dilluns 8 de febrer de 2010

Entorn personal d'aprenentatge: PLE

Arran de la lectura del post Diseña tu propio PLE del blog d'en David Álvarez E-Aprendizaje m'he animat a provar de rumiar-hi i dibuixar-lo. Als comentaris hi ha força bons exemples de com pot ser un EPA (o PLE, Personal Learning Environment, en anglès) així que m'he posat a pensar una mica en com funciono jo ara mateix.



M'adono que literalment visc a Moodle, és el lloc web on passo més hores al dia. Primerament per qüestions de feina: el campus IOC, del que en sóc un dels admins, corre sobre moodle (alguna cosa hi dec tenir a veure) i m'hi passo les meves bones horetes treballant-hi. A més, faig formació de professorat per a Xtec sobre moodle al curs D204; sóc facilitador del curs Moodle en català de moodle.org i, per postres, tinc dos moodles de proves, un a ioclabs.xtec.cat, on vaig fent provatures que després passen al campus IOC, i eformacio.edumood.com, un moodle a KeyToSchool que administro per a una bona amiga.

De retruc del treball amb Moodle ha arribat l'ús de Mahara, el sistema d'ePortafolis i xarxa social de codi lliure, walled-garden i moodle-friend. Ara mateix m'encarrego de coordinar la traducció catalana i mantenir la petita comunitat catalana.

Però d'on trec informació fresca, nova, és de twitter. En poc temps he passat a estar completament enganxat a twitter. Les raons, però, les tinc ben clares: hi ha la gent amb qui m'agrada estar i sento les coses que vull sentir. Twitter em permet un grau de filtració de la informació entrant molt gran. Sí, potser em perdo coses, ja ho sé, però no importa, el que m'arriba ja em satisfà. I amb twitter tinc relacions socials amb qui vull i alhora que rebo informació de qualitat.

Aquesta informació o allò que em diuen els altres tuiters (o tuitaires o vés-a-saber-com-se'n-diuen) em proposen em porta, moltes vegades a fer cerques a la web. Cerques que faig amb google i que normalment em donen el resultat esperat. En un proper post espero poder tractar el tema Google, serveis i dependència.

Altres serveis web que utilitzo? Depèn del moment i del temps que tingui. Ara per ara el que més faig servir és, sens dubte , el correu electrònic de gmail, on concentro els dos comptes que tinc i que em facilita enormement la gestió. Potser amb el temps m'acostumaré a les waves, però de moment la cosa està un xic aturada.

Altres serveis que he utilitzat tradicionalment ara mateix els tinc al ralentí. Per exemple, la manca de temps em dificulta enormement la publicació d'entrades en aquesta bitàcola. He de tenir un tema important per posar-m'hi. El mateix em passa  al vell i estimat wiki On se colga el dimoni on amb prou feines hi faig cap entrada. En canvi m'he forçat a anar publicant coses a cataLaTeX on he estat gairebé sis mesos sense fer cap entrada. Ara, però vaig publicant-hi articles cada deu dies aproximadament perquè tinc material de sobres per fer-ho i em sap greu tenir-lo desat.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

divendres 22 de gener de 2010

Novel·la negra

Els nadals sempre els aprofito per posar-me al dia en lectures. I enguany, a més, se m'ha ajuntat amb una ciàtica, fet que m'ha donat encara una mica més de temps lliure extra per llegir. I què llegeixo? Tret de les coses serioses de la feina, novel·la negra per desintoxicar. M'agrada tota mena de novel·la policíaca.

Algú va dir que són l'equivalent a les de cavalleria que llegia en Quixote i que tant el van trasbalsar (a mi no m'afecte, tranquils) i d'altres que reflecteixin millor que cap altre (sub)gènere la realitat actual. jo estic per la segona. La Barcelona del Vàzquez Montalbán o els EEUU d'en Marlowe són potser més fidels a la realitat que no pas novel·les més "literàries".

Ara he descobert la novel·la negra escandinava, potser arran de l'enorme tirada que ha tingut en Mankell o la trilogia Millenium de l'Stieg Larsson i que he devorat amb plaer. Aquest darrer va saber trobar la justa mesura entre les actituds humanes més baixes (en els homes que no estimen ni les dones ni a sí mateixos), que podrien en mans de segons quin escriptor fins i tot acabar morbosament massa publicitades, i l'ètica i moral dels protagonistes (no solament del noi, la Lisbeth és un caràcter ben dibuixat i molt humà).

De la mà d'en Larsson, he continuat amb l'Asa Larsson i la seva Aurora boreal, tota una lliçó d'enginy en un ambient tancat per un paisatge hivernal nevat. I després he continuat amb l'islandès Indriasson amb La dona de verd o Les maresmes que, potser a causa del meu vitge a l'illa l'any 2008, l'he trobat particularment interessant i motivador.

Res a veure aquestes novel·les escandinaves o europees, serioses, reals, representatives d'una època i una societat, amb les novel·les americanes. M'he acabat Caso abierto d'en Brian Freeman i res a veure, m'ha decebut força. Un totxo de 400 pàgines on tot acaba passant en les 100 darreres: escenes trepidants que més recorden una guió de pel·lícula d'acció que no pas una novel·la.

Un llibre té el seu propi ritme, a vegades més lent a vegades més ràpid, com una pel·lícula, però no podem barrejar les coses. El resultat sol ser infumable.

Conclusió: torno a la novel·la negra escandinava, ara em toca en Jo Nesbo i el seu Pit-roig.

Etiquetes de comentaris:

divendres 17 de juliol de 2009

Necessito unes vacances

Avui he estat llegint l'article Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation a la revista eLearningpapers i m'he adonat que necessito unes vacances mentals. L'article tracta sobre una experiència en una universitat alemanys utilitzants eines web 2.0 per fer l'aprenentatge.

Tot gira al voltant d'un wiki on professorat i estudiants centralitzen les seves intervencions. En aquest wiki, a més, hi queden reflectides, a través d'alimentacions RSS, les reflexions dels estudiants en els seus blogs d'aprenentatge, les aportacions que fan a la biblioteca a través de les cites bibliogràfiques de citeUlike i, finalment, les novetats sobre el tema recollides també per RSS de revistes i altres fonts. En conjunt es crea un PLE, és a dir un Entorn personal d'aprenentatge. Força interessant tot plegat.

La idea és que els entorns d'ensenyament aprenentatge actuals queden masa tancats, encotillats per dir-ho d'alguna manera, i aquestes noves eines obren l'aprenentatge a l'exterior i faciliten l'entrada i sortida d'informació i coneixement.

