CM12. Clic de repàs / Continguts
Pac 1. Paisatges naturals
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac01.txa
Els paisatges naturals
Quan viatgem ens trobem tota mena de paisatges. A vegades trobem pujades o baixades fortes, corbes o trajectes molt rectes, terrenys planers, muntanyes.... el conjunt de les formes que podem trobar a la superfície de la terra s’anomena relleu.
Les muntanyes, les planes i les valls són formes de relleu. A les terres en contacte amb la mar en diem costa.
La pluja i la neu formen corrents d'aigua que des de les muntanyes baixen cal a la mar: són els rius. Segons l'altitud, la distància al mar o l'època de l'any, fa diversos tipus de temps: és el clima. Els mateixos factors influeixen el tipus de vegetació que podem trobar.
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac02.puz
Paisatge de muntanya {1cm1202.gif}
Associació normal / 1pac03.ass
Paisatge de muntanya: Què vol dir cada concepte?
|
Línia que separa els dos vessants d’una muntanya per la part més alta Terreny en forma de “U” o “V” entre els vessants de dues muntanyes Conjunt de muntanyes Conjunt de serres que s'assemblen Elevacions de terreny Part més baixa de la muntanya Vessant nord d’una muntanya Vessant sud d’una muntanya Costat de la muntanya, en forma de pendent Part més alta de la muntanya |
Carena Vall Serra Serralada Muntanyes Peu Obaga Solana Vessant Cim |
Sopa de lletres / 1pac04.sop
Carena / Vall / Serra / Serralada / Peu / Obaga / Solana / Vessant / Cim
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac05.puz
Paisatge de plana {1cm1205.gif}
Associació normal / 1pac06.ass
Hidrografia: Relaciona les dues columnes
|
Curs alt Curs mitjà Curs baix Curs Riu Llac Torrent Afluent Barranc Embassament Cabal Delta Meandre |
Recorregut del riu per zones de muntanya Recorregut del riu per la plana Final del recorregut del riu Recorregut d'un riu Corrent natural d'aigua que va a parar a un riu, a un llac o al mar Depressió del terreny coberta d'aigua Corrent que només porta aigua quan plou molt Riu que va a parar a un altre riu Excavació profunda formada per la força de les aigües Extensió d’aigua aturada artificialment, per aprofitar-la millor Quantitat d'aigua que porta un riu Petites illes formades pels sediments a la desembocadura d'un riu Corbes que fan els rius |
Associació complexa / 1pac07.ass
Relaciona cada frase amb la part del riu que li correspon
|
Curs alt Curs mitjà Curs baix |
Hi ha salts d’aigua Produeix molta erosió L’aigua baixa molt de pressa L’aigua circula amb suavitat El traçat forma meandres Arrossega materials Diposita terra i sorra a la desembocadura L’aigua circula mol lentament Es formen deltes i bancs de sorra |
Sopa de lletres /1pac08.sop
Riu / Llac / Torrent / Afluent / Barranc / Embassament / Cabal / Delta / Meandre
Associació simple / 1pac10.ass
Relaciona cada concepte amb la seva definició
|
Aïgues superficials Aïgües subterrànies Embassament Planta depuradora Planta potabilitzadora Canal Pou |
Es troben a la superfície de la terra, i s’originen per l’aigua de la pluja i el desglaç de la neu Es troben sota la superfície, i sóriginen quan una part de l’aigua es filtra a l’interior de la terra. També s’anomenen aqüífers Construcció artificial que frena el curs del riu amb una paret o presa Instal·lació que permet eliminar la contaminació que porta l’aigua després de ser utilitzada a les localitats o fàbriques Instal·lació que tracta l’aigua perquè sigui apta per al consum humà Construcció artificial que permet portar l’aigua dels rius als camps de conreu per regar-los Construcció artificial per fer aflorar l’aigua subrterrènia i utilitzar-la per al rec |
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac11.puz
Paisatge de costa {1cm1211.gif}
Associació normal / 1pac12.ass
Paisatge de costa: Relaciona cada concepte
|
Cap Platja Penya-segat Golf Badia Costa Península Istme Illa Arxipèlag Albufera Aiguamoll Estret |
Tros de terra que s’endinsa en el mar Costa baixa i sorrenca Costa molt escarpada i rocosa Entrada del mar dins la terra Golf petit Terra que voreja el mar Porció de terra envoltada per aigua per tots costats menys per un Part que uneix una península amb el continent Porció de terra envoltada per aigua per tots costats Conjunt d'illes molt properes unes a les altres Llacuna propera a la costa i comunicada amb el mar Estanys de poca fondària connectats amb el mar per petits canals Franja de mar que separa dues terres properes |
Sopa de lletres / 1pac13.sop
Península / Istme / Illa / Arxipèlag / Albufera / Aiguamoll / Cap / Platja / Penya-segat / Golf
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac14.txa
Parlem de bon temps, o diem que fa bon dia, quan el dia és clar i no fa fred ni massa calor.
Quan plou, o fa molt fred, o molta calor, o fa vent, diem que fa mal temps.
El temps atmosfèric, per tant, depèn de la temperatura (fred, calor), de les precipitacions (nuvolositat, pluja, neu...) i del vent (velocitat i direcció).
El temps atmosfèric fa referència als núvols, la pluja, els vents, el fred i la calor que hi ha en un lloc i en un moment determinat.
El clima ens explica les característiques del temps atmosfèric en un territori determinat.
El meteoròleg observa les variacions del temps amb l’ajut de l’estació meteorològica i fa les previsions del temps que farà en un futur pròxim.
Els mapes meteorològics representen, mitjançant símbols, el temps que es preveu que ha de fer en les pròximes hores o dies.
Associació normal / 1pac15.ass
Relaciona els conceptes i el seu significat
|
Neu Calamarsa Pluja Temperatura Vent Núvol Termòmetre Pluviòmetre Anemòmetre Penell |
Gotes d’aigua que cauen en estat sòlid Aigua gelada que cau en peces de dimensions considerables Gotes d’aigua que cauen en forma líquida Grau de fredor i calor que hi ha en l’aire Aire en moviment Formació de vapor i gotetes d’aigua Aparell per mesurar la temperatura Aparell que mesura la quantitat de pluja Aparell per mesurar la velocitat del vent Aparell que indica la direcció del vent |
Sopa de lletres / 1pac16.sop
Temperatura / Vent / Llamp / Tro / Pluja / Núvol / Termòmetre / Pluviòmetre / Anemòmetre / Penell
Associació simple / 1pac17.ass
Imagina’t un mapa del temps. Associa cada senyal amb el seu significat
|
Cel serè Cel tapat Pluja Cel mig ennuvolat Neu Tempesta Mar plana Mar arrissada Maregassa |
{sol.gif} {nuvol.gif} {pluja.gif} {solnuvol.gif} {aiguaneu.gif} {tempesta.gif} {marplana.gif} {arrisada.gif} {maregasa.gif} |
Associació simple / 1pac18.ass
Relaciona cada tipus de vent amb el punt cardinal d’on bufa
|
Tramuntana Migjorn Llevant Ponent Mestral Gregal Garbí Xaloc |
Vent del nord Vent del sud Vent de l’est Vent de l’oest Vent del nord-oest Vent del nord-est Vent del sud-oest Vent del sud-est |
{rosaven2.gif} |
Associació de resposta escrita / 1pac19.ass
Respon cert o fals a les afirmacions següents
|
Al cim d’una muntanya hi fa més fred i hi plou més, a causa de l’altitud El vessant sud d’una muntanya gairebé no rep sol i per tant és més fred i humit El vessant sud d’una muntanya s’anomena solana A les zones més altes de les muntanyes hi ha prats i pocs arbres, degut al fred i al vent A les valls hi ha conreus, roures, alzines, faigs i castanyers A les planes de l’interior s’hi conreen cereals, vinyes, olivers i ametllers Les planes del litoral tenen temperatures extremes tot l’any per l’efecte del mar |
Cert Fals Cert Cert Cert Cert Fals |
Associació de resposta escrita / 1pac20.ass
Respon cert o fals a les afirmacions següents
|
La vegetació típica de les zones litorals són les pinedes, rouredes i alzinars Les temperatures a la costa són molt extremes perquè no hi ha humitat La humitat combinada amb les temperatures dóna lloc a la xafogor En general, a les zones d’interior la temperatura sol ser més temperada que a les poblacions costaneres A les costes sol ploure més, perquè hi ha més evaporació de l'aigua del mar A les muntanyes plou més que a les planes, i a l'hivern sol fer-ho en forma de neu La proximitat del mar suavitza el clima La vegetació depèn de la quantitat i el repartiment estacional de les pluges |
Cert Fals Cert Fals Cert Cert Cert Cert |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac21.txa
Els paisatges naturals han tardat milers d'anys a formar-se, i van canviant.
