Vocabulari

Any de traspàs	El moviment de translació de la Terra al voltant del Sol dura 365 dies i 6 hores. Cada quatre anys s'afegeix un dia al mes de febrer, que és la suma de les 6 hores sobrants cada any. L'any 2000 serà un any de traspàs. També se'n pot dir any bixest.
Any-llum	Unitat de longitud, utilitzada en astronomia, equivalent a la distància que recorre la llum en un any. Com la llum es desplaça a 300.000 km. per segon, en un sol any recorre 9.460.800.000.000 km.
Asteroide	Nom donat als petits planetes del sistema solar, el més gran dels quals, Ceres, té només uns mil quilòmetres de diàmetre. La majoria són al cinturó situat entre les òrbites de Mart i Júpiter, si bé hi ha també dos grups que segueixen l'òrbita de Júpiter (grup Troià) i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart. Actualment s'han catalogat més de 2.500 asteroides i es creu que n'hi ha més de 400.000 que tenen un diàmetre superior a un quilòmetre.
Astre	És la forma com s'anomena qualsevol cos que hi ha a l'Univers
Astrònom	Persona que es dedica a l'astronomia. L'astronomia és la ciència que estudia els astres.
Atmosfera	S'anomena així la massa de gasos que envolta qualsevol astre. L'atmosfera de la Terra està composada d'oxígen, hidrògen i anhídrid carbònic.
Big Bang	Els astrònoms han comprovat que l'Univers s'expandeix constantment. Així, han arribat a la conclusió que en el seu origen la matèria estava concentrada en un punt. En unes condicions de gran densitat i temperatura, així com en unes dimensions molt petites, s'hauria començat a expandir, com si s'hagués produït una gran explosió (big bang vol dir "gran bum", en anglès). S'ha calculat que això va passar fa 15.000 milions d'anys.
Colada de lava	Massa de lava (material fos originat per l'erupció d'un volcà) que s'escampa en forma de capes o corrents quan es troba en estat semi-líquid, i que posteriorment s'endureix quan es refreda.
Combustió	Es dóna quan una matèria es crema (s'oxida) i desprèn llum i calor. A vegades es produeix flama (combustió del paper, per exemple), i d'altres no (combustió dels aliments dins del nostre organisme, per exemple).
Cometa	Astre del sistema solar, de petites dimensions i forma irregular, que descriu una òrbita al voltant del Sol i que només es visible des de la Terra quan s'apropa al sol i desenvolupa la cua lluminosa que els caracteritza. La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que els homes intentaren donar una explicació racional del fenomen.
Concorde	És l'únic avió de passatgers capaç de viatjar més ràpid que el so: pot portar 100 persones a una velocitat de 2.200 km. per hora.
Condensació	Quan es passa de l'estat gasós (vapor) a l'estat líquid. Referit a les constel.lacions, aspecte que presenten quan se les observa des de gran distància.
Constel.lació	En la antiguitat, per poder-se orientar i identificar el gran nombre d'estels que hi havia al cel, es va dividir el cel en 12 regions diferents, i a cadascuna, anomenada constel.lació, li varen posar un nom del zodíac. Això permetia als antics conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l'any (temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc.). Actualment l'esfera celest es divideix en 88 zones diferents.
Cràter d'impacte	Un cràter és la depressió que es forma quan un volcà entra en erupció: com una muntanya amb un gran forat al mig, en forma de boca. Quan un meteorit impacta en la superfície d'un astre també provoca un cràter: aquest forat, que no ha estat originat per un volcà, sinó per un meteorit, s'anomena cràter d'impacte.
Densitat	És la relació entre la massa i el volum (mida) d'una substància. Si pesa molt i ocupa poc espai, diem que aquella substància és molt densa (el ferro, per exemple); si pesa poc i ocupa molt espai, diem que té poca densitat (l'aire, per exemple).
Diòxid de carboni	Gas incolor, d'olor picant i de gust àcid, que és producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica. És un dels gasos que formen l'aire que respirem, juntament amb l'oxígen i l'hidrògen.
Eclipsi	Ocultació total o parcial d'un astre quan un altre astre es posa entre el primer i la persona que l'observa, de manera que deixem de veure'l (tot o una part), durant un breu espai de temps. Els eclipsis més coneguts són els de Sol i els de Lluna, però també es produeixen entre el Sol i els satèl.lits dels altres planetes del Sistema Solar. Un eclipsi solar té lloc quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra. La durada total d'un eclipsi és d'unes quatre hores. Es produeix un eclipsi de Lluna quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna. Un eclipsi lunar és vist des de tots els punts d'un hemisferi i la durada de la totalitat és, com a màxim, d'una hora i 42 minuts.
Efecte hivernacle	Fenomen que consisteix en l'escalfament de les capes altes de l'atmosfera degut als gasos que es produeixen quan es crema (indústria, automòbils, etc.). Això no deixa que l'escalfor s'expandeixi a l'atmosfera i agmenti el diòxid de carboni: l'augment de temperatura podria provocar la fusió del gel dels pols i la inundació de gran part de la terra, així com altres canvis climàtics.
Eix	S'anomena així la recta imaginària que uneix els pols d'un astre. Al voltant d'aquest eix es produeix el moviment de rotació de l'astre.
Embolcall	La part més externa de qualsevol objecte. En el cas de la Terra, l'embolcall seria l'atmosfera que ens envolta i la part de la superfície on es desenvolupa la vida.
Enlluernar	Deixar momentàniament cec algú o alguna cosa degut a una llum massa viva.
Equador	És el cercle de l'esfera terrestre (o un altre astre) que té tots els punts a la mateixa distància dels pols. Dit d'una altra manera: és la circumferència imaginària amb la que tallaríem una esfera en dues meitats, amb un pol a la punta de cadascuna.
Escorça	És la crosta sòlida que forma la part més superficial de la Terra o de qualsevol astre.
Estel	Els estels són cossos celestes formats per materials gasosos molt calents que desprenen calor i llum pròpies. També els anomenem estrelles.
Estructura	Característiques que permeten dividir un astre (per exemple, la Terra) en diferents parts (escorça, mantell, nucli...)
Expansió	En referència a l'Univers, s'anomena expansió a l'augment continuat de la separació entre les galàxies que formen l'Univers.
Fractura	Trencament, ruptura d'una massa de roques produïda per un moviment molt violent.
Galàxia	Cadascuna de les agrupacions d'estels que, vistes amb el telescopi, presenten un aspecte brillant, nebulós i generalment aixafat. A causa de les immenses distàncies que separen la Terra de les galàxies, és gairebé impossible de distingir-hi cap estel individual. La galàxia més llunyana trobada fins ara es troba a 12.300 anys llum de la terra. La va identificar un equip de les Universitats de Hawai (Estats Units) i Cambridge (Gran Bretanya) el maig de 1998.
Gravetat	També es pot dir gravitació. És la força segons la qual tots els cossos i les partícules s'atreuen, i és causa que els cossos caiguin sobre la Terra i que els planetes es mantinguin en les seves òrbites al voltant del Sol.
Heli	Gas que es troba en molt petita quantitat a l'atmosfera terrestre, però que es troba en quantitat abundant a l'atmosfera del Sol i dels estels.
Hemisferi	Cada una de les parts en què es divideix un astre si el partim per la meitat. Tenim, per tant, l'hemisferi nord i l'hemisferi sud. La línea imaginària per on es produeix la divisió l'anomenem equador.
Hipòtesi	És una suposició que es fa per treure'n una conseqüència. Intenta explicar fets que són difícils de comprobar.
Immòbil	Que està quiet, que no es mou. Durant molt de temps es va creure que la Terra no es movia i que tots els astres giraven al seu voltant.
Mantell	Part d'un astre que es troba entre el nucli (la part més interna) i l'escorça (la part sòlida més externa).
Marea	Moviment d'ascens i descens de l'aigua dels oceans degut a l'atracció combinada de la Lluna i del Sol.
Massa	Conjunt de partícules o coses que formen un cos, generalment molt gran.
Metà	Gas hidrocarbur (derivat del petroli), fàcilment combustible. El podem utilitzar per als calentadors i les cuines.
Meteor	Fenomen lluminós anomenat també "estel fugaç", que es pot observar en el firmament i és originat en passar un meteorit a través de l'atmosfera terrestre.
Meteorit	Cos sòlid, generalment petit, que penetra en l'atmosfera de la Terra i cau a la superfície. La majoria de meteorits que penetren en l'atmosfera es volatilitzen abans d'arribar a Terra, a causa de l'elevat augment de temperatura que experimenten. Els de massa superior a 1 kg arriben a caure a la superfície de la Terra. A conseqüència de l'impacte amb la superfície s'originen grans cràters, el diàmetre dels quals va de 20 a 60 vegades el diàmetre del meteorit causant. Cada any xoquen amb la Terra uns 3.300 meteorits, però la majoria ho fan en zones deshabitades (oceans o deserts). El cràter més gran format per un meteorit és el Cràter del Canó del Diable, a Arizona, d'un diàmetre d'uns 1.200 m. i una profunditat d'uns 180 m. Format fa uns 25 000 anys, el meteorit metàl·lic que l'originà devia tenir un diàmetre d'uns 25 m. i una massa d'unes 65.000 tones.
Micra	Mesura de longitud que equival a la mil.lèssima part d'un mil.límetre.
Nebulosa	Condensació de matèria interestel.lar en forma de núvol que pertany a la galàxia.
Nucli	Part o massa central d'un astre, generalment de composició sòlida.
Òrbita	Camí que segueix un astre (o un objecte) a l'espai. També se li diu així al camí recorregut per un aparell espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
Òrbita el.líptica	Òrbita d'un astre al voltant d'un altre en forma d'el.lipse (ovalada).
Partícula	Part petitíssima d'un cos. També s'anomenen així cossos molt petits.
Perifèria	Part exterior o allunyada del centre. Que es troba en un extrem.
Planeta	Astre que no té llum pròpia i que gira al voltant d’un estel.
Pols còsmica	Pols formada de petites partícules sòlides que es troben a la galàxia. És la responsable dels canvis d'intensitat amb què veiem els estels, perquè absorbeix i dispersa una part de la seva llum. Encara no se sap de què està formada.
Predir	Anunciar una cosa que encara ha de passar, endevinar què passarà en el futur.
Radiació infra-roja	Energia d'origen solar que va des de la llum visible fins a les microones (ones electromagnètiques de longitud d'ona curta)
Reflectir	Quan la llum produïda per un cos (el Sol, per exemple) xoca contra la superfície d'un altre cos (la Terra, per exemple), surt rebotada cap una altra direcció. Els planetes i els satèl·lits reflecteixen la llum del Sol, i per això els veiem il.luminats.
Retrògrada	Que va o es mou enrera. Referit a la rotació de Venus, vol dir que gira sobre sí mateix en sentit contrari a la resta de planetes.
Rotació	És el moviment pel qual un astre gira al voltant d’ell mateix. El moviment de rotació de la Terra dura 24 hores (un dia), i ens permet diferenciar el dia i la nit.
Satèl.lit	Astre més petit que un planeta, i tampoc no té llum pròpia. Els satèl·lits giren al voltant dels planetes. També en diem lluna.
Satèl.lit artificial	´Aparell espacial que l'home ha posat en òrbita al voltant d'un astre, generalment laTerra. Transmet dades de tota classe: científiques, metereològiques, militars, etc.
Sonda	Aparell espacial no tripulat que s'envia per explorar a grans distàncies. Fins ara s'han enviat sondes fins als últims planetes del Sistema Solar.
Sublimació	S'anomena així el pas de l'aigua sòlida (gel) al vapor d'aigua (gas) sense passar per l'estat líquid. És un fenomen propi dels cometes.
Telescopi	Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d'un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l'objecte, i d'una lent, que amplifica aquesta imatge.
Tènue	Cosa molt fluixa, molt prima, molt petita. Una llum tènue, per exemple, és una llum que gairebé no veiem.
Translació	És el moviment pel qual un astre gira al voltant d'un altre. El moviment de translació de la Terra al voltant del Sol dura 365 dies i 6 hores (un any), i ens permet distingir les quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. La translació de la Lluna al voltant de la Terra dura 28 dies.
Univers	Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l'espai que els conté.
Volatilitzar	Fer que una cosa desaparegui de manera molt ràpida, fer que es fongui. Quan un meteorit petit xoca contra l'atmosfera de la terra, la calor que es produeix fa que es volatilitzi (que desaparegui en cremar-se).
Zodíac	Banda de l'esfera celeste que des d'antic hom considera dividida en 12 rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes del zodíac, tal com el Sol els ressegueix en 12 mesos. Aquests signes, comptats d'oest a est són: àries, taure, bessons (geminis), cranc (cancer), lleó (leo), verge (virgo), balança (libra), escorpí (escorpio), sagitari, capricorn, aquari i peixos (piscis).

CEIP Silvestre Santaló
Av. Folch i Torres, 8.
17190 - SALT (El Gironès)