Històries i llegendes. Festes i costums (CM08) / Continguts
Pac 1: Històries i llegendes
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac01.txa
Històries i llegendes
Un fet històric és un fet que ha succeït realment, i
tenim documents que l’expliquen. Els personatges històrics són els que han
existit realment. L’11 de setembre de 1714, dia en què les tropes de Felip V
varen conquerir Barcelona, és un fet històric. Rafael de Casanova, qui llavors
defensava la ciutat, és un personatge històric.
Una llegenda és una narració, oral o escrita, que ens explica fets meravellosos. Poden basar-se en fets reals, però s’hi barregen fets inventats. Els personatges llegendaris son herois i heroïnes a qui s’atribueixen fets extraordinaris. La lluita de Sant Jordi contra el drac és una llegenda. Tant Sant Jordi, com la princesa o el drac, són personatges llegendaris.
{xinap.gif}
Trencaclosques doble / 1pac02.puz
{sjordiXV.gif}
Associació simple / 1pac03.ass
|
Història Conte Llegenda Fet històric |
Explicació dels fets que van passar en altres temps. Els personatges i els fets són de veritat Narració curta pensada per entretenir. Els personatges i els fets són inventats Narració que barreja coses que van passar fa temps amb coses inventades afegides al llarg dels anys Esdeveniment que ha succeït i del qual queden documents que ho demostren |
Trencaclosques doble / 1pac04.puz
Ordena la llegenda de Sant Jordi {cavafort.gif}
Associació de resposta escrita / 1pac05.ass
Escriu història o llegenda al costat de cadascun d’aquests conceptes
|
Veritat Document històric Personatge real Història inventada Història fantàstica Personatge imaginari |
Història Història Història Llegenda Llegenda Llegenda |
Associació de resposta escrita / 1pac06.ass
Escriu cert o fals segons l’afirmació sigui veritat o mentida
|
L’escut conté signes que expliquen la història i les tradicions d’un lloc o d’una associació L’himne és una composició poètica o musical que representa un grup de persones Un fet
històric és un fet inventat Una llegenda és una narració oral o escrita que explica fets meravellosos o inventats Sant Jordi és un personatge que va viure al segle passat Els escuts es varen inventar a l’Edat Mitjana Una bandera és un símbol d’identitat per a una comunitat de persones Els catalans anomenem senyera a la nostra bandera |
Cert Fals Fals Cert Fals Cert Cert Cert |
Activitat de text. Barrejar paràgrafs / 1pac07.txa
Catalunya, triomfant, // Tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent // Tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç! // Bon cop de falç,
Defensors de la terra! // Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors! // Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny // Esmolem ben bé les eines!
Bon cop de falç! // Bon cop de falç,
Defensors de la terra! // Bon cop de falç!
Que tremoli l'enemic // en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or, // quan convé seguem cadenes!
Bon cop de falç! // Bon cop de falç,
Defensors de la terra! // Bon cop de falç!
Associació simple, amb resposta a la casella A / 1pac08.ass
Associa cada concepte amb la imatge corresponent
|
Escut Senyera Himne Patró Generalitat Parlament |
{escut.gif} {senyera.gif} {segado.gif} {sjordi.gif} {generali.gif} {parlament.gif} |
Escut de Catalunya Bandera de Catalunya Himne de Catalunya Patró de Catalunya Seu del Govern català Parlament de Catalunya |
Activitat de text. Ordenar paràgrafs / 1pac09.txa
La bandera nacional de Catalunya, més coneguda popularment com la senyera o les quatre barres, és una de les més antigues del món.
La llegenda explica que el compte de Barcelona, Guifré el Pilós, va lluitar al costat de l’emperador que era atacat per pirates normands.
Guifré va resultar ferit de mort. L’emperador i va dir què volia de recompensa, i Guifré li demanà un escut d’armes. L’emperador ficà els dits a la ferida i dibuixà quatre barres sobre un escut daurat.
Deixant de banda la llegenda, la primera mostra documentada de l'escut català data de l'any 1150, en un segell de comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV.
L’escut dels comtes de Barcelona fou l'escut representatiu de l'anomenada Corona d'Aragó, formada originàriament per Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears.
Per això les quatre barres consten en l’escut i la bandera d’aquestes quatre comunitats autònomes.
{guifre.gif}
Activitat de text. Ordenar paràgrafs / 1pac10.txa
Abans que a Montserrat hi visquessin monjos i ermitans hi havia un gegant que atemoria tothom.
El gegant sortia de nits, perquè les bruixes de la muntanya el convertirien en pedra si li tocava la llum del sol.
Els pobladors de la comarca es varen posar d’acord per lliurar-se d’ell. Cada dia li posaven un xai, una ovella... cada vegada més lluny.
Una nit s’allunyà tant que quan va arribar dalt de la muntanya ja s’havia fet de dia.
Quan el sol el va il·luminar, es convertí en una gran pedra.
{montse1.gif} {montse2.gif}
Activitat de text. Ordenar paràgrafs / 1pac11.txa
Segons Bernat Desclot, el mes de juny de 1285 els francs varen envair la ciutat de Girona.
Els invasors varen ocupar la col·legiata de Sant Fèlix, on es venerava Sant Narcís, patró de la ciutat, i varen profanar el temple.
De cop varen començar a sortir una gran quantitat de mosques que varen començar a picar els soldats i els cavalls. L’exèrcit franc va haver de marxar a corre-cuita: varen morir 4.000 cavalls i 20.000 soldats.
Segons Bernat Boades, el 1653 els francesos varen entrar a la ciutat i profanaren el sepulcre de Sant Narcís.
Del nas del sant varen sortir mosques blaves, blanques, verdes, vermelles i negres. Eren més grosses que una gla i eren verinoses.
L’exèrcit francès va haver de fugir per no ser aniquilat.
{narcis0.gif} {narcis3.gif}
Associació normal / 1pac12.ass
Relaciona aquestes llegendes gironines
|
El Tarlà El cul de la lleona El gegant Gerió Carlemany La bruixa de la catedral Les mosques de Sant Narcís |
{ltarla.gif} {llleona.gif} {lgerio.gif} {lcarlem.gif} {lbruixa.gif} {lsnarcis.gif} |
Trencaclosques d’intercanvi 1pac13.puz
Troba les parelles {llegenda.gif}