Quan contemplem un paisatge natural ens fixem en tres coses:
El relleu (planes, muntanyes, rius...)
La vegetació (si hi ha arbres - pocs o molts - i de quina classe, arbustos, herbes...)
La fauna (animals que viuen en aquest paisatge)
Els elements que conformen els paisatges al llarg dels temps són
Les pluges (erosionen el terreny, arrosseguen les riques i la terra, es filtren al subsòl i fan créixer la vegetació...)
L'aigua del mar (erosiona la costa, forma les platges i els penya-segats)
El vent (erosiona les riques i les pedres)
Les temperatures (afavoreixen l'aparició de diversos tipus de vegetació)
Associació de resposta escrita / 1pac22.ass
Classifica aquestes afirmacions en certes o falses:
|
Els paisatges naturals han tardat milers d’anys a formar-se Els arquitectes construeixen els millors paisatges naturals del món Les onades del mar contribueixen a modelar les costes Als paisatges naturals hi viuen moltes persones perquè hi ha molta tranquil·litat El relleu, la vegetació i la fauna són els elements principals per reconèixer un paisatge natural La fauna és el conjunt de persones que viuen en els paisatges naturals L’acció de l’aigua, el vent i la temperatura durant milers d’anys han contribuït a donar forma al paisatge Les selves són paisatges naturals on gairebé no plou mai Els aiguamolls són zones humides que es localitzen en els naixements d’alguns rius |
Cert Fals Cert Fals Cert Fals Cert Fals Fals |
Associació simple / 1pac23.ass
Relaciona aquestes formes de protecció
|
Parc Nacional Paratge natural d’interès nacional Reserva natural Parc natural |
Espai natural d’extensió relativament gran, no modificat essencialment per l’acció humana, que té interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat és preservar-lo de totes les intervencions que poden alterar-lo Espai o
element natural d’àmbit mitjà o reduït que presenta característiques
singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu. L’objectiu és garantir-ne
la protecció i la de l’entorn Espai natural d’extensió reduïda i de considerable interès científic. L’objectiu és preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que conté o d’alguna de les seves parts Espai natural que presenta valors naturals qualificats. Es pretén conservar-los d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i l’activitat dels seus habitants |
Associació complexa / 1pac24.ass
Separa les causes naturals i les causes humanes en la modificació del paisatge
|
Erosió provocada per l’aigua dels rius Inundacions per pluges abundants Mort de plantes i animals per sequera Incendis originats per llamps Tala incontrolada de boscos Incendis provocats per xarxes elèctriques Construcció de vies de comunicació Aparició d’urbanitzacions |
Causes naturals Causes humanes |
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac25.puz
Els espais protegits de Catalunya {parcsct.gif}
Associació simple / 1pac26.ass
Associa cada imatge amb el parc natural al qual pertany
|
Parc del Cadí-Moixeró Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa Parc dels Aiguamolls de l’Empordà Parc del Delta de l’Ebre Parc de la muntanya de Montserrat Parc del Cap de Creus Reserva natural del Delta del Llobregat Reserva Marina de les Illes Medes |
{cadi4.gif} {garrotxa.gif} {aerogera.gif} {ebre4.gif} {montse2.gif} {capcreus.gif} {dllobre1.gif} {medes2.gif} |
Associació simple / 1pac27.ass
Associa cada imatge amb el parc natural al qual pertany
|
Parc dels Ports de Beseit Parc de Sant Llorenç del Munt Parc del Montseny Parc del Montnegre-Corredor Parc del Garraf Parc de Collserola Paratge natural de l’Albera Paratge natural del Pedraforca |
{ports.gif} {sllmunt.gif} {montsen2.gif} {montnegr.gif} {garraf2.gif} {collsero.gif} {albera1.gif} {pedraf2.gif} |
Associació simple / 1pac28.ass
Alguns animals especialment protegits a Catalunya
|
Tortuga mediterrània Sargantana aranesa Llúdriga Trencalós Esparver cendrós Bitó comú |
{tortuga.gif} {sarganta.gif} {lludriga.gif} {trencalos.gif} {esparver.gif} {bito.gif} |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac29.txa
El Sol ens permet orientar-nos durant tot el dia. Al matí surt per l’est, al migdia assenyala el sud i es pon, a la tarda, per l’oest: són els quatre punts cardinals.
