El Ripollès ha estat una zona de producció i treball del ferro des d'antic.
Una de les indústries importants de Ripoll va ésser la fabricació d'armes, aquesta es dividia en tres branques: els canoners, els panyetaires i els encepadors. L'any 1781 es comptaven 47 canoners, 77 panyetaires i 20 encepadors. Els canoners, que eren els encarregats de fer els canons, amb una forma única i amb molt de prestigi, utilitzaven un giny també relacionat amb l'aigua dels canals anomenat: tornall de barrinar, que consistia en una roda hidràulica accionada per l'aigua que passava per sota terra, a la qual se li feia solidaria una barrina amb la que feien els forats dels canons.
Amb la desfeta de Ripoll a la 1a. Guerra Carlina (27 de maig de 1839) va consumar-se la liquidació d'una molt important indústria.

L'aparició de noves tecnologies ,començaren a arraconar els vells procediments d'obtenció del ferro al llarg del segles XVIII i XIX, de manera que el mètode fargaire tradicional va esgotar-se al final del segle XIX. I no només a Catalunya sinó per tot arreu on s'usava el mètode català: zona asturiana, occitània....
L'any 1878 es troba constància de producció a Campdevànol, a la coneguda farga Casanova, que encara avui està en funcionament amb el nom de Comforsa.
Amb la crisi no totes les fargues varen desaparèixer, algunes es varen reconvertir, aprofitant-ne els elements estructurals. És el cas d'algunes fargues d'aram, molins, centrals hidroelèctriques, serradores.....
Una d'aquestes fargues d'aram és la Farga Palau de Ripoll, que va estar en funcionament fins l'any 1978 i que en un futur proper serà seu del Museu de la ciència i la tècnica de Catalunya.