dijous 27 d’octubre de 2005

Els orígens

Avui explicava a na Catina d'on venia la meva xaladura pels ordinadors. I ve de lluny, de principis dels anys 80 quan amb l'Imma, la Pepa, la Mercè i altres mestres d'adults formàvem el “grup de Neolectors” i ens dedicàvem, setmana rera setmana, a preparar materials per aquest nivell. Al voltant d'un tema, com podia ser “La tardor”, fèiem fitxes de treball on treballàvem bàsicament la lecto-escriptura, la comprensió lectora i també la lògica, l'observació i el raonament.

Ens ho fèiem tot: creàvem els textos, les activitats, normalitzàvem la pàgina i el formatatge del text, fèiem els dibuixos, cercàvem materials complementaris, etc. Però sobretot parlàvem. Parlàvem de la feina, de què anava més bé i què oferia més dificultat. I trobàvem solucions, casolanes potser, però molt efectives. Jo penso que molt del que sé d'educació d'adults va sortir d'aquelles converses de feina al voltant d'uns materials que anaven canviant en funció de les nostres necessitats.

Un dels problemes amb què ens trobàvem era la manca absoluta de textos adaptats al nivell. Textos, que ara se'n diuen de Lectura fàcil, amb temàtica adulta, lletra gran, línies tallades no al final de la pàgina sinó en una unitat de sentit, etc. I com que no en teníem ens els fèiem. Agafàvem materials en principi infantils i els retocàvem fins a enllestir-los. Mig en broma dèiem que ho publicava el Capità Silver (el de l'Illa del Tresor).


Perquè aquí venia el millor, la publicació. Al principi teníem multicopistes primitives on havies de picar el text (i mai millor dit) amb una màquina d'escriure sobre un clixé que, en acabat anava a un tambor ple de tinta que permetia reproduir centenars de còpies. Més endavant van aparèixer unes màquines que feien una mena de fotocòpia de l'original sobre el clixé i així s'hi podien fer aparèixer imatges. Tot molt primitiu.


Aquesta època, estic parlant potser del 1984-88, va coincidir amb els inicis de la informàtica a nivell popular (fins aleshores era cosa reservada a bancs i universitats). I una de les meravelles d'aquella eina acabada d'aterrar era el tractament de textos: els paràgrafs estaven justificats com en els llibres! I hi havia diferents tipus de lletra! Un luxe al nostre abast. M'hi hi havia de posar i obtenir materials de qualitat per als estudiants. I així va ser.


Recordo un company que feia servir un processador que per obtenir format havies de fer unes combinacions de tecles impossibles de recordar (les tenia apuntades al teclat). Jo, en canvi, vaig disfrutar amb una mena de processador, el primer WYSIWYG, anomenat “News” que feia això, pàgines de revista amb títols, columnes, diferents tipus de lletra, etc. Un luxe que no tenia accents i que jo posava tot cofoi a mà. Després vingué l'AmiPro i aquí començà la festa. Més endavant el Bord, ara l'OpenOffice i LaTeX.

Amb LaTeX estic recuperant aquells moments inicials de meravella quan, després d'estar teclejant un text l'imprimies i el veies tan ben acabat. Perquè amb LaTeX aquest acabat és professional. No m'ho acabo.


diumenge 23 d’octubre de 2005

OpenOffice 2.0

Ja ha sortit la versió estable i definitiva de l'OpenOffice, la 2.0. Es pot descarregar en català des de la pàgina del projecte.

Novetats? La possibilitat de desar documents en format OpenDocument, un estàndard XML d'OASIS (els de DocBook) absolutament independent de la plataforma o del programa. Sembla que la lògica comença a imposar-se i es camina a estàndards oberts deixant de banda productes comercials, com ara el Bord que molta gent (massa, potser) es pensa que és un estàndard.

Més: la base de dades. Si amb la versió 1.1 es podia lligar correspondència amb adreces, ara sembla que la cosa va de veres i tenim una BD potent a la suite. Caldrà provar-la.

La interfície la he provat des d'algun CD-live i sembla més amigable i fàcil de manejar que en la versió anterior, agrupant més lògicament les accions dels menús. I m'han dit que les taules també estan molt millorades.

Proper pas: descarregar aquesta versió definitiva (en tinc una en els Cds d'Xtec però em sembla provisional) , instal·lar-la i començar a tirar milles.

Vull que aquesta versió 2, tan esperada, serveixi per desfer-nos dels vells costums lligats amb M$

dissabte 22 d’octubre de 2005

Winshell

Aquesta setmana he estat a punt de baixar-me Winshell i instal·lar-lo, però al final he decidit que no. Què fa Winshell? és una interfície per editar fitxers de LaTeX que necessita darrera les macros de MiKTeX. En altres paraules, fa el mateix que TeXnicCenter. Per això no me l'he baixat. El volia posar en un ordinador que no té res de LaTeX, però al final he pensat que si fins ara no hi havia LaTeX, per què li havia de posar? Que potser no el tinc en d'altres? Així que he deixat l'experimentació per la comoditat.

El que si em vaig baixar, i m'instal·laré un dia d'aquests, és wsW2LTX un programet de la mateixa gent que transforma fitxers de Bord a TeX. Té una interfície clareta i sembla que fa transformacions molt acurades. Ja n'informaré.

El mateix em passa amb Mandriva. Tinc els CDs d'instal·lació davant meu i no m'animo, bàsicament per 2 raons:
  1. ¿què necessito a Mandriva que no tingui ara mateix a Haselfroch? Tots els programes que uso quotidianament són de codi lliure (el navegador, el client de correu, el Nvu per editar pàgines web, OO, LaTeX,...) i corren sota aquest mal anomenat sistema operatiu, però me'n surto.
  2. Xtec ja s'ha decidit per la distribució educativa catalana. Serà un OpenSuse, és a dir, el comercial Suse però distribuït lliurement. Sembla que tenen encara molta feina per endavant per traduir tot el programari al català però se'n sortiran pel Nadal de manera que, a partir del gener, estarà a les escoles. Potser aleshores, si més no per feina, me l'instal·laré.
Ja he provat algun CDlive amb Suse (no l'open, el closed) i té un instal·lador molt potent que t'ho reconeix tot (tret del maleït winmòdem, és clar). Per la resta és com tots els Linux: un escriptori molt claret i una pila de programes que fan de tot i que no sempre són tan fàcils d'instal·lar com sota Haselfroch. Aquest punt, que Mandriva té molt ben resolt, per mi és la gran pega de Linux: encara dóna massa feina pels ganduls com jo o pels acabats d'arribar. Però suposo que amb el temps s'anirà solucionant.

dissabte 15 d’octubre de 2005

Nvu

Sona "nviu" i es tracta d'un editor de pàgines web de can Mozilla.
Ja n'havia parlat en aquest bloc (què xulo, eh?, ara se'n diu bloc) pels problemes que m'havia donat i que m'havien obligat a desintal·lar una versió anterior. Ara m'he baixat i instal·lat la darrera i sembla que la cosa va més bé. Si més no allò de desconfigurar-me el codi, ara ja no m'ho fa. He trobat algun problema a l'hora de desar, però no sé si és que faig alguna cosa malament o és un bug (un cug ;-) del programa. Hi he de treballar més.

En un altra ordre de coses, divendres em van dir que era un guru de Moodle. Encara em peto (em parteixo la caixa que diu la canalla) només pensant amb els problemes que tinc. Un de petit: no m'envia correu. Sembla, però, que és cosa del servidor i he de tornar a parlar amb ells.

L'altra, però, és més greu. I consisteix en què la pàgina per fer grups d'estudiants en un curs m'apareix tota en blanc. Primer no entenia com anava hi hi vaig plantejar a Moodle en català. La Irene em contestà i vaig veure que és el que jo veia en el ell servidor amb el Moodle 1,4. Però en el nou no veig res. Vaig tornar a pujar la carpeta course i res. Vaig tornar a pujar TOT Moodle i res. Ara ja m'inclino a pensar en que al servidor hi manca alguna llibreria o hi ha algun problema de permisos no-sé-on.

Hi he de seguir treballant.

dimecres 12 d’octubre de 2005

Ara ja sé com s'ha de dir: BLOC

Blocs - 11/10/05

El Consell Supervisor del TERMCAT ha reconsiderat recentment les formes diari interactiu i diari interactiu personal com a alternatives a l’anglès weblog o blog, i ha aprovat, en substitució de les anteriors, la forma bloc. Un bloc és una pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos. Aquest tipus de pàgines web han estat una veritable revolució als Estats Units d’Amèrica i sembla que, a poc a poc, el fenomen es va estenent arreu del món. Com a denominació de la persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquestes pàgines (en anglès blogger), el Consell Supervisor ha aprovat la forma blocaire.

La reconsideració de les denominacions diari interactiu i diari interactiu personal ha estat motivada per la petició de nombrosos col·lectius de l’àmbit, que han fet notar que aquestes formes gairebé no tenen ús i que són semànticament poc reeixides, entre altres coses perquè no tots els blocs són interactius.

Pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), es tracta d’una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d’aquest tipus de pàgines web.

Podeu consultar aquests termes, amb la definició i els equivalents corresponents, al Cercaterm i a la Neoloteca.

Amunt

dissabte 8 d’octubre de 2005

això marxa

És quan surto de la feina que hi veig clar. Deu ser que l'entorn físic no és precisament favorable a la creativitat. Faig més coses, més de gust, amb més ganes i amb millors resultats des de casa. Però tampoc és qüestió de treballar 24 hores de 24. Així que m'ho he de prendre amb calma.

Novetats:
  • el Quadern torna a tenir activitat. Ahir vaig deixar un post sobre Programari lliure i gratuïtat i avui ja hi havia un comentari de l'Imma. A veure qui escriu aquesta setmana entrant. Amb el nou sistema cada setmana escriurà un/a participant de manera que ens tocarà escriure un cop cada 5 setmanes, però cada setmana hi haurà una intervenció. Pot funcionar molt bé.
  • estic disfrutant força amb el meu mòdul sobre Economia domèstica (el nom el trobo una mica ridícul perquè em recorda una assignatura dels institus americans dels anys 50 on només hi ha noies i hi van els nois amb poca ganes d'estudiar o castigats). En realitat, però, el contingut és molt interessant perquè tracta de múltiples i divisors, fraccions i proporcions (regla de 3, escales i percentatges). És a dir, el més aplicable de la matemàtica. Hi he posat:
  1. general pel curs: un fòrum de dubtes (que aniran passant a PMF amb el pas dels trimestres), l'enllaç a la Guia de l'estudiant i un glossari Com es fa amb procediments molt senzills per fer els càlculs més corrents (com aplicar un percentatge, com sumar fraccions,...)
  2. per cada quinzena: un qüestionari autocorrectiu amb 10 problemes amb temàtica adulta (estic fart de globus de colors i caramels), uns exercicis previs per preparar la resposta al qüestionari (és un PDF que es pot imprimir i anar fent càlculs que després caldran per contestar les preguntes), una pregunta de la quinzena que té relació amb el que s'està estudiant tot i que escapa al "programa" oficial i, en la majoria dels casos, + exercicis, que consisteixen en un enllaç a exercicis fets amb JClic i que estan a Xtec
és una currada però m'ho passo bé i, sobretot, penso que pot ser clar i molt útil.

dijous 6 d’octubre de 2005

Tornem a la normalitat?

Sembla que em vaig traient la feina de sobre i molt a poc a poc puc tornar a la normalitat. Avui m'he posat al dia en temes endarrerits i ara ja només em quedarà la feina del dia a dia. Un respir.

Un parell de coses interessants:
  • s'ha obert el termini d'inscripció a la Moodlemoot Spain 05 a Las Palmas. He demanat un pressupost per veure si m'ho puc costejar o no. De tota manera el programa no sembla res de l'altre món: està centrat en l'ús de Moodle a les universitats i en grans servidors. A mi, particularment, m'interessen més les coses petites: noves funcionalitats, mòduls, experiències, etc. Ja veurem.
  • un lloc interessant sobre química: MovilZ.org Presenta una pila de representacions en 3D de macromolècules fetes amb un programari que fa temps ja vaig conèixer. Es tracta de Chime, un programa lliure amb què ja fa temps que treballa una universitat americana (d'on si no?). Vegeu aquí un exemple basat en l'hemoglobina:

dimecres 5 d’octubre de 2005

el cadàver de l'enemic

Després dels feyts d'estiu em vaig prometre que m'asseuria a la porta de casa i m'esperaria a veure passar el cadàver de l'enemic. I avui ha passat.

A una ànima covard com la meva un fet com aquest la conhorta. Ve a ser la demostració que, tard o d'hora (d'hora en aquest cas) les coses que han de passar acaben passant. Si cregués en l'existència d'un déu venjador li donaria les gràcies. Però, descregut com soc, només confio en l'esdevenidor i penso que les coses passen, però jo continuo. I amb aquest cadàver ja van dos que veig passar. Que es fotin.

I ara la mala notícia. Amb prou feines tinc temps per dedicar-me a LaTeX. Avui he passat per una llibreria per comprar-me, en un moment arrauxat, el LaTeX Companion, però no hi era. Hi havia el web companion i el graphics comapanion, però no era el que jo buscava. I com que el preu era desorbitat ni m'hi he pensat. He cregut que potser a Amazon en trobo qualque de segona mà a bon preu.

diumenge 2 d’octubre de 2005

phobos se'n va de capdesetmana

Ja és la tercera vegada que passa: els caps de setmana el servidor phobos cau. No sé si és que tothom fa com jo, que aprofito el cap de setmana per posar-me les piles i treballar amb l'entorn php/mysql. Probablement sigui això. Recordem que els servidors de pàgines web actives ja ho tenen això: se'ls gira més feina del normal perquè han de construir cada pàgina just al moment en què se'ls demana. I per fer-ho s'han de posar en contacte amb el servidor mysql, cosa que també exigeix més feina. Total, que si la màquina no tira, no tira.

Jo continuo admirant-me de la potència i la capacitat de la darrera versió de Moodle. Cada dia m'agrada més, ai això és possible. Li trobo gràcies per tot arreu: a la missatgeria, al disseny dels cursos, als blocs dels cursos. Avui m'he entretingut en veure quins blocs s'hi poden afegir i me n'he trobat un de molt interessant. És l'anomenat HTML que permet crear un bloc estàtic amb un títol personalitzat i el contingut que se li vulgui donar. M'ha encantat.

Pel que fa a LaTeX avui m'he subscrit a la llista de distribució es_TeX de rediris. Fa temps havia buscat a rediris quines llistes sobre LaTeX hi havia i no n'havia sabut trobar cap. És clar, és de TeX. He donat un cop d'ull als missatges anteriors i sembla prou interessant, a un nivell bastant alt tot i que hi ha pardillos com jo.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons