Els alzinars són boscos netament mediterranis on predomina l’alzina (quercus ilex). L'alzina és una arbre escleròfil, es a dir, amb fulla endurida, la qual cosa constitueix una adaptació al periode l'eixut estival. Aquesta característica també la trobem en altres espècies que acompanyen a l'alzina, com el marfull, el llentiscle, el galceran i l'arboç. Altres espècies d'arbres acompasnyants de l'alzinar en aquests indrets presenten fulles amb característiques divereses, com el roure martinenc, de fulla caduca, i el pi pinyer, amb fulles molt estretes, en forma d'agulla ( aciculars).
L'alzinar era el bosc que ocupava major extensió en la vegetació primitiva del nostre entorn. En conseqüencia, és també el bosc potencial de la major part del territori, es a dir, el tipus de bosc que, de manera natural, apareixeria si l'home no intervingés. Els cultius (vinyes, cereals, garrofers, horta) i les reforestacions (pi pinyer, especialment) han estat la causa de la seva regresió al llarg de la història. Ara ocupa algunes zones obagues dels vessants dels turons i els fondals de les rieres. Però es un bosc en lenta però inexorable expansió, en detriment de les pinedes.