CM12. Clic de repàs / Continguts
Pac 4. Història, festes i llegendes
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac01.txa
L’ésser humà fa milions d’anys que trepitja la terra. Però no sempre ha estat com ara.
Fa entre dos i tres milions d’anys i fins fa només uns 6.000 anys, l’home ni tan sols havia inventat l’escriptura. Havia passat de caçar i recol·lectar a l’agricultura i la ramaderia, de les coves a les cabanes... A aquesta llarga època l’anomenem prehistòria.
Aquests darrers 6.000 anys, dels quals l’home ens ha deixat documents escrits, els anomenem història propiament dita, i la dividim en quatre períodes per entendre-la millor: antiga, mitjana, moderna i contemporània.
Associació simple / 4pac02.ass
Per interpretar el pas del temps, cal entendre alguns conceptes
|
Any Segle Mil·leni aC. dC. Any 1 |
Període de dotze mesos Període de 100 anys Període de 1000 anys Esdeveniment succeït abans del naixement de Crist Esdeveniment posterior al naixement de Crist Any en què va néixer Jesucrist. Inici del nostre calendari |
Associació simple / 4pac03.ass
Relaciona cada concepte
|
Prehistòria Història Fonts històriques Restes del passat Fonts materials Fonts orals Fonts escrites i gràfiques |
Període de temps desde que tenim coneixement dels primers éssers humans fins a la invenció de l’escriptura Període des de l’origen de l’escriptura fins als nostres dies Informacions que ens ajuden a saber com es vivia en el passat Materials que ens permeten saber com vivien, menjaven, caçaven... els nostres avantpassats Estris, monuments, figures, objectes, estàtues, joies... Tradicions conservades de generació en generació Pintures, gravats, escrits, llibres, fotografies... |
Associació simple / 4pac04.ass
Aprèn aquesta divisió del temps històric
|
Prehistòria Història Edat antiga Edat mitjana Edat moderna Edat contemporània |
Període de temps dels que no disposem de documents escrits. Durà més de 2 milions d’anys Període del que tenim documents escrits. Abasta els darrers 6.000 anys Va des del primer text escrit fins la caiguda de l’imperi romà, al segle V dC Dels segles V al XV, quan els turcs varen conquerir Bizanci Des del segle XV fins a la Revolució Francesa, al segle XVIII Des del segle XVIII fins a l’època actual |
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac05.txa
Des de l’inici dels temps, els llocs que han servit d’habitatge a l’home han canviat moltíssim.
Els primers homes vivien en coves, que els permetien protegir-se del fred i dels animals salvatges. S’alimentaven dels animals que caçaven o pescaven i dels fruits i plantes que recol·lectaven. És le període paleolític.
Quan varen aprendre a domesticar animals i a conrear la terra varen construir també, amb fustes i palla, les primeres cabanes. Per protegir els poblats de cabanes dels animals i dels atacs dels altres homes, varen construir empalissades, muralles fetes de troncs. És le període neolític.
Trencaclosques d’intercanvi / 4pac06.puz
Ordena aquesta escena de vida neolítica {neolitic.gif}
Associació simple / 4pac07.ass
Relaciona aquests conceptes
|
Nòmada Sedentari Recol·lector Caçador Agricultura Ramaderia Pintura rupestre Monument megalític |
L’home es trasllada contínuament d’un lloc a l’altre per aconseguir aliments L’home viu sempre al mateix lloc perquè ha après a cultivar la terra i domesticar els animals Viure dels productes que s’obtenen de la terra L’home menja dels animals que caça o pesca L’home viu dels aliments que conrea L’home viu dels animals que ha domesticat Gravat a la paret d’una cova. Representa escenes de la vida quotidiana Construcció amb pedres en en lloc on enterraven els morts |
Associació complexa / 4pac08.ass
Relaciona cada afirmació amb l’home paleolític o amb l’home neolític
|
Vivien de la recol·lecció de fruits, de la caça i de la pesca Vivien en coves Eren nòmades Feien pintures rupestres Obtenien els aliments de l’agricultura i la ramaderia Vivien en cabanes Eren sedentaris Feien monuments megalítics |
Paleolític Neolític |
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac09.txa
Els habitants de la península ibèrica s’anomenaven ibers.
Els fenicis, els grecs i els romans van arribar per mar a l’actual territori de Catalunya.
Els fenicis (segle VII aC) només comerciaven, però els grecs (VI aC.) varen establir-se i fundar ciutats, com Emporion (Empúries).
Els grecs van ensenyar els ibers a utilitzar la moneda. Abans que existissin les monedes les persones intercanviaven uns productes per uns altres a l’hora de comprar i vendre coses. També ens varen portar el conreu de la vinya i l’olivera.
Els romans varen arribar a casa nostra al segle III aC. S’establiren a la Península Ibèrica fins al segle V dC. Ens deixaren la llengua, la cultura, les lleis, la religió i grans construccions (carreteres, aqüeductes, monuments, ciutats...)
Associació complexa / 4pac10.ass
Què ens va aportar cada poble?
|
Fenicis Grecs Romans |
El comerç Conreu d’oliveres Conreu de la vinya La moneda Calçades de pedra Les lleis El llatí Els costums La religió |
Associació normal / 4pac11.ass
Relaciona cada edifici romà amb la seva utilitat
|
Aqüeducte Teatre Arc de Trionf Circ Temple Termes |
Construcció per canalitzar l’aigua Lloc on es representaven espectacles En honor dels generals que aconseguien victòries Lloc on es feien curses de quadrigues Lloc on es feien ofrenes als déus Banys públics |
{aqueduc.gif} {teatre.gif} {arcbera.gif} {circ.gif} {temple.gif} {terma.gif} |
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac12.txa
Pobles vinguts del nord d’Europa varen derrotar l’imperi romà. El nord de Catalunya estigué sota el poder dels francs, un d’aquests pobles anomenats bàrbars. Al principi tenien les seves pròpies lleis i costums, però aviat varen assumir moltes coses que ens havien deixat els romans: la llengua, les lleis, la religió catòlica...
Els àrabs, uns pobles que provenia d’Àsia, va envair la Península Ibèrica des del nord d’Àfrica, travessant l’estret de Gibraltar. Era al començament del segle VIII dC., i varen estar-s’hi prop de vuit segles.
A Catalunya hi varen estar molt menys, perquè els francs els varen derrotar. Els comptes catalans, recolzats pels francs, varen recuperar poc a poc el territori.
La influència dels àrabs va ser molt positiva: eren una societat urbana, on el comerç i l’artesania eren molt importants. Ens ensenyaren l’agricultura de regadiu i portaren nous conreus. La seva ciència i cultura va ser també molt important.
Associació simple / 4pac13.ass
Relaciona diverses construccions dels àrabs a la península Ibèrica
|
Mesquita de Còrdoba Giralda de Sevilla Alhambra de Granada Banys àrabs de Girona Assut de Xerta Sínia de rec |
{cordoba.gif} {giralda.gif} {{alhambra2.gif} {banys.gif} {Assut5.gif} {sinia.gif} |
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac14.txa
A l’Edat Mitjana la majoria de la població vivia en masos aïllats o en petits pobles que es construien al voltant dels castells, on vivien els senyors feudals i els seus soldats.
El senyor del castell protegia els habitants dels masos dels lladres i dels atacs dels soldats d’altres senyors, i a canvi obeïen el senyor i li donaven part de la seva collita.
Els monestirs eren edificacions semblants als castells on vivien els monjos. Aquests eren els únics que sabien llegir i escriure, i gràcies a ells s’ha conservat la cultura de l’antiguitat.
A mesura que els pobles creixien i augmentava el comerç, s’anaren format ciutats, envoltades de muralles. Hi havia diferents barris. Cada barri solia agrupar gent que es dedicava al mateix ofici: eren els gremis.
Les esglésies, petites per a tanta gent, varen doanr pas a les catedrals. Les ciutats ja no depenien del senyor feudal: depenien directament del rei.
Associació simple / 4pac15.ass
Castells i monestirs catalans de l’edat mitjana
|
Monestir de Vilabertran Monestir de Ripoll Monestir de Pedralber Castell de Vilassar de Dalt Castell de Montclar Castell de Vulpellac |
{mvilab.gif} {mripoll.gif} {mpedra.gif} {ctvila.gif} {ctmont.gif} {ctvulpe.gif} |
Associació simple / 4pac16.ass
Relaciona a què correspon cada afirmació
|
Aliments que solien prendre els senyors feudals Aliments més comuns a l’edat mitjana Associació d’artesans del mateix ofici Únic lloc on es conservava la cultura Es dedicaven a fer la guerra, torneigs o caçar Feines habituals de la població medieval Poeta medieval de llengua provençal Anava per les corts, castells i pobles cantant cançons, ballant i fent jocs |
Carn, peix i ous Llegums i pa Gremi Monestirs Cavallers Agricultura i ramaderia Trobador Joglar |
Sopa de lletres / 4pac17.sop
Monestir / Castell / Feudalisme / Monjo / Gremi / Tribut / Artesà / Catedral / Trobador / Joglar
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac18.txa
El descobriment d’Amèrica i la primera
volta al món
Durant molts segles els europeus crèiem que més enllà de l’oceà Atlàntic hi havia monstres terribles que devoraven els vaixells i els homes. Mai ningú no n’havia tornat.
Cristòfol Colom creia que es podia arribar a les Índies navegant cap a l’est, i el 1942, amb tres vaixells, emprengué un viatge que va durar més de dos mesos: sense saber-ho va descobrir Amèrica.
D’Amèrica ens arribaren aliments fins llavors desconeguts: el gira-sol, el pebre, el cotó, el tabac, el blat de moro, el tomàquet, el cacau, la patata... També els vàrem portar coses que desconeixien: el cavall, l’ovella, el blat, el sucre, el cafè, la rata ...
Uns anys després, el 1519, Fernando Magallanes, amb cinc vaixells, inicià la volta al món. Tres anys més tard, va arribar a Sevilla un sol vaixell, manat per Juan Sebastián Elcano. Havien donat la volta al món, malgrat que Magallanes morí pel camí.
Trencaclosques /4pac19.puz
{america.gif}
Associació complexa / 4pac20.ass
Associa cada aliment amb el seu origen
|
Blat Sucre Cafè Cotó Tabac Blat de moro Tomàquet Cacau Patata |
D’Europa cap a Amèrica D’Amèrica cap a Europa |
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac21.txa
L’any 1640 (segle XVII) les tropes del rei de Castella Felip IV es varen instal·lar a Catalunya amb l’excusa d’atacar França. Els soldats eren mercenaris, i varen cometre molts excessos a molts pobles de Catalunya.
Els camperols catalans varen iniciar una revolta que va acabar amb la mort del virrei de Catalunya. A aquesta guerra se la va anomenar la Guerra dels Segadors.
Uns anys més tard, entre 1705 i 1716 (segle XVIII) va haver-hi a Espanya la guerra de Successió, perquè el rei Carles II havia mort sense fills. Els catalans varen lluitar contra Felip V, que s’havia proclamat rei.
L’11 de setembre de 1714 Felip V va conquerir Barcelona, va abolir les lleis catalanes, va prohibir l’ús del català i va imposar les lleis catalanes: així es va perdre la independència de Catalunya.
Trencaclosques d’intercanvi / 4pac22.puz
Recomposa aquest quadre d’Antoni Estruch sobre la guerra dels Segadors {segadors.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac23.txa
Durant el segle XIX es deia que Catalunya era la fàbrica d’Espanya, degut a la industrialització del país. Aquí es va construir el primer vaixell de vapor, el primer ferrocarril, les primeres fàbriques de teixits, es va utilitzar la llum de gas i l’electricitat, els primers telèfons...
Havia costat molt: una guerra amb l’emperador francès Napoleó, canvis polítics i socials derivats de les idees de la Revolució Francesa, vagues i conflictes obrers per aconseguir un millor nivell de vida...
Durant aquest període, la llengua i la cultura catalanes varen recuperar-se i varen assolir una vitalitat: el romanticisme i el modernisme foren els corrents literaris més importants, però també hi hagué avenços en les ciències, l’arquitectura... A aquest període l’anomenem Renaixença.
Associació simple / 4pac24.ass
Relaciona cada concepte amb el seu significat
|
Guerra dels Segadors Mercenari Revolució francesa Revolució industrial Renaixença Jocs Florals |
Revolta dels catalans contra els abusos de l’exercit de Castella, l’any 1640 Soldat que a canvi de diners participa en una guerra Es va instaurar la separació de poders: el legislatiu, l’executiu i el judicial Pas del treball artesanal a la mecanització de la indústria, gràcies a la màquina de vapor Moviment de regeneració cultural a Catalunya durant el segle XIX Concursos poètics en català, sorgits durant la Renaixença |
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac25.txa
El rei Alfons XIII va marxar d’Espanya quan els partits republicans varen guanyar les eleccions municipals de 1931. Es va instaurar la Segona República, i Catalunya va recuperar l’Estatut d’Autonomia.
L’any 1936 el general Franco va encapçalar un cop d’estat contra la República, i després de 3 anys de Guerra Civil, va instaurar una dictadura que va durar fins que va morir, l’any 1975. Durant aquest temps, Catalunya va perdre l’autonomia i es va prohibir l’ús del català en públic.
Amb la proclamació de Joan Carles I com a rei d’Espanya i el retorn de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat, es va recuperar la normalitat. Des de 1979 Catalunya té les seves institucions de govern: Estatut d’Autonomia, Generalitat, Parlament i Tribunal Superior de Justícia.
Associació simple / 4pac26.ass
Relaciona cada concepte amb el seu significat
|
Monarquia República Estatut d’Autonomia Dictadura Guerra civil Democràcia |
Forma de govern segons la qual l’autoritat màxima és el rei. El rei no és elegit: el succeeix el seu fill o filla Forma de govern segons la qual l’autoritat màxima és el President, que és elegit pels ciutadans cada quatre anys Llei més important d’una comunitat autònoma. Fixa els drets i els deures dels ciutadans Sistema de govern en el qual mana una persona o un grup de persones que no han estat elegides pels ciutadans Conflicte en què s’enfronten els ciutadans d’un mateix país defensant idees diferents Sistema de govern en el qual manen persones elegides pels ciutadans |
Associació de resposta escrita / 4pac27.ass
Escriu cert o fals al costat de cada afirmació
|
El Parlament de Catalunya l’elegeix el poble cada quatre anys El Parlament de Catalunya està format per consellers i conselleres El Parlament de Catalunya elegeix el president de la Generalitat Els representants elegits per al Parlament de Catalunya són els diputats El Parlament de Catalunya té 135 diputats |
Cert Fals Cert Cert Cert |
Associació complexa / 4pac28.ass
Relaciona cada situació amb una dictadura o una democràcia
|
És garantit el dret d’elegir les persones que faran les lleis El poder està en mans d’una sola persona Els ciutadans i les ciutadanes tenen drets i deures No es permet l’oposició al govern Tothom ha de pensar igual Hi ha diferents partits polítics No se celebren eleccions Se celebren eleccions |
Dictadura Democràcia |
Activitat de text. Ordenar paraules / 4pac29.ass
Antigament, quan molta gent no sabia llegir ni escriure, els fets i les tradicions es transmetien de forma oral, de pares a fills. Així, a fets històrics, reals, s’hi afegien fets imaginaris que varen donar lloc a les llegendes.
Les llegendes es basen en fets històrics als que s’han afegit elements inventats o que provenen d’altres llegendes.
Els costums i les tradicions són les maneres de fer que s’han transmès de generació en generació fins arribar a nosaltres.
Les tradicions es recullen en forma de contes, llegendes, rondalles i festes populars. Normalment van lligades a la celebració d’alguna festa religiosa o relacionada amb les feines agrícoles.
Associació simple / 4pac30.ass
Relaciona cada concepte
|
Història Conte Llegenda Fet històric |
Explicació dels fets que van passar en altres temps. Els personatges i els fets són de veritat Narració curta pensada per entretenir. Els personatges i els fets són inventats Narració que barreja coses que van passar fa temps amb coses inventades afegides al llarg dels anys Esdeveniment que ha succeït i del qual queden documents que ho demostren |
Associació simple / 4pac31.ass
Associa cada concepte amb la imatge corresponent
|
Escut Senyera Himne Patró Generalitat Parlament |
{escut.gif} {senyera.gif} {segador.gif} {sjordi.gif} {generali.gif} {parlament.gif} |
Escut de Catalunya Bandera de Catalunya Himne de Catalunya Patró de Catalunya Seu del Govern català Parlament de Catalunya |
Associació simple / 4pac32.ass
Relaciona cada festa amb la data en què té lloc
|
Nadal Cap d'Any Sant Jordi Festa del Treball Revetlla de Sant Joan Diada Nacional de Catalunya Els Sants Innocents Diada de Tots Sants Reis Carnestoltes Mare de Déu d’Agost Dia de la Constitució |
25 de desembre 1 de gener 23 d'abril 1 de maig 24 de juny 11 de setembre 28 de desembre 1 de novembre 6 de gener al febrer 15 d’agost 6 de desembre |
Associació simple / 4pac33.ass
Relaciona cada tipus de festes amb el seu significat
|
Festes polítiques Festes majors Festes locals Festes històriques Festes religioses Festes agrícoles |
Recorden un fet polític important, com el dia de la Constitució Les celebren les diferents localitats per honorar el patró o la patrona Les celebren els pobles o els barris, a més de les festes majors Commemoren un fet històric important, com, per exemple, l’Onze de Setembre Celebren festes com Nadal o Setmana Santa (cristians), i el Ramadà (musulmans) Relacionades amb festes del camp: el segar i batre, la verema... |
Associació simple / 4pac34.ass
Identifica diverses manifestacions populars
|
Correfoc La Castanyada Cantada d’havaneres L’ou com balla Els gegants Festa del segar i batre |
Espectacle de foc i petards en festes majors Ens fa saber l’arribada del fred de l’hivern Mostra de cançó popular marinera Representa el cicle de la vida Forma part dels cercaviles de les festes majors Festa típica de l’entrada de l’estiu |
{patum80.gif} {castanya.gif} {havanere.gif} {oucomba.gif} {gegaolot.gif} {batre2.gif} |
Associació simple / 4pac35.ass
Identifica diverses manifestacions religioses
|
La dansa de la mort Les festes de Nadal Les enramades Els Manaies Els pastorets El ramadà |
Es balla a Verges el Dijous Sant Celebració del naixement de Jesús Catifes de flors als carrers on passa la processó del Corpus Desfilada durant les processons de Setmana Santa Representació del naixement i l’adoració dels Reis, amb dimoni inclós Mes de dejuni de la religió musulmana |
{verges1.gif} {nadal.gif} {catifafl.gif} {manaies.gif} {pastoret.gif} {ramada.gif} |
Associació complexa / 4pac36.ass
Relaciona cada tipus de font d’informació
|
Conversa amb l’avi Explicació d’un veí Informe escolar Carta Diari personal Llibre de família Fotografia Vídeo Partida de naixement |
Font d’informació oral Font d’informació gràfica Font d’informació escrita |
Associació simple / 4pac37.ass
Relaciona cada paraula amb la resposta correcta
|
La família Relació de descendència Relació d’unió La colla L’escola El municipi |
Persones amb qui compartim la casa. Solen ser els nostres pares i els nostres germans. A vegades, també hi ha altres parents Persones que vénen de la mateixa família: Els nostres pares són fills dels nostres avis, i els nostres germans són fills dels nostres pares Persones que vénen de famílies diferents: els nostres pares viuen plegats perquè varen decidir formar una família Grup d’amics i amigues de la nostra edat amb qui compartim jocs. Juguem, ens divertim i ens ajudem Lloc on adquirim coneixements i normes de convivència durant els primers anys de la nostra vida Agrupació de vivendes, l’organització i funcionament de les quals és responsabilitat de tots. L’ajuntament el formen les persones triades per la comunitat per gestionar el municipi |
Associació simple / 4pac38.ass
Relaciona les dues columnes
|
Avi/àvia Oncle/Tia Cosí/cosina Cunyat/cunyada Sogre/sogra Gendre/jove Nebot/neboda |
Pare/mare d’un dels nostres pares Germà/germana dels nostres pares Fill/filla d’un germà o germana dels nostres pares Home o dona casat amb un germà nostre Pare o mare de la persona que està casada amb nosaltres Relació entre una persona i els pares de la persona amb la que està casada Fill o filla dels germans de la persona que està casada amb nosaltres |
Associació de resposta escrita / 4pac39.ass
Escriu cert o fals a les següents frases
|
Els germans i germanes del meus pares són els meus cosins Un nét i un avi tenen relacions de descendència Un pare i un fill tenen relacions d’unió Els pares dels meus pares són els meus avis La germana de la meva mare és la meva tia Els pares de la meva mare són els sogres del meu pare Els germans del meu pare són els cunyats de la meva mare Els fills dels meus oncles són els meus cosins |
Fals Cert Fals Cert Cert Cert Cert Cert |
Associació simple / 4pac40.ass
Relaciona aquests conceptes
|
Normes Lleis Drets Deures Càrrecs Assemblea Horari Temps lliure Activitat extraescolar Responsabilitat |
Formes de relació entre les persones per conviure adequadament Normes escrites que han de complir totes les persones d’un país Coses que podem fer d’acord amb les lleis Obligacions que tenim respecte de nosaltres mateixos i respecte dels altres Responsabilitat d’encarregar-se d’alguna tasca concreta Reunió d’un grup de persones per tractar temes determinats Forma d’organitzar-se per saber a tota hora què hem de fer Estona en què no tenim cap deure ni responsabilitat Activitats organitzades per compartir el nostre temps lliure amb altres amics Feina que hem de fer sigui per necessitat, sigui per obligació |
Sopa de lletres / 4pac41.sop
Norma / Llei / Dret / Deure / Responsabilitat / Assemblea / Càrrec