Històries i llegendes. Festes i costums (CM08) / Continguts

7

8

Pac 1: Històries i llegendes

 

Històries i llegendes
Un fet històric és un fet que ha succeït realment, i tenim documents que l’expliquen. Els personatges històrics són els que han existit realment. L’11 de setembre de 1714, dia en què les tropes de Felip V varen conquerir Barcelona, és un fet històric. Rafael de Casanova, qui llavors defensava la ciutat, és un personatge històric.

Una llegenda és una narració, oral o escrita, que ens explica fets meravellosos. Poden basar-se en fets reals, però s’hi barregen fets inventats. Els personatges llegendaris son herois i heroïnes a qui s’atribueixen fets extraordinaris. La lluita de Sant Jordi contra el drac és una llegenda. Tant Sant Jordi, com la princesa o el drac, són personatges llegendaris.

{xinap.gif}

 

{sjordiXV.gif}

 

 

Història

Conte

Llegenda

Fet històric

Explicació dels fets que van passar en altres temps. Els personatges i els fets són de veritat

Narració curta pensada per entretenir. Els personatges i els fets són inventats

Narració que barreja coses que van passar fa temps amb coses inventades afegides al llarg dels anys

Esdeveniment que ha succeït i del qual queden documents que ho demostren

 

Ordena la llegenda de Sant Jordi {cavafort.gif}

 

Escriu història o llegenda al costat de cadascun d’aquests conceptes

Veritat

Document històric

Personatge real

Història inventada

Història fantàstica

Personatge imaginari

Història

Història

Història

Llegenda

Llegenda

Llegenda

 

Escriu cert o fals segons l’afirmació sigui veritat o mentida

L’escut conté signes que expliquen la història i les tradicions d’un lloc o d’una associació

L’himne és una composició poètica o musical que representa un grup de persones

Un fet històric és un fet inventat

Una llegenda és una narració oral o escrita que explica fets meravellosos o inventats

Sant Jordi és un personatge que va viure al segle passat

Els escuts es varen inventar a l’Edat Mitjana

Una bandera és un símbol d’identitat per a una comunitat de persones

Els catalans anomenem senyera a la nostra bandera

Cert

Fals

Fals

Cert

Fals

Cert

Cert

Cert

 

ELS SEGADORS

Catalunya, triomfant,  //  Tornarà a ser rica i plena!

Endarrere aquesta gent  //  Tan ufana i tan superba!

 

Bon cop de falç!  //  Bon cop de falç,

Defensors de la terra!  //  Bon cop de falç!

 

Ara és hora, segadors!  //  Ara és hora d’estar alerta!

Per quan vingui un altre juny  //  Esmolem ben bé les eines!

 

Bon cop de falç!  //  Bon cop de falç,

Defensors de la terra!  //  Bon cop de falç!

 
Que tremoli l'enemic  //  en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,  //  quan convé seguem cadenes!

 

Bon cop de falç!  //  Bon cop de falç,

Defensors de la terra!  //  Bon cop de falç!

 

Associa cada concepte amb la imatge corresponent

Escut

Senyera

Himne

Patró

Generalitat

Parlament

{escut.gif}

{senyera.gif}

{segado.gif}

{sjordi.gif}

{generali.gif}

{parlament.gif}

Escut de Catalunya

Bandera de Catalunya

Himne de Catalunya

Patró de Catalunya

Seu del Govern català

Parlament de Catalunya

 

Llegenda de les quatre barres

La bandera nacional de Catalunya, més coneguda popularment com la senyera o les quatre barres, és una de les més antigues del món.

La llegenda explica que el compte de Barcelona, Guifré el Pilós, va lluitar al costat de l’emperador que era atacat per pirates normands.

Guifré va resultar ferit de mort. L’emperador  i va dir què volia de recompensa, i Guifré li demanà un escut d’armes. L’emperador ficà els dits a la ferida i dibuixà quatre barres sobre un escut daurat.

Deixant de banda la llegenda, la primera mostra documentada de l'escut català data de l'any 1150, en un segell de comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV.

L’escut dels comtes de Barcelona fou l'escut representatiu de l'anomenada Corona d'Aragó, formada originàriament per Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears.

Per això les quatre barres consten en l’escut i la bandera d’aquestes quatre comunitats autònomes.

{guifre.gif}

 

Llegenda de l’origen de les muntanyes de Montserrat

Abans que a Montserrat hi visquessin monjos i ermitans hi havia un gegant que atemoria tothom.

El gegant sortia de nits, perquè les bruixes de la muntanya  el convertirien en pedra si li tocava la llum del sol.

Els pobladors de la comarca es varen posar d’acord per lliurar-se d’ell. Cada dia li posaven un xai, una ovella... cada vegada més lluny.

Una nit s’allunyà tant que quan va arribar dalt de la muntanya ja s’havia fet de dia.

Quan el sol el va il·luminar, es convertí en una gran pedra.

{montse1.gif} {montse2.gif}

 

Llegenda de les mosques de Sant Narcís

Segons Bernat Desclot, el mes de juny de 1285 els francs varen envair la ciutat de Girona.

Els invasors varen ocupar la col·legiata de Sant Fèlix, on es venerava Sant Narcís, patró de la ciutat, i varen profanar el temple.

De cop varen començar a sortir una gran quantitat de mosques que varen començar a picar els soldats i els cavalls. L’exèrcit franc va haver de marxar a corre-cuita: varen morir 4.000 cavalls i 20.000 soldats.

Segons Bernat Boades, el 1653 els francesos varen entrar a la ciutat i profanaren el sepulcre de Sant Narcís.

Del nas del sant varen sortir mosques blaves, blanques, verdes, vermelles i negres. Eren més grosses que una gla i eren verinoses.

L’exèrcit francès va haver de fugir per no ser aniquilat.

{narcis0.gif} {narcis3.gif}

 

Relaciona aquestes llegendes gironines

El Tarlà

El cul de la lleona

El gegant Gerió

Carlemany

La bruixa de la catedral

Les mosques de Sant Narcís

{ltarla.gif}

{llleona.gif}

{lgerio.gif}

{lcarlem.gif}

{lbruixa.gif}

{lsnarcis.gif}

 

Troba les parelles {llegenda.gif}