textos 
Comentari de text

LLEGINT UN DOCUMENT HISTÒRIC

Preparació: El punt de partida és sempre la lectura atenta del text, i també subratllar-ne les idees mes importants. [Abans de llegir el text convé numerar les línies per a situar les referències que es facin al comentari].

1. ENQUADRAMENT (o classificació) DEL TEXT

   * NATURALESA del text (què és el text?): memòries, carta, crònica, premsa, fragment d'obra literària, llei, tractat, ...

   * TEMA a què es refereix el text.

   * AUTOR i lloc de redacció [geogràfic i social], (qui i on?)

   * és important fer referència a la CRONOLOGIA (quan?). Si no està datat s'han d'establir quins elements ajuden a fixar una data aproximada (referències a fets històrics coneguts, lèxic utilitzat, topònims, persones i institucions, evolució de la tècnica...).

   * DESTINATARI: (a qui va dirigit?) persona, col.lectiu, públic o privat, internacional o local, ...

   * CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies en que va ser escrit: com i perquè?

2. ANÀLISI DEL TEXT: (com és el text?)

Consisteix en una sinopsi de les idees principals del text, alhora que s'identifiquen i s'aclareixen els noms propis, les dades, les institucions i els personatges que s'hi citen.

   * Cal evitar la posició còmoda de copiar les frases del text que ens semblen més importants.
   * S'han d'ordenar les idees principals i exposar-les amb paraules pròpies (dos mètodes: lineal i lògic).

3. COMENTARI (Interpretació) DEL TEXT: (autenticitat, veritable/fals, silencis, interès?)

A partir dels punts anteriors i dels propis coneixements (que s'han de reforçar consultant un manual o bibliografia especialitzada), s'ha de comentar críticament el text, valorant:

   * entorn històric: consisteix a centrar-se en el moment històric a que fa referència el document i a explicar a què responen i com cal situar les idees que hi surten.

   * En aquest apartat s'ha de relacionar el contingut del text amb els propis coneixement històrics, i emmarcar-lo correctament dins el moment històric a que correspongui.

   * Significats del text: què ens aporta per al coneixement del tema i de l'època històrica a què es refereix.

4. CONCLUSIÓ:

Breu síntesi (4 o 5 línies) dels trets bàsics comentats per l'alumne al comentari, sense entrar en detalls.

   * importància relativa del propi text; possibles errors o arbitrarietats; credibilitat de l'autor, valor actual del text, de les conclusions que se'n treuen i de les afirmacions que s'hi fan.

   * aportació personal al tractament del tema: si el text admet polèmica es poden donar les raons per les què s'hi està d'acord o en desacord, tot respectant les opinions expressades.

5. BIBLIOGRAFIA:
Als comentaris fets a casa, cal citar les fonts bibliogràfiques utilitzades (manuals, llibres especialitzats, lèxics d'història, enciclopèdies, diccionaris, atlas històrics).

La Revolució Industrial: EL TREBALL DE LES DONES I ELS NENS


Algunos relatos de esta primera mitad del siglo XIX hacen estremecer, al constatar los abusos que se cometían entonces. Este es el caso de una tal Betty Harris que declara, entre otras, ante una encuesta parlamentaria británica:

 «Me casé a los 23 años y sólo entonces bajé a la mina. Antes, y desde los doce años, tejía. No se ni leer ni escribir. Trabajo para Andrew Knowles, de Little Bolton (Lancs), y gano algunas veces 7 chelines semanales, otras veces menos. Tiro de las carretas de carbón y trabajo desde las 6 de la mañana hasta las 6 de la tarde. Me detengo sobre una hora a mediodía para comer, pan y mantequilla, pero sin bebida. Tengo dos hijos, demasiado pequeños aún para trabajar. He tirado de las carretas estando encinta. Conozco una mujer que terminó el trabajo, se lavó, se acostó, parió y reanudó el trabajo menos de una semana después.

Tengo una correa atada a la cintura, una cadena que pasa entre mis piernas y avanzo con las manos y los pies. El camino es escarpado y nos vemos obligados a agarrarnos a una cuerda, y, cuando no hay, a lo que podemos encontrar. En el pozo donde trabajo hay seis mujeres y seis muchachos y muchachas.. Es un trabajo muy duro para una mujer. El pozo siempre está húmedo y el agua cubre siempre nuestros zapatos. Un día me llegó a los muslos, y la que cae del techo, es terrible. Mis vestidos están casi toda la jornada empapados (...). Una prima mía se ocupa de mis hijos durante la jornada. No estoy para nada cuando vuelvo a casa, y a menudo me duermo antes de lavarme! (...). He tirado de las carretas hasta arrancarme la piel. Cuando se espera un hijo todavía es peor. Mi marido me ha golpeado muchas veces porque no estaba dispuesta (...)».

Estos testimonios directos resaltan aún más la horrorosa esclavitud a la que fueron reducidas las mujeres. Respecto al trabajo de los niños, los abusos cometidos fueron denunciados ya a fines del siglo XVIII por médicos de Manchester que pidieron a los magistrados prohibir su trabajo durante la noche. En 1796, el doctor Percival redactó un informe que se hizo famoso y que esbozaba un programa de reformas. Más interesante aún es la aportación de un manufacturero, Robert Owen, a una comisión de encuesta parlamentaria. Cuando compró su establecimiento de New-Lanark, en Escocia, en 1799, se encontró con unos 500 niños, de 5 a 8 años de edad, recogidos por su predecesor en las poor-houses, especialmente de Edimburgo. La duración de la jornada laboral era entonces de trece horas, de las que se reservaba una y media para las comidas. La mayor parte de ellos sufrían ya deformaciones físicas y su desarrollo peligraba. Estaban ya tan atontados por el trabajo que ni siquiera podían retener las letras del alfabeto, enseñado en algunas clases nocturnas. Owen tomó la decisión, personal naturalmente, de no admitir niños menores de diez años y aconsejaba dedicar dos años a su instrucción y limitar su jornada laboral a 10 horas. Pero, fueron tan sólo piadosos deseos.

Una de las consecuencias del empleo simultáneo de niños, niñas y mujeres en los mismos talleres fue el desarrollo de una inmoralidad denunciada a menudo por los observadores de la época. Incremento de la prostitución, aumento del número de hijos naturales, promiscuidad malsana entre sexos, tales fueron los males señalados entonces con más frecuencia.

FÖLHEN, C.: La Revolución Industrial. Ed. Vicens Vives. Barcelona. 1978.
 

EXPERIÈNCIES MÈDIQUES DELS NAZIS

Un dels crims més odiosos comesos per les S.S. fou la utilització de deportats com a conills d'Índies per a experiències pseudo-mèdiques. Aquestes experiències eren practicades sota la direcció de l'Institut d'Higiene de les Waffen S.S. per metges nazis, amb la col·laboració de la secció de química farmacèutica de l'I.G. Farben, de les fàbriques Behring i d'altres firmes. Les S.S. venien igualment conills d'Índies humans a empreses privades: aquests extractes de la correspondència intercanviada entre la firma Bayer i el comandant d'Auschwitz en són una prova:

Arxius del procés de Nüremberg: Nº 71 84.

La "doctrina Truman"

«El dimecres 11 de març del 1947 vaig pujar a la tribuna de la Cambra de Representants i vaig parlar a l'Assemblea: "Crec -vaig dir al Congrés i a 1a nació sencera que m'escoltava per ràdio- que els Estats Units tenen el deure d'ajudar els pobles lliures que es resisteixen a ser esclavitzats per minories armades o per pressions exteriors.

"Crec que hem d'ajudar els pobles lliures a forjar el seu propi destí. La llavor dels règims totalitaris cal buscar-la en la misèria i la indigència. És quan tota esperança d'una vida millor ha desaparegut que el totalitarisme troba el seu camí [...]


"Cada nació ha d'escollir entre dos modes de vida oposats [...] Un reposa sobre la voluntat de la majoria i es caracteritza per les seves institucions lliures, per un govern representatiu, per eleccions lliures, per la garantia del manteniment de les llibertats individuals i per l'absència de qualsevol opressió política [...]


"L'altre reposa sobre la voluntat d'una minoria imposada per la força a la majoria. Es recolza en el terror i en l'opressió, té una premsa i una ràdio controlades, unes eleccions trucades i la supressió de les llibertats personals [...]


"Els pobles lliures de tot el món esperen que nosaltres els ajudem a defensar les seves llibertats. Crec que el nostre ajut ha de basar-se essencialment en un suport econòmic i financer, indispensable per a l'estabilitat econòmica i per a una vida política coherent.»


HARRY Swinomish TRUMAN, Memòries, 1956 (1884-1972)

 

tornar a la pàgina principal