{text}Una reflexió sobre el consum exagerat d'aigua

Quins mètodes hi ha per a estalviar aigua a la indústria?  

L’increment del preu de l’aigua en els darrers anys, així com les conseqüències ambientals  derivades del seu ús, han fet que les empreses prenguin consciència sobre la necessitat d’estalviar aigua. Entre 1992-1996 es va dur a terme el Programa d’Estalvi de l’Aigua a la Indústria, i es va aconseguir una reducció del 30% sobre el consum global d’un any.

Des del punt de vista econòmic, l’estalvi a aquestes empreses ha estat de 1.613 milions de pessetes en un any. En dos anys hauran recuperat la inversió que varen haver de fer.

Els sectors més consumidors d’aigua són el paperer, el tèxtil, l’alimentari, els escorxadors, l’adobament de pell i el sector químic.

Hi ha diversos sistemes per reduir el consum:

Un exemple concret: La fàbrica Nissan va començar un pla d'estalvi d'aigua l'any 1992. Van canviar els processos de producció, van nomenar un  vigilant de consums innecessaris i van decidir establir un sistema per a reutilitzar les aigües del procés. Els consums d’aigua, l'any 1996, s'havien reduït a la meitat.

A les instal.lacions industrials es poden desenvolupar sistemes per a embrutar menys: optar per l’ús de substàncies menys contaminants, de detergents amb baixa formació d’escuma i biodegradables,  i controlar que l’aigua sigui de baixa duresa per evitar dipòsits calcaris.

També es poden reduir els nivells de contaminació introduint filtres (separació de partícules en suspensió o dissoltes).

Finalment, cal tractar les aigües que contenen les restes de la producció que no s’han pogut eliminar durant el procés: és la depuració. La despesa relativa a l’evacuació i la depuració, és a dir, el cànon de sanejament que es paga segons la càrrega contaminant dels efluents, pot oscil·lar entre les 4 pessetes per m3 i més de 1.000.

Existeixen diferents sistemes per a tractar aquestes aigües segons les necessitats de cada indústria.

Vocabulari: biodegradació /  cànon de sanejament