Però a mi aquest PLE m'ha recordat un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge que em vaig fer cap a l'any 2001 o 2002 i que encara podeu descarregar de la meva web (no llenço res jo) i que consistia en una sèrie de pàgines web estàtiques, creades a mà, amb enllaços a un fòrum extern comercial i gratuït. La interactivitat consistia en les intervencions als fòrums i en el que els estudiants m'enviaven per email i que jo ho penjava per FTP. Els resultats eren força bons, tot i que a un cost d'hores actualment inassumible. Però feia el fet. Ara que, ja podeu imaginar-vos el que vaig sentir en veure Moodle funcionant.

Però, clar, Moodle a la vista d'aquests PLE pot semblar dirigista, tancat, antiquat, poc 2.0 vaja. Jo no ho crec i us diré per què: ni aquest supermegawiki 2.0 ni Moodle ni PLEs. L'aprenentage es donarà en el moment en què tinguem uns estudiants als que puguem engrescar en aprendre (i aquesta és la nostra feina). Faran wikis, faran comunitat a citeulike o respondran un qüestionari de V/F, però si no som capaços de motivar-los amb activitats interessants i de qualitat ja podem plegar. Avui he estat veient alguns exemples de "webquests" i la veritat, no es diferenciaven en res a allò que s'ha fet sempre, això sí, amb enllaços a pàgines web. No és això, no ha de ser això.

No és la tecnologia, senyors, és l'educació (it's education, stupid!).

[Ho veieu com necessito unes vacances?]

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte 4 de juliol de 2009

Burocràcia

Llegia l'altre dia al diari un article d'opinió que deia que els catalans estem perdent l'esperit emprenedor que ens caracteritzava i ens estem "funcionaritzant", és a dir, cada cop més preferim una feina al sector públic a la llibertat de l'autoocupació i la innovació. Des que el vaig llegir que li dono voltes i ahir ho vaig tenir ben clar: l'autor té tota la raó, ens estem adormint i burocratitzant en el pitjor sentit de la paraula. Vegeu els dos exemples que van succeir ahir al meu voltant.

Una amiga meva ha fet una tesi doctoral a costa de molts esforços i ahir finalment la lliurava (ja sabeu que jo m'esperaré a què em donin el doctorat honoris causa, si de cas; passo de fer tesi). Problema: una nova disposició diu que els membres del tribunal han de ser d'universitats diferents i dels que ella proposava n'hi havia dos de la mateixa (com si les universitats fossin sectes amb obediència cega a no-sé-quin líder). La solució era, naturalment, no lliurar la tesi i esperar a complir aquest requisit. La noia, desesperada, va moure's tan de pressa com va poder (jo l'anava seguint pel twitter) i, finalment, trobà un doctor d'urgències que acceptà estar al tribunal. Tot solucionat, però el disgust el va haver de patir ella.

La pregunta és: tan difícil és treballar una mica bé i tenir les coses ben claretes i per escrit des d'un bon principi? Perquè si no és així potser que tots plegats ens saltem les regles, oi? Fa ràbia veure com les normatives sempre van en contra nostra. És aquella actitud amb què justifiques el que algú se salti el peatge quan hi ha retencions o la que tenien els francesos que "perdonaven" que els treballadors segrestessin fins aconseguir un bon acord els patrons de les empreses que els volien acomiadar i liquidar el negoci.

L'altre exemple de burocràcia galopant el vaig tenir a Reus, on vaig anar a predicar la paraula sagrada (Moodle) entre el professorat del Departament d'Agricultura. Hi ha un noi, en Gabriel, que em recorda una mica a mi: des de fa temps s'ha entossudit a millorar l'ensenyament amb l'ús, entre d'altres metodologies, de Moodle. Ells treballen amb un aplicatiu d'aquells privatius, tancats i antiquats on introduir un canvi representa 10 dies d'enviar i rebre correus, fer i acceptar un pressupost exorbitant i, finalment, veure que el que demanaves t'ho han fet al revés. Desesperant.

Però ell no es desanima i ja fa temps em va venir a veure per a què li ensenyés això del Moodle. Quan va veure amb quina facilitat s'administra, es gestionen cursos, materials i activitats i es té el control de tot el procés va quedar impressionat i es va jurar tenir-ne un. Ara, al cap de quasi bé dos anys, ha aconseguit el permís d'Agricultura per a què que el Departament d'Educació doni als seus centres espais a agora i gaudir, així, de Moodle. No és el que volia, un servidor php al seu Departament , però déu n'hi do. Això sí, va haver de passar per tot el que jo vaig passar el 2003 quan demanava a l'aleshores Departament de Benestar social d'on depenia la formació d'adults un espai d'aquests per posar-hi el primer Moodle i et em miraven com a un extraterrestre per acabar dient-te que no, que això no era possible ni entrava als seus plans.

El seu disgust aflorà quan alguns profes li demanaren que, si s'havia d'usar Moodle, des del seu servei es fes una normativa que d'alguna forma obligués als centres a usar aquest entorn acabat d'aconseguir. Els explicà, amb molt bons arguments però amb contundència, que Moodle i altres innovacions educatives no es poden imposar, que s'hi arriba per convenciment si es creu que s'aprèn col·laborativament. I que de cap manera s'ha lluitat tant per acabar fent-lo normatiu. Qui vulgui usar Moodle que ho faci i qui no vulgui, que segueixi amb el que té.

I és que la màquina burocràtica és la més reticent al canvi i això, ara mateix, es tradueix en por a les TIC. Com, si no, s'explica que la web de la Llei d'Educació de Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 1/juliol/2009 tingui com a novetat una notícia del novembre de 2008?:

Els buròcrates veuen les TIC com una eina que els ha caigut a sobre i que han de portar com puguin, però ni hi creuen ni es molesten a conèixer-les. A ells els agrada allò que deia el meu avi: poca feina i ben pagada i el demés són collonades.

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres 1 de juliol de 2009

3a Jornada IOC

Per a Mi, que per a mi no l'hagués fet.

Com cada final de curs des que la IOC és la IOC ahir dimarts 30/juny/09 se celebrà al Cosmocaixa la 3a Jornada IOC. Com tot en aquesta vida té clars i obscurs, però cal aprofitar les dues cares per aprendre'n i disfrutar.

Va obrir la Jornada el Director general, en Josep Francí, fent una mica de resum de com veu ell, des del seu lloc, l'evolució de l'IOC. Va destacar l'excel·lent feina feta i, això és d'agrair, la del professorat en general. Un creixement tan espectacular en tan poc temps per força ha de provocar tensions, com el provoca el creixement de les dents d'un nadó. Ara el que toca és mirar que tota aquesta feina, i tan ben feta, no es malmeti. I aquí el Departament hi té molt a dir i a fer.