També podem orientar-nos per altres mitjans: amb una brúixola, per la posició dels estels durant la nit...
Moltes vegades necessitem fer-nos una idea de com és un lloc, sigui petit o gran. Com que és impossible aconseguir-ho a simple vista, necessitem fer-ne una representació més petita, de manera que amb un cop d’ull tinguem tota la informació.
Els plànols i els mapes, reproduccions a escala d’un espai o territori, ens ho fan més fàcil.
Tant els plànols com els mapes porten signes convencionals, colors o dibuixos que ens completen la informació.
Associació simple / 1pac30.ass
Orienta’t correctament
|
Si mires el sol al migdia, a la dreta tens Si mires el sol al matí, a l’esquerra tens Si mires el sol a la tarda, a l’esquerra tens Si et poses d’esquenes al sol al matí, a la dreta tens Si et poses d’esquenes al sol al migdia, al davant tens Si et poses d’esquenes al sol a la tarda, al davant tens |
L’oest El nord El sud El nord El nord L’est |
Associació complexa / 1pac31.ass
Aprèn vocabulari
|
Septentrional Meridional Llevant Orient / oriental Occident / occidental Ponent |
Nord Sud Est Oest |
Associació simple / 1pac32.ass
Relaciona cada paraula amb el seu significat
|
Plànol Signes convencionals Llegenda Maqueta Escala gràfica Atles Corba de nivell Coordenades Índex de topònims |
Representació gràfica dels elements que hi ha en un lloc Símbols que en el plànol o mapa representen els diferents llocs de la realitat Taula que explica el significat dels signes convencionals Reproducció en petit d’una construcció, d’un objecte o d’un paisatge Nombre de vegades que reduïm un element per representar-lo en un plànol Llibre que conté un conjunt de mapes organitzats de manera ordenada Línia imaginària que en un mapa físic uneix tots els llocs que es troben a la mateixa alçada Requadres assenyats amb lletres i números que permeten localitzar un topònim en un mapa Relació de noms de llocs que figuren en un mapa, ordenats alfabèticament. Porten al costat la pàgina i les coordenades |
Activitat de text. Ordenar paraules / 1pac33.txa
A part dels símbols convencionals habituals, en un mapa figuren sempre els meridians i els paral·lels.
Els meridians indiquen la posició est-oest d’un punt del mapa. És la longitud.
Els paral·lels indiquen la posició nord-sud d’un punt del mapa. És la latitud.
Si sabem la longitud i la latitud d’un punt, podem localitzar la seva posició amb exactitud.
Hi ha diversos paral·lels que tenen un nom especial:
- l’equador divideix la terra en dues parts iguals. És el paral·lel més gran
- el Tròpic de Càncer (al nord) i el Tròpic de Capricorni (al sud) es troben a 23 graus de distàcia de l’equador
- el Cercle Polar Àrtic (al nord) i el Cercle Polar Antàrtic (al sud) es troben a 23 graus de distància del Pol Nord i del Pol Sud, respectivament.
Associació complexa / 1pac34.ass
Posa cada línea imaginària en el lloc del mapa que li correspon
|
Cercle Polar Àrtic Cercle Polar Antàrtic Tròpic de Càncer Tròpic de Capricorni Equador Meridià |
{globus.gif} |
Associació simple / 1pac35.ass
Relaciona cada concepte amb el seu significat
|
Eix de la Terra Pol nord Pol sud Paral·lel Equador Meridià Longitud Latitud |
Línia que passa pel centre de la Terra i al voltant de la qual gira el nostre planeta Extrem septentrional de l’eix de la Terra Extrem meridional de l’eix de la Terra Divideix la terra en rodanxes perpendiculars a l’eix de la Terra És el paral·lel més gran. Divideix la terra en dues meitats Circumferència que divideix en dos la Terra, passant pels dos pols Posició es-oest d’un punt en un mapa. És indicada pels meridians Posició nord-sud d’un punt en un mapa. És indicada pels paral·lels |
Sopa de lletres / 1pac36.sop
Troba vuit conceptes relacionats amb la
localització de punts a la Terra
Eix / Pol-nord / Pol-sud / Paral·lel / Equador / Meridià / Longitud / Latitud
Trencaclosques d’intercanvi / 1pac37.puz
Mapa del temps a partir d’una imatge de satèl·lit {temps.gif}