Relleu, hidrografia, clima, vegetació (CM01) / Continguts
Pac 3: El temps atmosfèric i la vegetació
Activitat de text {CLIMA1.TXA}
Parlem de bon temps, o diem que fa bon dia, quan el dia és clar i no fa fred ni massa calor.
Quan plou, o fa molt fred, o molta calor, o fa vent, diem que fa mal temps.
El temps atmosfèric, per tant, depèn de la temperatura (fred, calor), de les precipitacions (nuvolositat, pluja, neu...) i del vent (velocitat i direcció).
El temps atmosfèric fa referència als núvols, la pluja, els vents, el fred i la calor que hi ha en un lloc i en un moment determinat.
El clima ens explica les característiques del temps atmosfèric en un territori determinat.
El meteoròleg observa les variacions del temps amb l’ajut de l’estació meteorològica i fa les previsions del temps que farà en un futur pròxim.
Els mapes meteorològics representen, mitjançant símbols, el temps que es preveu que ha de fer en les pròximes hores o dies.
Activitat de text {CLIMA2.TXA}
Els núvols estan formats per petitíssimes gotes d’aigua suspeses en l’aire. La nuvolositat estudia els diferents tipus de núvols que poden trobar en el cel.
Quan les gotes d’aigua que hi ha als núvols es refreden i cauen. És la precipitació. Si és en estat líquid té lloc la pluja. Si cauen en estat sòlid, cau neu o calamarsa.
Quan hi ha tempestes amb pluja i vent, pot haver-hi llamps i trons.
Un llamp és la descàrrega elèctrica que es produeix entre el núvol i la terra.
Un tro és el soroll que produeix un llamp
Un llampec és la resplendor que es produeix quan cau un llamp
La precipitació és l’aigua que cau dels núvols en forma de pluja, neu o calamarsa
Associació {clima1.ass}
Relaciona els conceptes i el seu significat:
|
Neu Calamarsa Pluja Temperatura Vent Núvol |
Gotes d’aigua que cauen en estat sòlid Aigua gelada que cau en peces de dimensions considerables Gotes d’aigua que cauen en forma líquida Grau de fredor i calor que hi ha en l’aire Aire en moviment Formació de vapor i gotetes d’aigua |
Sopa de lletres {clima1.sop}
Busca sis paraules relacionades amb el temps
TEMPERATURA / VENT / LLAMP / TRO / PLUJA / NÚVOL
Associació {clima2.ass}
Perquè serveix cada aparell?
|
Termòmetre Pluviòmetre Anemòmetre Penell Rosa dels vents |
Mesura la temperatura Mesura la quantitat de pluja Mesura la velocitat del vent Mesura la direcció del vent Dóna a cada vent un nom segons el punt cardinal d’on prové |
Sopa de lletres {clima2.sop}
Troba el nom de cinc aparells relacionats amb el temps
TERMÒMETRE / PLUVIÒMETRE / ANEMÒMETRE / PENELL / ROSA-DELS-VENTS
Trencaclosques {nuvols.puz}
{nuvolpuz.gif}
Associació simple {clima5.ass}
Imagina’t un mapa del temps. Associa cada senyal amb el seu significat
|
Cel serè Cel tapat Pluja Cel mig ennuvolat Neu Tempesta Mar plana Mar arrissada Maregassa |
{sol.gif} {nuvol.gif} {pluja.gif} {solnuvol.gif} {aiguaneu.gif} {tempesta.gif} {marplana.gif} {arrisada.gif} {maregasa.gif} |
Associació simple {vent1.ass}
Tipus de vent segons la seva velocitat
|
Calma Moderat Fort Huracanat |
No s’aprecia velocitat del vent. Les fulles dels arbres no es mouen Es belluguen les branques grosses dels arbres i costa portar el paraigües Les branques petites es trenquen i és difícil caminar contra el vent Aixeca les teulades de les cases i provoca destrosses molt importants |
Trencaclosques {rosavent.puz}
Recomposa aquesta Rosa dels Vents. Fixa’t en el nom de cada vent {rosaven2.gif}
Associació simple {clima4.ass}
Relaciona cada tipus de vent amb el punt cardinal d’on bufa
|
Tramuntana Migjorn Llevant Ponent Mestral Gregal Garbí Xaloc |
Vent del nord Vent del sud Vent de l’est Vent de l’oest Vent del nord-oest Vent del nord-est Vent del sud-oest Vent del sud-est |
Associació simple {clima6.ass}
Associa aquestes expressions populars amb el seu significat:
|
Cel rogent, pluja o vent Plou a bots i a barrals Fa un sol que enamora Al mes de maig, cada dia un raig El sol esquerda les pedres Setmana Santa mullada, collita de blat regalada |
El cel vermellós anuncia pluja o vent forts Ploure amb molta intensitat No hi ha cap núvol al cel És la primavera: sol ploure força dies del mes Fa moltíssima calor Si plou a l’abril, la collita de cereals serà molt bona |
Sopa de lletres {clima3.sop}
Troba sis classes de vent
TRAMUNTANA / GREGAL / LLEVANT / PONENT / GARBÍ / MESTRAL
Activitat de text / ordenar paraules {flora1.txa}
Clima i vegetació a muntanya
El temps que fa a les muntanyes depèn de diversos factors:
- l’altitud (al cim d’una muntanya hi fa més fred i hi plou més)
- l’estació de l’any (a l’hivern fa molt fred i neva i plou sovint; a la primavera i la tardor plou força; a l’estiu de dia fa calor i de nit baixen les temperatures)
- l’orientació (el vessant nord (obaga) gairebé no rep sol i per tant és més fred i humit; el vessant sud (solana) té moltes hores de sol i per tant és més càlid i sec)
La vegetació varia en funció del clima:
- a les zones més altes hi ha prats i pocs arbres, degut al fred i al vent
- a la muntanya mitjana hi trobem pins negres i avets
- a les valls hi ha conreus, roures, alzines, faigs i castanyers
Activitat de text / ordenar paraules {flora2.txa}
La vegetació a les planes canvia segons el clima i la situació.
Les planes de l’interior són fredes i sovint amb boires a l’hivern, i seques i caloroses a l’estiu. S’hi conreen cereals, vinyes, olivers i ametllers.
Les planes del litoral tenen temperatures suaus tot l’any per l’efecte del mar, i també hi ha més humitat. La vegetació típica són els fruiters, horts i arbustos de tota mena.
A les zones no conreades hi creixen pinedes, rouredes i alzinars.
Activitat de text / ordenar paraules {flora3.txa}
Clima i vegetació a les costes: ordena les
paraules
La proximitat del mar suavitza el clima, de manera que els hiverns són suaus i els estius calorosos i secs. Sol ploure a la primavera i a la tardor.
Prop de la costa trobem boscos de pins i moltes classes de plantes baixes i arbustos. S’hi conreen tota mena de productes d’horta. La vegetació depèn de la quantitat i el repartiment estacional de les pluges.
A l’estiu, l’aire del mar, humit, combinat amb les temperatures altes, fan que la calor sigui molt humida i suem fàcilment: és la xafogor.
Associació complexa {clima7.ass}
Respon cert o fals a les afirmacions següents:
|
Les temperatures a la costa són molt extremes perquè no hi ha humitat. La humitat combinada amb les temperatures dóna lloc a la xafogor. A prop de les costes hi ha boscos de pins, plantes baixes i arbustos. En general, a les zones d’interior la temperatura sol ser més temperada que a les poblacions costaneres A les costes sol ploure més, perquè hi ha més evaporació de l'aigua del mar. A les muntanyes plou més que a les planes, i a l'hivern sol fer-ho en forma de neu. |
Fals Cert Cert Fals Cert Cert |
Trencaclosques doble {encantat.puz}
Recomposa aquesta imatge dels Encantats {encantat.gif}