A continuació parlà l'Imma Tubella, la rectora de la UOC. Va fer una interessant recull de dades i d'estudis sobre els que, malauradament, no vaig poder prendre apunts. És llàstima que una persona que representa una universitat que es dedica a l'eLearning no hagués preparat ni una mica de presentació en pantalla (a l'auditori n'hi ha 3 de pantalles) que hagués facilitat la visulaització d'aquestes dades tan interessants.

Després en Francesc Pedró, de la OCDE, ens va mostrar una sèrie de dades sobre la situació actual en connexió i ús d'internet. En aquest cas sí que hi havia representació gràfica, tot i que en molts casos no prou aclaridora del discurs. Tant ell com el següent ponent, en Gregorio Casamayor director acadèmic (ost!, com jo!) d'IL3, ja havíen vingut a la primera jornada, la del 2007, i els recordava més innovadors i amb un missatge més fresc. Potser és que enguany jo també vaig més cansat. En Casamayor, que va dir que acabava de publicar un llibre (jo no tinc ni temps pel blog), va fer una presentació amb més preguntes que respostes, amb un fil un xic vague i amb un tros de pel·lícula de la Júlia Roberts inclòs, que es podria resumir en una frase: profes, no us deixeu prendre el vostre paper (dels pocs que ens queden) de prendre les decisions sobre l'ensenyament que oferireu. El que vèiem a la pantalla podria ser un exemple pel llibre de text: Com no ha de ser una presentació en pantalla i, al final, el cansament del propi orador va fer que un missatge prou interessant quedés un xic diluït.

Dinar a peu dret amb excés de calories i colesterol i manca de vegetals i vitamines. El cafè prou bo, però.

En acabat de "dinar" va haver-hi l'actuació d'en Genís Roca (què dir d'ell que no se sàpiga!) on es consciencià que en molt poc temps hem passat d'una societat rurla a una molt tecnològica, i que no ens hem de sentir culpables per no saber-ho fer anar tot a la primera. Que prou pena tenim.
Molt interessant, ben presentada i ben representada que diu la meva mare de les pel·lícules referint-se al treball dels actors. Va mantenir l'atenció de tota l'audiència en una hora perillosa i tothom va celebrar les sortides i els detalls més curiosos. Molt bé.

La darrera presentació venia sota el nom de "taula rodona" però en realitat eren 3 minipresentacions sobre temes diferents i no massa connectats:
  • Pere Arcas de TV3 parlà sobre les realitats i desitjos del vídeo educatiu a la nostra, posant com a referent experiències britàniques, com ara les del Chanel 4
  • Pablo Lara, director d'innovació de la UOC ens passà un parell de vídeos que ja coneixia i quan anava a parlar del que m'interessava (va dir que la UOC passa d'un model centrat en l'estudiant a un centrat en l'activitat) va fer-ho de pressa i corrents i vaig quedar-me sense saber què vol dir això i què és el transfolio i què té a veure amb l'avaluació. També parlà que el campus UOC disposa de blog, wiki i portafoli i que han deixat Second Life per un desenvolupament propi que el supera. Però no vam veure res.
  • Francesc Pomés, el meu quefe, ho va fer molt bé, va dir coses molt interessants i el vam aplaudir moltíssim ;-) Va parlar de les dades recollides enguany sobre els nostres estudiants i llur satisfacció amb l'IOC. En resum: ens posen un 8, senyal que no ho fem malament del tot.
Va tancar la Jornada en Jordi Blanch resumint el que havíem vist i emplaçant-nos a continuar la nostra tasca.

Valoració molt personal: fluixeta. Els ponents, tret d'alguna notable excepció, no s'havien preparat la presentació al nivell que havia d'estar. L'IOC és un institut, però amb un nombre d'estudiants i nivell de servei al ciutadà que ja voldrien per a sí moltes institucions. No s'hi pot anar amb quatre notes, improvisar o fer segons què.

Si a la primera Jornada IOC la paraula clau va ser Moodle (i mireu on som ara) i a la segona web 2.0, la paraula d'aquesta tercera ha estat sens dubte twitter.

Alguns assistents vam crear allà mateix un hashtag informal de les jornades on molta gent que no van tenir la sort d'en Pedro Villarrubia, que pogué assistir-hi presencialment, ho varen poder fer via twitter. Espero que a les properes jornades es projectin els twits a les pantalles laterals de l'auditori del Cosmocaixa. Potser algun/a orador/a envermellirà en viu i en directe.

Etiquetes de comentaris: , , ,

diumenge 3 de maig de 2009

Cafè de codi lliure

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de cafè, Noesespresso per més senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu cafè, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar cafè tan o més bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llençar les càpsules d'aquest cafè un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o bé al de la matèria orgànica, ja que contenen cafè. La resposta era al de rebuig, allà on va parar el que no es pot reciclar i la lògica era aquesta: no hi ha envàs perquè un envàs es pot separar del contingut i no és aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i cafè. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, però, que "els fabricants" (em sembla que només és un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parlàvem un dia amb un company sobre aquest tipus de cafè i el comparàvem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. És impossible fer servir altre tipus de càpsules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que és qui et ven també el cafè. Les càpsules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llençar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer càpsules per a aquestes màquines, ho prohibeix la patent. I ara només faltava això, que ecològicament són un desastre.

El cafè, com els programes, han de ser de codi lliure, així un pot triar el que més ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegemòniques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrairà.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versió, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ningú ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva és una de clàssica i el marro el llenço a l'orgànica. Al comentari d'en Raül i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:
Tots dos casos, però, recorden allò de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".

Etiquetes de comentaris: , ,

divendres 24 d’abril de 2009

Homenatge a Catalunya

Gràcies a aquell bon costum que tenen alguns professors de recomanar als seus estudiants llibres exhaurits, ha arribat a les meves mans un exemplar de l'Homenatge a Catalunya d'en George Orwell. Vaig començar a llegir-lo i em va sobtar quan explica la seva visió sobre els dies previs a l'enviament al front:

Durante mi segundo día en los cuarteles se dió cominezo a lo que paradójicamente se llamaba "instrucción"...

En realidad, los reclutas novatos no recibían adiestramiento militar alguno que pudiera servirles para algo... [Yo]Sentía gran ansiedad por aprender a utilizar una ametralladora; era un arma que nunca había tenido oportunidad de manejar. Con desesperación descubrí que no se nos enseñaba nada sobre el uso de armas. La llamada instrucción consistía simplemente en ejercicios de marcha del tipo más anticuado y estúpido: giro a la derecha, giro a la izquierda, media vuelta, marcha en columna de a tres y todas esas inútiles tonterías que había aprendido cuando tenía quince años. Era una forma realmente extraordinaria de adiestrar a un ejército de guerrillas. Evidentemente, si se cuenta con sólo pocos días para adiestrar a un soldado, deben enseñársele las cosas que le serán más necesarias: cómo ocultarse, cómo avanzar por un campo abierto, cómo montar guardia y construir un parapeto y, por encima de todo, cómo utilizar las armas... En esta época ignoraba que el motivo de este absurdo era la total carencia de armas.


Bé, gràcies al MEV no estem en guerra ni cal que el jovent aprengui l'ús de les armes. Però el que em va cridar l'atenció va ser el que sobtà l'Orwell: per a fer la guerra es rebia un ensinistrament en desfilades. Sembla que és el destí d'aquest país: per poder escriure un text cal aprendre a analitzar sintàcticament i morfològica; per saber quantes rajoles calen per cobrir les parets de la cuina cal saber diversos teoremes: el de Tales, el de Pitàgores i algun altre més; per calcular el 5% de 200 cal saber que les fraccions són el representant canònic de la classe d'equivalència ... (verídic: així m'ho van explicar a mi a 2on de Batxillerat del pla del 64, el de la matemàtica moderna).

Sembla que per fer alguna cosa primer cal tenir clars tots els conceptes teòrics. I l'ensenyament "natural" no és així. Com s'aprèn a tallar pa? En primer lloc visualitzant l'objectiu, he de tallar el pa perquè no s'hi val a anar-lo engrunant. Què cal per tallar pa? Una eina, un estri, el ganivet. Com s'utilitza? Hem de veure bons models, cal veure tallar-ne a algú que en sàpiga. Després, provar-ho, agafar el ganivet i el pa i mirar de fer-ho. No sortirà una llesca massa ben feta a la primera, però si més no serà la nostra primera llesca i n'estarem tan orgullosos com vulguem. Si continuem fent l'acció amb ganes de superació, les llesques cada cop ens sortiran millor, amb mides molt semblants, amb les cares ben paral·leles. I més endavant, si sabem tallar pa, no ens costarà gens tallar fuet, oi?

La pregunta és: calia una explicació teòrica de la fermentació del midó pel Saccharomyces cerevesiae per llescar bé el pa? Calia un examen?

I diuen que ara ve la "moda" de les competències. Però si és tan vell com l'aprenentatge! (que no l'ensenyament, que en molts casos no hi té res a veure).

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 19 d’abril de 2009

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Com que estic preparant un "bolo" sobre xarxes socials m'estic mirant algunes webs que em semblen interessants i he trobat aquesta entrada del Blog by Carol que m'he entretingut en traduir i adaptar. No és res definitiu, només 50 cosetes que val la pena de saber.

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Per començar

1.- Creeu-vos un compte i comenceu fent una cerca al mateix Twitter per veure què hi ha sobre el vostre nom, el de la vostra escola/institut/centre d'adults/facultat i sobre paraules relacionades amb el vostre entorn. Abans de res, llegiu.

2.- Afegiu la vostra imatge. A la gent ens agrada veure una cara. El tipus d'imatge és cosa vostra, hi ha força diversitat de parers en aquest punt.

3.- No escriviu només sobre vosaltres, parleu als altres dels seus interessos també.

4.- Doneu a conèixer coses interessants que feu a l'aula, siguin les que siguin.

5.- Compartiu enllaços a coses interessants del vostre centre o comunitat.

6.- No us limiteu a demanar sempre disculpes i sigueu útil.

7.- No estigueu sempre parlant del mateix tema. Els vostres fans (aka la mare) ho agrairan. I de passada arribarà també a la resta..

8.- Promocioneu les històries dels vostres estudiants, però sigueu curosos amb l'anonimat, especialment amb els menors.

9.- Sigueu humà.

10.- Parleu també de temes que no tinguin a veure amb l'educació: hi ha vida més enllà de l'escola!


Idees sobre què parlar

11.- En lloc de respondre la pregunta "Què estàs fent?", responeu a "En què t'estàs fixant?"

12.- Tingueu més d'un corresponsal al vostre centre o institució. Les persones abandonen, fan vacances. Val la pena tenir varietat.

13.- Quan parleu d'una entrada de blog, feu una pregunta o expliqueu el que vindrà després. No us limiteu a llistar enllaços.

14.- Feu preguntes. Twitter és genial per obtenir opinions.

15.- Seguiu gent interessant. Si trobeu algú que parla de coses interessants, mireu a qui segueix i seguiu-los.

16.- Parleu sobre les coses dels altres. Us farà humans.

17.- Però quan parleu de les vostres coses, doneu-li utilitat. Doneu consells, enllaceu a entrades de blogs, imatges, etc.

18.- Compartiu la cara humana de la vostra institució. Si us molesteu en parlar vol dir que creieu que els medis socials són valuosos per a les connexions entre humans. Adreceu a imatges o altres coses humanes.

19.- No us doneu massa publicitat.

20.- O, si ho feu, mireu d'equilibrar-ho amb la dels altres.

Algunes coses per no acabar boig

21.- No heu de llegir totes les entrades. Algunes persones en segueixen centenars i no poden llegir-les totes.

22.- No heu de respondre a cada entrada @ que us adrecin (mireu de respondre'n alguna, però no us sentiu massa culpable).

23.- Utilitzeu els missatges directes per a converses d'un a un només si penseu que la conversa no té interès per a ningú més.

24.- Utilitzeu les cerques de twitter per assegurar-vos que sabeu si algú està parlant de vosaltres. Si hi veieu sentit, participeu-hi.

25.- Els clients externs, com ara Tweetdeck o Seesmic Desktop, faciliten la gestió de Twitter. Per a Firefox hi ha força extensions, com ara TwitterFox.

26.- Si hi escriviu tot el dia no sereu gaire popular entre els companys o els caps.

27.- Si hi escriviu tot el dia els vostres estudiants us faran arribar els seu disgust.

28.- Apreneu ràpidament a utilitzar les eines escurçadores d'URLs, com ara TinyURL, Tiny cc o altres semblants. Us ajudarà a tenir les entrades endreçades.

29.- Si algú diu que esteu usant Twitter malament, oblideu-ho. És una comunitat oberta. Si no els agrada el que feu, que deixi de seguir-vos.

30.- Una bona manera de construir comunitat és comentar o re-enviar les entrades dels altres.

Coses negatives que us en diran

31.- Twitter ocupa temps.

32.- Twitter us resta temps de docència.

33.- Sense cap objectiu, només és escriure per escriure.

34.- Hi ha altres maneres de fer el mateix.

35.- No pot reemplaçar el cara a cara.

36.- Twitter és ple de bugs i no està preparat per a l'educació.

37.- Twitter és per a friquis, no per a mestres.

38.- Twitter només arriba a uns quants milions de persones.

39.- Twitter no substitueix el correu electrònic.

40.- Twitter dóna peu a més crítiques i queixes sobre l'escola.

Coses positives que podeu respondre

41.- Twitter ens ajuda a organitzar instantàniament grans trobades informals.

42.- Twitter funciona molt bé com a enquesta d'opinió.

43.- Twitter pot ajudar a dirigir l'atenció de l'estudiant a les coses importants.

44.- Twitter a l'aula pot ajudar a construir un canal comunicatiu instantani.

45.- Sovint Twitter dóna les notícies més de pressa que altres fonts.

46.- Twitter dóna a les institucions una ullada sobre el que pot fer per elles l'estatus de la missatgeria.

47.- Twitter ajunta les grans ments i dóna a tothom oportunitats diàries d'aprendre (si ho busqueu o si seguiu la gent adient)

48.- Twitter dóna un fòrum als vostres crítics, però això us permetrà conèixe'ls.

49.- Twitter ajuda al desenvolupament dels equips i a trobar altres mestres.

50.- Twitter pot augmentar les relacions amb els estudiants o amb els seus pares.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres 13 de febrer de 2009

Les tropheés du Libre

Hi ha dues maneres de promocionar l'ús del programari lliure des de l'administració: la bona i la dolenta.

Tot navegant he anat a petar a la pàgina dels premis per a projectes de programari lliure Les tropheés du Libre 09 que convoca el Cetril (el Centre europeu de transferència i investigació en informàtica lliure), una associació sense ànim de lucre finançada amb fons europeus, de l'estat francès, de la regió de Picardia i privats (IBM,...). Ofereixen una sèrie de premis molt ben dotats per a programes en diferents àmbits: científic, educacional, d'oci i familar, professional, seguretat, d'administració i col·lectivitats, etc. Hi ha de moment 95 candidats i els premis són de 3000, 1000 i 500€ que es lliuraran als projectes guanyadors que han de tenir llicència lliure de la FSF

A destacar el programa espanyol creador de "planetes" de webs educatives FAVS, programat amb Ruby:



I la dolenta?

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts 10 de febrer de 2009

Feliç 200 aniversari

El 12 de febrer, dijous, farà 200 anys que va nàixer l'avi, en Charles Darwin, el pare de la Teoria de l'Evolució.



Ara que es parla tant de ateisme vs. religió potser val la pena recordar que en Darwin era un bon creient i que no se l'ha de barrejar en aquesta falsa disjunció (tots sabem que la religió és superstició).

Simplement, la teoria de l'evolució, que ja quasi bé no és teoria sinó certitud per la quantitat d'evidències que en tenim, ens dóna un altre element per independitzar-nos de les creences cegues, de la fe sense criteri, de l'estupidesa pre-humana. L'evolució és la darrera gran idea de la humanitat, la que ens diferencia de la resta de primats i ens dóna l'autèntica dimensió humana. Ens separa de la resta dels animals perquè ens dóna elements per interpretar la natura i el món que ens envolta.



Un petit pas per a la humanitat, una gran pas contra la reacció i el feixisme.

Etiquetes de comentaris:

dijous 22 de gener de 2009

Tasques a Gmail

Per fi! Ja he aconseguir tenir la llista de tasques al meu gmail.

Com? Una mica enrevessat, pel moment. Resulta que les tasques no estan disponibles per l'idioma català. Així que es tracta de canviar l'idioma per defecte a l'anglès i aleshores sí, configurar el compte perquè apareguin les Tasks. Un cop les tenim i les hem configurat al nostre gust, tornem a canviar l'idioma al català i, et volià, les tasks s'han convertit en tasques.

I no solament això, es poden assignar missatges a tasques, es poden crear diferents llistes de tasques i una llarga lista de caracter?itiques més que fan de gmail (lligat al calendari) una de les eines de gestió de temps i tasques més potents.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 17 de gener de 2009

Traductor: un gadget de Google

Ara que tenia la nova plantilla del blog ben neta i endreçada em recava de posar-hi gadgets i botons, preferia l'estil net i polit a donar més oportunitats de sortir-ne.

Però al final no m'he pogut resistir i he afegit el gadget de Google per a la traducció d'aquest blog a altres llengües. Ja fa temps que hi ha força visitants d'altres llengües, principalment el castellà. I també em sap greu que no entenguin, o els costi una mica entendre, el que aquí s'hi diu. Així que aprofitant els avenços tècnics de Can Google he afegit el traductor.

N'he comprovat el funcionament i, la veritat, en castellà en surt una pàgina com si l'hagués escrita jo, amb les meves catalanades de rigor (cada dia em costa més parlar en castellà, deu ser que em faig gran). Així que l'he deixat i l'he dornat per bo.

Sí, ja sé que els colors no s'adiuen gens amb la resta de la plantilla, però com que és petit i no destaca massa, el gadget es queda.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 8 de gener de 2009

6 anyets

Si doneu un cop d'ull a mà dreta d'aquesta pàgina, on diu Arxius veureu que la primera entrada en aquest blog es va fer al gener de 2003, en concret el 9 de gener de 2003, avui fa 6 anys.

Per a mi era un moment d'estudi de les eines de la web, el despertar de la bèstia. Sortíem d'un punt en què el que "es portava" era la instal·lació de programari a les màquines individuals de cadascú i entràvem en un punt de profunda transformació de la nostra manera de treballar: el treball en i a la xarxa. Deixava de ser important el que un (o una) feia i cobrava relleu el que entre tots (i totes) podíem fer.

Com que en aquell moment jo era totalment autodidacta i no sabia massa de què anava tot plegat, em vaig posar en contacte amb una altra persona que en aquell em semblava dominava més el tema que no pas jo: la Bea Marín. Ella m'ajudà en els primers passos de tot això dels blogs i, igual que jo, encara manté el seu blog: Blog d'una profe. Dóno fe que encara que allà hi digui que l'arxiu es remonta a febrer de 2004, com a mínim un any abans ja estava blogejant.

Per què un blog? No ho sé, potser perquè m'agrada. Que per molts anys.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres 28 de novembre de 2008

Les regles del joc

La causa de l'enuig, fins i tot de la ira, és el trencament de les regles del joc. Tots tenim en ment una idea de les regles del funcionament del món i quan veiem que algú o alguna causa trenca aquestes regles, ens enfadem.

No es poden canviar les regles del joc? Sí, però mai a mig joc. Si hem començat una partida amb unes regles, a no ser que tots estiguem d'acord en canviar-les, no s'hi val a tocar-les. Només quan iniciem una nova partida podrem proposar un canvi.

Avui me n'han passat dues d'aquestes, de canvi en les regles del joc. Una de freda i una de calenta. La freda té a veure amb una reserva de local que vaig fer per fax i que avui em deien que si no l'havia feta per correu electrònic, que no era vàlida. Però si fins fa dos dies no sabien ni què era el correu electrònic!. Per dir que ni me l'havien donat. L'emprenyada ha estat fenomenal.

