EL PAISSATGE A CATALUNYA

Informació treta de la Web: http://campus.linia9.net/course/view.php?id=17

Als alumnes se’ls hi dóna per escrit aquest full amb les paraules blaves esborrades (deixant espai per omplir) i ells han d’anar trobant la informació a la web mencionada i completar la informació

1. A Catalunya hi podem distingir tres grans unitats de relleu:

- Els Pirineus

- La Depressió Central

- Les Serralades Litorals

2. Els Pirineus estan situats al nord de Catalunya. Es divideixen en dues unitats: els Pirineus axial i el Prepirineu.

- Al Pirineu Axial hi ha les muntanyes més altes de Catalunya: la Pica d'Estats (3.143 m), el Coma Pedrosa (2.946 m) i el Puigmal (2.913 m).

- El Prepirineu està format per un conjunt de serres i muntanyes d'una altitud més baixa.

3. La Depressió central és un triangle molt ampli que s'estén entre els Pirineus i les Serralades Litorals. Són terres relativament planes, amb valls amples i petits turons.

4. Hi ha dues serralades, la Prelitoral i la Litoral, que s'estenen paral·leles a la costa.

Són muntanyes d'altituds inferiors a les dels Pirineus. El cim més alt és el Turó de l'Home (1.712 m), al Montseny.

5. Les muntanyes de l'alt Pirineu

Són les més altes de Catalunya. La majoria fan gairebé 3.000 metres d'altitud. Els cims són punxeguts i estan coberts de neu una bona part de l'any.

Les muntanyes de l'alt Pirineu són abruptes i amb valls estretes formades pel pas d'un riu. Les comunicacions hi són difícils i per passar d'una vall a l'altra s'han de travessar les muntanyes per colls i ports.

6. És el que trobem a les Serralades Prelitoral i Litoral. Les muntanyes tenen una altitud de 500 a 1.700 metres.

En aquestes muntanyes els boscos s'enfilen pels vessants i a les parts més altes sol haver-hi prats de pastures.

Els massissos més importants de la Serralada Prelitoral són el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsant.

7. L'alt Pirineu és poc poblat, ja que sol fer-hi molt fred a l'hivern i el terreny no és apropiat per conrear la terra.

Els pobles són petits i solen situar-se al fons de les valls. Les principals feines són l'aprofitament dels boscos, la ramaderia (vaques de llet) i el turisme de muntanya.

Al Prepirineu és on hi ha més població de tota la serralada pirinenca. Els pobles són més grans, l'agricultura té més importància i ja comença a haver-hi nuclis industrials.

A les Serralades Litorals les valls que envolten aquestes muntanyes són força àmplies, hi ha grans nuclis de població i s'hi desenvolupa l'agricultura i la indústria.

8. Les planes són grans extensions de terreny situades a no gaire altitud, sense pendents ni desnivells importants.

A Catalunya, però, les planes no són les terres planes o suaument ondulades que cal esperar.

Les planes reben aquest nom en relació amb les muntanyes que les envolten, i moltes tenen una altitud força elevada.

A les planes hi trobem nombrosos accidents geogràfics: turons, altiplans ...

A Catalunya les planes estan situades al centre i al litoral.

9. La Depressió Prelitoral

A l'est de Catalunya, entre la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral, hi trobem les terres de la Depressió Prelitoral, que s'estén des de la Selva fins al Tarragonès.

La Depressió Litoral

Ben a prop del mar hi ha una estreta llenca de terra que constitueix la Depressió Litoral. Ocupa el territori de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme.

La plana de l'Empordà i el delta de l'Ebre

Són dues planes litorals formades pels dipòsits de terra que arrosseguen els rius que hi desemboquen: la Muga, el Ter i el Fluvià a la plana de l'Empordà i l'Ebre al delta del mateix nom.

10. A les terres planes les condicions de vida són millors que a la muntanya.

El seu clima és més suau i temperat. Com que hi ha pocs pendents i la terra és molt fèrtil, les terres planes són molt adequades per a tot tipus de conreus.

Les comunicacions hi són més fàcils. Això ha fet que, des de molt antic, la majoria de pobles i de ciutats de Catalunya es concentressin en aquestes terres més baixes.

Com que hi és més fàcil el desplaçament de les persones i el transport de mercaderies, a les planes s'hi desenvolupa una activitat agrícola i industrial i comercial molt important.

11. Catalunya té una façana marítima molt àmplia. El litoral català s'estén al llarg de més de 550 km, des de Portbou fins al riu de la Sénia.

La costa catalana no és gaire retallada. Hi ha petits caps (Begur, Salou i Tortosa) i golfs (Roses i Sant Jordi).

12. Al nord les muntanyes arriben fins al mar en molts indrets i han donat lloc a la formació de penyasegats.

És una zona de costes altes i molt abruptes on les platges són estretes i sovint formen petites cales.

La sorra és gruixuda i el mar és molt profund a pocs metres de la costa.

13. Al sud les planes arriben fins al mar i originen costes baixes.

Aquestes costes són rectes i allargades, la sorra és molt fina, i el mar, poc profund. Ens hem d'allunyar molt de la costa perquè l'aigua ens cobreixi.

14. Catalunya té un clima força agradable perquè és un clima temperat. Aquest clima s'anomena mediterrani.

El clima mediterrani es caracteritza per uns hiverns poc freds i amb poques pluges, per uns estius calorosos i secs i perquè a la primavera i a la tardor és quan hi plou més.

Tot i que no és un país gaire gran, a Catalunya hi ha quatre varietats climàtiques.

Factors com l'altitud i la proximitat al mar fan que el clima mediterrani no sigui ben igual a tot arreu.

15. Els rius de Catalunya són curts i poc cabalosos (excepte els pirinencs i l'Ebre) i tenen forts estiatges. Tots desemvoquen al mar Mediterrani, excepte la Garona, que desemvoca a l'oceà Atlàntic.

Els rius catalans es divideixen en dos grans grups:

- L'Ebre i els seus afluents.
- Els rius que desemboquen directament al mar Mediterrani.

16. L'Ebre

És el riu mes cabalós i un dels més llargs (fa prop de 900 km) de la Península Ibèrica. Neix a la Serralada Cantàbrica, a Fontibre (Cantàbria).

El recorregut que fa per Catalunya és de 150 km. A Amposta inicia la desembocadura, que forma un gran delta.

17. Els rius que desemboquen directament al Mediterrani tenen un cabal força regular, excepte a l'estiu, que té un descens considerable del nivell de l'aigua.

Pertanyen a aquest conjunt:

    - El Llobregat. Neix a Castellar de N'Hug, al Berguedà. A la desembocadura forma un delta.

    - El Ter. Neix a Ulldeter, al Ripollès, i desemboca a Pals (Baix Empordà).

    - El Fluvià, la Muga, la Tordera, el Besòs, el Foix i el Francolí. Aquests són     rius curts, amb poc cabal i molt irregulars.

18. Al llarg dels rius pirinencs s'han construït rescloses molt grans per a emmagatzemar aigua.

Els pantans s'utilitzen per regular el cabal dels rius i per poder disposar d'aigua per regar els camps, per a usos domèstics i per a activitats industrials.

De la força de l'aigua també se n'obté energia elèctrica.

Les aigües del Llobregat i del Ter són utilitzades intensament per les indústries i per les poblacions situades a les seves ribes en el recorregut que fan abans de desembocar al Mediterrani.