dissabte 30 de setembre de 2006

La vida és un Sudoku

Abans deien que la vida era un tango, suposo que pel dramatisme de la cosa. Però per a mi la vida és més semblant a un sudoku. M'explico: sé on he d'arribar, conec les regles del joc i tinc unes pistes, poques en la majoria de casos. Ees tracta, doncs, d'aplicar la lògica, omplir buits i anar descobrint, a poc a poc, noves pistes a mesura que tens més números i redueixes l'incertesa.

Però el que em trenca els esquemes és quan apareixen coses sense lògica ni cap ni peus. O potser sí la tenen per a qui les ha fet, però a mi se m'escapa. M'empipa molt que es facin servir altres estratègies de joc que trenquen les regles amb què jugo (jo i la majoria de la gent). Sempre hi ha d'haver un espabilat que passi per davant de tothom, com el que se salta la cua del pa.

Això em treu de polleguera, em desespera perquè veig que jo no ho faré mai. Fantasejo en fer-ho, però a l'hora de la veritat, digueu-me cagat, no ho faig i m'he d'empassar l'emprenyament.

dimarts 26 de setembre de 2006

50InstallParty

Ahir es va celebrar, amb l'assistència d'uns trentena de persones (familiars i amics) la 50InstallParty, és a dir la festa de la meva instal·lació als 50 (el meu 50è aniversari, vaja). Va ser una gran festa en la que em van acompanyar les persones que més m'estimo i que m'han acompanayat més o menys temps d'aquests primers 50 anys de vida.

Hi havia, a part dels de casa, des de la meva mare, germà, nebots i sogra, fins als pares dels i els amics/gues dels meus fills, passant pels amics/gues de tota la vida: l'Anna, la Trini, la Pili, en Joan Àngel i l'Anna i els amics més recents: l'Olga i el Xavier (na Catina s'excusà).
La única condició per assitir-hi era no fer regals materials, si de cas, immaterials. I la veritat és que he sortit guanyant perquè tincs fotos antigues, escrits amb sentitment, llibres preciosos, vídeos i una entrada pel Liceu per veure una òpera (em sembla que triaré La clemenza di Tito d'en Mozart).

A part del menjar i el beure, que no pot faltar en una ocasió com aquesta, hi hagué música, molt bon rotllo, i cadascú va fer el que va voler per passar-s'ho el millor possible. Els petits que de seguida trobaren joguines i entretenimen, els joves, que s'enviciaren amb els jocs o la conversa íntima, i els grans fent-la petar sobre tot allò diví i humà. Una festassa.

Feia temps que no feia una celebració com aquesta i m'han quedat ganes de fer-ne alguna altra. Espero que abans dels 60 :-)

dissabte 23 de setembre de 2006

MoodleMoot Spain 06

Avui, darrer dia de la quarantena, aprofitant que tinc una estoneta i m'hi puc dedicar vull fer (fer-me) un resum del que han estat per a mi aquests dos dies de trobada a Tarragona.

Vaig treballar dilluns al matí per haver de demanar només un dia de festa, tot i que el meu cap és molt comprensible amb el tema Moodle i segur que m'hagués deixat dos dies; però no he volgut abusar. Així que em vaig perdre El retorno del Rey de l'Eloy Lafuente que m'hagués agradat sentir perquè li havíem donat idees (em sembla que totes descartables) per lligar amb Las dos torres de la MoodleMoot 05 a les Canàries. N'he llegit, però, alguna referència i devia estar força bé.

Després plegar vaig fer un entrepà ràpid i vaig agafar el cotxe cap a Tarragona, xiquets. Vaig arribar-hi a quarts de cinc i, després de registrar-me, em vaig ficar al taller d'en Martin Langhoff adreçat a “moodlers amb amplis coneixements tècnics”. Com que els meus són més aviat estrets, vaig entendre poc dels detalls, però molt de la idea general. Va ser un bombardeig d'idees continu on en Martin, amb un espanyol argentí perfecte, les anava deixant anar una darrera l'altra. Parlà, bàsicament, del projecte Elgg i de la seva integració amb altres entorns educatius o, millor, socials. Així com Moodle està construït al voltant del concepte “curs”, Elgg està construït al voltant de l'usuari i de les relacions socials. Un pot construir-s'hi una xarxa de relacions, espais personals i comuns i vies de comunicació de manera que es crea una comunitat virtual molt rica. Aplicacions que li veig en el meu cas? Bàsicament l'ús del portafoli i uns blogs potents (no com els de Moodle, que són molt fluixets). Ens parlà, també, d'un dels projectes on estan ficats que consisteix en un encàrrec del Departament d'Educació de la Generalitat de Nova Zelanda per tal de lligar les universitats que utilitzen Moodle de manera que, si una no pot oferir un curs per manca de profes o recursos, pugui recórrer a una altra que sí l'ofereix i intercanviar profes virtuals, cursos i estudiants. Una idea impensable a les seves antípodes perquè aquí del que es tracta és d'amagar el que un fa, envejar als altres i, sobretot, amagar i repetir la feina les vegades que calgui però, sobretot, que no ens ho vegin. País!.

Hi havia tota la plana major: en Jordi Adell (amb un gran flemó que me'l tenia tot pansit), els germans Bellver, la Puri Andrés i altra gent de la UJI; en Marc Alier de la UPC, que no se'n deixa perdre una, en Fermí Cueva, l'Àngels Mustienes, en Rafa Barrachina i el Fede Luque entre molts d'altres.

En acabar la xerrada ens dugueren a l'hotel (privilegis del Comité científic ;-) i al cap de poc ens afegirem a la visita turística que es feia per la Tarragona romana. Aquí vaig estar xerrant amb la Irene Pelegrí, en Joan Codina, en Josep MªFontana, en Juanmi Muñoz i, al final, ens pararem a fer una cerveseta i comentar temes d'educació. Una noia d'una universitat privada de Madrid que estava amb nosaltres ens explicà que s'havien passat a Moodle, suposo que per la mateixa raó que moltes empreses es passen al programari lliure: per estalviar-se el pagament de llicències. Recordo que en Martin Lanhoff va dir que una tercera part del deute de Nova Zelanda era el pagament de llicències de programari: quantes ovelles cal matar per donar de menjar en Bill Gates?

A l'hora del sopar vaig conèixer l'Aníbal de la Torre. Estava parlant amb algú del fet que no el coneixia i que m'agradaria conèixer-lo quan, de cop i volta, me'l trobo davant. El vaig reconèixer perquè abans d'anar a Tarragona havia vist un vídeo seu a la seva web explicant un “experiment” sobre la web 2.0 i, al trobar-me'l en persona, era igual que al vídeo. Ell em coneixia de referències i perquè ha fet servir alguns materials meus; vam estar xerrant una bona estona amb més gent i tot el que explicava era realment interessant. Penso que està molt més avançat que no pas nosaltres aquí. No ens hem de perdre el seu blog i el seu moodleblog.

Després del sopar, a dormir perquè un ja té una edat i estava llevat des de les 7 del matí.

L'endemà de bon matí videoconferència amb en Martin Dougiamas des de Perth, Austràlia. Des del punt de vista tècnic va estar molt bé, com si estigués a la sala del costat. La pega: parla un català tan tancat que sense l'ajut de les diapositives em va costar molt de seguir. Sembla que ara el que el preocupa és la política agressiva de patents de Blackboard que està patentant fins i tot el terme “pissarrí”. Vam coincidir amb l'Imma Vilatersana, a qui en Joan Codina coneixia de Mataró, i amb els Xtec boys, entre d'altres.

Més entenedora fou la xerrada d'en Martin Langhoff que ens tornà a il·lustrar sobre l'esdevenidor de Moodle: la interconnexió de màquines i la compartició de recursos. Ens explicà amb detall els projectes en què estan immersos Elgg i ePrints, entre d'altres. Arran de les preguntes acabà, finalment, parlant de patents i citant la frase d'en Newton Si mai he vist alguna cosa més enllà és perquè he estat damunt les espatlles de gegants. Mai no partim de zero, sempre tenim una base de coneixement social que no té autor, preu ni patent, i per poc que avancem ,sempre serà gràcies a aquest treball previ dels “gegants.”

Després d'un cafetó, on coincidirem amb l'Imma Barrientos, la Mariona i altra gent d'Xtec, vaig ensopegar-me en Jordi Perales amb qui tenia ganes de parlar. La pausa fou breu i, a continuació, vingueren els Xtec boys: la Sara Arjona presentant el mòdul d'integració dels Quaderns Virtuals a Moodle, l'Albert Pérez explicant la integració de la intraweb i Moodle i, finalment en Francesc Busquets explicant que ara les activitats JClic poden lliurar la qualificació a Moodle. Tots tres són projectes molt interessants que, tant de bo, auguressin una etapa en què el Departament d'Educació es prengués Moodle seriosament. Tanmateix, i malgrat els esforços dels tres companys, en tinc força dubtes perquè no veig un compromís real amb el programari lliure, només el trobo anecdòtic. Ja en parlaré un altre dia amb més calma.

En acabat en Vicent Campos, una persona de la qual he vist força coses, com ara els Quaderns digitals que edita des de fa tant de temps, ens explicà com n'està d'encantat amb Moodle no solament per l'edició dels articles sinó en el seu treball diari en una petita escola de València. Ho vaig trobar entranyable i em vaig adonar que és ben cert allò que he dit més amunt sobre els gegants: en Vicent n'és un d'aquests gegants que se n'ha fet un tip de pencar.

A continuació hi hagué una presentació molt ràpida de l'Àlex Letosa, un noi que vaig tenir en la primera edició del curs eLearning amb Moodle i que fa un treball magnífic amb adaptacions curriculars i atenció a la diversitat a Cardedeu. Va ser un plaer sentir-lo.

A l'hora de dinar ens ajuntàrem en una taula tot de gent d'Xtec i estiguérem dinant i fent-la petar tan tranquils. El sentit d'aquestes trobades és ben bé aquest: trobar-se amb gent i xerrar d'allò que ens interessa.

I després de dinar la MoodleXtecMoot.

L'Àngels Mustienes va agafar la idea, que originalment era d'en Jordi, i l'ha dut a terme fins a les darreres conseqüències. No solament va estar en contacte i seguint les trameses de pòsters, sinó que s'ha cuidat de l'edició i ha estat contínuament en contacte amb en Javier Legarreta de l'organització. Jo només li he donat suport moral en la majoria de casos i poca cosa més. Té una capacitat de treball fora de tota mida.

Va anar molt bé, teníem una sala on s'acomodaren els assistents i explicàrem en poques paraules el sentit de comunitat que veiem necessari a Moodle. No pot ser que no obrim el nostre treball als demés, si ho féssim ens estalviaríem feina i podríem dedicar-nos a millorar el nostre treball, en lloc de partir cada cop de zero. Els materials estan fets, dediquem-nos a pensar i buscar activitats motivadores i compartim les experiències que haguem tingut. Tant se val que siguin bones o dolentes, és igual, s'aprèn de totes.

Hi havia 18 pòsters i la majoria van ser presentats pels seus autors. Les experiències eren força diverses i enriquidores. Em va encantar especialment la d'en Jordi Barreda que sosté (i amb raó) que Moodle no és adient per a l'alfabetització digital de les persones adultes. Proposa un sistema de repositori d'objectes d'aprenentatge que es poden seqüenciar a gust del professorat.

També fou força interessant la de la Mariona, que crec que és un valor de futur molt interessant i que hauríem de cuidar i potenciar; jo ho faré en la mesura del possible.

Presentàrem la comunitat que hi ha darrera de phobos.xtec.cat/moodle i no ens cansàrem de repetir tant l'Àngels, la Irene i jo mateix, la necessitat de donar-li continuïtat a través de la compartició de materials. La Irene té una proposta molt interessant que podríem tirar endavant.

Després de les exposicions orals passàrem a la sala de pòsters on continuaren els contactes personals a quin més interessant. Vaig conèixer la Remei Camps, autora del curs d'introducció a Moodle que utilitzo sense rubor per mostrar què és i què fa Moodle; una autèntica troballa. També vaig saludar l'Àlex Letosa i estiguérem parlant força estona amb en Josep Bayo de Banyoles sobre llenguatge TeX; el vaig convidar a col·laborar en la traducció/adaptació del glossari sobre TeX.

Quan s'acabà, hi havia un petit berenar i, com que només quedava el comiat oficial, ens acomiadàrem i vam tornar cap a Barcelona amb en Josep Verd i un company seu de Mallorca. Va ser força interessant la xerrada sobre la imposició de Moodle amb què s'han trobat i el viatge se'ns feu ben curt.

Segur que em deixo per esmentar força gent amb qui he parlat, m'han saludat o, simplement m'han dit: “Escolta, que faig servir els teus materials, no et fa res, oi?”. I tant que no em fa res, al contrari, n'estic força orgullós i el que m'agrada és precisament això: que siguin útils i es facin servir. Per què els vull dins d'un calaix criant pols?

L'any que ve la MoodleMoot serà a Extremadura. A veure si m'hi arribo.

Etiquetes de comentaris:

dimarts 19 de setembre de 2006

primer apunt de la MoodleMoot

En poques paraules: un èxit. Molt interessant la trobada, no solamnet pels coneixments i retorbaments que s'hi fan, sinó també per la pluja d'idees a què un està sotmés.

Un èxit organitzatiu de la URV, gràcies Xavier, i un èxit de participació amb presentacions força interessants.

Pel que fa a la MooldeXtecMoot que des del març que s'estava gestant, molt interessant. Ha vingut força gent no solament aescoltar sinó a presentar els pòsters. Realment som un país de pencaires que no ens aturem davant de res.

Cansat però molt content.

Etiquetes de comentaris:

divendres 15 de setembre de 2006

Preparant la MoodleMoot

Ja s'acosta, ja ve, ja hi som! Dilluns i dimarts se celebra a Tarragona la MoodleMoot. I nosaltres, moodlers catalans i d'Xtec, ens trobem dimarts a la tarda a la MoodleXtecMoot.

Ja tinc ganes d'anar-hi, tot i que em queden coses per preparar. Penso que pots ser molt interessant i ja he quedat amb un parell de persones per fer-la petar. Em sembla que recollirem una pila d'idees interessants, no solament sobre Moodle, sinó ensenyament amb TIC en general.

I, sobretot, el contacte humà. Digueu-me pagès, però el fet de trobar-te cara a cara amb gent amb qui has tingut contacte virtual té una màgia especial. Normalment la trobada cara a cara supera amb escreix els contactes virtuals, tot i que són molt rics. Potser és el fet de trobar ànimes germanes el que fa que valgui la pena anar-hi.

Etiquetes de comentaris:

dimarts 5 de setembre de 2006

Tot lo bo s'acaba

S'han acabat les vacances (que no l'estiu ni la calor africana) i ja tornem a ser al peu del canó.

Com ha anat l'estiu? Molt bé. Amb una connexió mínima a Internet, just per esborrar l'spam i veure les novetats i experimentant amb un Pentium III de 800 Mhz.

Hi he estat provant diferents "sabors" de Linux i, al final, hi he deixat una Mandrake 9,2 coetània de la màquina i de la que tenia tot el programari complementari, LaTeX especialment i l'editor Kyle que m'agrada molt. Tot i això he de destacar la potència de la Catix que, malauradament, no vaig poder instal·lar al disc dur, però que en mode live-cd va de meravella.

Avui, però, volia parlar del win 98 que corria en l'altra partició del disc dur i on hi vaig instal·lar:

* MiKTeX i TeXniccenter amb tots els paquets disponibles. Dona gust treballar així.
* El Firefox 1.5 perquè l'IE 5 que va per defecte amb win98 està molt endarrerit i no em mostra la potència dels fulls d'estil CSS ni cosa semblant.
* L'Editor de pàgines web Nvu. No és una meravella, però fa el fet, que és editar pàgines HTML amb una certa comoditat, és molt lleuger i no desmunta res.
* L'editor de codi SciTe, una bèstia parda capaç d'editar qualsevol mena de fitxer de text. Tot i això al final he treballat amb el Notepad++ . L'avantatge del Notepad++ és que al picar botó dret sobre qualsevol mena de fitxer hi ha la possibilitat d'obrir-lo sense haver de buscar res.

Ara mateix tinc, doncs, una màquina funcionant en bones condicions i amb programes ben nous, no les darreríssimes versions, però déu-n'hi-do. I sota Windows 98.

Això em fa plantejar una pregunta: si els darrers programes funcionen raonablement bé amb una versió de windows que té 8 anys. Què incorpora el famós XP? Perquè ocupa molt més espai però tampoc és res extraordinari. Potser sí que facilita la connexió de nou maquinari però tampoc fa allò que hauria de fer: donar més potència a l'execució. I què aportarà el promès Vista? Ocuparà més espai al disc i poca cosa més?

Em sembla que això fa aigües. Potser sí que té raó aquell participant de les V Jornades de PL que deia que en Bill Gates deixa Microsoft perquè veu que se li acaba el negoci. I ho fa ara, amb dos anys de temps perquè l'empresa no s'enfonsi en borsa. Deia que qui millor que ell per saber on hi ha i on no hi ha negoci.

El temps ens ho aclarirà.

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons