dimarts 5 de gener de 2010

Ubuntu Karmic Koala

Sempre em costa una mica decidir-me a actualitzar el SO del meu ordinador perquè com que m'hi passo tantes hores ja sé on ho tinc tot i faig les accions d'esma, sense pensar-m'hi massa, com quan condueixes que instintivament toques el pedal que correspon. En canvi, quan actualitzes encara que sembli que no, sempre hi ha petits canvis que et donen més d'un ensurt. Per això vaig començar per actualitzar a Karmic Koala en el netbook (el mini-jo que li dic, perquè sempre va amb mi): cap problema, tot va funcionar a al primera. Després ho vaig provar amb el portàtil de la feina: aquí la cosa s'ha complicat una mica perquè em dóna un missatge inicial segons el qual no pot muntar un disc virtual, però al cap d'uns segons continua la carrega i, al final, tot funciona perfectament.

Vaig deixar, doncs, per aquestes vacances l'actualització de l'ordinador d'escriptori perquè hi tinc massa coses que no vull perdre. Però la veritat és que tot va anar com una seda i funciona com un rellotge suís. Fins i tot coses que no me n'anaven, com una webcam que tinc, ara funcionen, només cal que el Sr.Google es decideixi a fer videoconferències per gtalk amb linux.

Coses interessants que hi tinc instal·lades:
  • docky és un bonic i ràpid llançador d'aplicacions que se situa en la part inferior de la pantalla amb un aspecte que recorda escriptoris dels macs però de codi lliure, esclar. Havia tingut instal·lat el seu predecessor, gnome-do, però no m'acabava de convèncer. En canvi Docky és tan senzill de configurar les aplicacions que hi volen tenir, el resultat és tan espectacular i el funcionament tan àgil que val la pena tenir-lo:


    Un afegitó per acabar d'adobar el docky: gconf-editor >apps >metacity >general > marcar "Compositing_manager"
  • Dolphin és un gestor de fitxers de l'escriptori KDE que, no sé per què, s'ha inclòs en la versió Karmic. Jo sóc més d'Gnome que no pas de KDE, tot i que utilitzo un parell d'eines molt valuoses per a mi d'aquest altre escriptori. Em refereixo a Kile, el meu editor de LaTeX per excel·lència que només em dóna que satisfaccions, i Okular, el visor de documents de què vaig parlar al gener del 2009. Dolphin és molt visual, fa unes previsualitzacions dels continguts i unes representacions de l'arbre de fitxers impressionants, especialment si es tracta d'imatges, però encara no hi estic massa familiaritzat i hi trobo a faltar una sèrie d'accions que faig amb un toc de ratolí a Nautilus.
  • gEdit cada dia m'agrada més. És un editor de text potentíssim i senzillíssim de fer anar. A més, permet afegir-hi connectors (com ara el compilador de LaTeX o el que obre plantilles de documents) que faciliten enormement la feina.
  • sobre Ubuntu One ja n'he parlat en altres posts del juliol 2009 i deia que estava molt verd. Doncs bé, ara, després d'una infinitud d'actualitzacions, sembla que comença a funcionar bé i s'hi pot començar a confiar els fitxers més delicats. Per a mi l'avantatge que té és que no solament sincronitza el contingut del directori local ubuntu one sinó que, si es treballa des d'un ordinador sense el programari, es pot accedir als fitxers a través de la web. Vaig provar DropBox, un servei similar, però no vaig aconseguir que em funcionés, estava tot molt tendre per a ubuntu; ara potser ha millorat, però ja no tinc ganes de provar-ho. A més, ara amb Ubuntu es poden sincronitzar també entre diferents ordinadors els contactes i les notes del Tomboy.
  • lectors d'ebooks: un bon lector és FBreader: senzill de fer anar, llegeix diferents formats (txt, epub, html,...), molt configurable i que permet crear biblioteques i navegar pels ebooks àgilment. Però jo buscava alguna cosa més, un programa que creés epubs a partir de d'altres formats. Vaig estar buscant per la xarxa i el que vaig trobar, i que tinc instal·lat és Calibre. Calibre no solament és un lector d'ebooks, que n'inclou un, sinó que a més gestiona biblioteques, edita metadades, mostra índexos i converteix ebooks d'un format a un altre, per exemple de PDF a epub o d'HTML a epub. A més, i pels que tenen lector, els permet carregar i sincronitzar llibres des de i cap l'ordinador. Aviat trobarem ebooks per tot arreu i val la pena estar preparats.

Etiquetes de comentaris:

dilluns 13 de juliol de 2009

Ubuntu One

Ubuntu One és un nou servei d'Ubuntu que consisteix en la sincronització de fitxers, en la computació en el núvol. Parteix d'un repositori web, al que es pot accedir a través del navegador web, i pujar, descarregar i gestionar fitxers. Però aquest servei web, a més, es complementa amb un client a l'ordinador (o millor encara, als ordinadors en plural) de l'usuari. D'aquesta manera, un cop instal·lat el client podem treballar amb una màquina, editar un fitxer localment i, en acabat, sincronitzar-lo amb el nostre repositori remot. Si després -i des d'una altra màquina- sincronitzem, el fitxer ara es trobarà en 3 llocs: el primer ordinador, el servidor web d'Ubuntu One i, finalment, en el segon ordinador. L'avantatge és que cada cop que sincronitzem un ordinador amb el servidor remot tenim 2 còpies idèntiques, que s'escampen a mesura que anem connectant la resta dels nostres ordinadors.


Però la cosa no acaba aquí. Es poden compartir fitxers amb altres usuaris que són invitats a fer-ho a través d'un simple correu electrònic) i la història es repeteix: un fitxer en l'ordinador de casa de la persona A, quan es modifica, es replica al servidor d'UbuntuOne i quan la persona B, que el comparteix, sincronitza el seu ordinador de la feina, el fitxer s'hi actualitza.

La idea és bona, molt bona. Tant que Canonical ofereix el serveix gratuït només fins a 2 gigues, a partir d'aquí el servei és de pagament.

La mala notícia és que és un servei beta que encara està molt verd. No acaben de funcionar massa bé ni el client ni la sincronització. De moment no s'hi poden confiar documents importants perquè els podem perdre amb excessiva facilitat. Com?: treballo a la feina sobre un fitxer, el sincronitzo amb el servidor però té un problema, arribo a casa, obro el meu ordinador i sincronitzo, amb la qual cosa em trobo un fitxer malmès. L'endemà a la feina m'oblido de guardar una còpia del fitxer correcte i sincronitzo: la versió malmesa aixafa la correcta i perdem la feina feta.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 28 de juny de 2009

Pandoc

Navegant pels diferents llenguatges de marques s'acaba anat a parar, es vulgui o no, a pandoc.

Pandoc és un programa que permet passar d'un llenguatge de marques a un altre amb una dificultat mínima. Una de les principals característiques és que, a partir d'un document de text pla amb les quatre marques del llenguatge markdown (que el propi pandoc expandeix) podem arribar a obtenir el document en diferents formats: HTML, S5 HTML (presentacions), LaTeX, ConTeXt, PDF, RTF, DocBook XML, OpenDocument XML, ODT, i el codi editable de MediaWiki, per citar els més populars.

L'edició del document font en text pla es pot fer amb qualsevol editor de text pla, com ara gEdit per Linux o Notepad++ per uindous. Amb gEdit comptem amb l'ajut d'un ressaltador de sintaxi que es pot descarregar i instal·lar al programa amb la qual cosa se'ns facilita l'edició:


La senzilla sintaxi de markdown la trobarem a la pàgina syntax de la web del projecte i la sintaxi ampliada que pot utilitzar pandoc a la seva web.

Pandoc afegeix les següents millores a markdown:
  • metadades al document (títol, autor, data).
  • notes al peu, taules i llistes de definició.
  • superíndexs, subíndexs i tatxadures.
  • codificació matemàtica de LaTeX i comandaments de LaTeX que permeten millorar taules, per posar un exemple.
  • Markdown dins de blocs d'HTML.
  • millores a les llistes ordenades: el número d'inici i l'estil de numeració són importants.
  • i d'altres
Podem descarregar pandoc per a qualsevol sistema operatiu, tot i que l'autor l'ha descarregat des del repositori d'Ubuntu amb l'eina Synaptic que li evita maldecaps (prou feina té amb les altres tonteries a les que dedica el poc temps de què disposa). La instal·lació es fa amb un parell de clics i ja tenim la bèstia preparada per actuar.

Què pot fer pandoc? Una llarga llista de canvis de format de documents que podeu trobar en la web del projecte. Però pels casos més comuns, i depenent del tipus de sortida en què vulguem el producte, hauríem de preparar abans algun fitxer que millorarà enormement el resultat que obtindrem.
Tot i la potència cada cop més gran dels ordinadors i dels programes, la senzillesa de programes com aquest, que potencien l'intercanvi de fitxers amb codis oberts, acabaran conquerint el cor de molts usuaris, com han guanyat el meu.

Ai! Se m'oblidava afegir que no cal descarregar-se res per provar (o utilitzar) pandoc. Podeu anar a la pàgina Try pandoc i jugar una mica amb les possibilitats de transformació i generació de formats.

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte 16 de maig de 2009

Impressora PDF a Ubuntu

No sé per quina estranya raó la impressora PDF que tenia l'Ubuntu fa un parell d'actualitzacions que m'havia desaparegut. Però com que des de LaTeX com des de l'exportador de l'OO.o podia crear els PDFs no m'hi havia preocupat més.

Però avui, que volia imprimir només unes pàgines d'un document en PDF m'hi he entretingut una mica. Primer he fet una cerca a can Google per veure què hi havia i he trobat una pila de llocs on ho explicaven, he seguit el procés i ara ja tinc la impressora virtual de PDF en marxa un altre cop.

Primer cal instal·lar el driver de la impressora PDF. Podem anar a una consola i escriure:
sudo apt-get install cups-pdf
A continuació, per configurar-la, obrim una finestra del navegador i escrivim aquesta URL: http://localhost:631 Això obre la interfície gràfica de configuració del cups on veurem que hi ha una nova impressora anomenada PDF, la configurem al nostre gust (mida de la pàgina A4, resolució 600dpi) i desem.





A partir d'ara ja podrem imprimir els PDFs des de qualsevol aplicació des del menú d'impressió.

Etiquetes de comentaris:

dissabte 9 de maig de 2009

Ubuntu 9.04 - the Jaunty Jackalope

El passat pont de l'1 de maig em vaig dedicar a actualitzar l'Ubuntu dels diferents ordinadors que utilitzo. Primer el portàtil, perquè és on no guardo documents i si petés no passaria res. Un cop comprovo com va la instal·lació ho faig en el meu, el desktop de tota la vida i on tinc l'arxiu dels documents d'ús freqüent. I ja per acabar, el de la feina, que aprofito quan tinc alguna reunió llarga per deixar-lo treballant sol. El resultat és un sistema operatiu actualitzat i amb menys problemes a cada versió que passa.

Hi he fet algunes personalitzacions, però, per millorar la meva relació amb ell:
  1. per aclarir-me amb els twits m'he instal·lat el TweetDeck, una aplicació que corre sobre Adobe Air. Segur que l'Stallman em fotria un calbot perquè faig servir programari propietari, però jo volia prover les excel·lències d'aquestes aplicacions. Tampoc n'hi ha per tant, però vaja, ha estat interessant.
    Per instal·lar l'Adobe Air només cal obrir una terminal i escriure-hi: wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/AdobeAIRInstaller.bin && chmod +x AdobeAIRInstaller.bin && ./AdobeAIRInstaller.bin
    La resta és com sempre: sí a tot. Un cop instal·lat li toca el torn a TweetDeck, anem a la seva pàgina fem clic al botó de descàrrega i quan tenim el fitxer baixat s'obre l'instal·lador de l'air que ens facilita la feina. El resultat és l'aplicació instal·lada amb icones d'arrencada al menú d'aplicacions i a l'escriptori.
    Què fa TweetDeck? Llegeix i endreça els twits en un pantalla amb defirents columnes on es poden veure tots els twits, els que s'adrecen a un mateix, els missatges interns i, aquí ve la gràcia, es poden crear grups d'usuaris als que seguim i llegir els twits grup a grup. L'escriptura d'entrades és molt còmodo i em temo que ja m'hi estic acostumant.
  2. Gràcies a uns articles de genbeta he descobert diferents truquets i millores a introduir, com ara el fet de configurar la còpia i enganxament de text a la consola amb les conegudes combinadions Ctrl+C i Ctrl+V: m'estalviarà força feina.
  3. També hi he descobert un lloc amb temes de gnome força interessants. Ara mateix me n'he instal·at un força tranquilitzador:
  4. més coses: Back-in-time, un programet per a gnome que fa còpies de seguretat dels directoris que vulguem. No se sap mai què ens pot passar al disc dur i val la pena tenir reserves.

Etiquetes de comentaris:

diumenge 3 de maig de 2009

Cafè de codi lliure

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de cafè, Noesespresso per més senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu cafè, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar cafè tan o més bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llençar les càpsules d'aquest cafè un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o bé al de la matèria orgànica, ja que contenen cafè. La resposta era al de rebuig, allà on va parar el que no es pot reciclar i la lògica era aquesta: no hi ha envàs perquè un envàs es pot separar del contingut i no és aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i cafè. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, però, que "els fabricants" (em sembla que només és un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parlàvem un dia amb un company sobre aquest tipus de cafè i el comparàvem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. És impossible fer servir altre tipus de càpsules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que és qui et ven també el cafè. Les càpsules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llençar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer càpsules per a aquestes màquines, ho prohibeix la patent. I ara només faltava això, que ecològicament són un desastre.

El cafè, com els programes, han de ser de codi lliure, així un pot triar el que més ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegemòniques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrairà.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versió, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ningú ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva és una de clàssica i el marro el llenço a l'orgànica. Al comentari d'en Raül i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:
Tots dos casos, però, recorden allò de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte 28 de març de 2009

Treballant amb marques de text

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perquè els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i també en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I és que cada cop m'agrada més escriure en text pla amb un editor de text i, si convé, posar-li les marques adients perquè després, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida més adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballaré més) amb dokuwiki, em parlà d'una extensió de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensió permet editar el text de les àrees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).



Així, quan es té instal·lada l'extensió i a la pàgina web hi ha un àrea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edició que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la potència de l'editor (revisió ortogràfica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edició, premem el botó Desa. Això fa que el text de l'editor s'enganxi a l'àrea de text de la pàgina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text conté marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edició. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relació al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs bé, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Així que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal·lació i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc és tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant bé com m'agradaria, però déu-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit només cal que seguiu aquests senzills passos:
  1. descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
  2. copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
  3. obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opció doku que us ha d'apareixer:



El resultat final és aquest: podem treballar còmodament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edició del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensió It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.

Etiquetes de comentaris: , ,

dijous 29 de gener de 2009

SAGA i Autonòmix als Fiasco Awards 2009

Els fòrums en van plens, els correus i els missatges se succeeixen, fins i tot la prestigiosa llista de distribució DIM-EDULIST se'n fa ressó: el SAGA i les distribucions Linux propiciades des de les administracions públiques autonòmiques (Autonòmix) han estat nominats per als Fiasco Awards 2009.

Molta gent m'ha demanat que en parli en aquest blog, però com ja deveu saber, vaig prometre'm no publicar més articles d'opinió i, de moment, em mantinc ferm. A més, encara que vulgués no en podria parlar amb propietat perquè no he estat usuari de SAGA i el meu sistema operatiu és Ubuntu

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns 5 de gener de 2009

Okular, més que un visor de PDFs

La veritat és que des que em vaig instal·lar l'Ubuntu 8.10, l'Intrèpid Ibex, que no havia tingut l'oportunitat de mirar gran cosa ni veure massa les novetats. Però una aplicació em cridà l'atenció dins el grup de Gràfics i fou Okular. En principi semblava un lector de PDFs més, però m'estranyà que, per defecte, quedés instal·lat en la nova Ubuntu. Ara, però, amb una mica més de temps, he descobert una petita joia que em farà oblidar l'adobereader per sempre més.

Okular no solament és un visor de PDFs, també pot obrir una pila de documents més, pràcticament tots els formats d'imatge, els PS i els DjVu (una alternativa a PDF? el futur de PDF?). Però a mi m'interessa la part dels PDF.

Hi ha molta gent que per edat o per formació ens costa llegir documents llargs en pantalla, preferim el paper. Per altra banda, és cert que una bona manera de transportar per la web documents complexos i ben formatats és el format PDF que no tinc massa clar que sigui del tot lliure però sí que es pot fabricar amb eines totalment lliures, com ara LaTeX.

Amb Okular és possible llegir documents amb pantalla i tractar-los com si estiguessin en paper: posar-hi punts i marcadors, fer-hi anotacions, subratllar amb "fosforito", ... Mireu aquesta captura:

A més, es pot desar el document comentat per a posteriors lectures i revisions. Okular no modifica els PDFs sinó que guarda les anotacions en un fitxer XML a la carpeta /home/usuari/.kde/share/apps/okular/docdata associat a cada PDF de forma que, quan tornem a obrir el PDF comentat, ens apareixen les anotacions i comentaris de la revisió anterior.

Però no acaba aquí la cosa. Com que cada cop més s'està utilitzant PDFs per fer presentacions, com ara amb beamer de LaTeX, hi ha la possibilitat d'editar una "diapositiva" de PDF directament en pantalla, de forma que si estem fent la presentació en un projector o canó, podriem fer dibuixos o anotacions sobre les diapositives però sense afectar el PDF, només sobre la pantalla. Una solució molt útil i elegant que cap altre visor de PDFs de moment presenta.

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte 20 de desembre de 2008

Actualització a Ubuntu 8.10 Intrepid Ibex

Com que des d'ahir a les 15 h torno a ser persona, he aprofitat els primers moments d'humanitat per fer una cosa que tenia aparcada de feia temps: actualitzar el meu Ubuntu 8.4 a 8.10. En les versions d'Ubuntu la primera xifra indica l'any (8 per 2008) i la segona el mes (10 per octubre), això vol dir que portava un parell de mesos de "retard". No e? que passi res, però m'agrada no deixar passar massa temps entre la darrera versió estable d'una aplicació i la que tinc instal·lada, cosa que també és vàlida per a Moodle. Tampoc cal exagerar i córrer a instal·lar una nova versió el mateix dia de la publicació, com els estofats, les versions cal deixar-les refredar una mica per a què millorin el sabor/estabilitat.

M'estranyava que el propi sistema no m'avisés de l'actualització, així que vaig remenar una mica per l'ordinador i a can google i de seguida vaig trobar la paraula màgica: Alt+F2 obre un programet per executar aplicacions, una interfície humana de la línia de comandaments, vaja, on només cal escriure update-manager -d i dir a tot els que ens demana que sí, que endavant. Ara bé, cal tenir molta paciència o anar-se'n a fer una altra feina (jo me n'he anat a la plaça, a comprar) perquè tot i que l'instal·lador anuncia que trigarà un 40 minuts la realitat supera a la ficció i se'n va tranquil·lament al parell d'horetes. Ahir a la nit ho vaig començar i en vista que no acabaria, vaig plegar i me'n vaig abnar a dormir, però avui, amb l'avís ben present, m'ho he pres amb calma i he deixat la màquina soleta i treballant.

Els resultats encara no els tinc tots presents, però el que és segur és que ara ja em puc plantejar la instal·lació de l'OpenOffice 3 de qui tothom en diu meravelles. Seguirem informant.

Etiquetes de comentaris:

diumenge 23 de març de 2008

Retornant a Kile

Kile és un potent editor de LaTeX que funciona molt bé amb l'escriptori KDE (i per tant a Kubuntu) però també és capaç de fer-ho (instal·lant les dependències que cal) amb Gnome, l'escriptori per defecte d'Ubuntu.

Jo me l'havia instal·lat i funcionava bé amb un parell de problemes: el primer era que no tots els menús em sortien en català: hi havia una barreja entre anglès i català. Però el més greu era que no podia escriure vocals accentuades: si obria un document tex amb vocals accentuades les veia perfectament i podia compilar el PDF sense cap problema, però no en podia escriure de noves, només em sortia la vocal però sense accent.

Vaig plantejar el fet a la llista catala-tex (no confondre amb el meu raconet cataLàTeX), una llista amb no massa activitat però funcional. La solució que em van donar era canviar el locale de ca_ES.UTF-8@euro a ca_ES.UTF-8 a seques. I m'hi he posat.

Primer he mirat quin locale tenia i em sortia LANG=ca_ES.UTF-8@valencian, així que he anat per canviar l'idioma que a la Ubuntu 7.10 veig que està separat del GDM i ara es troba a Sistema -> Administració -> Suport d'idioma.

Com que ja tenia marcat l'idioma català com idioma suportat, només podia canviar l'idioma per defecte que deia Catalan (Spain) i l'he canviat per Catalan (Andorra). He reiniciat i he mirat quin locale tenia, ara era ca-AN.UTF-8 i he pensat que potser em funcionaria, però he anat al Kile i només em sortien els accents oberts i abans de la vocal, els accents tancats no apareixien.

He repetit l'operació per al català de França (Catalan (France)) pensant que potser milloraria el tema dels accents, però tot i que el locale era ca_FR.UTF-8 tornava a passar el mateix que amb el català d'Andorra. Així que ja no he provat l'altre català que quedava (Catalan (Italy) i he tornat a l'opció primera: Catalan (Spain).

Quan he reiniciat i he anat a veure el locale m'he trobat amb la sorpresa que deia, que diu, locale= ca_ES.UTF-8, sense res més. així que he arrencat el Kile i, eh voilà: funciona!

Mai entendré perquè si ara torno a tenir la mateixa configuració que al principi, ja no apareix el ca_ES.UTF-8@valencian sinó ca.ES.UTF-8. M'és igual, però, perquè ara funciona que és el que volia.

A més, com per art de màgia, ara tots els menús estan completament traduïts al català. Sembla que el locale era el qeu impedia que funcionés al 100%. Bé, ara ja el tinc afinat i podré gaudir d'aquesta excel·lent eina.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 20 de març de 2008

GoogleEarth (i GoogleSky) a Ubuntu

Avui que tenia una estoneta (per a això són les vacances) m'he dedicat a llegir els RSS als que estic subscrit. I en alguns d'ells es reportava l'aparició de GoogleSky dins de GoogleEarth. GoogleEarth és el programa que ens podem instal·lar per veure el món per un forat, pel forat de la pantalla de l'ordinador. No solament presenta tota la superfície de la Terra sinó que permet moure-s'hi amb tota comoditat seguint els punts de la brúixola i a diferents alçades; també permet tenir vistes en 3D de determinats espais (tothom recordarà aquella famosa fota d'un dona baixant de la camioneta que donà la volta a internet quan aparegué l'aplicació).

Doncs bé, ara apareix una variant que consisteix en aixecar la vista al cel, al cel nocturn sobre qualsevol punt de la Terra i veure el cel i l'espai. Hi ha un munt de punts sobre els quals fer clic i obtenir-ne, així, informació: galàxies, nebuloses, etc. També podem veure la situació de diferents coses celestes al lllarg del temps perquè tenim un comandament amb el qual podem fer córrer el temps i veure, per cada data, la posició dels astres. Molt interessant.

Per curiositat he anat a la web del projecte a veure si hi havia versió per a Linux. I, efectivament, n'hi ha. Així que he provat a descarregar-la: ha baixat un fitxer binari d'unes 20Mb que he desat al directori de descàrregues. I ara ve la pregunta: com s'instal·la un binari? Perquè Ubuntu dóna moltes facilitats per instal·lar paquets propis i de Debian, però, què en sabem dels binaris?

Una primera cerca a Internet ja m'ha donat la pista per seguir:
  1. anem al directori on hi ha el fitxer binari GoogleEarthLinux.bin i hi entrem com a superusuari (sudo).
  2. canviem els permisos al fitxer: chmod +x GoogleEarthLinux.bin
  3. i ara a instal·lar: ./GoogleEarthLinux.bin
  4. apareix una finestreta demanant on instal·lar, amb les títpiques opcions per defecte, que acceptem sense dubtar (sens dubte en sap més ell que no pas nosaltres) i, al final s'obre l'aplicació preparada per a funcionar. Un goig.
  5. a partir d'ara, i quan no tingui feina i vulgui viatjar, només caldrà anar a Aplicacions -> Internet -> Google Earth

Etiquetes de comentaris: ,

divendres 14 de març de 2008

Wubi

eXe eLearning no corre amb uindousBista. Així que aquest matí volíem fer una instal·lació d'Ubuntu en un portàtil. Jo era la primera vegada que tocava un Bista i la veritat és que no trobava res, al final, però me n'he sortit una mica amb l'ajut de l'Albert (amb qui, si no). Però resulta que aquest Bista no s'acaba de tancar completyament, sembla que el que fa és congelar l'ordinador i no deixava instal·lar el DVD de l'Ubuntu. Ho hem provat amb el CD i la cosa ha millorat, però quan hem arribat al particionador ha paregut una partició fantasma que feia mala pinta.

Aleshores l'Albert ha proposat instal·lar Wubi. Què és Wubi? Un instal·lador d'Ubuntu a Uindous: des d'aquest SO et descarregues el programa i arrenques la instal·lació. És senzillíssim, només et demana 4 cosetes:


  1. la unitat on s'instal·larà Wubi (C, per defecte)
  2. la mida de la instal·lació (recomana uns 8 Gb)
  3. l'idioma: trieu català
  4. una clau per a root, proposa l'usuari i només cal introduir la contrasenya.
La instal·lació dura un cert temps i, quan acaba, demana per reiniciar (som a win, recordeu?). Aixíq ue reiniciem la màquina i a la primera arrencada ja veiem una pantalleta del propi uindous que demana què fer, arrencar el Bista o el Wubi, triem la segona opció i aleshores es crea l'espai al disc pèr a Ubuntu i s'instal·la el Linux, quan acaba ens demana la clau d'usuari i ja hi som.

Al fer la descàrrega ens ha baixat la versió 7.4, que és la penúltima a hores d'ara, però funciona perfectament. Fa una mica estrany que no ho tinguin preparat per a la 7.10, però la cosa funciona de perles.

Una bona manera de provar Ubuntu sense desinstal·lar Uindous.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 28 de febrer de 2008

Instal·lació de LAMP a Ubuntu

LAMP és l'acrònim de Linux Apache MySQL PHP, les 4 lletres màgiques que fan que les pàgines web actives, com ara les de Moodle, funcionin.

Per a Uindous hi ha diferents sistemes, els més coneguts potser són WOS o Xampp que transformen una màquina en un servidor local de pàgines web actives i ens permeten fer proves dels programes més interessants: Moodle, Elgg, Dokuwiki, Joomla, Drupal i un llarguíssim etcétera.

Però i per Ubuntu (Linux)? Sota aquest sistema operatiu és on han crescut les grans idees i després, si de cas, han anat a uindous. Calia trobar com anaven les coses al cor de la bèstia.

A la primera consulta a Google ja he trobat una coseta senzilla que m'ha permès començar: cal anar al gestor de paquets synaptic i en lloc de fer una cerca per paquets anar a Edita -> Marca els paquets per tasques. Aquesta opció permet instal·lar tots aquells paquets que Ubuntu necessita per fer una determinada feina, com ara transformar-se en un servidor Lamp simplement triant l'opció LAMP server. Això fa que s'instal·lin els "grans" programes, els de l'acrònim, més les biblioteques que calguin. En acabat val la pena tenir un gestor de base de dades (la part més complexa de l'invent), per això he instal·lat phpmyadmin, la popular eina web de gestió de BD i taules.

Un cop feta la instal·lació he obert una pestanya del navegador i he posat http://localhost/ , i m'ha mostrat el contingut del directori, he fet clic sobre l'únic directori visible (apache2-default) i m'ha dut a http://localhost/apache2-default/
una pàgina en blanc on apareix el text: It works! (funciona!). Bé, alguna cosa funcionava. Aleshores he escrit http://localhost/phpmyadmin/ i vet aquí que m'ha aparegut la coneguda imagte del phpmyadmin en català demanant-me usuari i contrasenya del servidor de BD (root i en blanc per local és suficient). I ja hi som!

Ara m'esperen un munt d'hores de diversió ;-)

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres 20 de febrer de 2008

Actualització a Ubuntu 7.10

Al portàtil hi tenia instal·lada la versió 7.04 (la Feisty fotre, que li deia) i ja feia dies que tenia l'avís per actualitzar-la a la darrera, la 7.10 Gutsy Gibbon (qui els posa els noms??). Però no ho feia per mandra i una mica també per respecte (no arriba a por). És molt empipador tenir un sistema ben afinadet on tot funciona i haver-lo de canviar amb la possibilitat que hi hagi coses que deixin de funcionar.

Però ahir al vespre em vaig armar de valor, vaig deixar el portàtil davant el router perquè el senyal de la wifi fos immillorable i vaig iniciar el procés d'actualització. Un avís deia que es podia trigar des d'un parell de dies amb mòdem telefònic fins a un parell d'horetes. Jo no sé el que ha trigat perquè me'n vaig anar a dormir cap a la una i només hi havia una tercera part de fitxers baixats. L'he deixat treballant tota la nit i aquest matí tenia un missatge demanant-me què fer amb els paquets obsolets; li he dit que esborrés.

Però he vist que dins els obsolets n'hi havia del texlive, lo más plus de LaTeX. Quan ha acabat amb èxit el procés d'actualització he anat a veure què passava amb el texlive i he vist que havien desaparegut alguns paquets que jo pensava estaven instal·lats. De fet hi vaig instal·lar el texlive complet i no entenc perquè ha retirat determinats paquets, com ara els tipus de lletra cm-super.

Bé, després he anat al gestor de paquets i he reinstal·lat, suposo que amb la darrere versió. Em queda provar-ho i veure què passa. Em queda pendent el tema de ConTeXt a Linux, a veure si me'n surto (a win no hi ha hagut manera)

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 12 de gener de 2008

Pas a Linux-Ubuntu

Si heu anat seguint aquest blog des de fa temps haureu llegit sobre els molts intents de fer córrer el meu PC amb Linux. Aquests intents es remunten a fa més de quatre anys, quan vaig fer un curs d'introducció a Linux amb Xtec en el qual vaig instal·lar Mandrake (ara Mandriva). Però no va haver-hi manera de connectar-me a Internet perquè el mòdem (no s'havia inventat l'ADSL en aquell temps) era un winmòdem, és a dir, un aparell que feia de mòdem sota windows, sense drivers per a Linux.

Des d'aleshores periòdicament ho he anat provant. Quan em vaig canviar d'ordinador i vaig posar-me l'ADSL em vaig trobar, després d'una install party que em va venir a fer en Xavi a casa, que tampoc hi havia drivers per l'adaptador de telefònica.

En el darrer post del 2007 d'aquest bloc explicava com havia comprat un adaptador USB Visacom, de com m'havia instal·lat els drivers, havia funcionat, però que a l'actualitzar els fitxers del nucli s'havien perdut. Bé, aquí torna a començar la història, ara sí, avanço, amb final feliç :-)



Vaig comentar-li al Xavi, gran Ubunteroooo!, i vam quedar que la millor manera per solucionar-ho (perquè la solució era a tocar) era instal·lar la darrera versió de l'Ubuntu perquè ja incorporava els drivers al kernel.

Així que em vaig baixar l'Ubuntu 7.10, el vaig gravar en un disc i vaig tornar a instal·lar-lo sobre el que hi havia perquè no perdia res, quasi no hi havia treballat. Amb l'ajuda remota d'en Xavi, un altre cop (què faria jo sense ell!) que responia des del Google xat a les meves preguntes, vaig esborrar particions, vaig crear-ne de noves i vaig instal·lar el nou programa. Un aprell d'horetes que culminaren quan li vaig enviar un correu des del Gmail obert a l'ordinador des de Linux.

Ara sí. S'ha trencat la maledicció amb Linux. Prepareu-vos ;-)

Etiquetes de comentaris: ,

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons