divendres 22 de gener de 2010

Novel·la negra

Els nadals sempre els aprofito per posar-me al dia en lectures. I enguany, a més, se m'ha ajuntat amb una ciàtica, fet que m'ha donat encara una mica més de temps lliure extra per llegir. I què llegeixo? Tret de les coses serioses de la feina, novel·la negra per desintoxicar. M'agrada tota mena de novel·la policíaca.

Algú va dir que són l'equivalent a les de cavalleria que llegia en Quixote i que tant el van trasbalsar (a mi no m'afecte, tranquils) i d'altres que reflecteixin millor que cap altre (sub)gènere la realitat actual. jo estic per la segona. La Barcelona del Vàzquez Montalbán o els EEUU d'en Marlowe són potser més fidels a la realitat que no pas novel·les més "literàries".

Ara he descobert la novel·la negra escandinava, potser arran de l'enorme tirada que ha tingut en Mankell o la trilogia Millenium de l'Stieg Larsson i que he devorat amb plaer. Aquest darrer va saber trobar la justa mesura entre les actituds humanes més baixes (en els homes que no estimen ni les dones ni a sí mateixos), que podrien en mans de segons quin escriptor fins i tot acabar morbosament massa publicitades, i l'ètica i moral dels protagonistes (no solament del noi, la Lisbeth és un caràcter ben dibuixat i molt humà).

De la mà d'en Larsson, he continuat amb l'Asa Larsson i la seva Aurora boreal, tota una lliçó d'enginy en un ambient tancat per un paisatge hivernal nevat. I després he continuat amb l'islandès Indriasson amb La dona de verd o Les maresmes que, potser a causa del meu vitge a l'illa l'any 2008, l'he trobat particularment interessant i motivador.

Res a veure aquestes novel·les escandinaves o europees, serioses, reals, representatives d'una època i una societat, amb les novel·les americanes. M'he acabat Caso abierto d'en Brian Freeman i res a veure, m'ha decebut força. Un totxo de 400 pàgines on tot acaba passant en les 100 darreres: escenes trepidants que més recorden una guió de pel·lícula d'acció que no pas una novel·la.

Un llibre té el seu propi ritme, a vegades més lent a vegades més ràpid, com una pel·lícula, però no podem barrejar les coses. El resultat sol ser infumable.

Conclusió: torno a la novel·la negra escandinava, ara em toca en Jo Nesbo i el seu Pit-roig.

Etiquetes de comentaris:

dimarts 5 de gener de 2010

Ubuntu Karmic Koala

Sempre em costa una mica decidir-me a actualitzar el SO del meu ordinador perquè com que m'hi passo tantes hores ja sé on ho tinc tot i faig les accions d'esma, sense pensar-m'hi massa, com quan condueixes que instintivament toques el pedal que correspon. En canvi, quan actualitzes encara que sembli que no, sempre hi ha petits canvis que et donen més d'un ensurt. Per això vaig començar per actualitzar a Karmic Koala en el netbook (el mini-jo que li dic, perquè sempre va amb mi): cap problema, tot va funcionar a al primera. Després ho vaig provar amb el portàtil de la feina: aquí la cosa s'ha complicat una mica perquè em dóna un missatge inicial segons el qual no pot muntar un disc virtual, però al cap d'uns segons continua la carrega i, al final, tot funciona perfectament.

Vaig deixar, doncs, per aquestes vacances l'actualització de l'ordinador d'escriptori perquè hi tinc massa coses que no vull perdre. Però la veritat és que tot va anar com una seda i funciona com un rellotge suís. Fins i tot coses que no me n'anaven, com una webcam que tinc, ara funcionen, només cal que el Sr.Google es decideixi a fer videoconferències per gtalk amb linux.

Coses interessants que hi tinc instal·lades:
  • docky és un bonic i ràpid llançador d'aplicacions que se situa en la part inferior de la pantalla amb un aspecte que recorda escriptoris dels macs però de codi lliure, esclar. Havia tingut instal·lat el seu predecessor, gnome-do, però no m'acabava de convèncer. En canvi Docky és tan senzill de configurar les aplicacions que hi volen tenir, el resultat és tan espectacular i el funcionament tan àgil que val la pena tenir-lo:


    Un afegitó per acabar d'adobar el docky: gconf-editor >apps >metacity >general > marcar "Compositing_manager"
  • Dolphin és un gestor de fitxers de l'escriptori KDE que, no sé per què, s'ha inclòs en la versió Karmic. Jo sóc més d'Gnome que no pas de KDE, tot i que utilitzo un parell d'eines molt valuoses per a mi d'aquest altre escriptori. Em refereixo a Kile, el meu editor de LaTeX per excel·lència que només em dóna que satisfaccions, i Okular, el visor de documents de què vaig parlar al gener del 2009. Dolphin és molt visual, fa unes previsualitzacions dels continguts i unes representacions de l'arbre de fitxers impressionants, especialment si es tracta d'imatges, però encara no hi estic massa familiaritzat i hi trobo a faltar una sèrie d'accions que faig amb un toc de ratolí a Nautilus.
  • gEdit cada dia m'agrada més. És un editor de text potentíssim i senzillíssim de fer anar. A més, permet afegir-hi connectors (com ara el compilador de LaTeX o el que obre plantilles de documents) que faciliten enormement la feina.
  • sobre Ubuntu One ja n'he parlat en altres posts del juliol 2009 i deia que estava molt verd. Doncs bé, ara, després d'una infinitud d'actualitzacions, sembla que comença a funcionar bé i s'hi pot començar a confiar els fitxers més delicats. Per a mi l'avantatge que té és que no solament sincronitza el contingut del directori local ubuntu one sinó que, si es treballa des d'un ordinador sense el programari, es pot accedir als fitxers a través de la web. Vaig provar DropBox, un servei similar, però no vaig aconseguir que em funcionés, estava tot molt tendre per a ubuntu; ara potser ha millorat, però ja no tinc ganes de provar-ho. A més, ara amb Ubuntu es poden sincronitzar també entre diferents ordinadors els contactes i les notes del Tomboy.
  • lectors d'ebooks: un bon lector és FBreader: senzill de fer anar, llegeix diferents formats (txt, epub, html,...), molt configurable i que permet crear biblioteques i navegar pels ebooks àgilment. Però jo buscava alguna cosa més, un programa que creés epubs a partir de d'altres formats. Vaig estar buscant per la xarxa i el que vaig trobar, i que tinc instal·lat és Calibre. Calibre no solament és un lector d'ebooks, que n'inclou un, sinó que a més gestiona biblioteques, edita metadades, mostra índexos i converteix ebooks d'un format a un altre, per exemple de PDF a epub o d'HTML a epub. A més, i pels que tenen lector, els permet carregar i sincronitzar llibres des de i cap l'ordinador. Aviat trobarem ebooks per tot arreu i val la pena estar preparats.

Etiquetes de comentaris:

diumenge 3 de gener de 2010

Aplicacions d'AdobeAir

Ja sé perquè escric al blog o faig entrades a cataLàTeX: és per no oblidar-me de les coses que he fet, em serveix de recordatori. Estic segur que consulto jo més els meus propis articles de cataLàTeX i em descarrego els fitxers fonts que no pas el públic en general. Però em va molt bé.

Ho dic perquè avui m'he volgut reinstal·lar l'AdobeAir al netbook i no em recordava de com ho havia fet. He hagut de tornar a començar des del principi per fer-ho. Així que, per a posteriors instal·lacions, m'ho apunto aquí.

AdobeAir és una mena de programa de base, tipus Java, sobre el qual els programadors poden dissenyar-hi aplicacions multiplataforma enriquides, amb força potència. És un producte gratuït que es pot descarregar de la web i, en el cas de Linux, consisteix en un instal·lador:
wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/adobeAIRInstaller.bin
li donem permisos d'execució
sudo chmod +x AdobeAIRInstaller.bin
i ja procedim a la instal·lació:
sudo ./AdobeAIRInstaller.bin

Molt bé, i ara què? Doncs ara podrem instal·lar aplicacions que corren sobre l'Air. En concret en tinc dues de les que estic força satisfet:
  • TweetDeck és el meu client d'escriptori de tweeter. Es descarrega de la web l'instal·lador i l'AdobeAir s'encarrega d'instal·lar-lo i fer-lo córrer. És molt ràpid, actualitza ràpidament els tuits, permet veure en una sola pantalla molt configurable i en diferents columnes tots els tuits, les mencions, els grups, les llistes, els missatges directes, etc. Molt útil i agradable d'usar, permet carregar imatges, escurça urls automàticament, una joia, vaja.
  • Doit.im és un gestor de tasques, de GTD (getting things done). Per sobreviure a les mil i una coses que he de fer buscava un gestor a la xarxa al que em pogués connectar des de qualsevol màquina des d'on treballi. Remember the milk semblava una bona solució, però va estar donant problemes d'accés durant una sèrie de dies en què el necessitava i vaig cercar una alternativa. Doit.im corre sobre Air i se sincronitza amb un servidor remot de manera que les tasques que creo en una màquina les puc recuperar des d'una altra on també hi tinc el programet; a més se sincronitza amb el calendari de google i me'nvia cada dia un correu amb les feines que m'esperen (quina alegria :-(). No és res de l'altre món, però de moment no peta i fa el fet.

Etiquetes de comentaris:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons