A LA VORA DE LA MAR

 

A la vora de la mar n'hi ha una donzella

que broda d'un mocador la flor més bella;

quan n'és a mig brodat li falta seda.

En veu venir un mariner que el mar navega:

«Mariner bon mariner si en porteu seda?»

«De quin color la voleu, blanca o vermella?»

«Vermelleta la vull jo que és millor seda:

vermelleta la vull jo que és per la reina.»

«Pugeu a dalt de la nau, triareu d'ella.»

Com dalt de la nau va ser la nau féu vela;

mariner es posa a cantar cançons novelles,

amb el cant de! mariner s'ha adormideta,

i amb e!s aires de la mar s'ha despertadeta.

«Mariner, bon mariner, torneu-me en terra

que los aires de la mar me'n donen pena.»

«Això sí que no ho faré, que heu de ser meva.»

«De tres germanes que som só la més bella;

l'una és casada amb un rei, I'altra és princesa

i jo, pobreta de mi! marinereta.

L’una en porta vestit d'or, l'altra de seda

i jo, pobreta de mi! de sargil negre.

L’una en va amb un cotxe d'or, l'altra de plata

i jo, pobreta de mi! amb una barca.»

«No en sou marinera, no, que en sereu reina,

que jo só lo fill del rei de Inglaterra,

set anys ha que vaig pel món, per vós, donzella»