El Waddenzee i les illes Frísies
El Waddenzee (el mar de Wadden) comprèn l'espai del Mar del
Nord que es troba entre les illes Frísies i la costa. Aquestes illes (Texel, Vlieland, Terschelling, Ameland i Schiermonnikoog són
les més importants) són considerades pels holandesos com les joies de la corona.
Les
illes formen part d'un antic cordó litoral de dunes d'origen eòlic que arribaven fins la
península de Jutlàndia, a Dinamarca. Els forts vents acumulen sorra a l'interior del
Wadden, que amb la marea baixa deixa a la vista immenses extensions de sorra i llims, molt
freqüentades per ocells i foques. Wadden vol dir, precisament, banc de sorra i fang. A la
vista aèria que es reprodueix es poden veure clarament aquests bancs de sorra.
Les illes Wadden atrauen visitants durant tot l'any, sigui
per les seves reserves naturals intactes, sigui per les seves boniques platges.
A la primavera i a la tardor són llocs perfectes per a un descans refrescant, mentre que l'estiu, si suporten els forts vents habituals, es garanteixen unes vacances delicioses a la platja. La travessa amb vaixell és una experiència per ella mateixa: quan la marea és baixa es poden veure les foques prenent en sol en els bancs de sorra.
Texel |
 És l'illa més gran del Waddenzee: 24 km. de longitud per 9 d'amplada.
Les seves fonts de riquesa són l'agricultura, el turisme i la ramaderia.És coneguda com "l'illa dels ocells" per l'abundància de reserves d'aus. S'hi han identificat més de 300 espècies, un terç de les quals hi fan niu. L'illa es troba en el camí migratori des d'Escandinàvia i Sibèria cap a Doñana i Àfrica. També se la coneix per l'"Holanda en miniatura" per la varietat de paisatges: platges, dunes, boscos, planúries i pòlders... El lloc més elevat és un turonet de 15 m. d'alçada.
En el mes de juny Texel és l'escenari de la cursa de catamarans més llarga del món.
|
Vlieland |
 De les
més petites, només té 20 km. de longitud per 2'5 km. d'amplada.A l'església d'Oost-Vlieland, l'única localitat de l'illa, es poden veure ossamentes de balenes. Al cementiri del costat hi ha esteles i làpides funeràries tallades.
L'illa de Vlieland és famosa per les seves fires festives, que tenen lloc al juliol i a l'agost.
|
Terschelling |
 També
de forma allargada (28 km. de longitud per 3'5 d'amplada), és la segona illa en
extensió. Disposa d'immenses platges de sorra, i conserva nombrosos espais d'aspecte
salvatge.Està coberta de grans extensions de dunes amb gran quantitat de vegetació. També hi ha diversos espais naturals, que ocupen el 80 % de l'illa. La reserva més important és la de De Boschplaat, de 4.400 hà. A més de les dunes i les aus, s'hi troben espècies vegetals halòfil.les, és a dir, que viuen en sòls salats.
A West-Terschelling es pot admirar el Brandaris, un far en forma de torre quadrada de 55 m. d'alçada que va ser construït el 1594. Terschelling acull "O Oerol", un gran festival de música i teatre. A l'illa va nèixer un mariner famós: Willem Barentsz. En la seva recerca d'un camí cap a les Índies pel nord d'Europa, va descobrir a finals del segle XVI les illes de Nova Zembla i Spitzsberg. La porció de l'Oceà Glacial Àrtic entre aquests dos arxipèlags porta el seu nom: mar de Barents.
|
Ameland |
 Molt
petita i estreta (23 km. de llargada per entre 1 i 4 d'amplada), està provista de grans
dunes i llargues platges de sorra orientades al mar del Nord.Al 1770 hi havia a l'illa 128 baleners, cosa que certifica l'ocupació essencial de l'illa des de l'edat mitjana. Tot es va acabar el 1777, quan centenars de baleners varen morir entre els gels del Pol Nord. Ara, a més del turisme, viuen de l'agricultura i les granges de vaques frisones. Malhauradament també hi ha activitats agressives per al medi: mineria de carbó i prospeccions de gas natural.
Com la resta d'illes, hi ha nombroses reserves naturals, i no només d'aus: la vegetació és també molt rica. De les 1.300 espècies vegetals que es poden trobar en els Països Baixos, a Ameland n'hi ha més de 500, de les quals unes 50 es poden qualificar de rares. Al Reddingmuseum Abraham Fock de Hollum es conserva el paardenreddingboot, un famós vaixell de salvament que era arrossegat per deu cavalls fins a la platja. La tradició es va acabar el 1988, després de 160 anys de funcionament. Ara el vaixell de salvament és del tot modern. |
| Schiermonnikoog |
 Amb només 4.000 hectàrees, és la
més petita de les illes habitades del Waddenzee. Pels seus paisatges, la seva fauna i la
seva flora (més de la meitat de flors i plantes de la flora holandesa) va ser declarada
parc nacional el 1989. L'espectacle de les aus migratòries, a la tardor, és
espectacular.
Només hi ha una població, que porta el nom de l'illa (Schiermonnikoog), que dóna accés a les platges més importants i a un petit llac, el Westerplas. |
EcoMare és un parc
natural al sudoest de l'illa. Va ser el primer centre holandès d'acollida de foques.
Disposa d'exposicions, aquari, un centre d'acollida d'aus i un parc de 70 hectàrees de
dunes.
Malgrat ser zona turística, és una illa tranquila. Només
els estadants s'hi poden desplaçan amb cotxe per l'única carretera que hi ha.
A l'illa hi ha més de 600 varietats de plantes silvestres.
Una planta que només es troba a l'illa és el gerd, del qual se n'obté un vi molt
especial (cranberrywijn).
Tot i això, a tots els pobles
de l'illa (Nes és el més important) es conserva el passat mariner, sigui en
l'arquitectura o en diversos museus.
Els primers pobladors, uns monjos cistercencs procedents de
Frísia (ara una regió holandesa amb llengua pròpia) cap el 1.400. D'aquí ve el
seu nom: schier (gris) + monnik (monjo) + oog (illa) =
"illa dels monjos grisos". A partir del 1945 va passar a mans de l'estat.