FLORAL
La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s'amaguen
els negres cuirs de l'ametl!er. Vaig fer
trenta anys, que també em semblen prematurs.
Pero cap vent no en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l'edat
distreta, el blanc atonit i el verd aspre,
i aquel! ventet menut pels l!args carrers
de noies flors i ful!es, el record
que se me'n va, de tan confús, cap al futur,
se'm fa desig, i la memoria em verdeja.