La prehistòria. Les primeres civilitzacions (CS12) / Continguts

7

8

PAC 4. Les primeres civilitzacions

 

Activitat de text / Ordenar paraules / 4pac01.txa

El Creixent Fèrtil {creip.gif}

Les grans civilitzacions neolítiques que varen construir els primers alfabets i les primeres formes de comunicació escrita es varen desenvolupar en l’anomenat Creixent Fèrtil, uns territoris que van des d’Egipte fons a la desembocadura dels rius Tigris i Èufrates.

Totes elles es formaren al voltant d’un gran riu, del qual depenien per obtenir els seus recursos alimentaris. Tots donaven gran importància als astres i consideraven els seus reis com a autèntics déus.

Les civilitzacions més importants varen ser Egipte, Mesopotàmia, Pèrsia i Assíria.

 

Trencaclosques d’intercanvi / 4pac02.puz

Refés aquest mapa del Creixent Fèrtil {creixent.gif}

 

Associació simple / 4pac03.ass

Quin paper juga cada personatge a la civilització egípcia?

Faraó

Sacerdots

Nomarques

Soldats

Escribes i funcionaris

Mercaders

Població egípcia

Esclaus

Exercia el poder polític, religiós i administratiu. Era considerat un déu

Tenien molts privilegis: no pagaven impostos, podien disposar dels tresors del temple on treballaven... Els càrrecs espirituals es transmetien per herència

Governadors de les províncies i propietaris de les terres

Pertanyien a famílies específiques. Es dedicaven a la guerra tota la seva vida

Redactaven la documentació i s’encarregaven que l’administració funcionés correctament

Es dedicaven a comerciar amb espècies d’arreu del món o al comerç d’esclaus

Es dedicaven íntegrament a feines agrícoles, aprofitant la fertilitat del Nil

Molt nombrosos. Procedien de les guerres. Varen construir les piràmides

 

Sopa de lletres / 4pac04.sop

Troba vuit classes socials a l’antic Egipte

FARAÓ / SACERDOT / NOMARCA / SOLDAT / ESCRIBA / FUNCIONARI / MERCADER / ESCLAU

 

Associació normal / 4pac05.ass

Relaciona cada déu egipci amb el que representava

Ra

Horus

Osiris

Isis

Toth

Anubis

Hathor

Set

Déu del sol

Déu de la vida i de la bondat

Déu dels morts

Deessa de la Terra i de la Lluna

Escriba dels déus: personifica el saber i l’escriptura

Déu de l’embalsamament

Deessa de l’amor i la bellesa

Déu del mal i de les tenebres

 

Associació normal / 4pac06.ass

Relaciona cada déu amb la seva imatge

Anubis

Ra

Set

Ptah

Isis

Osiris

Horus

Toth

{anubis.gif}

{ra.gif}

{set.gif}

{ptah.gif}

{isis1.gif}

{osiris1.gif}

{horus.gif}

{thoth.gif}

 

Associació simple / 4pac07.ass

Relaciona aquestes diverses formes d’art egipci

Relleu d’Akkenaton i Nefertiti

Bust de Nefertiti

Esfinx de Gizeh

Estàtues de Luxor

Temple d’Abu Simbel

Mòmies d’animals

{akenaton.gif}

{neferti.gif}

{esfinx.gif}

{luxor.gif}

{abusimbe.gif}

{gats.gif}

 

Trencaclosques doble / 4pac08.puz

Refés aquesta curiosa imatge d’una de les piràmides més famoses d’Egipte: Keops {keops.gif}

 

Activitat de text / 4pac09.txa

Mesopotàmia {mesopo.gif}

Es coneixen documents des del 10.000 a.C. El període més important se situa, però, entre el 3.100 i el 538 a.C., durant el qual fou bressol de tres civilitzacions: sumèria, babilònica i assíria. 

En el quart mil·leni a.C. es varen construir les primeres ciutats. El primer poble conegut és el sumeri. Varen utilitzar la metal·lúrgia, varen desenvolupar l’administració pública i varen inventar l’escriptura cuneiforme.

El 2.118 a.C. Hammurabi va unificar el territori convertint-se en rei de Babilònia. Es va desenvolupar una gran civilització, es varen desenvolupar els recs i la navegació, i es varen constrir temples i monuments. Hammurabi va redactar el seu Codi, la primera recolipació de lleis de la història.

Els hitites, procedents d’Anatòlia, varen dominar la zona a partir del 1.596 a.C. Varen ser tan poderosos com els faraons egipcis, i varen comerciar amb els pobles veïns.

Després d’ells, conquereixen el territori els assiris, que varen expandir l’imperi fins a la Mediterrània i varen conquerir Egipte. Diverses revoltes varen acabar amb l’imperi assiri, fins que al 539 a.C. varen ser conquerits pels perses.

 

Associació normal / 4pac10.ass

Relaciona els següents conceptes

Ensi

Patesi

Zigurat

Apadana

Estela d’Hammurabi

Estela de Naram-Sin

Nom que es donava al màxim mandatari religiós dels sumeris

Nom que es donava al màxim mandatari polític i religiós de Mesopotàmia

Santuari mesopotàmic en forma de piràmide escalonada, amb un temple al damunt

Gran saló de recepcions dels palaus perses

Pedra de basant que conté gravat el primer codi de lleis de la història

Pedra en la que està gravada una escena religiosa en diagonal que li dóna sensació de moviment

 

Trencaclosques d’intercanvi / 4pac11.puz

Refés aquesta imatge i aquest esquema d’un ziggurat {zigurat.gif}

 

Associació normal / 4pac12.ass

Relaciona aquestes mostres d’art de Mesopotàmia

Codi d’Hammurabi

Estela de Naram-sim

Lagash de Gudea

Escriptura cuneiforme

Restes de Persépolis

Bust assiri

{hammu.gif}

{naramsim.gif}

{gudea.gif}

{cunei.gif}

{persep.gif}

{assiri.gif}

 

Associació normal / 4pac13.ass

Diferències entre les diverses civilitzacions

Egipte

Assíria

Mesopotàmia

Pèrsia

Poble bàsicament agrícola. Embalsamen els morts. Construeixen piràmides

Poble guerrer, militarista i caçador

Pobles fonamentalment astrònoms i legisladors

Poble culte i cortesà

 

Associació normal / 4pac14.ass

Relaciona cada concepte

Escriptura jeroglífica

Faraó

Patesi

Ensi

Zigurat

Escriptura cuneiforme

Tauleta

Papirus

És una escriptura pictòrica, en la que cada paraula i imatge estan relacionades (ideogrames)

Rei i màxim sacerdot d’Egipte

Rei i màxim sacerdot de Babilònia

Rei i màxim sacercot dels sumeris

Torre escalonada de diversos pisos. Té funcions religioses i artronòmiques (art sumeri i acadi)

Alfabet mesopotàmic on cada caràcter representa paraules o síl·labes

Peça plana, poc gruixuda i de petites dimensions, on es gravava l’escriptura cuneiforme

Full fet de tires tretes del tronc de la planta de papir, sobre el que escrivien els antics egipcis

 

Trencaclosques d’intercanvi / 4pac15.ass

Refés el zigurat inacabat de Babel (Babilònia), segons va pintar Pieter Brueghel el Vell l’any 1563 {babel.gif}