CS15. L'edat moderna / Continguts
Pac 3. Catalunya a l’Edat Moderna
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac01.txa
La societat continuava dividida en estaments: la noblesa, els eclesiàstics i la resta del poble, els no privilegiats.
Els nobles havien perdut influència política en favor del rei, però tenien encara un gran poder econòmic. Els eclesiàstics eren molt nombrosos, i mentre els alts càrrecs tenien molt poder, els capellans tenien un nivell de vida semblant a les classes populars.
Els pagesos eren ara persones lliures, però es mantenien els drets senyorials sobre la terra. A les ciutats hi havia grups molt diversos: els burgesos i els mercaders governaven les ciutats, mentre els artesans seguien agrupats en gremis.
A part dels treballadors sense qualificació, abundaven les mendicants i els delinqüents.
Trencaclosques doble / 3pac02.puz
Refés aquesta piràmide del repartiment del poder a l’edat moderna {estament.gif}
Associació simple / 3pac03.ass
Relaciona aquests personatges amb el que feien
|
Nobles Pagesos Artesans Comerciants Banquers Artistes Mendicants Delinqüents |
Vivien de les seves rendes Venien al mercat els seus productes: llenya, fruita, verdura Tenien oficis diversos: sastres, argenters, sabaters, teixidors... Portaven mercaderies d’arreu del món, a través de Companyies Comercials Prestaven diners als comerciants i a altres persones Podien treballar perquè els més rics els mantenien Persones sense feina que vivien de la caritat pública Individus que robaven o mataven per obtenir algun benefici |
Sopa de lletres / 3pac04.sop
Noble / Pagès / Artesà / Comerciant / Banquer / Artista / Mendicant / Delinqüent
Associació d’identificació / 3pac05.ass
Escriu cert o fals a les següents afirmacions
|
A les ciutats hi havia un mercat un dia a la setmana L’aliment més habitual del segle XV era la patata Els mercaders comerciaven amb teles com la seda i la llana Els comerciants rics mantenien els artistes perquè fessin obres d’art Els tallers d’un mateix ofici s’agrupaven en el mateix carrer Els comerciants rics no pagaven impostos Les ciutats no tenien muralles, perquè no ni havia perill d’atacs La fruita i la verdura arribaven en vaixells que comerciaven a la Mediterrània |
Cert Fals Cert Cert Cert Fals Fals Fals |
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac06.txa
En aquests segles Catalunya va viure una època de decadència. Era un país agrari i amb pocs habitants. El comerç amb la Mediterrània havia perdut pes davant les expedicions de l’Atlàntic, en les quals els catalans no podien prendre part.
Després de la boda dels Reis Catòlics, a Catalunya es va iniciar una procés de castellanització, malgrat que conservava les seves lleis i privilegis. La Cort s’havia traslladat a Castella, i els reis no venien a Catalunya, que va quedar marginada.
El Comte-Duc d’Olivares (valgut de Felip IV) volia que Catalunya aportés més diners i soldats a les guerres de Flandes. Les Corts Catalanes s’hi varen negar. Olivares va enviar tropes castellanes a Catalunya amb l’excusa d’atacar França. Els pagesos havien d’allotjar els soldats, i aquests van provocar aldarulls i fins van incendiar ciutats. El 7 de juny de 1640 va començar la guerra dels Segadors: varen arribar a Barcelona, varen saquejar les propietats del rei i varen assassinar el virrei quan fugia. Olivares va enviar a Catalunya les tropes, però va ser derrotat a Montjuïc. Finalment, Felip IV va jurar les Constitucions catalanes, Barcelona es va rendir i va tornar a la sobirania castellana.
Trencaclosques d’intercanvi / 3pac07.puz
Ordena aquest quadre sobre la guerra dels Segadors {segadors.gif}
Associació normal / 3pac08.ass
Relaciona cada columna
|
Reis Catòlics Castellanització Comte Duc d’Olivares Valgut Corpus de Sang Guerra dels Segadors |
Matrimoni entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó. Cada regne conservà les seves lleis i privilegis Procés pel qual la cort adopta costums del regne de Castella Valgut de Felip IV. Provocà la guerra dels Segadors Personatge que governa en lloc del rei, que així es desentén de la política 6 de juny de 1640: els pagesos es revolten contra els abusos de l’exèrcit Els catalans s’enfronten i derroten l’exèrcit castellà. El rei ha de jurar les Constitucions catalanes |
Associació normal / 3pac09.ass
Relaciona els conceptes
|
Virrei Reial Audiència Consell d’Aragó Inquisició Conversos Moriscos |
Representant del rei a la Corona d’Aragó. Dirigia els governadors, els veguers, els batlles i els tresorers Presidida pel Virrei. Encarregada d’administrar la justícia Informa i aconsella el rei en els afers de la corona d’Aragó Tribunal especial que perseguia els delictes relacionats amb la religió catòlica Jueus que s’havien convertit al cristianisme per poder seguir vivint a la Corona de Castella i Aragó Musulmans que s’havien convertit al cristianisme. Solien viure de l’agricultura |
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac10.txa
El fill de Felip IV, Carles II, va morir sense descendència. Es disputaven el tron espanyol dos nebots seus: Felip d’Anjou (francès) i l’arxiduc Carles d’Àustria.
Alguns països europeus no volien que Felip d’Anjou fos el nou rei, perquè temien l’aliança de França i Espanya, i, juntament amb Catalunya, varen recolzar l’arxiduc Carles. Així va començar la Guerra de Sucessió. Catalunya va recolzar Carles perquè Felip d’Anjou no va respectar les lleis catalanes.
Quan Carles va ser nomenat emperador d’Àustria per haver mort el seu germà, va abandonar el seu interès pel tron d’Espanya. Els altres països europeus varen signar el Tractat d’Utrecht, pel qual Espanya perdia part dels seus territoris a Europa. Catalunya va seguir la seva guerra en solitari contra Felip d’Anjou, ara Felip V. L’11 de setembre de 1714 les tropes franco-espanyoles varen entrar a Barcelona.
Pel Decret de Nova Planta es varen abolir les institucions i les lleis de Catalunya.
Trencaclosques doble / 3pac11.puz
Refés la portada del Decret de Nova Planta {novaplag.gif}
Associació complexa / 3pac12.ass
Relaciona cada frase segons faci referència a la Guerra dels Segadors o a la Guerra de Successió
|
El moment culminant fou el Corpus de Sang (juny de 1640) Catalunya perdé la zona al nord dels Pirineus Fou una revolta contra les tropes reials establertes a Catalunya En ella fou assassinat el Virrei de Catalunya Originà l’himne nacional de Catalunya |
Començà com a disputa entre dos personatges per heretar la Corona espanyola Catalunya es va aliar amb els països europeus contraris a Castella i França Acabà el 1714 amb la presa de Barcelona per castellans i francesos Catalunya perdé les seves lleis amb el Decret de Nova Planta |
Associació normal / 3pac13.ass
Personatges i conceptes del segle XVIII
|
Absolutisme Carles II Guerra de Successió Carles d’Àustria Felip d’Anjou 11 de setembre de 1714 Decret de Nova Planta Rafael de Casanova |
Forma de governar segons la qual el rei concentrava tot el poder de l’estat Darrer rei de la casa d’Àustria. La seva mort sense fills va ocasionar la Guerra de Successió Enfrontament entre potències europees per aconseguir la corona d’Espanya Arxiduc d’Àustria, Candidat a rei d’Espanya. Recolzat per Anglaterra i Catalunya Candidat a rei d’Espanya, nét del rei de França. Fou rei amb el nom de Felip V Data de la conquesta de Barcelona per les tropes de Felip V Prohibició de l’ús del català i sotmetiment de Catalunya a les lleis de Castella Conseller en Cap de la Generalitat durant la Guerra de Successió |
Trencaclosques d’intercanvi / 3pac14.ass
Quadre d’Antoni Estruch que representa la defensa de Barcelona l’11 de setembre de 1714 {11set.gif}
Activitat de text. Ordenar paraules / 3pac15.txa
Els corsaris eren pirates que tenien la protecció d’un país per atacar territoris i naus d’un país enemic. Aquest permís rebia el nom de patent de cors. Mentre que les naus procedents d’Amèrica eren atacades per corsaris anglesos, les costes catalanes eren saquejades per corsaris turcs.
Per defensar-se dels corsaris, moltes localitats costaneres catalanes es varen emmurallar, varen construir torres de guaita i moltes masies es varen reforçar amb torres de defensa.
La crisi econòmica va provocar el fenomen del bandolerisme, colles d’homes que robaven, seguestaven, feien contraban de cavalls o falsificaven moneda. Es refugiaven en zones de muntanya i masies disperses. Són bandolers famosos Joan Sala (Serrallonga) i Perot Rocaguinarda.
Associació normal / 3pac16.ass
Relaciona cada concepte amb el seu significat
|
Corsari Bandoler Patent de cors Torre de guaita Torre de defensa Pirata Contraban Serrallonga |
Pirata que atacava els vaixells i pobles d’un país sota la protecció d’un país enemic Delinqüent que robava, assaltava i feia contraban a les zones rurals de Catalunya Pemís que un país donava a un corsari per atacar interessos d’un país enemic Torre propera a la costa des de la que s’avisava la població de l’arribada de corsaris Torre adossada a una masia per protegir-se en cas d’atac dels corsaris Delinqüent que utilitzava un vaixell per atacar les seves víctimes Productes venuts a baix preu perquè no pagaven els impostos corresponents Nom amb el que era conegut el famós bandoler Joan Sala |
Associació normal / 3pac17.ass
Relaciona cada fet històric amb el territori corresponent
|
Territori perdut en la Guerra dels Segadors Illes atlàntiques de la Corona de Castella Ciutat italiana on potser nasqué Colom Regne que formà part de la corona hispànica durant uns anys Ciutat andalusa que centralitzava el comerç amb Amèrica Oceà que travessà Colom per descobrir Amèrica Autor de mapes de navegació |
Catalunya nord Canàries Gènova Portugal Sevilla Atlàntic Cartògraf |
Sopa de lletres / 3pac18.sop
Corsari / Bandoler / Patent-de-cors / Torre-de-guaita / Torre-de-defensa / Pirata / Contraban / Serrallonga
Trencaclosques d’intercanvi / 3pac19.puz
Refés la torre de defensa de Can Palauet (Mataró) {palauet.gif}