LES BOIES- Intentaré de dir la llum de la foscúria
- de la mar encrespada a trenc de nit.
- Escumes
- fosforescents.
- Les barques mal deixades,
- prop d'aigua, el cabrestant que els homes fan girar,
- vestits de nit, se les enduia platja amunt.
- La fressa
- del vent i de les aigües es va fent
- mes poderosa cada cop: tanquen finestres
- i portes. Sols a la taverna
- dels Oratges se senten
- les màquines de joc; encara allí,
- pots beure canya a glops petits.
- Gir\340ndoles d'estrelles
- il.luminen el cel mes negre que una gola
- de llop.
- La serp del vent,
- desenroscada, xiula pels carrers.
- Dalt l'illa
- llampeguejada gira el far.
- Els gavians
- s'arreceren dins meu, els crits
- de la nit negra i els udols,
- en mi també.
- Sé prou que la claror
- germina dins la fosca.
- On és que som? Enlloc?
- Fora de tot? Qui ve?
- Si vols dormir tranquil pensa en les boies.