I	Poema XIII Colguen les gents      ab alegria festes, loant a Déu,      entremesclant deports; places, carrers      e delitables orts sien cerquats      ab recont de grans gestes; e vaja yo      los sepulcres cerquant, interrogant      ànimes infernades, e respondran,      car no són companyades d'altre que mi      en son contínuu plant.
II	Cascú requer      e vol a son senblant; per ço no·m plau      la pràtica dels vius. D'imaginar      mon estat són esquius; sí com d'om mort,      de mi prenen espant. Lo rey xipré,      presoner d'un heretge, en mon esguart      no és malauyrat, car ço que vull      no serà mai finat, de mon desig      no·m porà guarir metge.
III	Cell Texion      qui·l buytre·l menga·l fetge e per tots temps      brota la carn de nou, en son menjar      aquell ocell may clou; pus fort dolor      d'aquesta·m té lo setge, car és hun verm      qui romp la mia pensa, altre lo cor,      qui may cessen de rompre, e llur treball      no·s porà enterrompre sinó ab ço      que d'aver se defensa.
IV	E si la mort      no·m dugués tal offensa -ffer mi absent      d'una tan plasent vista-, no li graesch      que de tera no vista lo meu cors nuu,      qui de plaer no pensa de perdre pus      que lo ymaginar los meus desigs      no poder-se complir; e si·m cové      mon derrer jorn finir, seran donats      térmens a ben amar.
V	E si·n lo cel      Déu me vol allogar, part veur·a Ell,      per complir mon delit serà mester      que·m sia dellay dit que d'esta mort      vos ha plagut plorar, penedint-vos      com per poqua mercé mor l'ignoscent      e per amor-vos martre: cell qui lo cors      de l'arma vol departre, si ferm cregués      que us dolrríeu de se.
VI	Lir entre carts,      vós sabeu e yo sé que·s pot bé fer      hom morir per amor; creure de mi,      que só en tal dolor, no fareu molt      que y doneu plena fe.

 

xtec

proves accés

edu 365

selectivitat UB