bit�cola

Canvi de servidor

2010-01-22T07:56:00.005+01:00

Arran de la lectura del post Dise�a tu propio PLE del blog d'en David �lvarez E-Aprendizaje m'he animat a provar de rumiar-hi i dibuixar-lo. Als comentaris hi ha for�a bons exemples de com pot ser un EPA (o PLE, Personal Learning Environment, en angl�s) aix� que m'he posat a pensar una mica en com funciono jo ara mateix.

M'adono que literalment visc a Moodle, �s el lloc web on passo m�s hores al dia. Primerament per q�estions de feina: el campus IOC, del que en s�c un dels admins, corre sobre moodle (alguna cosa hi dec tenir a veure) i m'hi passo les meves bones horetes treballant-hi. A m�s, faig formaci� de professorat per a Xtec sobre moodle al curs D204; s�c facilitador del curs Moodle en catal� de moodle.org i, per postres, tinc dos moodles de proves, un a ioclabs.xtec.cat, on vaig fent provatures que despr�s passen al campus IOC, i eformacio.edumood.com, un moodle a KeyToSchool que administro per a una bona amiga.

De retruc del treball amb Moodle ha arribat l'�s de Mahara, el sistema d'ePortafolis i xarxa social de codi lliure, walled-garden i moodle-friend. Ara mateix m'encarrego de coordinar la traducci� catalana i mantenir la petita comunitat catalana.

Per� d'on trec informaci� fresca, nova, �s de twitter. En poc temps he passat a estar completament enganxat a twitter. Les raons, per�, les tinc ben clares: hi ha la gent amb qui m'agrada estar i sento les coses que vull sentir. Twitter em permet un grau de filtraci� de la informaci� entrant molt gran. S�, potser em perdo coses, ja ho s�, per� no importa, el que m'arriba ja em satisf�. I amb twitter tinc relacions socials amb qui vull i alhora que rebo informaci� de qualitat.

Aquesta informaci� o all� que em diuen els altres tuiters (o tuitaires o v�s-a-saber-com-se'n-diuen) em proposen em porta, moltes vegades a fer cerques a la web. Cerques que faig amb google i que normalment em donen el resultat esperat. En un proper post espero poder tractar el tema Google, serveis i depend�ncia.

Altres serveis web que utilitzo? Dep�n del moment i del temps que tingui. Ara per ara el que m�s faig servir �s, sens dubte , el correu electr�nic de gmail, on concentro els dos comptes que tinc i que em facilita enormement la gesti�. Potser amb el temps m'acostumar� a les waves, per� de moment la cosa est� un xic aturada.

Altres serveis que he utilitzat tradicionalment ara mateix els tinc al ralent�. Per exemple, la manca de temps em dificulta enormement la publicaci� d'entrades en aquesta bit�cola. He de tenir un tema important per posar-m'hi. El mateix em passa al vell i estimat wiki On se colga el dimoni on amb prou feines hi faig cap entrada. En canvi m'he for�at a anar publicant coses a cataLaTeX on he estat gaireb� sis mesos sense fer cap entrada. Ara, per� vaig publicant-hi articles cada deu dies aproximadament perqu� tinc material de sobres per fer-ho i em sap greu tenir-lo desat.

Novel�la negra

2010-01-22T07:56:00.005+01:00

Els nadals sempre els aprofito per posar-me al dia en lectures. I enguany, a m�s, se m'ha ajuntat amb una ci�tica, fet que m'ha donat encara una mica m�s de temps lliure extra per llegir. I qu� llegeixo? Tret de les coses serioses de la feina, novel�la negra per desintoxicar. M'agrada tota mena de novel�la polic�aca.

Alg� va dir que s�n l'equivalent a les de cavalleria que llegia en Quixote i que tant el van trasbalsar (a mi no m'afecte, tranquils) i d'altres que reflecteixin millor que cap altre (sub)g�nere la realitat actual. jo estic per la segona. La Barcelona del V�zquez Montalb�n o els EEUU d'en Marlowe s�n potser m�s fidels a la realitat que no pas novel�les m�s "liter�ries".

Ara he descobert la novel�la negra escandinava, potser arran de l'enorme tirada que ha tingut en Mankell o la trilogia Millenium de l'Stieg Larsson i que he devorat amb plaer. Aquest darrer va saber trobar la justa mesura entre les actituds humanes m�s baixes (en els homes que no estimen ni les dones ni a s� mateixos), que podrien en mans de segons quin escriptor fins i tot acabar morbosament massa publicitades, i l'�tica i moral dels protagonistes (no solament del noi, la Lisbeth �s un car�cter ben dibuixat i molt hum�).

De la m� d'en Larsson, he continuat amb l'Asa Larsson i la seva Aurora boreal, tota una lli�� d'enginy en un ambient tancat per un paisatge hivernal nevat. I despr�s he continuat amb l'island�s Indriasson amb La dona de verd o Les maresmes que, potser a causa del meu vitge a l'illa l'any 2008, l'he trobat particularment interessant i motivador.

Res a veure aquestes novel�les escandinaves o europees, serioses, reals, representatives d'una �poca i una societat, amb les novel�les americanes. M'he acabat Caso abierto d'en Brian Freeman i res a veure, m'ha decebut for�a. Un totxo de 400 p�gines on tot acaba passant en les 100 darreres: escenes trepidants que m�s recorden una gui� de pel�l�cula d'acci� que no pas una novel�la.

Un llibre t� el seu propi ritme, a vegades m�s lent a vegades m�s r�pid, com una pel�l�cula, per� no podem barrejar les coses. El resultat sol ser infumable.

Conclusi�: torno a la novel�la negra escandinava, ara em toca en Jo Nesbo i el seu Pit-roig.

Ubuntu Karmic Koala

2010-01-05T19:15:00.003+01:00

Sempre em costa una mica decidir-me a actualitzar el SO del meu ordinador perqu� com que m'hi passo tantes hores ja s� on ho tinc tot i faig les accions d'esma, sense pensar-m'hi massa, com quan condueixes que instintivament toques el pedal que correspon. En canvi, quan actualitzes encara que sembli que no, sempre hi ha petits canvis que et donen m�s d'un ensurt. Per aix� vaig comen�ar per actualitzar a Karmic Koala en el netbook (el mini-jo que li dic, perqu� sempre va amb mi): cap problema, tot va funcionar a al primera. Despr�s ho vaig provar amb el port�til de la feina: aqu� la cosa s'ha complicat una mica perqu� em d�na un missatge inicial segons el qual no pot muntar un disc virtual, per� al cap d'uns segons continua la carrega i, al final, tot funciona perfectament.

Vaig deixar, doncs, per aquestes vacances l'actualitzaci� de l'ordinador d'escriptori perqu� hi tinc massa coses que no vull perdre. Per� la veritat �s que tot va anar com una seda i funciona com un rellotge su�s. Fins i tot coses que no me n'anaven, com una webcam que tinc, ara funcionen, nom�s cal que el Sr.Google es decideixi a fer videoconfer�ncies per gtalk amb linux.

Coses interessants que hi tinc instal�lades:

docky �s un bonic i r�pid llan�ador d'aplicacions que se situa en la part inferior de la pantalla amb un aspecte que recorda escriptoris dels macs per� de codi lliure, esclar. Havia tingut instal�lat el seu predecessor, gnome-do, per� no m'acabava de conv�ncer. En canvi Docky �s tan senzill de configurar les aplicacions que hi volen tenir, el resultat �s tan espectacular i el funcionament tan �gil que val la pena tenir-lo:

Un afegit� per acabar d'adobar el docky: gconf-editor >apps >metacity >general > marcar "Compositing_manager"
Dolphin �s un gestor de fitxers de l'escriptori KDE que, no s� per qu�, s'ha incl�s en la versi� Karmic. Jo s�c m�s d'Gnome que no pas de KDE, tot i que utilitzo un parell d'eines molt valuoses per a mi d'aquest altre escriptori. Em refereixo a Kile, el meu editor de LaTeX per excel�l�ncia que nom�s em d�na que satisfaccions, i Okular, el visor de documents de qu� vaig parlar al gener del 2009. Dolphin �s molt visual, fa unes previsualitzacions dels continguts i unes representacions de l'arbre de fitxers impressionants, especialment si es tracta d'imatges, per� encara no hi estic massa familiaritzat i hi trobo a faltar una s�rie d'accions que faig amb un toc de ratol� a Nautilus.
gEdit cada dia m'agrada m�s. �s un editor de text potent�ssim i senzill�ssim de fer anar. A m�s, permet afegir-hi connectors (com ara el compilador de LaTeX o el que obre plantilles de documents) que faciliten enormement la feina.
sobre Ubuntu One ja n'he parlat en altres posts del juliol 2009 i deia que estava molt verd. Doncs b�, ara, despr�s d'una infinitud d'actualitzacions, sembla que comen�a a funcionar b� i s'hi pot comen�ar a confiar els fitxers m�s delicats. Per a mi l'avantatge que t� �s que no solament sincronitza el contingut del directori local ubuntu one sin� que, si es treballa des d'un ordinador sense el programari, es pot accedir als fitxers a trav�s de la web. Vaig provar DropBox, un servei similar, per� no vaig aconseguir que em funcion�s, estava tot molt tendre per a ubuntu; ara potser ha millorat, per� ja no tinc ganes de provar-ho. A m�s, ara amb Ubuntu es poden sincronitzar tamb� entre diferents ordinadors els contactes i les notes del Tomboy.
lectors d'ebooks: un bon lector �s FBreader: senzill de fer anar, llegeix diferents formats (txt, epub, html,...), molt configurable i que permet crear biblioteques i navegar pels ebooks �gilment. Per� jo buscava alguna cosa m�s, un programa que cre�s epubs a partir de d'altres formats. Vaig estar buscant per la xarxa i el que vaig trobar, i que tinc instal�lat �s Calibre. Calibre no solament �s un lector d'ebooks, que n'inclou un, sin� que a m�s gestiona biblioteques, edita metadades, mostra �ndexos i converteix ebooks d'un format a un altre, per exemple de PDF a epub o d'HTML a epub. A m�s, i pels que tenen lector, els permet carregar i sincronitzar llibres des de i cap l'ordinador. Aviat trobarem ebooks per tot arreu i val la pena estar preparats.

Aplicacions d'AdobeAir

2010-01-03T12:31:00.002+01:00

Ja s� perqu� escric al blog o faig entrades a cataL�TeX: �s per no oblidar-me de les coses que he fet, em serveix de recordatori. Estic segur que consulto jo m�s els meus propis articles de cataL�TeX i em descarrego els fitxers fonts que no pas el p�blic en general. Per� em va molt b�.

Ho dic perqu� avui m'he volgut reinstal�lar l'AdobeAir al netbook i no em recordava de com ho havia fet. He hagut de tornar a comen�ar des del principi per fer-ho. Aix� que, per a posteriors instal�lacions, m'ho apunto aqu�.

AdobeAir �s una mena de programa de base, tipus Java, sobre el qual els programadors poden dissenyar-hi aplicacions multiplataforma enriquides, amb for�a pot�ncia. �s un producte gratu�t que es pot descarregar de la web i, en el cas de Linux, consisteix en un instal�lador:
wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/adobeAIRInstaller.bin
li donem permisos d'execuci�
sudo chmod +x AdobeAIRInstaller.bin
i ja procedim a la instal�laci�:
sudo ./AdobeAIRInstaller.bin

Molt b�, i ara qu�? Doncs ara podrem instal�lar aplicacions que corren sobre l'Air. En concret en tinc dues de les que estic for�a satisfet:

TweetDeck �s el meu client d'escriptori de tweeter. Es descarrega de la web l'instal�lador i l'AdobeAir s'encarrega d'instal�lar-lo i fer-lo c�rrer. �s molt r�pid, actualitza r�pidament els tuits, permet veure en una sola pantalla molt configurable i en diferents columnes tots els tuits, les mencions, els grups, les llistes, els missatges directes, etc. Molt �til i agradable d'usar, permet carregar imatges, escur�a urls autom�ticament, una joia, vaja.
Doit.im �s un gestor de tasques, de GTD (getting things done). Per sobreviure a les mil i una coses que he de fer buscava un gestor a la xarxa al que em pogu�s connectar des de qualsevol m�quina des d'on treballi. Remember the milk semblava una bona soluci�, per� va estar donant problemes d'acc�s durant una s�rie de dies en qu� el necessitava i vaig cercar una alternativa. Doit.im corre sobre Air i se sincronitza amb un servidor remot de manera que les tasques que creo en una m�quina les puc recuperar des d'una altra on tamb� hi tinc el programet; a m�s se sincronitza amb el calendari de google i me'nvia cada dia un correu amb les feines que m'esperen (quina alegria :-(). No �s res de l'altre m�n, per� de moment no peta i fa el fet.

Castanyeres a Tenerife

2009-11-15T01:00:00.005+01:00

De la mateixa manera que m'ha sorpr�s veure parades de castanyes a Tenerife amb una temperatura ambient de 25�, tamb� m'ha sorpr�s, i for�a, l'acollida que ha rebut el taller sobre Moodle i compet�ncia digital que he fet al CEAD Mercedes Pinto de Santa Cruz de Tenerife.

Quan a final de curs passat l'Olga D�ez va saber que aniria al CEAD Las Palmas a fer-hi un taller subre tutoria virtual, va aprofitar la mateixa convocat�ria i em plantej� fer-los-en un sobre compet�ncia digital. Com que tinc massa coses al cap, durant l'estiu vaig estar preparant el de tutoria (amb Mahara) que vaig fer a principis de setembre a Las Palmas. Per� un cop fet, em vaig dedicar a pensar qu� podria fer a Tenerife.

Sobre Moodle hi ha moltes coses dites i fetes i els que ja hi treballen tenen una certa pr�ctica amb els aspectes m�s b�sics. Per aix�, i d'acord amb l'Olga, vam dir de veure els aspectes diaris menys coneguts, com ara la inserci� de multim�dia i so, les actvitats menys conegudes (wiki, lli�� i taller), la pot�ncia dels grups i els agrupaments, el meravell�s m�n del llibre de qualificacions, les activitats condicionals i "tips and tricks" en general.

Han estat unes 16 horetes intenses de dedicaci� no sols meva, sin� dels participants que s'han bolcat d'una manera que no m'esperava. Tot el que els deia o feia fer els ha entusiasmat. Han fet la presentaci� personal en un Taller on han hagut de qualificar la de 3 companys. Han conegut les lli�ons i han fet un treball en grup amb wikis. Han descobert que l'activitat que un veia, el seu ve� de taula no la veia. Han vist com es categoritzen preguntes de q�estionari, elements de qualificaci�, entrades de glossari,... Com es crea una plantilla de l'activitat base de dades, com s'avaluen i comenten les entrades d'un glossari. En fi, un seguit de cosetes noves que s'aparten de l'�s m�s prosaic de Moodle, es a dir, dels recursos i els q�estionaris.

Jo nom�s coneixia l'Olga, que ha estat la meva introductora i cicerone, per� a partir d'ara tinc una colla d'amics i amigues a Tenerife. Aquest viatge ha estat per a mi tamb� molt interessant, he descobert moltes coses i n'he apr�s un munt. I aix� sense uns companys de la mida d'aquests no hagu�s estat possible, el meu agra�ment m�s sincer.

Ep! I m'han donat a tastar coses tan bones com l'escald�n, uns pastissets de boniato i cabell d'�ngel i g�fio amb mel de palma. Impressionant.

Moodlemoot 2009 a Madrid

2009-10-31T23:01:00.007+01:00

Com sempre aquesta �s la meva visi� personal i esbiaixada de la Moodlemoot 2009 que s'acaba de celebrar a Madrid. L'escric a l'AVE de tornada per escur�ar encara una mica m�s les dues horetes i mitja de viatge i aprofitant que encara en tinc el cap ple.

La meva moot ha estat un dia m�s curta perqu� vaig afegir-m'hi el divendres 30 en lloc del dijous 29 que va comen�ar. Ha estat curta per� intensa tot i que enguany hi he participant com a p�blic. No hi he volgut presentar res, m'he estimat m�s assumir el rol de participant, escoltar, intervenir quan hi havia l'oportunitat, compartir el poc coneixement que encara em queda i deixar que flueixi. Potser l'any que ve tindr� m�s ganes de presentar coses, per� no enguany.

Nom�s arribar em vaig acreditar i em van donar una cartera blava amb el logo de la trobada, el programa, el certificat explicava d'assist�ncia, una samarreta de la moot i una tassa molt xula (els 40� de la inscripci� han donat per a molt). Com que ja tenia pensats i m'havia inscrit en els tallers des d'un bon inici vaig adre�ar-me el primer. Penso que un dels encerts d'aquesta edici� ha estat sens dubte el fet de transc�rrer al voltant de tallers on la persona encarregada explicava la seva experi�ncia, els talleristes la seguien i aplicaven directament a l'ordinador (molts netbooks en dansa) i compartien els seus coneixements. Molt millor que les cl�ssiques presentacions que acaben cansant per molt novedoses que siguin les coses que s'hi diuen. Aquest punt ha estat molt ben valorat en la unconference i esperem que a la propera edici� es continu� en aquesta l�nia.

El primer taller va ser el d'en Marc Alier i companys sobre web services. Era for�a t�cnic i adre�at a desenvolupadors, per� els profans com ara jo en vam treure un parell d'idees clares. En la versi� 2.0 de moodle (i en un backport a la 1.9.n) s'hi admetran els webservices, �s a dir, moodle deixar� entrar a altres aplicacions a determinats punts de la seva base de dades de manera que s'hi podr� llegir i/o escriure informaci�. Una cosa semblant al que fan moltes aplicacions que entren a twitter i n'aprofiten informaci� emmagatzemada o b� en posen de nova. El taller va consistir en una petit�ssima explicaci� per, a continuaci�, donar una aplicaci� de mostra que convenientment personalitzada creava usuaris a la BD d'un moodle de prova. Sembla, doncs que estem en el cam� d'obrir moodle a la web 2.0 perqu� aquests webservices seran independents de la versi� de moodle i podran desenvolupar-se independentment.

L'hora del caf� de qualsevol acte �s la millor de totes. No solament t'escalfes la panxa sin� que ho fas en companyia, retrobes amics, saludes coneguts i xerres pels descosits. Jo crec que un tipus d'acte al voltant d'unes tasses de caf� i alguna coseta per picar seria un �xit total.

El seg�ent taller es titulava El dilema de l'apertura. En David Vidal i en Llu�s Soldevila ens plantejaren una activitat de reflexi� amb car�cter l�dic consistent en dividir els assistents en dos equips: els moodlers per una banda i els googlers per l'altra amb l'enc�rrec de defensar a ultran�a l'aplicaci� corresponent. Es tractava de veure que ni moodle �s totalment constructivista ni absolutament tancat ni, per altra banda, google i les seves aplicacions vindran a donar totes les solucions a l'aprenentatge. Tant de bo aviat puguem reunir el millor dels dos mons.

El dinar va ser de nou una oportunitat de fer-la petar i compartir novetats, en aquesta ocasi� amb la gent d'Xtec, la Sara i en Francesc, i moodlers de Barcelona com l'�ngels. Parlarem de projectes que s'engeguen, com ara Alexandria, el repositori de recursos moodle d'xtec acabat d'apar�ixer i de projectes poc seriosos adre�ats als mitjans i que mai veuran la llum. Es sempre un plaer poder parlar amb calma de tot plegat.

A la tarda taller de qualificacions amb la Llu�sa Nu�ez. D�na gust sentir parlar d'un tema a qui el coneix en profunditat i la Llu�sa aquest el domina. La Irene em va fer veure l'error que tenim als materials sobre el tema de la transformaci� escales personalitzades a valor num�ric que no acabo de veure clar i que crec que amb les millores de la versi� 1.9.6 caldr� estudiar com queda.

Despr�s d'una xocolata amb xurros s'inici� una taula rodona amb el tema "Formes de col�laborar amb Moodle". A la taula diferents aproximacions al tema representades pel Jordi Adell, en Jes�s Gonzalez Barahona, la Isabel Renedo, en Jordi Vila i en Mario impulsor/desenvolupador de la distro Max. S'explic� com es pot col�laborar amb Moodle des de reportar bugs Martin Langhoff) a traduir la interf�cie, passant per la traducci� de documentaci� en lloc de redactar-ne de nova (Llu�sa) o donant ajuda en els f�rums. En realitat el tema anava generalitzant-se a "Formes de col�laborar amb el programari lliure" i si s'hagu�s de criticar potser s'hauria de dir que totes les veus anaven en el mateix sentit i que potser alguna de discordant hagu�s servit per esperonar un xic m�s als ponents i als assistents.

El sopar i els mojitos es varen celebrar en el teatre del Matadero. Segons l'Ismail Ali, el portantveus dels organitzadors, fins al setembre no van poder confirmar aquest espai i que l'han hagut de preparar i dotar d'infraestructura nom�s en un parell de dies. Per� s'ha de dir que se n'han sortit molt b� i que el fet de tenir espais oberts en un ambient creatiu com el que ha resultat del reaprofitament de l'antic escorxador �s una de les altres claus de l'�xit d'enguany. El sopar, que vaig fer amb moodlers catalans (Isabel Varela, Rosa M� Trias, ...) fou amenitzat per un duo musical i, al final de l'actuaci� se sortejaren diferents aparells inform�tics que, com era d'esperar, no m'han tocat a mi. Per� me n'alegro pels premiats/des. La festa continu�, per� jo em vaig retirar cap a les dotze perqu� estava llevat de de quarts de 5 del mat�.

El mat� ja de dissabte 31 ha comen�at b� amb la trobada a la cafeteria de l'hotel mentre esmorz�vem amb el Jordi Adell, l'Isidro Vidal i un parell de moodlers m�s. La conversa interessant ens ha fet c�rrer despr�s per no fer tard a la moot.

Al mat� nom�s hi havia programat un taller de 10 a 12. He assistit al de Lecciones y Talleres de la Charo Fernandez. Un treball impressionant de preparaci� que desborda les dues horetes que durava, estructurat i ajustat en el temps. He de felicitar la Charo per la seriositat i professionalitat demostrada. Hem comen�at per les lli�ons on hem fet una passejada r�pida i hem tingut l'oportunitat d'entrar en el nostre espai de pr�ctiques on hem completat una ramificaci� d'una lli�� que hi ten�em preparada. Despr�s hem passat als Tallers i qu� millor que entendre com funciona un taller que participar en un. La Charo ens havia preparat un taller on hem actuat com estudiants enviant una tasca (l'enlla� a una imatge de Flickr), ens hem autoavaluat i finalment hem avaluat la feina de tres companys. Tot aix� en uns tres quarts d'hora, incre�ble la feina pr�via que hi havia darrera. Un 10.

Despr�s d'un r�pid caf� ha comen�at la unconference on, en realitat s'ha comen�at fent un emocionat agra�ment a la feina que ha dut a terme tot l'equip d'aquest moot, des dels t�cnics de so o v�deo fins als gestors administratius de la trobada. Despr�s s'han donat paraules entre els assistents que han analitzat els punts a favor d'aquesta moot i els negatius (en realitat nom�s un: el so dels espais que a vegades arribava als ve�ns). En Jordi Vila ha proposat que es cre� una associaci� d'usuaris de moodle que es faci c�rrec del domini moodlemoot.net i que pugui emetre certificats d'assit�ncia i formaci�, una idea for�a assenyada i interessant. Particularment crec que les institucions m�s potents que usen moodle haurien de ser les primeres en posar-s'hi, m�s que res pels recursos que estalvien usant programari lliure. S'ha recomanat que segueixi el format d'aquesta per a propers edicions i no s'ha pogut donar el relleu perqu� els candidats, la Universitat de Salamanca i la Consejeria de La Rioja, havien excusat la seva assist�ncia. Per� segur que un lloc o altre es far�.

En acabat ens hem acomiadat dels ressagats que encara corr�em per all� i ens n'hem anat a dinar amb en Josep Verd a qui tenia ganes de saludar perqu� l'any passat finalment no va poder venir a la moot. Est� laboralment jubilat per� segueix en la bretxa fent cosetes i aprofitant l'enorme potencial que encara t�, que duri. I en acabat, passeget cap a l'estaci� i al tren cap a casa.

Resumint, una moot molt ben aprofitada en la qual he aconseguit el meu triple objectiu: saludar gent (molt interessant la xerradeta amb l'I�aki Arenaza sobre Mahara), aprendre alguna coseta m�s sobre Moodle i, sobretot, passar-m'ho b�.

Taller Tutor�a on line per al CEAD Las Palmas

2009-09-27T11:34:00.005+02:00

Cap al mes de maig passat en Pedro Villarrubia em va proposar per a fer un taller semipresencial sobre Tutoria on line al seu centre, el CEAD Las Palmas de Gran Can�ria. Quan en vam parlar ja els ho vaig dir: en aquest moment tinc al cap renovar la tutoritzaci� dels estudiants a dist�ncia amb l'�s de l'eportafolis, de Mahara. Aix� que el taller parlaria de tutoria i d'eportafolis. Cap problema, van dir, endavant.

La meva idea �s que a trav�s de la tutoria es rebaixin els possibles problemes tecnol�gics que Mahara pugui plantejar (adscripci� a grups, creaci� de blogs o de vistes, �s de la missatgeria, etc) per tal d'aplanar el cam� cap a l'�s docent de l'eportafolis. �s a dir, es tracta de utilitzar Mahara en la tutoritzaci� dels estudiants, crear grups amb els tutorats i la persona tutora per, d'aquesta manera, rebaixar la corba d'aprenentatge tan conceptual com tecnol�gica de l'eportafolis. Despr�s, quan des de les �rees curriculars es decideixi quan, on i com utilitzar l'eportafolis, ja tindrem la primera passa feta: ning� no podr� dir que no sap com fer-ho, simplement ho far� i aprofitarem aix� tot el potencial comunicatiu de l'eportafolis.

El Taller va tenir una part presencial que vam fer al mateix CEAD de Las Palmas a l'illa de Gran Can�ria. Van ser tres dies intensos per� molt interessants. No solament pel treball i la reflexi� en grup fets al voltant de tema de la tutoritzaci�, sin� pel coneixement personal. Vaig con�ixer for�a gent interessant del centre i vam aprofundir l'amistat amb en Pedro i la seva fam�lia, amb qui vaig tenir l'honor de compartir un dia de platja i natura a Maspalomas. Tamb� vaig con�ixer un parell de twitters que segueixo (i em seguexien): la Lola Carre�o i en Felipe Morales, veins de carrer amb en Pedro per� que es van con�ixer a trav�s de twitter (qui ho havia de dir).

La part telem�tica del Taller s'acabar� a finals d'aquest mes. Vam plantejar una s�rie de tasques que no vam tenir temps de fer presencialment que s'han desenvolupat directament en els f�rums de Mahara, i l'enc�rrec de feina consistent en fer una proposta pel Pla d'acci� tutorial del centre.

Pel que porto llegit en els f�rums i treballs sembla que el taller ha sigut for�a �til. La tutoritzaci� al batxillerat no s'ha tingut mai massa en compte. Com a germ� (germanastre?) petit de la universitat el batxillerat sempre ha suposat que els estudiants s�n prou madurs com per a no necessitar la pres�ncia d'una persona tutora, amb el professorat n'hi havia prou.

Per� si des de la universitat ara es reivindica el paper de la tutoria, al batxillerat encara es fa m�s necess�ria, crec jo. Per aix�, partint d'una situaci� en qu� la tutoria t� potser un car�cter administratiu o burocr�tic, crec que he sembrat la llavor per transformar-la i fer-la efectiva. L'objectiu del taller era, ja els ho vaig dir de bon principi, fer-los reflexionar sobre la seva feina quotidiana i fer que se la replantegessin i miressin de trobar oportunitats de millora. Crec que n'han trobat moltes i, el que �s millor, penso que les volen dur a terme. Si �s aix�, haur� valgut la pena el Taller.

I jo? Qu� n'he tret de tot plegat? He apr�s una pila de coses sobre tutoria on line, eportafolis i en especial sobre Mahara. Per� per damunt de tot he conegut persones.

Necessito unes vacances

2009-07-17T20:55:00.002+02:00

Avui he estat llegint l'article Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation a la revista eLearningpapers i m'he adonat que necessito unes vacances mentals. L'article tracta sobre una experi�ncia en una universitat alemanys utilitzants eines web 2.0 per fer l'aprenentatge.

Tot gira al voltant d'un wiki on professorat i estudiants centralitzen les seves intervencions. En aquest wiki, a m�s, hi queden reflectides, a trav�s d'alimentacions RSS, les reflexions dels estudiants en els seus blogs d'aprenentatge, les aportacions que fan a la biblioteca a trav�s de les cites bibliogr�fiques de citeUlike i, finalment, les novetats sobre el tema recollides tamb� per RSS de revistes i altres fonts. En conjunt es crea un PLE, �s a dir un Entorn personal d'aprenentatge. For�a interessant tot plegat.

La idea �s que els entorns d'ensenyament aprenentatge actuals queden masa tancats, encotillats per dir-ho d'alguna manera, i aquestes noves eines obren l'aprenentatge a l'exterior i faciliten l'entrada i sortida d'informaci� i coneixement.

Per� a mi aquest PLE m'ha recordat un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge que em vaig fer cap a l'any 2001 o 2002 i que encara podeu descarregar de la meva web (no llen�o res jo) i que consistia en una s�rie de p�gines web est�tiques, creades a m�, amb enlla�os a un f�rum extern comercial i gratu�t. La interactivitat consistia en les intervencions als f�rums i en el que els estudiants m'enviaven per email i que jo ho penjava per FTP. Els resultats eren for�a bons, tot i que a un cost d'hores actualment inassumible. Per� feia el fet. Ara que, ja podeu imaginar-vos el que vaig sentir en veure Moodle funcionant.

Per�, clar, Moodle a la vista d'aquests PLE pot semblar dirigista, tancat, antiquat, poc 2.0 vaja. Jo no ho crec i us dir� per qu�: ni aquest supermegawiki 2.0 ni Moodle ni PLEs. L'aprenentage es donar� en el moment en qu� tinguem uns estudiants als que puguem engrescar en aprendre (i aquesta �s la nostra feina). Faran wikis, faran comunitat a citeulike o respondran un q�estionari de V/F, per� si no som capa�os de motivar-los amb activitats interessants i de qualitat ja podem plegar. Avui he estat veient alguns exemples de "webquests" i la veritat, no es diferenciaven en res a all� que s'ha fet sempre, aix� s�, amb enlla�os a p�gines web. No �s aix�, no ha de ser aix�.

No �s la tecnologia, senyors, �s l'educaci� (it's education, stupid!).

[Ho veieu com necessito unes vacances?]

Ubuntu One

2009-07-13T18:00:00.004+02:00

Ubuntu One �s un nou servei d'Ubuntu que consisteix en la sincronitzaci� de fitxers, en la computaci� en el n�vol. Parteix d'un repositori web, al que es pot accedir a trav�s del navegador web, i pujar, descarregar i gestionar fitxers. Per� aquest servei web, a m�s, es complementa amb un client a l'ordinador (o millor encara, als ordinadors en plural) de l'usuari. D'aquesta manera, un cop instal�lat el client podem treballar amb una m�quina, editar un fitxer localment i, en acabat, sincronitzar-lo amb el nostre repositori remot. Si despr�s -i des d'una altra m�quina- sincronitzem, el fitxer ara es trobar� en 3 llocs: el primer ordinador, el servidor web d'Ubuntu One i, finalment, en el segon ordinador. L'avantatge �s que cada cop que sincronitzem un ordinador amb el servidor remot tenim 2 c�pies id�ntiques, que s'escampen a mesura que anem connectant la resta dels nostres ordinadors.

Per� la cosa no acaba aqu�. Es poden compartir fitxers amb altres usuaris que s�n invitats a fer-ho a trav�s d'un simple correu electr�nic) i la hist�ria es repeteix: un fitxer en l'ordinador de casa de la persona A, quan es modifica, es replica al servidor d'UbuntuOne i quan la persona B, que el comparteix, sincronitza el seu ordinador de la feina, el fitxer s'hi actualitza.

La idea �s bona, molt bona. Tant que Canonical ofereix el serveix gratu�t nom�s fins a 2 gigues, a partir d'aqu� el servei �s de pagament.

La mala not�cia �s que �s un servei beta que encara est� molt verd. No acaben de funcionar massa b� ni el client ni la sincronitzaci�. De moment no s'hi poden confiar documents importants perqu� els podem perdre amb excessiva facilitat. Com?: treballo a la feina sobre un fitxer, el sincronitzo amb el servidor per� t� un problema, arribo a casa, obro el meu ordinador i sincronitzo, amb la qual cosa em trobo un fitxer malm�s. L'endem� a la feina m'oblido de guardar una c�pia del fitxer correcte i sincronitzo: la versi� malmesa aixafa la correcta i perdem la feina feta.

Burocr�cia

2009-07-04T19:53:00.006+02:00

Llegia l'altre dia al diari un article d'opini� que deia que els catalans estem perdent l'esperit emprenedor que ens caracteritzava i ens estem "funcionaritzant", �s a dir, cada cop m�s preferim una feina al sector p�blic a la llibertat de l'autoocupaci� i la innovaci�. Des que el vaig llegir que li dono voltes i ahir ho vaig tenir ben clar: l'autor t� tota la ra�, ens estem adormint i burocratitzant en el pitjor sentit de la paraula. Vegeu els dos exemples que van succeir ahir al meu voltant.

Una amiga meva ha fet una tesi doctoral a costa de molts esfor�os i ahir finalment la lliurava (ja sabeu que jo m'esperar� a qu� em donin el doctorat honoris causa, si de cas; passo de fer tesi). Problema: una nova disposici� diu que els membres del tribunal han de ser d'universitats diferents i dels que ella proposava n'hi havia dos de la mateixa (com si les universitats fossin sectes amb obedi�ncia cega a no-s�-quin l�der). La soluci� era, naturalment, no lliurar la tesi i esperar a complir aquest requisit. La noia, desesperada, va moure's tan de pressa com va poder (jo l'anava seguint pel twitter) i, finalment, trob� un doctor d'urg�ncies que accept� estar al tribunal. Tot solucionat, per� el disgust el va haver de patir ella.

La pregunta �s: tan dif�cil �s treballar una mica b� i tenir les coses ben claretes i per escrit des d'un bon principi? Perqu� si no �s aix� potser que tots plegats ens saltem les regles, oi? Fa r�bia veure com les normatives sempre van en contra nostra. �s aquella actitud amb qu� justifiques el que alg� se salti el peatge quan hi ha retencions o la que tenien els francesos que "perdonaven" que els treballadors segrestessin fins aconseguir un bon acord els patrons de les empreses que els volien acomiadar i liquidar el negoci.

L'altre exemple de burocr�cia galopant el vaig tenir a Reus, on vaig anar a predicar la paraula sagrada (Moodle) entre el professorat del Departament d'Agricultura. Hi ha un noi, en Gabriel, que em recorda una mica a mi: des de fa temps s'ha entossudit a millorar l'ensenyament amb l'�s, entre d'altres metodologies, de Moodle. Ells treballen amb un aplicatiu d'aquells privatius, tancats i antiquats on introduir un canvi representa 10 dies d'enviar i rebre correus, fer i acceptar un pressupost exorbitant i, finalment, veure que el que demanaves t'ho han fet al rev�s. Desesperant.

Per� ell no es desanima i ja fa temps em va venir a veure per a qu� li enseny�s aix� del Moodle. Quan va veure amb quina facilitat s'administra, es gestionen cursos, materials i activitats i es t� el control de tot el proc�s va quedar impressionat i es va jurar tenir-ne un. Ara, al cap de quasi b� dos anys, ha aconseguit el perm�s d'Agricultura per a qu� que el Departament d'Educaci� doni als seus centres espais a agora i gaudir, aix�, de Moodle. No �s el que volia, un servidor php al seu Departament , per� d�u n'hi do. Aix� s�, va haver de passar per tot el que jo vaig passar el 2003 quan demanava a l'aleshores Departament de Benestar social d'on depenia la formaci� d'adults un espai d'aquests per posar-hi el primer Moodle i et em miraven com a un extraterrestre per acabar dient-te que no, que aix� no era possible ni entrava als seus plans.

El seu disgust aflor� quan alguns profes li demanaren que, si s'havia d'usar Moodle, des del seu servei es fes una normativa que d'alguna forma obligu�s als centres a usar aquest entorn acabat d'aconseguir. Els explic�, amb molt bons arguments per� amb contund�ncia, que Moodle i altres innovacions educatives no es poden imposar, que s'hi arriba per convenciment si es creu que s'apr�n col�laborativament. I que de cap manera s'ha lluitat tant per acabar fent-lo normatiu. Qui vulgui usar Moodle que ho faci i qui no vulgui, que segueixi amb el que t�.

I �s que la m�quina burocr�tica �s la m�s reticent al canvi i aix�, ara mateix, es tradueix en por a les TIC. Com, si no, s'explica que la web de la Llei d'Educaci� de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 1/juliol/2009 tingui com a novetat una not�cia del novembre de 2008?:

Els bur�crates veuen les TIC com una eina que els ha caigut a sobre i que han de portar com puguin, per� ni hi creuen ni es molesten a con�ixer-les. A ells els agrada all� que deia el meu avi: poca feina i ben pagada i el dem�s s�n collonades.

3a Jornada IOC

2009-07-01T20:03:00.003+02:00

Per a Mi, que per a mi no l'hagu�s fet.

Com cada final de curs des que la IOC �s la IOC ahir dimarts 30/juny/09 se celebr� al Cosmocaixa la 3a Jornada IOC. Com tot en aquesta vida t� clars i obscurs, per� cal aprofitar les dues cares per aprendre'n i disfrutar.

Va obrir la Jornada el Director general, en Josep Franc�, fent una mica de resum de com veu ell, des del seu lloc, l'evoluci� de l'IOC. Va destacar l'excel�lent feina feta i, aix� �s d'agrair, la del professorat en general. Un creixement tan espectacular en tan poc temps per for�a ha de provocar tensions, com el provoca el creixement de les dents d'un nad�. Ara el que toca �s mirar que tota aquesta feina, i tan ben feta, no es malmeti. I aqu� el Departament hi t� molt a dir i a fer.

A continuaci� parl� l'Imma Tubella, la rectora de la UOC. Va fer una interessant recull de dades i d'estudis sobre els que, malauradament, no vaig poder prendre apunts. �s ll�stima que una persona que representa una universitat que es dedica a l'eLearning no hagu�s preparat ni una mica de presentaci� en pantalla (a l'auditori n'hi ha 3 de pantalles) que hagu�s facilitat la visulaitzaci� d'aquestes dades tan interessants.

Despr�s en Francesc Pedr�, de la OCDE, ens va mostrar una s�rie de dades sobre la situaci� actual en connexi� i �s d'internet. En aquest cas s� que hi havia representaci� gr�fica, tot i que en molts casos no prou aclaridora del discurs. Tant ell com el seg�ent ponent, en Gregorio Casamayor director acad�mic (ost!, com jo!) d'IL3, ja hav�en vingut a la primera jornada, la del 2007, i els recordava m�s innovadors i amb un missatge m�s fresc. Potser �s que enguany jo tamb� vaig m�s cansat. En Casamayor, que va dir que acabava de publicar un llibre (jo no tinc ni temps pel blog), va fer una presentaci� amb m�s preguntes que respostes, amb un fil un xic vague i amb un tros de pel�l�cula de la J�lia Roberts incl�s, que es podria resumir en una frase: profes, no us deixeu prendre el vostre paper (dels pocs que ens queden) de prendre les decisions sobre l'ensenyament que oferireu. El que v�iem a la pantalla podria ser un exemple pel llibre de text: Com no ha de ser una presentaci� en pantalla i, al final, el cansament del propi orador va fer que un missatge prou interessant qued�s un xic dilu�t.

Dinar a peu dret amb exc�s de calories i colesterol i manca de vegetals i vitamines. El caf� prou bo, per�.

En acabat de "dinar" va haver-hi l'actuaci� d'en Gen�s Roca (qu� dir d'ell que no se s�piga!) on es conscienci� que en molt poc temps hem passat d'una societat rurla a una molt tecnol�gica, i que no ens hem de sentir culpables per no saber-ho fer anar tot a la primera. Que prou pena tenim.
Molt interessant, ben presentada i ben representada que diu la meva mare de les pel�l�cules referint-se al treball dels actors. Va mantenir l'atenci� de tota l'audi�ncia en una hora perillosa i tothom va celebrar les sortides i els detalls m�s curiosos. Molt b�.

La darrera presentaci� venia sota el nom de "taula rodona" per� en realitat eren 3 minipresentacions sobre temes diferents i no massa connectats:

Pere Arcas de TV3 parl� sobre les realitats i desitjos del v�deo educatiu a la nostra, posant com a referent experi�ncies brit�niques, com ara les del Chanel 4
Pablo Lara, director d'innovaci� de la UOC ens pass� un parell de v�deos que ja coneixia i quan anava a parlar del que m'interessava (va dir que la UOC passa d'un model centrat en l'estudiant a un centrat en l'activitat) va fer-ho de pressa i corrents i vaig quedar-me sense saber qu� vol dir aix� i qu� �s el transfolio i qu� t� a veure amb l'avaluaci�. Tamb� parl� que el campus UOC disposa de blog, wiki i portafoli i que han deixat Second Life per un desenvolupament propi que el supera. Per� no vam veure res.
Francesc Pom�s, el meu quefe, ho va fer molt b�, va dir coses molt interessants i el vam aplaudir molt�ssim ;-) Va parlar de les dades recollides enguany sobre els nostres estudiants i llur satisfacci� amb l'IOC. En resum: ens posen un 8, senyal que no ho fem malament del tot.

Va tancar la Jornada en Jordi Blanch resumint el que hav�em vist i empla�ant-nos a continuar la nostra tasca.

Valoraci� molt personal: fluixeta. Els ponents, tret d'alguna notable excepci�, no s'havien preparat la presentaci� al nivell que havia d'estar. L'IOC �s un institut, per� amb un nombre d'estudiants i nivell de servei al ciutad� que ja voldrien per a s� moltes institucions. No s'hi pot anar amb quatre notes, improvisar o fer segons qu�.

Si a la primera Jornada IOC la paraula clau va ser Moodle (i mireu on som ara) i a la segona web 2.0, la paraula d'aquesta tercera ha estat sens dubte twitter.

Alguns assistents vam crear all� mateix un hashtag informal de les jornades on molta gent que no van tenir la sort d'en Pedro Villarrubia, que pogu� assistir-hi presencialment, ho varen poder fer via twitter. Espero que a les properes jornades es projectin els twits a les pantalles laterals de l'auditori del Cosmocaixa. Potser algun/a orador/a envermellir� en viu i en directe.

Pandoc

2009-06-28T13:11:00.003+02:00

Navegant pels diferents llenguatges de marques s'acaba anat a parar, es vulgui o no, a pandoc.

Pandoc �s un programa que permet passar d'un llenguatge de marques a un altre amb una dificultat m�nima. Una de les principals caracter�stiques �s que, a partir d'un document de text pla amb les quatre marques del llenguatge markdown (que el propi pandoc expandeix) podem arribar a obtenir el document en diferents formats: HTML, S5 HTML (presentacions), LaTeX, ConTeXt, PDF, RTF, DocBook XML, OpenDocument XML, ODT, i el codi editable de MediaWiki, per citar els m�s populars.

L'edici� del document font en text pla es pot fer amb qualsevol editor de text pla, com ara gEdit per Linux o Notepad++ per uindous. Amb gEdit comptem amb l'ajut d'un ressaltador de sintaxi que es pot descarregar i instal�lar al programa amb la qual cosa se'ns facilita l'edici�:

La senzilla sintaxi de markdown la trobarem a la p�gina syntax de la web del projecte i la sintaxi ampliada que pot utilitzar pandoc a la seva web.

Pandoc afegeix les seg�ents millores a markdown:

metadades al document (t�tol, autor, data).
notes al peu, taules i llistes de definici�.
super�ndexs, sub�ndexs i tatxadures.
codificaci� matem�tica de LaTeX i comandaments de LaTeX que permeten millorar taules, per posar un exemple.
Markdown dins de blocs d'HTML.
millores a les llistes ordenades: el n�mero d'inici i l'estil de numeraci� s�n importants.
i d'altres

Podem descarregar pandoc per a qualsevol sistema operatiu, tot i que l'autor l'ha descarregat des del repositori d'Ubuntu amb l'eina Synaptic que li evita maldecaps (prou feina t� amb les altres tonteries a les que dedica el poc temps de qu� disposa). La instal�laci� es fa amb un parell de clics i ja tenim la b�stia preparada per actuar.

Qu� pot fer pandoc? Una llarga llista de canvis de format de documents que podeu trobar en la web del projecte. Per� pels casos m�s comuns, i depenent del tipus de sortida en qu� vulguem el producte, haur�em de preparar abans algun fitxer que millorar� enormement el resultat que obtindrem.

si volem un PDF no est� de m�s preparar un fitxer preambul.tex on escriure els paquets i opcions que vulguem perqu� pandoc l'utilitzar� quan convertim el fitxer markdown a PDF amb el comandament markdown2pdf. Feu clic aqu� per veure el resultat PDF obtingut a partir del fitxer markdown mostra.txt.
si volem un HTML caldr� preparar un senzill fitxer que faci de peu de p�gina i, sobretot, un full d'estils que personalitzi i millori el codi resultant. Feu clic aqu� per veure el resultat HTML obtingut a partir del mateix fitxer mostra.txt amb l'ajut del full d'estils pandoc.css.

Tot i la pot�ncia cada cop m�s gran dels ordinadors i dels programes, la senzillesa de programes com aquest, que potencien l'intercanvi de fitxers amb codis oberts, acabaran conquerint el cor de molts usuaris, com han guanyat el meu.

Ai! Se m'oblidava afegir que no cal descarregar-se res per provar (o utilitzar) pandoc. Podeu anar a la p�gina Try pandoc i jugar una mica amb les possibilitats de transformaci� i generaci� de formats.

Twitter

2009-05-23T08:33:00.003+02:00

Els seguidors habituals d'aquest blog (si �s que n'hi ha m�s d'un) haureu notat una notable davallada pel que fa a la freq��ncia d'entrades que hi faig. La causa principal �s la poca disponibilitat de temps que em deixa la feina i que m'impedeix continuar amb les meves recerques a LaTeX (tamb� ha baixat for�a la freq��ncia de publicaci� d'articles a cataLaTeX) i en altres �mbits educatius i tecnol�gics.

En canvi, i de manera inversa, he comen�at a publicar m�s a twitter, a fer microbloging. Des que al juny de 2007 en Xavier Belanche em present� twitter he passat per diferents fases d'amor i odi. Primer va ser una joguina d'uns dies que quasi b� vaig abandonar de seguida. Despr�s vaig entrar a Plurk, amb una imatge molt m�s potent basada en una l�nia de temps i amb m�s prestacions, fins i tot vaig traduir algunes cadenes de Plurk al catal�. Per� despr�s tamb� me'n vaig cansar i darrerament he tornat a twitter, on ara s�, escric els meus 140 car�cters com a m�nim un cop al dia.

La clau d'aquest retorn ha estat trobar les persones adients a qui seguir. Ara mateix en segueixo 31 i encara puc anar-los seguint prou b�, n'hi ha de molt prol�fics, n'hi ha de m�s reservats per� a tots d�na gust seguir. M'hi sento for�a identificat i comparteixo amb ells alegries, tristeses, debats, idees, m�sica, enlla�os,... Alhora tinc 162 seguidors, alguns dels quals s�n d'aquelles empreses d'spam que no saps per qu� et segueixen si mai treuran un duro de tu, i d'altres s�n bones persones que alguna cosa deuen trobar en les meves entrades, pobrets. Mai no ho sabrem.

La p�gina web de twitter �s molt senzilla i les possibilitats s�n limitades, per aix� hi ha programes que faciliten el seguiment i la lectura d'entrades, de tweets. Despr�s de molt donar-hi voltes i buscar em sembla que he trobat el que m'esqueia. �s TweetDeck, un programet que funciona amb Adobe Air i que em presenta la llista de missatges de la gent a qui segueixo, els missatges on em responen (fins i tot veig els de les persones a qui no segueixo), una columna on veure els missatges d'usuaris que puc reunir en grups (p.ex: moodle, amb els twits de @moodle, @moodler, @moodleshare, @ptrkmkl, etc) i, finalment, una darrera columna on puc veure el perfil d'algun usuari, editar integrants d'un grup, etc. La gesti� �s molt senzilla perqu� fent clic sobre la icona d'un usuari s'accedeix a una pila de funcions: contestar-li, reenviar un tweet, afegir-lo a la llista per seguir, etc.

Twitter �s la manera que he trobat per continuar en contacte amb gent amb qui hi estic de gust parlant de coses que m'agraden en el poquet temps que la feina tan absorbent que tinc em deixa. Aix� que followers d'aquest blog, jo seguir�, per� ser� m�s f�cil que em trobeu a can twitter.

A sobre, acabo d'aconseguir un netbook Aceraspireone que podr� dur a sobre tot lo sant dia i, wifi que trobi, wifi a la que em connecto per tweetejar :-)

Impressora PDF a Ubuntu

2009-05-16T21:01:00.003+02:00

No s� per quina estranya ra� la impressora PDF que tenia l'Ubuntu fa un parell d'actualitzacions que m'havia desaparegut. Per� com que des de LaTeX com des de l'exportador de l'OO.o podia crear els PDFs no m'hi havia preocupat m�s.

Per� avui, que volia imprimir nom�s unes p�gines d'un document en PDF m'hi he entretingut una mica. Primer he fet una cerca a can Google per veure qu� hi havia i he trobat una pila de llocs on ho explicaven, he seguit el proc�s i ara ja tinc la impressora virtual de PDF en marxa un altre cop.

Primer cal instal�lar el driver de la impressora PDF. Podem anar a una consola i escriure:

sudo apt-get install cups-pdf

A continuaci�, per configurar-la, obrim una finestra del navegador i escrivim aquesta URL: http://localhost:631 Aix� obre la interf�cie gr�fica de configuraci� del cups on veurem que hi ha una nova impressora anomenada PDF, la configurem al nostre gust (mida de la p�gina A4, resoluci� 600dpi) i desem.

A partir d'ara ja podrem imprimir els PDFs des de qualsevol aplicaci� des del men� d'impressi�.

Ubuntu 9.04 - the Jaunty Jackalope

2009-05-09T19:47:00.002+02:00

El passat pont de l'1 de maig em vaig dedicar a actualitzar l'Ubuntu dels diferents ordinadors que utilitzo. Primer el port�til, perqu� �s on no guardo documents i si pet�s no passaria res. Un cop comprovo com va la instal�laci� ho faig en el meu, el desktop de tota la vida i on tinc l'arxiu dels documents d'�s freq�ent. I ja per acabar, el de la feina, que aprofito quan tinc alguna reuni� llarga per deixar-lo treballant sol. El resultat �s un sistema operatiu actualitzat i amb menys problemes a cada versi� que passa.

Hi he fet algunes personalitzacions, per�, per millorar la meva relaci� amb ell:

per aclarir-me amb els twits m'he instal�lat el TweetDeck, una aplicaci� que corre sobre Adobe Air. Segur que l'Stallman em fotria un calbot perqu� faig servir programari propietari, per� jo volia prover les excel�l�ncies d'aquestes aplicacions. Tampoc n'hi ha per tant, per� vaja, ha estat interessant.
Per instal�lar l'Adobe Air nom�s cal obrir una terminal i escriure-hi: wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/AdobeAIRInstaller.bin && chmod +x AdobeAIRInstaller.bin && ./AdobeAIRInstaller.bin
La resta �s com sempre: s� a tot. Un cop instal�lat li toca el torn a TweetDeck, anem a la seva p�gina fem clic al bot� de desc�rrega i quan tenim el fitxer baixat s'obre l'instal�lador de l'air que ens facilita la feina. El resultat �s l'aplicaci� instal�lada amb icones d'arrencada al men� d'aplicacions i a l'escriptori.
Qu� fa TweetDeck? Llegeix i endre�a els twits en un pantalla amb defirents columnes on es poden veure tots els twits, els que s'adrecen a un mateix, els missatges interns i, aqu� ve la gr�cia, es poden crear grups d'usuaris als que seguim i llegir els twits grup a grup. L'escriptura d'entrades �s molt c�modo i em temo que ja m'hi estic acostumant.
Gr�cies a uns articles de genbeta he descobert diferents truquets i millores a introduir, com ara el fet de configurar la c�pia i enganxament de text a la consola amb les conegudes combinadions Ctrl+C i Ctrl+V: m'estalviar� for�a feina.
Tamb� hi he descobert un lloc amb temes de gnome for�a interessants. Ara mateix me n'he instal�at un for�a tranquilitzador:
m�s coses: Back-in-time, un programet per a gnome que fa c�pies de seguretat dels directoris que vulguem. No se sap mai qu� ens pot passar al disc dur i val la pena tenir reserves.

Caf� de codi lliure

2009-05-03T18:48:00.004+02:00

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de caf�, Noesespresso per m�s senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu caf�, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar caf� tan o m�s bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llen�ar les c�psules d'aquest caf� un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o b� al de la mat�ria org�nica, ja que contenen caf�. La resposta era al de rebuig, all� on va parar el que no es pot reciclar i la l�gica era aquesta: no hi ha env�s perqu� un env�s es pot separar del contingut i no �s aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i caf�. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, per�, que "els fabricants" (em sembla que nom�s �s un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parl�vem un dia amb un company sobre aquest tipus de caf� i el compar�vem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. �s impossible fer servir altre tipus de c�psules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que �s qui et ven tamb� el caf�. Les c�psules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llen�ar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer c�psules per a aquestes m�quines, ho prohibeix la patent. I ara nom�s faltava aix�, que ecol�gicament s�n un desastre.

El caf�, com els programes, han de ser de codi lliure, aix� un pot triar el que m�s ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegem�niques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrair�.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versi�, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ning� ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva �s una de cl�ssica i el marro el llen�o a l'org�nica. Al comentari d'en Ra�l i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:

Tots dos casos, per�, recorden all� de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".

Homenatge a Catalunya

2009-04-24T18:55:00.004+02:00

Gr�cies a aquell bon costum que tenen alguns professors de recomanar als seus estudiants llibres exhaurits, ha arribat a les meves mans un exemplar de l'Homenatge a Catalunya d'en George Orwell. Vaig comen�ar a llegir-lo i em va sobtar quan explica la seva visi� sobre els dies previs a l'enviament al front:

Durante mi segundo d�a en los cuarteles se di� cominezo a lo que parad�jicamente se llamaba "instrucci�n"...

En realidad, los reclutas novatos no recib�an adiestramiento militar alguno que pudiera servirles para algo... [Yo]Sent�a gran ansiedad por aprender a utilizar una ametralladora; era un arma que nunca hab�a tenido oportunidad de manejar. Con desesperaci�n descubr� que no se nos ense�aba nada sobre el uso de armas. La llamada instrucci�n consist�a simplemente en ejercicios de marcha del tipo m�s anticuado y est�pido: giro a la derecha, giro a la izquierda, media vuelta, marcha en columna de a tres y todas esas in�tiles tonter�as que hab�a aprendido cuando ten�a quince a�os. Era una forma realmente extraordinaria de adiestrar a un ej�rcito de guerrillas. Evidentemente, si se cuenta con s�lo pocos d�as para adiestrar a un soldado, deben ense��rsele las cosas que le ser�n m�s necesarias: c�mo ocultarse, c�mo avanzar por un campo abierto, c�mo montar guardia y construir un parapeto y, por encima de todo, c�mo utilizar las armas... En esta �poca ignoraba que el motivo de este absurdo era la total carencia de armas.

B�, gr�cies al MEV no estem en guerra ni cal que el jovent aprengui l'�s de les armes. Per� el que em va cridar l'atenci� va ser el que sobt� l'Orwell: per a fer la guerra es rebia un ensinistrament en desfilades. Sembla que �s el dest� d'aquest pa�s: per poder escriure un text cal aprendre a analitzar sint�cticament i morfol�gica; per saber quantes rajoles calen per cobrir les parets de la cuina cal saber diversos teoremes: el de Tales, el de Pit�gores i algun altre m�s; per calcular el 5% de 200 cal saber que les fraccions s�n el representant can�nic de la classe d'equival�ncia ... (ver�dic: aix� m'ho van explicar a mi a 2on de Batxillerat del pla del 64, el de la matem�tica moderna).

Sembla que per fer alguna cosa primer cal tenir clars tots els conceptes te�rics. I l'ensenyament "natural" no �s aix�. Com s'apr�n a tallar pa? En primer lloc visualitzant l'objectiu, he de tallar el pa perqu� no s'hi val a anar-lo engrunant. Qu� cal per tallar pa? Una eina, un estri, el ganivet. Com s'utilitza? Hem de veure bons models, cal veure tallar-ne a alg� que en s�piga. Despr�s, provar-ho, agafar el ganivet i el pa i mirar de fer-ho. No sortir� una llesca massa ben feta a la primera, per� si m�s no ser� la nostra primera llesca i n'estarem tan orgullosos com vulguem. Si continuem fent l'acci� amb ganes de superaci�, les llesques cada cop ens sortiran millor, amb mides molt semblants, amb les cares ben paral�leles. I m�s endavant, si sabem tallar pa, no ens costar� gens tallar fuet, oi?

La pregunta �s: calia una explicaci� te�rica de la fermentaci� del mid� pel Saccharomyces cerevesiae per llescar b� el pa? Calia un examen?

I diuen que ara ve la "moda" de les compet�ncies. Per� si �s tan vell com l'aprenentatge! (que no l'ensenyament, que en molts casos no hi t� res a veure).

50 idees sobre l'�s de Twitter a l'educaci�

2009-04-19T12:24:00.002+02:00

Com que estic preparant un "bolo" sobre xarxes socials m'estic mirant algunes webs que em semblen interessants i he trobat aquesta entrada del Blog by Carol que m'he entretingut en traduir i adaptar. No �s res definitiu, nom�s 50 cosetes que val la pena de saber.

50 idees sobre l'�s de Twitter a l'educaci�

Per comen�ar

1.- Creeu-vos un compte i comenceu fent una cerca al mateix Twitter per veure qu� hi ha sobre el vostre nom, el de la vostra escola/institut/centre d'adults/facultat i sobre paraules relacionades amb el vostre entorn. Abans de res, llegiu.

2.- Afegiu la vostra imatge. A la gent ens agrada veure una cara. El tipus d'imatge �s cosa vostra, hi ha for�a diversitat de parers en aquest punt.

3.- No escriviu nom�s sobre vosaltres, parleu als altres dels seus interessos tamb�.

4.- Doneu a con�ixer coses interessants que feu a l'aula, siguin les que siguin.

5.- Compartiu enlla�os a coses interessants del vostre centre o comunitat.

6.- No us limiteu a demanar sempre disculpes i sigueu �til.

7.- No estigueu sempre parlant del mateix tema. Els vostres fans (aka la mare) ho agrairan. I de passada arribar� tamb� a la resta..

8.- Promocioneu les hist�ries dels vostres estudiants, per� sigueu curosos amb l'anonimat, especialment amb els menors.

9.- Sigueu hum�.

10.- Parleu tamb� de temes que no tinguin a veure amb l'educaci�: hi ha vida m�s enll� de l'escola!

Idees sobre qu� parlar

11.- En lloc de respondre la pregunta "Qu� est�s fent?", responeu a "En qu� t'est�s fixant?"

12.- Tingueu m�s d'un corresponsal al vostre centre o instituci�. Les persones abandonen, fan vacances. Val la pena tenir varietat.

13.- Quan parleu d'una entrada de blog, feu una pregunta o expliqueu el que vindr� despr�s. No us limiteu a llistar enlla�os.

14.- Feu preguntes. Twitter �s genial per obtenir opinions.

15.- Seguiu gent interessant. Si trobeu alg� que parla de coses interessants, mireu a qui segueix i seguiu-los.

16.- Parleu sobre les coses dels altres. Us far� humans.

17.- Per� quan parleu de les vostres coses, doneu-li utilitat. Doneu consells, enllaceu a entrades de blogs, imatges, etc.

18.- Compartiu la cara humana de la vostra instituci�. Si us molesteu en parlar vol dir que creieu que els medis socials s�n valuosos per a les connexions entre humans. Adreceu a imatges o altres coses humanes.

19.- No us doneu massa publicitat.

20.- O, si ho feu, mireu d'equilibrar-ho amb la dels altres.

Algunes coses per no acabar boig

21.- No heu de llegir totes les entrades. Algunes persones en segueixen centenars i no poden llegir-les totes.

22.- No heu de respondre a cada entrada @ que us adrecin (mireu de respondre'n alguna, per� no us sentiu massa culpable).

23.- Utilitzeu els missatges directes per a converses d'un a un nom�s si penseu que la conversa no t� inter�s per a ning� m�s.

24.- Utilitzeu les cerques de twitter per assegurar-vos que sabeu si alg� est� parlant de vosaltres. Si hi veieu sentit, participeu-hi.

25.- Els clients externs, com ara Tweetdeck o Seesmic Desktop, faciliten la gesti� de Twitter. Per a Firefox hi ha for�a extensions, com ara TwitterFox.

26.- Si hi escriviu tot el dia no sereu gaire popular entre els companys o els caps.

27.- Si hi escriviu tot el dia els vostres estudiants us faran arribar els seu disgust.

28.- Apreneu r�pidament a utilitzar les eines escur�adores d'URLs, com ara TinyURL, Tiny cc o altres semblants. Us ajudar� a tenir les entrades endre�ades.

29.- Si alg� diu que esteu usant Twitter malament, oblideu-ho. �s una comunitat oberta. Si no els agrada el que feu, que deixi de seguir-vos.

30.- Una bona manera de construir comunitat �s comentar o re-enviar les entrades dels altres.

Coses negatives que us en diran

31.- Twitter ocupa temps.

32.- Twitter us resta temps de doc�ncia.

33.- Sense cap objectiu, nom�s �s escriure per escriure.

34.- Hi ha altres maneres de fer el mateix.

35.- No pot reempla�ar el cara a cara.

36.- Twitter �s ple de bugs i no est� preparat per a l'educaci�.

37.- Twitter �s per a friquis, no per a mestres.

38.- Twitter nom�s arriba a uns quants milions de persones.

39.- Twitter no substitueix el correu electr�nic.

40.- Twitter d�na peu a m�s cr�tiques i queixes sobre l'escola.

Coses positives que podeu respondre

41.- Twitter ens ajuda a organitzar instant�niament grans trobades informals.

42.- Twitter funciona molt b� com a enquesta d'opini�.

43.- Twitter pot ajudar a dirigir l'atenci� de l'estudiant a les coses importants.

44.- Twitter a l'aula pot ajudar a construir un canal comunicatiu instantani.

45.- Sovint Twitter d�na les not�cies m�s de pressa que altres fonts.

46.- Twitter d�na a les institucions una ullada sobre el que pot fer per elles l'estatus de la missatgeria.

47.- Twitter ajunta les grans ments i d�na a tothom oportunitats di�ries d'aprendre (si ho busqueu o si seguiu la gent adient)

48.- Twitter d�na un f�rum als vostres cr�tics, per� aix� us permetr� con�ixe'ls.

49.- Twitter ajuda al desenvolupament dels equips i a trobar altres mestres.

50.- Twitter pot augmentar les relacions amb els estudiants o amb els seus pares.

Treballant amb marques de text

2009-03-28T19:47:00.003+01:00

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perqu� els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i tamb� en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I �s que cada cop m'agrada m�s escriure en text pla amb un editor de text i, si conv�, posar-li les marques adients perqu� despr�s, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida m�s adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballar� m�s) amb dokuwiki, em parl� d'una extensi� de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensi� permet editar el text de les �rees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).

Aix�, quan es t� instal�lada l'extensi� i a la p�gina web hi ha un �rea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edici� que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la pot�ncia de l'editor (revisi� ortogr�fica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edici�, premem el bot� Desa. Aix� fa que el text de l'editor s'enganxi a l'�rea de text de la p�gina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text cont� marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edici�. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relaci� al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs b�, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Aix� que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal�laci� i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc �s tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant b� com m'agradaria, per� d�u-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit nom�s cal que seguiu aquests senzills passos:

descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opci� doku que us ha d'apareixer:

El resultat final �s aquest: podem treballar c�modament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edici� del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensi� It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.

Zotero a la xarxa

2009-03-21T19:11:00.004+01:00

Ja he parlat un parell de cops de Zotero, l'extensi� de Firefox que ens permet estudiar a la xarxa. La primera va ser en aquesta mateixa bit�cola el 7/12/2007 a l'article La nova manera d'estudiar: Zotero. I l'altra a cataLaTeX en l'article Creaci� de bibliografies amb Zotero.

Zotero, tal com diu la seva web, permet a l'estudiant que navega, See it. Save it. Sort it. Search it. Cite it. �s a dir: Veure-ho, desar-ho, ordenar-ho, cercar-ho i citar-ho. �s la nova manera d'estudiar, de tractar les p�gines web visitades com a p�gines de llibres sobre les que prendre notes, ordenar-les per diferents criteris, fer-hi anotacions i, finalment, tranformar-les en cites bibliogr�fiques en diferents formats, com ara BibTeX, que es poden afegir directament a quealsevol document.

El que s'hi trobava a faltar a Zotero en versions anteriors, el fet d'accedir via web a les col�leccions pr�pies independentment de l'ordinador des d'on es treballa, ha quedat solucionat en la versi� 1.5 beta. En aquesta versi� hi ha la possibilitat d'exportar les dades pr�pies al servidor del projecte de manera que siguin accessibles des de qualsevol m�quina des d'on estiguem treballant.

A m�s, hi ha la possibilitat (molt web 2.0) de publicar la col�lecci� (podeu visitar la meva col�lecci� fent clic aqui), la de cercar usuaris de zotero que comparteixin les seves col�leccions i, encara m�s, de seguir les aportacions d'aquests usuaris a les seves col�leccions, fet que permet crear una xarxa basada en interessos comuns en la recerca.

Per gaudir d'aquestes possibilitats nom�s cal:

tenir instal�lada la versi� 1.5beta de Zotero que es pot descarregar de la seva web (que, per cert, ha canviat de programa gestor i ara est� basada en Dokuwiki, s�, el mateix Dokuwiki que fa c�rrer On se colga el dimoni).
crear-se un compte a zotero.org. �s gratu�t i permet reservar un espai al seu servidor on emmagatzemar la nostra col�lecci�.
com que moltes col�leccions van associades a documents PDF adjunts, zotero permet connectar-se a un servei webDAV (com ara el gratu�t ofert per mydisk.se) on tenir desats els fitxers pesants relacionats amb la informaci� bibliogr�fica que mantrindr� zotero al seu servidor. Es pot trobar +info sobre el tema a la p�gina d'ajuda de zotero.

Ara, quan haguem d'estudiar, ja no ens caldr� ni llapis ni bloc de notes. A mesura que trobem p�gines i documents interessants nom�s cal que els anem afegint a la nostra col�lecci� i comentant amb zotero. �s la nova manera d'estudiar a i amb la web.

OpenOffice i els llenguatges de marques

2009-03-07T11:26:00.003+01:00

Fart d'esperar m'he actualitzat l'OpenOffice de l'Ubuntu a la versi� 3.0. Sense encomanar-me ni al FSM ni al dimoni (vull dir que no vaig fer c�pia de seguretat de res) vaig fer una cerca per la xarxa per trobar una mica d'ajuda i, en fecte a la primera la vaig trobar:

1.- editem amb l'editor de text gedit el fitxer on ubuntu va a buscar les actualitzacions:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

2.- al final del fitxer hi afegim aquesta adre�a:

#Openoffice deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main

3.- desem el fitxer.

4.- ara actualitzem i s'instal�lar� la nova versi�:

$ sudo apt-get update && sudo aptitude upgrade

5.- ja est�: quan obrim OO.org apareixer� la nova versi� 3.0.

En l'antiga versi� hi tenia instal�lades un parell d'extensions que he hagut de reinstal�lar (Eines -> extensions -> Afegeix i cercar-les per l'ordinador):

una per editar fitxers en llenguatge markdown del que vaig parlar en un post recent.
l'altra per transformar un document OO.org en txt amb marques de Dokuwiki. D'aquesta volia parlar aqu�.

Es tracta d'una extensi� una mica antiga, que no ha tingut massa manteniment probablement perqu� el que feia ho segueix fent i b�. I qu� fa? Doncs ens permet transformar un document odt en un txt per� canviant els estils o el format en marques. Per exemple, un par�graf que a l'odt est� formatat com a Encap�alament 1 en el resultat li poso davant i darrera ===== que, en acabat, dokuwiki interpretar� com a Encap�alament 1 i aix� ens el mostar� a la web.

La sintaxi dokuwiki �s molt senzilla, no hi ha massa marques, per� els resultats s�n excel�lents. Podeu veure la p�gina referida a sintaxi en la web del projecte i comparar marques d'entrada i resultat obtingut: impresionant.

Penso que hagu�s estat una bona soluci� per ambdues parts mirar d'integrar el dokuwiki com a wiki de Moodle. No tinc ni idea de la compexitat t�cnica, per� crec que si hagu�s funcionat hi haur�em sortit guanyant for�a.

La fal�l�cia de l'autisme de Moodle

2009-02-21T11:39:00.004+01:00

Ja ho he sentit a dir algun altre cop, per� aprofito que havia de respondre un missatge per intentar desmuntar la fal�l�cia de l'autisme de Moodle. Quina �s? Doncs la que diu que Moodle no afavoreix l'intercanvi d'experi�ncies i/o materials entre els seus usuaris. Que abans era molt m�s f�cil compartir que no pas ara, on tot queda tancat darrera la pantalla d'identificaci� de Moodle. Anem a pams:

Punt n�mero u: partim del sup�sit que abans de l'aparici� de Moodle el professorat compartia obertament els seus productes. Comprovem-ho amb un senzill experiment. Cerquem �lesson plan� a Google i trobem aproximadament 32.300.000 entrades. Busquem �programacions d'aula� i en trobem 12.000, d'entre les 10 primeres de les quals ja n'hi ha un parell pertanyents a editorials de llibres de text.

Conclusi�? En el nostre pa�s no hi ha costum de compartir el treball del professorat. El nostre contracte �s per doc�ncia, no per creaci� de materials i, tot i que molts profes en fan i de molt bons, no surten de la seva aula. Sembla que algunes persones somien en un passat inexistent en qu� tothom, en una mena de catarsi hippy, compartia tot all� que feia.

Per� mai no ha estat aix�. A casa nostra som de tenir les coses tancades a pany i clau per diverses raons: por a la cr�tica, inseguretat, manca d'autoestima, poca tradici� de compartir, individualisme, por als aprofitats,... Recordo quan feia ensenyament presencial i prepar�vem apunts en paper (encara en podeu trobar una mostra a la meva web fent clic aqu�) en qu� venia a l'escola una professora de centres penitenciaris a recollir una c�pia del dossier de l'estudiant que elabor�vem. Addu�a que tenia molta feina i poc temps per preparar materials (es veu que nosaltres en ten�em poca de feina o molt temps) i que els nostres materials eren molt bons. Jo, de bona fe, l'hi donava, per� una companya meva que al principi tamb� ho feia, aviat s'adon� que, a canvi, no reb�em mai res, no hi havia res a compartir i la relaci� era desigual. En lloc d'una simbiosi es decantava cap al parasitisme. I no n'hi don� cap m�s de dossier, una postura molt leg�tima.

Punt n�mero dos: moltes vegades els que recriminen a Moodle el seu tancament no coneixen o no formen part de la comunitat moodler. La comunitat catalana de Moodle s'articula al voltant del curs Moodle en catal� de moodle.org. Aqu� s� que hi ha un lloc espec�fic on posar en com� c�pies de seguretat de cursos i fitxers d'exportaci� d'activitats, �s el wiki anomenat Mercat de cursos i activitats. Crec que �s la manera ideal de fer-ho: un wiki on les persones que volen compartir el seu treball escriuen un enlla� al lloc des d'on descarregar/veure el recurs i una petita descripci� del que s'hi pot trobar. Aix�, qui est� interessat va al lloc adient a buscar el que li interessa i en el Mercat nom�s hi ha l'enlla�.

Un d'aquests llocs �s, ja ho sabeu, la meva web. All� s'hi poden trobar des del glossari de llenguatge TeX fins a la c�pia de seguretat d'un curs sencer sobre el programa d'autoria de codi lliure eXelearning.

Hi ha altres llocs des d'on descarregar recursos i materials, un dels m�s grans �s, sens dubte, l'OpenLearn learning space de la Open University anglesa des d'on es poden descarregar en diferents formats moodle-compatibles, una infinitud de materials i bastir-hi a sobre els cursos que desitgem. Convido als que diuen que Moodle �s tancat a que cerquin quantes universitats, no sols catalanes, tamb� espanyoles, fan una cosa semblant amb els seus materials que, des de fa tants i tants anys, deuen elaborar els seus professors.

I punt n�mero 3: hi ha qui diu que la mateixa estructura tancada de Moodle, que demana una clau per entrar-hi, facilita encara m�s el tancament de cursos i activitats. Que hi ha formats m�s oberts, com ara els wikis, que afavoreixen molt m�s la compartici� de materials. Un nou experiment per demostrar la fal�l�cia de l'asserci�: Moin-moin �s un wiki que corre sobre python, el no-va-m�s del codi lliure i la circulaci� del coneixement sense traves. Doncs b�, us convido a visitar aquest wiki basat en Moin-moin. Divertit, oi?

Ja ho veieu: no �s l'eina, �s l'amo de l'eina qui decideix qu� queda obert i qu� queda tancat. I �s molt leg�tim, cadasc� a casa seva �s l'amo i senyor, o la senyora i majora, i fa el que vol i decideix qu� mostrar i a qui (un expressi� que empro cada cop que parlo de les vistes a Mahara, m'encanta).

Per tant, crec que he desmuntat la fal�l�cia sobre l'autisme de Moodle i he traspassat la responsabilitat a qui realment la t�: la persona que no obre les portes. Queixem-nos d'ella, per� no matem al missatger, deixem que moodle segueixi fent la seva feina, que la fa molt b�.

Les trophe�s du Libre

2009-02-13T20:56:00.004+01:00

Hi ha dues maneres de promocionar l'�s del programari lliure des de l'administraci�: la bona i la dolenta.

Tot navegant he anat a petar a la p�gina dels premis per a projectes de programari lliure Les trophe�s du Libre 09 que convoca el Cetril (el Centre europeu de transfer�ncia i investigaci� en inform�tica lliure), una associaci� sense �nim de lucre finan�ada amb fons europeus, de l'estat franc�s, de la regi� de Picardia i privats (IBM,...). Ofereixen una s�rie de premis molt ben dotats per a programes en diferents �mbits: cient�fic, educacional, d'oci i familar, professional, seguretat, d'administraci� i col�lectivitats, etc. Hi ha de moment 95 candidats i els premis s�n de 3000, 1000 i 500� que es lliuraran als projectes guanyadors que han de tenir llic�ncia lliure de la FSF

A destacar el programa espanyol creador de "planetes" de webs educatives FAVS, programat amb Ruby:

I la dolenta?

Feli� 200 aniversari

2009-02-10T23:47:00.004+01:00

El 12 de febrer, dijous, far� 200 anys que va n�ixer l'avi, en Charles Darwin, el pare de la Teoria de l'Evoluci�.

Ara que es parla tant de ateisme vs. religi� potser val la pena recordar que en Darwin era un bon creient i que no se l'ha de barrejar en aquesta falsa disjunci� (tots sabem que la religi� �s superstici�).

Simplement, la teoria de l'evoluci�, que ja quasi b� no �s teoria sin� certitud per la quantitat d'evid�ncies que en tenim, ens d�na un altre element per independitzar-nos de les creences cegues, de la fe sense criteri, de l'estupidesa pre-humana. L'evoluci� �s la darrera gran idea de la humanitat, la que ens diferencia de la resta de primats i ens d�na l'aut�ntica dimensi� humana. Ens separa de la resta dels animals perqu� ens d�na elements per interpretar la natura i el m�n que ens envolta.

Un petit pas per a la humanitat, una gran pas contra la reacci� i el feixisme.

Llenguatges de marques

2009-01-31T20:51:00.003+01:00

Cada cop m�s tip dels anomenats editors de text WYSIWYG torno a la simplicitat dels llenguatges de marques. Per exemple, per arreglar un desastre de treball de 50 p�gines fet en dues dotzenes de documents de uord (un altre dia parlar� de les compet�ncies dels estudiants de Batxillerat), res millor que un document LaTeX on copiar i enganxar el contingut (res de format, gracies al FSM!). En acabat alguns comandaments, crides a paquets i au, un PDF que tira d'esquena.

Avui li ha tocat al Markdown un llenguatge de marques molt senzill que, un cop processat, genera un XHTML v�lid, net i polit. Recordo que al principi de treballar amb Moodle, quan tradu�a documentaci�, vaig traduir la part corresponent al recurs P�gina de text, apareixia el terme markdown que no sabia com traduir. Investigant una mica vaig veure que venia d'un projecte un xic antic, per� que continuava actiu. Per� all� es qued�, en un rac� de la mem�ria.

Ara l'he espolsat i revifat perqu� havia de fer un recurs per a un curs de Moodle i no tenia ganes de tornar a usar l'editor HTML que tantes males passades em juga. Aix� que vaig tirar pel dret i vaig crear un recurs P�gina de text amb el formatat markdown. Vaig visitar la p�gina del projecte per recordar la sintaxi i en un moment vaig tenir fet el recurs.

Despr�s m'he entretingut en fer una entrada al meu wiki On se colga el dimoni anomenada precisament aix�: P�gines de text formatades amb Markdown on explico els avantatges d'aquest m�tode d'inclusi� de continguts en un curs Moodle. Una de les coses que proposo �s que per editar el text s'utilitzi una de les opcions del projecte, la p�gina Dingus, on hi ha una xulleta amb el codi m�s habitual i una finestreta on escriure el text pla. Si volem veure com quedar�, nom�s cal pr�mer el bot� Converteix per veure el codi HTML generat i la seva visualitzaci� al navegador.

Per cert, si mai necessiteu un wiki, el m�s r�pid d'aconseguir �s jottit que, per formatar el text, utilitza... endevineu qu� ;-)