeure a tres alumnes de diferent pes. L’objectiu és transportar urgentment els tres matalassos d’una banda a l’altra del gimnàs en el mínim temps possible. Al llarg de l’exercici les forces es poden reequilibrar.LA BALANÇA. Cómo pasar de la oposición de fuerzas y de sexos al equilibrio entre los mismos a través de la mezcolanza, la colaboración y la risa. El inicio del juego hay que plantearlo como la tensión entre los dos sexos, y como a través de un juego se puede vivenciar la superación de las diferencias, mezclándose en grupos, en principio, estereotipados. Número de participantes: grupos de unas 20 personas en adelante. Material: Una cuerda gruesa, firme que no se rompa tirando de ella hacia los dos extremos. Consignes: Separarse en dos grupos de chicas y chicos. El juego comienza tirando suavemente cada grupo en un sentido y cuando un grupo comience a vencer (normalmente el de los chicos), de ellos saldrá un chico, dirá, cantará o realizará algo gracioso imitando exageradamente a las chicas y se colocará al otro lado. Así sucesivamente en cada lado hasta que se equilibren las fuerzas. No tirar fuerte de la cuerda sino progresivamente. El juego consiste en equilibrar las fuerzas, de modo que cuando las chicas comienzan a ganar deben antes de pasar al bando contrario hacer algo simpático sobre los contendientes.
CADIRES COOPERATIVES. Se disponen tantas sillas como jugadores formando un círculo, con el respaldo hacia el centro. Todas las jugadoras se sitúan de pie por fuera de dicho círculo. Mientras suena la música, todas se mueven a su ritmo dando vueltas alrededor del círculo de sillas, siempre en el mismo sentido. Cuando la música deja de oírse, todas buscan una silla en la que subirse. El objetivo del grupo es que nadie toque el suelo. Si lo consigue se quita una silla y se reinicia el juego. Lógicamente, varias personas pueden compartir una misma silla. ¿En cuántas sillas es capaz de meterse el grupo?
EL CRANC. Tots en rotllana, agafats de la mà, drets. El que la para es situa al mig de la rotllana, en posició de cranc (quadrupèdia invertida, panxa enlaire). El cranc ha de tocar amb els peus (cal vigilar, si el grup és molt bèstia es pot fer amb les mans) a algú de la rotllana. Els de la rotllana col•laboren: tots contra el cranc, no ens hem de deixar tocar. Joc de col•laboració.
Tornar a l'índex de jocs.
2. Jocs pre-esportius
LA CAIXA. Es col.loquen tots els nens en fila índia davant de la cistella de bàsquet. Tiraran tirs lliures per ordre. Si un nen encerta acumula dos punts a la cistella, si el nen següent falla es queda aquests dos punts. Si encerta el llançament acumula dos punts més que es sumaran als que ja hi ha a la "caixa"(cistella). El primer de fallar es quedarà els punts acumulats i després es tornarà a partir de zero. Si no hi ha punts acumulats i es falla no passa res. Qui arribi primer a vint (o més, segons s'estableixi abans) punts queda eliminat. En nens més grans es pot fer rebot que dóna una segona opció de llançament i un punt per acumular. Aquest joc pot ser jugat en futbol o handbol també pel sistema de penals.
KILLBALL. Dos equips en dos terrenys separats per una línia. Amb una pilota fluixa els d´un equip intentaran tocar els altres sense sortir del seu camp. Els tocats tenen un terreny alternatiu darrera des d´on poden salvar-se si toquen un contrari amb la pilota. Cal deixar clares les normes de bon principi perquè potser a l'escola hi juguen diferent: agafar la pilota d'un llançament contrari suposa l'eliminació de l'altre. Si la pilota toca a terra i després el jugador, aquest no és mort. Si la pilota toca dos o tres jugadors abans de tocar a terra es moren tots i si algú l'agafa abans que toqui a terra els salva.
EL RÀPID. En una porteria de futbol s´hi col.loca un porter i una fila índia de nens a fora de l'àrea. Cada nen té cinc punts. Aniran xutant a gol per ordre, qui marqui gol torna a la cua i el porter perd un punt. Quan un nen falla ha d´anar ràpidament a la porteria a ficar-s´hi de porter. És permès xutar molt ràpid encara que el porter no estigui a punt, d´aquesta manera no es distreuen i el joc és més àgil. Quan s´arriba a zero es queda eliminat. Guanya l´últim. Es pot fer amb el peu o amb la mà simulant l´handbol. S'ha de xutar sempre des de fora de l'àrea.
FOOT-CRANC. Hi ha dos equips en un terreny de joc reduït. Uns cons fan les porteries . Els dos equips es col.loquen en posició de cranc: panxa enlaire amb peus i mans a terra i el cul sense tocar a terra. No hi ha porters. En començar el joc tots estan a la seva porteria. Es deixa la pilota al mig de la pista i comença el joc. S´han de moure en posició de cranc i intentar fer gol a la porteria contrària amb el peus. En cap moment es pot tocar la pilota si es té el cul a terra. Quan la pilota va fora els límits del camp es tira dins el terreny de joc de nou. Les porteries es poden ampliar per guanyar en més gols. Si un jugador toca la pilota mentre té el cul a terra , la pilota passa a l´ altre equip i el jugador és amonestat amb un minut fora.
TERRA-BOL. Hi ha dos equips en un terreny de joc reduït que llisqui força, un passadís ample o un gimnàs és perfecte. Uns cons fan les porteries. Els dos equips es col.loquen panxa a terra i s'han de moure amb l'impuls dels braços. Es tracta de fer gol colpejant la pilota sense agafar-la. Agafar la pilota suposa 1 minut d'expulsió. El principi del partit els dos equips es col.loquen a la seva porteria i el monitor tira la pilota al mig del camp. Evidentment no val aixecar-se sota cap concepte en ple joc. Hi ha una variant que és jugar amb quadrupèdia amb els genolls i les mans a terra.
TOUCHDOWN HANDBOL. En un camp de futbol es marquen dues zones a cada extrem que poden ser les àrees per exemple. Aquestes zones són les zones de MARCA. Per marcar gol (touchdown) només cal que un jugador toqui la pilota amb els peus o una altra part legal en el futbol dins de la zona de marca d´atac respecte la seva zona de marca. A part d´aquesta peculiaritat semblant al Futbol Americà la resta del joc és igual que el futbol.
TOUCHDOWN FUTBOL. En una pista poli-esportiva les àrees són les zones de MARCA. Per marcar gol (touchdown) només cal que un jugador toqui la pilota amb les mans o dins de la zona de marca d´atac respecte la seva zona de marca. A part d´aquesta peculiaritat semblant al Futbol Americà la resta del joc és igual a l'handbol. Per evitar individualismes es pot fer que només es poden fer tres passes amb la pilota a les mans i després l'han de deixar anar.
ELS GEGANTS DEL BÀSQUET. Es tracta de jugar un partit de bàsquet amb la peculiaritat que per fer cistella s´ha d'estar a sobre d'un nen del mateix equip (gegants). Els nens que fan de gegants poden desfer-se quan vulguin i tornar-hi quan vulguin i tothom pot fer de gegant del bàsquet en algun moment del partit. Els rivals no podran tocar els gegants o seran castigats amb tres tirs lliures. La única forma de prendre'ls la pilota és saltant i tocant-la. Els gegants no poden fer més de cinc passes amb la pilota. La resta de nens jugaran un partit normal però no podran fer cistella, es dedicaran a passar la pilota al gegant més ben situat. Fer falta a un gegant suposa tres tirs lliures; si els nens es passessin de llestos i veguéssin que és més efectiu pel seu equip provocar tres tirs lliures, després caldria tirar-ne cinc o més a criteri del monitor.
MINI GOLF. Amb una pilota de golf, un pal (de paraigua per exemple) i una gorra es pot fer una competició de golf. La gorra és el forat i es col.loca a diferent distància o amb obstacles que han de sobrepassar, cal improvisar proves divertides. Tots els nens tiraran des del lloc establert abans de canviar-lo. El monitor tindrà un requadre on anotarà les puntuacions que després s'acumularan en cada forat. Fer més de vuit tocs en un forat suposa posar un 8 a la puntuació i deixar tirar el següent.
FUTBOL BUFA. En una taula o espai pla es marca un terreny de joc amb porteries molt grans. Dos o més jugadors per equip intentaran marcar gol bufant una pilota de tennis taula. Només val bufar, no és permès tocar la pilota amb les mans.
FRONTÓ-FUTBOL. En una paret es xuta una pilota seguint un ordre. Qui no arribi a la paret, es passi d´una marca o toqui la pilota més d´un cop perd una "vida". Quan es perden tres vides es queda eliminat. Cal un espai força gran per poder xutar fort. Guanya l'últim que queda.
FUTBOL-XUT. Dos equips de pocs jugadors en una pista de futbol sala. Cada equip està en un camp i no pot travessar a l´altre camp. Amb una pilota pels dos equips, els nens hauran de fer gol des del propi camp i evitar rebre'n parant la pilota reglamentàriament. No hi ha porters i està prohibit totalment entrar a l´àrea (només a recollir la pilota). Es tracta d´anar xutant amb punteria i rapidesa per agafar descolocats els rivals. Es fa durant un temps o fins a arribar a uns gols. Si no es fan molts gols es pot fer que els tirs al pal valen mig gol, així dos xuts al pal valdran un gol. Entrar a l'àrea suposa un penal sense porter des del mig del camp per l'altre equip.
VOLLEY-LENT. Dos equips de pocs jugadors. Es fa un camp de volley amb una xarxa més baixa (depèn de l´edat) i es reparteixen els nens. Faran un partit de volley amb la peculiaritat que només val tocar la pilota amb toc de dits, a més, la pilota podrà fer un bot a terra abans de ser colpejada. La puntuació és com en el volley i la pilota ha de ser de volley.
FRISBEE-GOLF. En un espai força gran com un bosc o parc es fan diverses marques que simulen forats de golf. Els nens, per ordre, intentaran amb el frisbee fer punteria a les marques amb els mínims llançaments. Es pot puntuar com en el mini-golf. Evidentment es llança des d´on ha caigut el frisbee. Tocar només una part de la marca ja es considera entrar el frisbee al "forat".
BEISBOL-PEU. Es fa un terreny de joc com el de beisbol. Hi ha dos equips: un atacant i l´altre defensor. Un membre de l´equip defensor serà el "pitxer"o recollidor, els altres li hauran de passar la pilota amb els peus, quan la rebi (toqui) es para el joc. Els atacants que no estiguin salvats (en base) quan el pitxer la toqui queden eliminats. El xutador (amb el peu) té tres oportunitats per xutar la pilota que li envia el recollidor. Si falla xuta el següent. S´ha de xutar la pilota dins els límits del terreny de joc, després s´intentarà fer una carrera completa abans que la pilota arribi al "pitxer".Val plantar-se en una base i després xuta el següent. Si un defensor toca la pilota amb el cap abans que toqui a terra elimina el xutador i els atacants que estiguin entre bases. Es torna la pilota amb el peu, no valen mans. El joc es puntua per carreres completes i es canvien els papers quan tots han xutat.
FUTBOLÍ HUMÀ. En espai on hi ha quatre línies gruixudes a terra hi ha dos equips. Els equips estan partits ocupant dues línies no consecutives, hi ha la línia d'atac i la defensiva, no hi ha porters. Al fons es fan dues porteries força amples amb cons. Com en un futbolí els jugadors no poden sortir de la línia però si moure's lateralment per tocar la pilota. Es pot fer amb els peus o amb les mans, si es fa amb les mans es fa que no val agafar la pilota, només val colpejar-la. Si es fa amb els peus la pilota hauria de ser de foam o molt fluixa. Els que cometin infraccions estaran un minut penalitzats sense jugar. Es compten els gols.
LES DEU PASSADES. Farem dos equips i els distingirem si és possible amb “petos”. Es tracta de fer-se passades amb les mans mentre es compten en veu alta les vegades que la passada es fa amb èxit. Si arriben a 10 passades tenen un punt. L'equip que no té la pilota intentarà interceptar-la, quan ho aconsegueixi o caigui a terra seran ells els que intentaran fer 10 passades seguides. No és permès tornar la pilota a qui te l'acaba de passar. L'espai hauria de ser força gran. El joc permet múltiples variants com per exemple fer un bot entre cada passada, no moure's si es té la pilota, etc..
3. Jocs d'escalfament i retorn a la calma
ENLLAÇAR PARAULES. En rotllana. Un comença dient una paraula qualsevol. El següent ha de dir una paraula que comenci amb la darrera lletra de la paraula anterior. Per exemple: avió-oreneta-arribada. També es pot fer intentant enllaçar la última síl.laba. Es cronometra.
AGAFAR LA FORQUILLA. El mestre seu en una cadira amb els ulls tapats. Sota la cadira hi ha un plat i una forquilla. Al voltant de la cadira, en cercle hi ha nens asseguts. Els nens han d´intentar acostar-se al plat i la forquilla i agafar la forquilla i tornar-la a deixar sense fer soroll. El monitor quan senti un soroll ha d´indicar d´on surt i després es canvien els papers. Pot fer-se també amb una campana sota la cadira que han de fer sonar els altres.
MOLINS DE VENT. Els molins (2 mestres) estan en cercle amb els ulls tapats i les cames obertes i amb un mocador a les mans que van movent. A l´interior del cercle hi ha més mocadors que els moliners (que estan a fora el cercle i són els nens) han d´agafar passant per sota les seves cames dels molins. Quan són tocats tornen a començar o es converteixen en molins. Hauran d'agafar tots el mocadors per parar el crono.
DANSAR PEL PASSADÍS. Estem en un passe de models i els nens han de disfressar-se amb qualsevol cosa imitant les top models. Pot haver-hi un munt de roba on s´agafen complements ràpidament. Es puntuarà l'originalitat, classe i elegància.
EL CODI SECRET. Entre el grup es tria un component que farà de titella amb els ulls tapats. Sense utilitzar les paraules: endavant, endarrera, esquerra, dreta o similars hauran d´inventar un codi secret perquè el titella pugui agafar un tresor que el monitor col.locarà al terreny de joc. La resta del grup estarà en una zona que no podran travessar.
EL PUNT MÉS PROPER. Amb els ulls tapats els nens hauran de posar un objecte el més a prop possible d´una línia dibuixada a terra. Abans hauran contat les passes i s´ho hauran mirat bé. El que es passa queda eliminat. Els tres millors del grup puntuaran en centímetres (es sumaran els cmts. que falten per la línia) pel seu grup.
LA FRASE MALEÏDA. En un cercle un nen comença una frase dient una sola paraula. El del seu costat repetirà la paraula que ha dit i n´afegirà una altra i així successivament fins que algú falli. Es tracta de fer una frase al màxim de llarga possible. Es comptaran el nº de paraules de la frase fins que fallin. Si es diuen alguna cosa el grup puntua 1 sola paraula.
LLANÇAMENT DE CÈRCOL. Es tracta de fer un llançament de cèrcol a l´estil de llançament de disc i intentar ficar el cèrcol dins d´un con situat a uns quants metres. Entre tot el grup (i per ordre de llançaments) hauran de encertar tots els cercles (5 per exemple). Es cronometra.
ELS CAMBRERS. És un joc de relleus . Amb un frisbee que fa de plata de cambrers, els nens hauran de passar uns obstacles com cons o saltar per algun lloc i tornar el relleu. El frisbee s´ha d´agafar per sota amb la mà plana. Per augmentar la dificultat pot ficar-se algun objecte dins el frisbee. Si cau la plata han de tornar a començar. També es pot fer la variant de fer-ho amb dos fresbees. Hauran de fer el relleu complet. Es cronometra.
ELS SÚPER-LLANÇAMENTS. Per grups de nens d´uns 11 anys o més. Amb quatre pilotes de bàsquet el grup ha de col.locar-se en un terreny de la pista. Des del propi camp han de llançar a cistella fent un fort llançament. Si toquen el tauler són dos punts, si toquen el ferro quatre i si fan bàsquet són deu punts. Cada nen farà dos llançaments i es puntuarà com s'ha explicat. Els nens + petits tiraran des d'un lloc proporcional a la distància dels grans i a la seva edat.
ENCISTELLA I AVANÇA. A l'equip cinc nens (depèn del grup) seran els llançadors i la resta avançadors. Els avançadors es col.loquen en fila índia i davant d'uns quants cercles a terra (uns vuit o deu) que condueixen a la rodona central de la pista. Quan el monitor ho indiqui els llençadors (per ordre i des de la distància que volen) comencen a llençar a cistella. A mesura que els llençadors encerten, els avançadors avancen un cercle per cistella aconseguida. Al final, els avançadors van arribant al cercle central, quan tots entren es para el cronòmetre.
EMBOLICA QUE FA FORT. En grups de deu nens. Es tracta d´obeir les ordres del monitor fins que es pugui. Al final queden tots ben embolicats. Per exemple: poseu la mà dreta sobre una cosa blava, la mà esquerra ha de tocar un cap, els peus han de tocar una cosa de color negre,.... Es puntua pel nº d'ordres aconseguides.
L'ARANYA. Un nen la para al mig del camp (només es pot desplaçar pel mig del camp) i crida "aranya", llavors els altres han d'atravessar el camp de punta a punta sense que l'aranya els atrapi. Si l'aranya els atrapa ells també faran d'aranya.
COME-COCOS. Un nen la para (el comoecocos) i els altres han de fugir, si atrapa a algú aquest es converteix en comecocos. Això si, la consigna princiapal és que tothom haurà de desplaçar-se per sobre de les línies de terra.
4. Jocs Tradicionals
EL FUET. El mestre amb una corda al mig d´un cercle reduït farà donar voltes a la corda per terra. Els nens per no ser fuetejats hauran de saltar. Almenys un nen haurà d'aguantar deu salts seguits.
BALES. Es marca una rodona a terra. Per ordre es tiren les bales (una cadascú) des d'una distància determinada. Cada nen tirarà dues vegades des de distàncies diferents, cada vegada que s'entra una bala és un punt per l'equip. Al final es sumen els punts.
EL GUA. És un joc de bales, cadascú té una bala. en un lloc de l'espai es fa un forat (el gua), van tirant per torns fins que algú aconsegueixi ficar la seva bala al gua.
ESTIRAR LA CORDA - SOGATIRA. Es fan dos equips i cada un es col·loca en un costat diferent d'una corda llarga. A la senyal tots estiren cap al seu costat. Guanya l'equip que arrossegui l'altre equip al seu costat.
MOCADOR. Dos equips es numeren i es posen cada un en un costat diferent. El mestre subjecte un mocador i diu un número. Els dos nens que tenen el número intenten agafar el mocador, qui l'agafi primer correrà cap al seu costat intentant que el seu rival no l'atrapi.
TRENCAR L'OLLA. Es posa un cordill alt de punta a punta del pati amb olles de fang plenes d'aigua o de "premis". Els nens, d'un en un, amb un pal i sense mirar, intentaran trencar una olla. Cada nen tindrà tres intents.
ARRENCAR CEBES. Tots els nens asseguts amb les cames estirades i col·locats un davant de l'altre agafant-se fort. Un nen estirarà del primer intentant arrencar-lo, quan ho aconsegueixi aquest li ajudarà. I així successivament fins que no quedi cap nen a terra.
SALTAR A LA CORDA. Es pot fer individualment, cadascú amb una corda, o en grups, on dues persones fan rodar la corda i els altres van entran. Hi ha cançons diferents per saltar: Si la barqueta es tomba, un dos tres la xarranca, el cocherito leré...
LA XARRANCA. Es dibuixa a terra 10 quadrats col·locats com el model. D'un en un, es llença una pedra al número 1, i cal anar saltant a peu coix pels quadrats individuals i amb dos peus als quadrats dobles, al tornar cal recollir la pedra sense caure. Si s'aconsegueix al següent torn cal tirar la pedra al número 2.
CURSA DE SACS. Cadascú es ficarà dins d'un sac itothom es col·locarà darrera de la línia de la línia de sortida. A la senyal tothom es mourà saltant dins del seu sac fins l'arribada. Qui arribi primer guanya.
XAPES. Cada nen/a amb una xapa. Es fa un circuit a terra i els nens van llençant per torns la seva xapa. Si la xapa surt del circuit torna a començar. La primera xapa que acabi el circuit guanya.
ELS DISBARATS. Asseguts en cercle. Comença un preguntant al del costat a l'orella "Perquè serveix...?" i dirà un objecte qualsevol. Llavors l'altre li contestarà "Serveix per..." i li donarà la resposta a l'orella. quan tots acabin de preguntar-se s'anirà dient les respostes en veu alta dient la pregunta de la dreta i la resposta de l'esquerra. Surtiran uns disbarats d'allò més divertits.
LA GALLINA CEGA. Una persona amb els ulls tancats haurà d'atrapar a algú, palpar-lo i endevinar qui és, si ho endevina passarà a ser l'altre la gallina cega.
MATAR. Es fan dos equips i cadascun es col·loca en mig camp. Comença llançant un equip, si toca amb la pilota a algú el mata, el mort anirà a la zona de morts i llançarà, si mata a algú es tornarà a salvar. Si algú agafa la pilota a l'aire el que l'ha llençat estarà mort.
FET I AMAGAR - LA LLAUNA. Una persona la para, sense mirar contarà fins al número pactat. Els altres s'amagaran. Quan acabi de contar haurà de buscar als altres, es podrà moure però si veu a algú tornarà al lloc on parava i dirà 1,2,3 i el nom de la persona que ha vist. Si algú es vol salvar haurà de tocar el lloc on es para i dir "1, 2,3 salvat". El joc acaba quan tots siguin descoberts. En cas del joc de la llauna en comptes de dir "1,2,3..." s'haurà de xutar la llauna.
PICA PARET. Un la para de cara la paret i els altres es posaran a l'altre extrem de l'espai. Quan el que pari digui "1,2,3 pica paret, 1,2,3 ja" sense mirar els altres s'aniran movent abançant cap a ell. Quan el que para acabi i es giri tothom s'haurà de quedar quiet perquè qui es mogui haurà de torna a començar. quan algú toqui al que para tota han de fugir perque qui para ha d'atrapar el que pararà la següent partida.
LES QUATRE CANTONADES. Es fan cinc equips i es col·loquen cadascun en una cantonada i un al mig, els del mig diran "JA", llavors tots han de canviar de cantonada. El grup que es quedi sense cantonada anirà al mig.
LES CADIRES MUSICALS. Es posen en cercle tantes cadires menys una com participants siguin. Sona la música i tothom donarà voltes a les cadires. Si la música para tothom seurà, qui es quedi sense cadira estarà eliminat. Cada vegada s'anirà treient una cadira fins que guanyi una persona.
CAVALL FORT. En parelles, un a quatre grapes farà de cavall. L'altre hi pujarà a sobre. El cavall s'anirà movent per fer caura al seu jinet, si cau es canviaran els papers.
EL XURRO o CAVALL FORT. Es fan dos equips, un s'ajupen col·locats un davant de l'altre. L'altre equip aniran saltant a sobre d'ells per torns, intentant que tots hi capiguen. Si ho aconsegueixen, el primer cantarà "churro, media manga mangotero, adivina lo que tengo en el puchero de mi abuelo"; alhora que s'anirà posant la mà a diferents zones del braç: churro-nina, media manga-colze, mangotero-espatlla. Llavors els d'abaix hauran d'endevinar a on té la mà, si ho endevina es canvien els papers.
MOROS I CRISTIANS. Es fan dos equips i es posa cada un en un extrem de l'espai amb la mà estesa boca amunt. Començarà un i anirà a l'altre equip, anirà acariciant les mans dels seus adversaris una a una fins que decideixi picar fort a algú. A qui li piqui haurà de sortir corrent a atrapar-lo.
PASSAR L'ANELL. Tots col·locats en cercle amb les mans juntes tocant-se els pelmells, un passarà amb l'anell i un altre farà d'investigadors. El que passa amb l'anell anirà passant d'un en un ficant les seves mans dins de les dels comapmnys, quan hagi passat per tots, l'investigador haurà d'endevinar qui té l'anell.
ELS CAÇA-PAPALLONES. Uns quants nens intentaran amb cercles caçar els altres nens. Els caçadors són els caça-papallones i els altres papallones que intenten escapar perquè no els cacin. Els nens caçats es converteixen en caça-papallones i els que acaben de caçar en papallones. S'aconsella utilitzar cercles grans per evitar que es facin mal al coll o al cap.
ELS MEC-MEC o COME-COCOS. Aprofitant les línies de la pista poli-esportiva es fa el joc del "come-cocos". Els cocos o víctimes van caminant, no corrent, sobre les línies marcades al terra. Un nen o dos (els MEC-MEC) surten d´un extrem de la pista caminant per sobre les mateixes línies amb les mans endavant i cridant: MEC, MEC, MEC, MEC. Quan toca a algú, el tocat es converteix en perseguidor i fa el mateix que el MEC-MEC. Al final no queda ningú. No val recular. Val caminar ràpid però no córrer, és molt important. Tampoc val saltar de línia a línia, s'han de resseguir amb els peus.
EL CODI SECRET. Dos grups. Cada grup tria un component que farà de titella amb els ulls tapats. Sense utilitzar les paraules: endavant, endarrera, esquerra, dreta o similars hauran d´inventar un codi secret perquè el titella pugui agafar un tresor que el MEF col·locarà al terreny de joc. La resta del grup estarà en una zona que no podran travessar. Cada grup sortirà d´una punta. El que agafi abans el tresor guanya. El codi pot ser donat pel MEF abans de començar. Per exemple: endavant - cotxe; endarrera - camió; para - bicicleta; etc..
EL PUNT MÉS PROPER. Amb els ulls tapats els nens hauran de posar un objecte el més a prop possible d´una línia dibuixada a terra. Abans hauran contat les passes i s´ho hauran mirat bé. El que es passa queda eliminat. Ho faran un per un. Cadascú haurà de buscar el codi propi que més bé li vagi per aconseguir l'objectiu: passes juntes, passes separades, pams, etc..
BOMBES FORA!. Dos equips. Cada equip té un terreny de joc. A cada terreny hi ha el mateix nº de pilotes de tot tipus que seran les bombes. En un temps determinat han de treure totes les bombes que tinguin al seu camp i tornar les que els arribin. Passat el temps guanya l´equip que tingui menys bombes. No val xutar les pilotes. També poden haver-hi indiaques o altres tipus de material.
DUEL A TRES METRES. Dos equips. Es numeren i es col.loquen a uns vint metres cara a cara. A la mateixa distància dels uns i dels altres hi haurà una pilota per cada equip dins d´un cercle. Quan el MEF digui un nº qui tingui el nº sortirà corrent (com en el mocador) fins a agafar la pilota del cercle i llançar-la contra el rival del mateix nº que estarà a uns tres metres. No val sortir del cercle per llançar la pilota ni per esquivar el "tret". Es puntuen els encerts de cada equip.
EL JOC DELS NOMS. Cercle. Un nen està al centre i diu un nom d´un nen alhora que el senyala, el nen al.ludit seurà a terra ràpidament, els del voltant es senyalen i es diuen el nom el més ràpid possible. El que triga més a reaccionar ha de seure a terra. Els eliminats resten asseguts a terra per complicar més el joc en els que encara estan drets. Al final només en queden dos. D'entre aquests dos s'escollirà mitjançant sorteig qui anirà al mig la propera vegada que s'hi jugui.
CAÇA DE REBOT. És un joc de persecució amb pilota tipus el popular mata-conills. Tothom "para" quan té la pilota i guanya l´últim a quedar viu, s´eliminen els tocats. Per tocar s´ha de fer rebotar la pilota al terra o en una paret abans de tocar el perseguit. També es pot fer com a variant del joc de matar conills o el joc de pilotes salvadores i matadores. Quan no es disposa de pilotes toves va bé fer el rebot per evitar que es facin mal. Els eliminats tornen a la vida quan és tocat qui els havia matat abans. Hi ha molt moviment.
JOC DE LA SEDUCCIÓ. En un cercle hi ha parelles; un davant i l´altre darrera a mig metre. Dos nens no tenen parella. Per aconseguir parella hauran de picar l´ullet a els nens que estiguin davant. Quan aquests rebin el missatge aniran a formar parella amb els que els han cridat. Si el de darrera veu la intenció pot retenir la seva parella sense moure´s del lloc. Si queda sense parella haurà de picar l´ullet a algú per aconseguir-ne. Per motivar se´ls dirà (vigilant molt!) que els de davant són les dones de la parella i els de darrera els homes. Es canviaran els papers de tant en tant.
ESPATLLERES OCUPADES. A cada extrem de les espatlleres es situa un grup de nens. Al senyal començaran a pujar per ordre intentant arribar fins al final contrari de les espatlleres. Quan es creuin amb els altres no es podran tocar de cap manera ni desestabilitzar-se. Se'ls dirà que a terra hi ha cocodrils per motivar el fet de no ficar el peu a terra. Per baixar i fer-ho més motivant es poden col·locar bancs suecs en forma de tobogan i matalassos. Poden transportar alguna cosa per fer-ho més interessant i difícil de fer, per exemple una pilota de tennis o un cercle.
PAUSA-PLAY. Per grups de tres o quatre nens s´organitzen petites represenatcions de teatre d´un o dos minuts com a molt. Les escenes poden ser de la vida quotidiana o de qualsevol pel.lícula o sèrie de dibuixos animats. Després per ordre cada grup representarà la seva escena davant dels altres. Per ordre els nens que mirin l´escena aniran dient "Pausa" i "Play" per parar i engegar "la imatge" del que estan veient en la tele connectada al vídeo. Les pauses poden durar uns tres segons i les escenes seran sempre amb càmara lenta per ajudar a les pauses i perquè sigui més divertit.
5. Jocs d'ExpressiÓ Corporal
NÚMEROS, LLETRES I FORMES. Amb l´ajuda del cos i per grups, els nens faran lletres, números i formes geomètriques com quadrats o rodones. El monitor coordinarà les figures que han de fer i ajudarà en els grups a formar paraules entre ells. Es puntuarà l'originalitat i rapidesa.
ORDENA I SIGUES ORDENAT. Sense parlar, utilitzant només gestos, els nens s´hauran d´ordenar en files segons els mesos de naixement, els dies de naixement o altres ordenacions més o menys complicades com els números de carrer on viuen, el número del DNI (en nens més grans), l´alçada, el pes, etc.. . Es puntuarà la rapidesa i efectivitat i es penalitzaran els grups que parlin.
ENDEVINA, ENDEVINA RÀPID!. El MEF dóna un paper a un nen amb títols de pel·lícules conegudes, artistes coneguts, sèries de TV., objectes, animals,.... Aquest, amb mim ha d´intentar que els companys coneguin el títol. Els altres poden fer preguntes que només tinguin com a resposta SI o NO. Es van canviant de papers a mesura que ho vagin encertant. També es pot fer una competició per equips. Cal mantenir un ordre de preguntes i respostes i sortirà un membre de cada equip en cada tanda. Qui encerti la resposta es queda el paperet. Al final es contaran els paperets guanyats.
DANSAR PEL PASSADÍS. Amb els bancs suecs o cordes si no en tenim suficients fem un passadís. Ens imaginarem que estem en un "passe" de models i els nens han de disfressar-se amb qualsevol cosa imitant les top models. Pot haver-hi un munt de roba on s´agafen complements ràpidament. A partir s'una música marxosa aniran sortint un a un mentre els altres aplaudeixen. Es puntuarà l'originalitat, classe i elegància.
LES CAPSETES. És per nens força petits. Estan escampats per l´espai. Quan el MEF diu: -"Capsetes!"; tots s´ajupiran simulant unes capses. Després el MEF dirà:- "dins de les capses hi ha ....(qualsevol cosa, per exemple uns lleons). Tots els nens imitaran ser lleons fins a rebre noves instruccions per a convertir-se en capsetes per després tornar-hi. Es pot fer amb sons o callats, amb figures estàtiques o en moviment.
RECULL DE GESTOS. Acompanyat d'explicacions sobre la importància del gest farem un recull de gestos coneguts per tothom. Després per parelles crearan un codi de gestos propi que mostraran als demés.
LLEGIR ELS LLAVIS PER PARELLES. Per parelles cara a cara intentaran dir-se frases sense parlar, es tracta de llegir-se els llavis. S'aniran canviant les parelles. Es pot fer en forma de joc en grup per veure qui ho endevina abans. Aquest tipus de joc intenten demostrar que es pot comunicar sense paraules, que és un dels objectius que busquem en l'expressió corporal.
ESPORTS EN MÍMICA I CÀMARA LENTA. Es tracta d'imitar els gestos de diferents esports en càmara lenta. Es pot fer individual i després per parelles. Els alumnes escenificaran el que fan davant de tots. Tot seguit s'analitzaran els gestos. És ideal escenificar el tennis.
ESTÀTUES D'ESPORTS. Es tracta de fer estàtues sobre algun gest típic dels esports o jocs. S'analitzarà en grup. Es procurarà que impliquin tot el cos i no només els braços o els peus. Cal mostrar el gest d'esforç del cos i de la cara.
L'ESCULTOR. Tots amb un antifaç que impepeixi veure-hi. Un dels nens (el model) adopta una postura estrambòtica. L'escultor (un altre nen) dóna indicacions a la resta del grup per intentar que tots ells adoptin la postura del model. És important que l'escultor sigui molt precís en les seves indicacions.
6. Jocs de control i consciència corporal
BUSCANT A ALGÚ QUE.. El monitor reparteix uns fulls que diuen BUSCA A ALGÚ QUE.. i diferents frases com: -hagi nascut el mateix mes que tu; -li agradin els dibuixos animats; -el seu nom (o algun cognom) comenci amb la mateixa lletra que el teu nom o cognoms; -tingui els ulls blaus; -porti ulleres; -tingui les sabates negres; -hagi anat en avió; -hagi dormit en tenda d'acampar; - que tingui dos germans; que tingui el mateix nº de peu que tu; etc.. . El difícil és que no val repetir ningú i s´ha d´omplir el full el més ràpid possible. Al final es posen les dades en comú. Caldrà fer diferents models de fulls per evitar que s´ho copïn.
QUÈ HI FALTA? En un bossa hi ha diferents objectes que els nens poden palpar sense mirar. Després en treiem un i ells han d´endevinar quin objecte falta. Es puntua amb 10 si ho encerten a la primera i anar baixant fins a un 0.
EL PASSAMANS. Entre diferents arbres lliguem una corda llarga. Entre el recorregut de la corda hi fiquem diferents objectes per dificultar una mica el pas. Després els nens passaran agafats de la corda amb els ulls tapats. Es cronometrarà quan triguen. És permès espantar-los!.
MONUMENTS NATURALS. Per grups i en un bosc es tracta de fer monuments espectaculars amb materials que puguin trobar al bosc com branques, herbes, fulles, lianes, pedres,... . Es puntua cada grup per paràmetres: més original, el més alt, el més espectacular, impacte ambiental,.... . Després es fa la mitjana dels paràmetres, evidentment no es pot fer malbé el bosc, fer-ho és penalitzat. Entre el grup es pot repartir cordill perquè ho facin més bé.
7. Jocs de les Capacitats Condicionals
PASSAR PEL PONT. Entre el grup han de fer ponts i un nen ha de passar per sota per comprovar que és segur i efectiu. Es puntua la imaginació, la cooperació del grup i la capacitat de crear noves formes de ponts.
LA MANIFESTACIÓ. Un grup de monitors resta immòbil dins un cercle i els nens els han de treure. No val oposar resistència. Es cronometra un temps.
EL MATA-RÀPID. En un espai petit i amb grup reduït. El monitor haurà de “matar” a tots els nens amb una pilota fluixa en el menor temps possible, tots els nens hauran d'intentar no ser tocats. Els tocats hauran de seure a terra. No val tocar de rebot. El monitor cronometrarà quan triga.
ELS BUFA-GLOBUS. En un bosc o pati es tracen dues línies a una distància d'uns deu metres. A un costat de la línia (sortida) es col.loquen tots els nens amb un globus i bufant han d'arribar a l'altre línia (arribada). No és vàlid servir les mans per res. Es para el crono quan arriba el cinquè.
EL PAÍS DE PEDRA. Hi ha un país on hi ha uns dimoniets dolents que quan toquen a algú amb unes pilotes i diuen alhora "pedra" el converteixen en pedra. També hi ha uns angelets protectors que tocant amb la seva "vareta màgica" els nens convertits en pedra els alliberen si diuen la paraula "lliure" o "salvat". Quatre nens seran els dimoniets i només dos els angelets. Aniran corrent en un espai delimitat fins que el MEF digui canvi i es canviïn els papers. La vareta màgica serà un mocador vermell (per exemple). Els dimoniets no poden tocar els angelets.
LLISCA-XANCA. En un espai delimitat hi ha dos equips asseguts a terra amb una xanca de peu petita per nen a cada mà. Es tracta de marcar gol amb una pilota de tennis a la zona de gol de l'equip contrari tocant només la pilota amb la xanca i lliscant per terra. Els nens es col·loquen a la zona de gol i no poden sortir gaire. Si la pilota el toca qualsevol part del cos es considera gol del contrari. Es conten els gols.
EL LLOP I LES CABRETES. Tots els nens estan dins de cercles escampats per la pista menys dos que no tenen cercle. Els cercles són les cases de les cabretes. Hi ha una cabreta que no té casa i és empaitada pel llop. Quan la cabreta sense casa entra a casa d'una altra cabreta, la cabreta que l'ocupava surt corrent i ara és ella la que no té casa. Quan el llop toca la cabreta es canvien els papers. Si el llop es cansa molt també el canviarem. Hem de procurar que surtin a córrer totes les cabretes almenys una vegada. Els eliminats tornen a la "vida" quan el seu "assassí" és tocat.
FUTBOLÍ HUMÀ. En espai on hi ha quatre línies gruixudes a terra hi ha dos equips. Els equips estan partits ocupant dues línies no consecutives, hi ha la línia d'atac i la defensiva, no hi ha porters. Al fons es fan dues porteries força amples amb cons. Com en un futbolí els jugadors no poden sortir de la línia però si moure's lateralment per tocar la pilota. Es pot fer amb els peus o amb les mans, si es fa amb les mans es fa que no val agafar la pilota, només val colpejar-la. Si es fa amb els peus la pilota hauria de ser de foam o molt fluixa. Els que cometin infraccions estaran un minut penalitzats sense jugar. Es compten els gols.
LES PILOTES DE FOC. És un joc de relleus. Hi ha dos equips. Cada nen té un "plat fondo" (pica rodona) a la mà. A uns quants metres hi ha diversos plats fondos amb una pilota de tennis a dins. Resulta ser que les pilotes cremen molt, són pilotes de foc i només es poden agafar amb els plats, no es poden tocar amb les mans perquè ens cremaríem. Els nens han de córrer on són els plats, agafar els plats, buidar la pilota al seu plat, deixar el plat on hi havia la pilota al seu lloc i tornar a la fila amb la pilota on deixaran la deixaran dins d'un cercle. Ho faran en relleu fins que s'acabin les pilotes. Després es comptaran les pilotes de foc per veure quin equip n'ha agafat més.
LES PILOTES AMAGADES. Hi ha dos grups que fan dues files al mig de la pista encarats a la mateixa àrea de penal. Dins d'aquesta àrea hi ha escampats una trentena de cons petits rodons (plats fondos) col·locats al revés de manera que es pugui ficar una pilota a dins sense ser vista. El MEF haurà col·locat quinze pilotes de tennis dins dels cons girats. A l'ordre de començar sortiran en relleus corrent fins a l'àrea, una vegada arribin a dins tenen cinc segons per obrir un plat, agafa la pilota si n'hi ha i tornar. En cas de trobar pilota la deixa dins un cercle a prop de la fila. Només poden obrir un plat per torn i hauran de vigilar que no obrin cap plat ja obert amb anterioritat perquè no hi haurà cap pilota. Si no hi ha cap pilota tornaran a fer el relleu tan ràpid com puguin per no perdre temps. L'equip que trobi més pilotes guanya. Una variant és que un equip col·loca les pilotes mentre l'altre està d'esquena, pot col·locar dues pilotes en un mateix plat, serà la sorpresa doble. En aquest cas es pot cronometrar quan triga l'equip que obre els "plats". En nens molt petits no té sentit cronometrar perquè encara no entenen el concepte de temps.
LA CAIXA. Es col·loquen tots els nens en fila índia davant de la cistella de bàsquet. Tiraran tirs lliures per ordre. Si un nen encerta acumula dos punts a la cistella, si el nen següent falla es queda aquests dos punts. Si encerta el llançament acumula dos punts més que es sumaran als que ja hi ha a la "caixa"(cistella). El primer en fallar es quedarà els punts acumulats i després es tornarà a partir de zero. Si no hi ha punts acumulats i es falla no passa res. Qui arribi primer a vint punts (o més, segons s'estableixi abans) queda eliminat. En nens més grans es pot fer rebot que dóna una segona opció de llançament i un punt per acumular. Aquest joc pot ser jugat en futbol o handbol també pel sistema de penals.
FOOT-CRANC. Hi ha dos equips en un terreny de joc reduït. Uns cons fan les porteries . Els dos equips es col·loquen en posició de cranc: panxa enlaire amb peus i mans a terra i el cul sense tocar a terra. No hi ha porters. En començar el joc tots estan a la seva porteria. Es deixa la pilota al mig de la pista i comença el joc. S´han de moure en posició de cranc i intentar fer gol a la porteria contrària amb el peus. En cap moment es pot tocar la pilota si es té el cul a terra . Quan la pilota va fora els límits del camp es tira dins el terreny de joc de nou. Les porteries es poden ampliar per guanyar en més gols. Si un jugador toca la pilota mentre té el cul a terra , la pilota passa a l´ altre equip i el jugador és amonestat amb un minut fora.
TERRA-BOL. Hi ha dos equips en un terreny de joc reduït que llisqui força, un passadís ample o un gimnàs és perfecte. Uns cons fan les porteries. Els dos equips es col·loquen panxa a terra i s'han de moure amb l'impuls dels braços. Es tracta de fer gol colpejant la pilota sense agafar-la. Agafar la pilota suposa 1 minut d'expulsió. El principi del partit els dos equips es col·loquen a la seva porteria i el MEF tira la pilota al mig del camp. Evidentment no val aixecar-se sota cap concepte en ple joc. Hi ha una variant que és jugar amb quadrupèdia amb els genolls i les mans a terra.
ELS GEGANTS DEL BÀSQUET. Es tracta de jugar un partit de bàsquet amb la peculiaritat que per fer cistella s´ha d'estar a sobre d'un nen del mateix equip (gegants). Els nens que fan de gegants poden desfer-se quan vulguin i tornar-hi quan vulguin i tothom pot fer de gegant del bàsquet en algun moment del partit. Els rivals no podran tocar els gegants o seran castigats amb tres tirs lliures. L'única forma de prendre'ls la pilota és saltant i tocant-la. Els gegants no poden fer més de cinc passes amb la pilota. La resta de nens jugaran un partit normal però no podran fer cistella, es dedicaran a passar la pilota al gegant més ben situat. Fer falta a un gegant suposa tres tirs lliures; si els nens es passessin de llestos i poguessin veure que és més efectiu pel seu equip provocar tres tirs lliures, després caldria tirar-ne cinc o més a criteri del MEF.
PEIXOS A L'AIGUA. A la pista poliesportiva els nens han d´anar d´una àrea de handbol a l´altre sense ser tocats per un altre nen que pot moure's per tot arreu menys les àrees. Els que han d'aconseguir l'objectiu són els peixos i el perseguidor és el pescador. Al crit de "Peixos a l'aigua!" començaran a córrer. Els tocats seran pescadors. No val quedar-se dins l´àrea molta estona, es contarà. Al final tots seran perseguidors o guanya el darrer a ser atrapat. Per fer el joc més ràpid es pot dir que l´últim a entrar a l´àrea perd i ha de fer de perseguidor.
EL RÀPID. En una porteria de futbol s´hi col·loca un porter i una fila índia de nens a fora de l'àrea. Cada nen té cinc punts. Aniran xutant a gol per ordre, qui marqui gol torna a la cua i el porter perd un punt. Quan un nen falla ha d´anar ràpidament a la porteria a ficar-s´hi de porter. És permès xutar molt ràpid encara que el porter no estigui a punt, d´aquesta manera no es distreuen i el joc és més àgil. Quan s´arriba a zero es queda eliminat. Guanya l´últim. Es pot fer amb el peu o amb la mà simulant l´handbol. S'ha de xutar sempre des de fora de l'àrea. No es pot fer amb grups molt nombrosos, caldrà partir la classe en dos grups i fer-ho un a cada porteria.