L'altre, la calenta, té a veure amb la informació que donem. En una guia docent s'anunciava que a final de període hi hauria una prova presencial. Bé, el fet és que aquesta prova no s'havia fet mai i aquest cop tampoc m'havia arribat, per tant, no l'havia poguda publicar. Algú me n'ha fet adonar i, és clar, a corre-cuita l'haurem de preparar i distribuir. Mirant-ho fredament no crec que ningú l'acabi fent aquesta prova, però és qüestió de compromís: si s'ha dit així, així s'ha d'obrar. La guia docent ha de ser un contracte a dues bandes: professor i estudiant i tots dos han de respectar la seva part d'acord.

Etiquetes de comentaris:

divendres 7 de novembre de 2008

Por de la llibertat

Per què la gent ignorant i esclava té por de la llibertat? Per què volen imposar les seves mancances, limitacions, pors i esclavituds als altres? Per què volen limitar la llibertats dels altres? Quin dret es pensen que tenen?

Em sembla molt bé que cadascú tingui les seves pròpies creences, el que no admeto de cap manera és que les vulgui imposar als altres. Penso que cadascú és lliure d'abraçar la religió o la perversió sexual que vulgui, sempre que no la imposi ni faci mal altres. El que no accepto és que es vulgui fer proselitisme religiós o pervertit o, simplement, limitar la llibertat dels altres. Sobretot quan aquests altres són persones adultes que treballen, tenen família i fills, voten i escullen els nostres governants i, amb els seus impostos, paguen els sous dels que els desautoritzen.

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts 21 d’octubre de 2008

MoodleMoot 2008: ja és aquí

El dijous 23/octubre, d'aquí a 2 dies, comença a Barcelona la MoodleMoot Espanya 2008 . Amb més de 400 assistents, serà la Moot més multitudinària de la història.

Qui no s'ha pogut inscriure a temps encara té una oportunitat: la MoodleMoot Virtual. Allí, cada presentació disposarà de fòrum propi on discutir amb els autors/es tot el que sigui pertinent. Les principals ponències es retransmetran via streaming, permetent seguir l'esdeveniment a distància. A més, gràcies a Sclipo Live (videoconferència bidireccional) també podran intervenir en directe en les preguntes de les ponències i en els tallers de l'esdeveniment.

Existiran també fòrums de dubtes atesos per experts (Dr. Moodle), de trobada entre professionals, sobre temes variats (MoodleCamp), enquestes, bases de dades (Com uses moodle?...) etc. Podran accedir a tots aquests recursos en el curs Comunitat de www.moodlemoot.net No hi ha excusa per a perdre's la moot d'aquest any. Ens veiem (ja sigui en presencial, blended o virtual) molt, molt aviat.

Ja està aquí la MoodleMoot Barcelona 2008.

MoodleMoot Barcelona 2008


Etiquetes de comentaris: , ,

dijous 9 d’octubre de 2008

No estic sol

Avui estava llegint el blog d'un company i he vist que no estic tan sol com em pensava. Fins ara em sentia com aquell ateu que ha d'anar a missa per compromís i es queda palplantat darrera de tot amb els braços creuats mentre els feligresos disfruten de la cerimònia, es donen les mans i s'alcen i agenollen quan toca. Però en llegir-lo m'he adonat que n'hi ha d'altres a la darrera fila de l'esglesia.

No coincideixo al 100% ni en la seva valoració ni, encara menys, en els comentaris. Però alguna cosa demostra: no estic sol, hi ha més gent que s'adona que alguna cosa grinyola, que hem passat de tenir un servei a pidolar engrunes. I això no és bo.

Etiquetes de comentaris:

dissabte 13 de setembre de 2008

Estic content

Estic content que la majoria de llibres de la llista de llibres que volia prohibir la candidata feixista americana a la presidència, la Sara Quépalin, me'ls hagi llegit i m'hagin agradat.

Estic content d'estar tant llunys de la candidata feixista i d'altres feixistes més propers, els antics profes de FEN. Perquè, quina raó hi ha per prohibir El mercader de Venècia o Tarzan dels Micos?

Etiquetes de comentaris:

dijous 11 de setembre de 2008

Llibres de text

La meva filla, dos anys menor que son germà, només ha pogut aprofitar una part dels llibres de text per fer exactament la mateixa especialitat de batxillerat. Això, traduït en diners, es diu 160€. I sort que alguns no caldrà comprar-los! Estimo ens uns 250€ el cost de tots els llibres si no n'hagués tingut cap.

Cada cop que passo per davant la botiga d'informàtica del carrer Gran m'hi aturo a mirar-me els netbooks d'Acer o Asus. Per 300€ pots tenir una màquina portàtil, amb una memòria i capacitat d'emmagatzematge raonables, amb un SO Linux (també n'hi ha de l'altre, però un xic més cars) i, sobretot: amb wifi. Si tenim connexió a Internet no ens cal res més, ni disc dur. Connectatn-nos a la xarxa podem llegir correu, gestionar-lo, crear i compartir documents, imatges, etc. Per tant, no cal disc dur.

Fixeu-vos, amb una mica més del que he pagat per uns llibres que en el moment en què són publicats ja estan obsoletes, podria tenir una màquina que permetria descarregar materials de la xarxa, fer activitats didàctiques al moodle de l'institut i xatejar amb les amistats mentre el professorat deixem anar els rotllos de sempre.

I aquesta inversió no caldria fer-la cada any. En teoria un cop a la vida, però amb el ritme d'actualització potser cada 2-3 anys. En canvi els libres de text ni això no duren.

I és que ni fent números no s'aguanta aquest sistema educatiu.

Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres 30 de juliol de 2008

Per què canviaria la nacionalitat per la islandesa

  1. perquè els lavabos públics són nets com els de casa i tenen paper i sabó de mans.
  2. perquè la velocitat màxima en carretera és de 90 Km/h.
  3. perquè només hi ha una sola carretera (quasi tota) asfaltada.
  4. perquè pagues una sopa, te la prens amb pa, mantega, cafè i pots repetir les vegades que vulguis.
  5. perquè a les caixes d'estalvi hi ha cafeteres amb cafè gratis per la clientela.
  6. perquè no han destrossat el seu petit país com un altre que jo sé. Hi ha força vida animal tot i que mengen fraret, cacen balenes i foques pel consum propi.
  7. perquè encara ara no sé el nom del seu president: bon senyal.
  8. perquè són 300.000 i editen i llegeixen més llibres en la seva llengua que en un país que jo em sé.
  9. perquè tothom, però tothom, sap anglès a més de l'islandès.
  10. perquè Moodle també està traduït a l'islandès.
  11. perquè és maco de veure

Etiquetes de comentaris:

dissabte 12 de juliol de 2008

Gmail també peta

Peta twitter, peta Plurk (Moodle no peta mai ;-)) i ara ha petat Gmail. La que faltava: s'imposa una fugida per vacances.

Au, fins setembre!

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 6 de juliol de 2008

Canvi del rol "estudiant"

S'està parlant molt del canvi de rol del professorat que deixa d'impartir càtedra des de la trona per passar a seure al costat de l'estudiant i ajudar-lo en el seu treball.

Però hi ha un tema que em preocupa i sobre el que no he vist massa opinions. És el canvi de rol de l'estudiant que ha de deixar de tenir un paper passiu (com aquell que aixeca la mà i pregunta al professor: "Això també ho posem als apunts?") i pren les regnes de l'aprenentatge. És a dir, que ha de participar activament en la resolució de problemes, que ha de fer les activitats i seguir els procediments per assolir les competències, i ha de col·laborar en la seva pròpia avaluació.

Sóc dels que creu que amb formació, amb ensenyament, les persones canvien i evolucionen. Però no sé si els nostres estudiants estaran tan ben disposats com ho estem els profes a deixar el còmode paper passiu i prendre'n un de més actiu. És molt més fàcil prendre apunts a classe, fer algun problemet i presentar-se a un examen que un s'haurà preparat més o menys bé que no pas investigar, cercar informació, fer i presentar treballs, gestionar-los al portfoli i, sobretot, treballar en equip.

Ja dic, em preocupa.

Etiquetes de comentaris:

dimarts 17 de juny de 2008

Final de curs

L'altre dia algú em preguntava que d'on treia les energies per acabar el curs, sembla ser que estic fent encara moltes coses. Jo no ho trobo pas així, segueixo fent les "moltes" coses que faig habitualment. El que pot ser és que, com que veig la llum al final del túnel, faci l'esprint final. Vegem en què estic ficat ara mateix:
  • acabant el curs i fent còpies de seguretat. Començant a preparar el següent sota la idea de les competències clau
  • preparant el que vull provar: la darrera versió de Moodle, Mahara (com no) i un servidor Java que permeti des de treballar amb àudio fins a fer mapes conceptuals, passant per LAMS. No m'ho acabaré.
  • preparant la MoodleMoot 08: ara que sembla que la cosa rutlla força bé val la pena seguir-hi la petja. A més, volem fer una presentació de tot el disseny del campus que pot quedar força bé. Però això ho deixarem per l'estiu.
  • LaTeX per distreure'm i relaxar-me. El fet de tenir petits problemes a resoldre és tant engrescador com resoldre sudokus o mots encreuats. sobre tot quan els resolc.
  • xerrant amb força gent. Potser sí que és cert que encara em queden energies perquè ja estic pensant en coses que vull fer el curs que ve i encara no m'he acabat aquest.
Realment, l'etapa més productiva d'una persona comença als 40.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dijous 24 d’abril de 2008

Ordinadors barats

Molt s'ha parlat del projecte One Laptop per Child OLPC o l'ordinador de 100$ patrocinat per en Negroponte i organitzacions internacionals de manera que la informàtica arribi als nens de tot el planeta. No en parlarem ara perquè la competència comercial està posant en entredit aquest i d'altres projectes semblants.

Per una banda Asus, un fabricant amb ànim de lucre, ha tret un ordinador, l'Asus Eee PC amb prestacions força interessants ( Memòria: 512 MB (DDR2), Emmagatzematge (no disc dur): 2Gb SSD, Pantalla 7" (800x640), Webcam integrada: càmara de 300Kpíxel, connexió : Ethernet, 56K modem, WiFi, Bateria: 4400 mAh amb durada de 2.8hrs i un pes de 0.92 kg. El preu? Doncs depen d'eBay, però comenceu per 178'80€, gens malament.

Per altra trobem que Airis, que no és cap ONG, ha tret la sèrie Kira, amb aquestes característiques: pantalla TFT 7" (800x480) WVGA, Processador Via C7- Mobile Ultra Low Voltage a 1 GHz, connexió: Mòdem Fax 56 Kbps. V90, Sortida VGA , lector de targetes SD/MMC/MS/CF, 2 boques USB 2.0, Wireless 802.11BG, TouchPad i 2 Botons, Altaveus i Micròfon, entrada DC, So High Definition Audio (Compatible AC97), Bateria de 4 hores, Teclato complet 77 tecles, mides: ample 243mm x fons 172mm x alt 29mm, pes: 1 Kg , Web Cam Integrada i, no us ho perdeu: Sistema Operatiu Linux (Mandriva) i OpenOffice.org inclosos. Des de 300€. Ep! si el voleu amb d'allòVista 50€ més (pa qué?).

Però no us ho perdeu (avui estic en plan venedor): amb el duo de timofònica per 1 any us surt la cosa per 99€.

Ostres! Qui no té ordinador connectat a internet és perquè no vol. (o és pensionista = pobra, com la meva mare)

Etiquetes de comentaris:

dimecres 16 d’abril de 2008

It's too late

Si algú pensa que aquest post anomenat It's too late té a veure amb la posada en marxa sense massa soroll del servidor de moodle pels centres educatius va ben errat. Ja vaig anunciar que no publicaria més opinions sobre el tema.

L'entrada ve perquè avui, remenant pel youtube, m'he trobat aquest vídeo d'una de les cançons que més m'agrada (l'altra també és de la Carole King i és Yo've got a friend). Us la poso perquè encara ara se'm posen els pèls del braç de punta.

Etiquetes de comentaris:

dissabte 29 de març de 2008

OpenOCW: eduCommons i OpenID

OpenOCW, OpenOpenCourseWare, és una iniciativa que proporciona un lloc web on crear i compartir cursos de qualsevol matèria sense cap mena de restriccions.

Funciona sobre el programari eduCommons, una adaptació especial de Plone que permet fer tota la gestió d'aquest tipus de cursos: des de la creació dels propis cursos amb els seus programes i materials, l'emmagatzemament, fins la compartició amb altres usuaris. Darrera d'aquesta iniciativa hi ha una potent comunitat d'usuaris i un parell de fundacions i universitats americanes, i té el suport del Opencourseware del MIT

Ara mateix no hi ha massa cursos i suposo que tot just ha començat a funcionar, però el que volia ressaltar és un punt que crec força interessant: el login. No cal ser usuari d'aquest lloc per entrar-hi perfectament identificat. Un pot triar entre la via clàssica, registrar-s'hi o bé, la que he triat jo, identificar-se amb el OpenID.

Em sembla que de l'OpenID ja n'he parlat en algun post anterior (i si no ho he fet ha estat per manca de temps, perquè ho tenia al pensament). La idea és no haver-se de registrar en una miríada de llocs diferents, sinó tenir un únic identificador, en aquest cas contra un lloc no comercial, sinó obert. Quan un introdueix el seu identificador OpenID en un formulari de login, el lloc va a l'expenedor de l'identificador, valida si aquelles dades són correctes i, si ho són, permet l'accés. En altres paraules, el que fem és que OpenID ens validi, ens avali.

El moviment OpenID sembla que està prenent força i són molts els llocs, com ara OpenOCW, que permeten l'entrada sense cap tipus de problemes a les persones amb un openID, hi confien. També es poden deixar comentaris en molts blogs de Blogger (aquí mateix!!) o de Wordpress i la cosa va a més.

Com es pot aconseguir un OpenID? Els IDs comercials es paguen, però OpenID no. Podem anar, per exemple, al servidor en castellà d'OpenID i registrar-nos-hi amb un nom d'usuari i una contrasenya; hi podem deixar un nom o un àlies i rebrem una pàgina web pròpia d'OpenID que és contra la que ens validarem quan ens ho demanin els tercers.

Una idea força interessant que ens podrà servir cada cop més.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 23 de febrer de 2008

El mes del llop

En euskera febrer (otsail) és el mes del llop (otso) perquè durant aquest mes els llops en zel udolaven pels boscos i muntanyes d'aquell bonic/petit país. No és que estigui en zel, però sí que udolo en aquest febrer lamentant-me com un llop del temps passat.

Enguany, com el passat, he dedicat una gran quantitat d'hores i esforços al curs telemàtic sobre Moodle. Tothom sap que els cursos telemàtics solen implicar un factor de correcció en el nombre d'hores que es pot xifrar en 1'5. Vull dir que si un curs certifica 60 hores, el profe i els estudiants en dediquen, com a poc, 60x1'5= 90 hores. Doncs bé, a les alçades que som, on devem portar unes 40 hores nominals, jo ja n'hi he dedicat unes 120.

Què implica això? Doncs que mirant enrere m'adono que aquest curs ha estat com un forat negre que m'ha xuclat totes les energies, les hores lliures i que m'ha impedit fer altres coses que per a mi també són interessants i valuoses.

Per exemple:
  • Anar a la piscina. He estat com 4 mesos sense poder-hi anar i així estic amb mals d'esquena diaris (un ja té una edat).
  • No he pogut publicar quasi bé res a cataLaTeX. El ritme d'un article cada 10 o 15 dies s'ha trencat i ha passat a ser un cada quan puc. Publicar un article és fàcil, però darrera de cadascun hi ha tota una feina d'investigació i proves fins a donar-ho per publicable.
  • Aquest mateix blog se n'ha ressentit perquè no solament ha disminuït el nombre de posts sinó també la qualitat. Quan un ha estat davant d'una pàgina en blanc esperant que es descarregui durant una infinitat de minuts, després difícilment li queda esma per investigar o provar coses noves i explicar-ho.
  • Moodle: tinc una bonica versió 1.9 instal·lada i esperant-me a ser provada i a traduir la part de qualificacions que és tota nova. Amb prou feines me l'he mirat per sobre i el desenvolupament no s'atura ni m'esperarà.
  • El wiki On se colga el dimoni on tracto de coses que vaig esbrinant sobre Moodle. Allà s'està el dimoni colgat. A més, li vull canviar la plantilla i ni temps tinc per buscar-ne una que m'agradi.
  • La lectura: vaig molt endarrerit i se m'acumulen els llibres per llegir. Ara m'estic amb els salmons al Iemen i, tot i que m'agrada, no avanço.
Per tant, m'he fet el ferm propòsit de no fer cursos telemàtics l'any que ve.

Etiquetes de comentaris: , , ,

divendres 8 de febrer de 2008

El futur de la bitàcola

Després de la pressió a què he estat sotmès des de la publicació del post passat diumenge, i que ha culminat avui mateix, he decidit que a partir d'ara aquest bloc només parlarà de:
  • Moodle and friends.
  • LaTeX and friends.
  • notícies curioses trobades a Internet.
Les opinions personals me les guardaré. Amb les coses de menjar no s'hi juga.

Etiquetes de comentaris:

diumenge 3 de febrer de 2008

Delenda est Agora

Hi ha matrimonis en què els dos membres són excel·lents persones, però que no funcionen com a parella. És el que li passa a Moodle i Oracle. Aquesta darrera setmana el servidor agora ha fet un pet com una gla i ha deixat de prestar el servei que se li pressuposava. I la raó de fons és que Moodle i Oracle, malgrat ser excel·lents programes, no s'avenen, no estan fets l'un per l'altre com es pot comprovar a bastament als fòrums de moodle.org.

Què podem fer? Perquè, és clar, estem en un punt en què Xtec s'havia proposat oferir als centres de tot Catalunya un servei de Moodle on cadascú tingués el seu espai virtualitzat i pogués administrar-se usuaris i cursos amb total llibertat.

Però amb l'estat de coses actual aquest servei promès no es possible. Així que tenim dos camins ben clars i definits:
  1. O bé s'ofereix el servei de Moodle, però sobre una altra base de dades.
  2. O, simplement, no oferim el servei.
Les coses estan així.

Què pot passar en el primer cas? Res, tot anirà perfectament. Moodle està dissenyat per funcionar amb una base de dades de codi lliure com ara MySQL (la que fa córrer Google i meneame, per posar només 2 exemples) o PostgreSQL, una BD que, diuen, és més escalable i adient per a grans quantitats d'usuaris.

Què pot passar en el segon cas? Res, tampoc. Qui s'ha entossudit en fer servir Oracle seguirà al seu lloc i fent servir Oracle i només la comunitatt educativa catalana no gaudirà d'un servei excel·lent com podria ser tenir un campus virtual per a cada centre educatiu.

Com que ara mateix no el tenim, a diferència d'altres comunitats autònomes de l'estat que ens han passat per davant en aquest i en molts altres aspectes, doncs no passara res, seguirem sense tenir-lo i a la cua en educació. Si ens vam haver d'esperar 5 anys a tenir blogs a Xtec, podem esperar-ne 10 o més a tenir moodle o el que sigui.

O potser no tant, perquè el centre que vulgui per menys de 150 euros l'any pot gaudir d'un servei comercial excel·lent on muntar tot el programari web que necessiti perquè el seu centre tiri endavant i sobrepassi en molt allò tan escarransit que el Departament ofereix en TIC. Si no us ho creiu feu una cerca a Google i us convencereu.

Una altra oportunitat perduda pel nostre país de ser capdavanters en educació. Ara, això sí, les poltrones que no es moguin.

Jo, contradictori com sóc, estic amb els apoltronats: Delenda est Agora, però per altres raons. No perquè estigui en contra de la innovació, sinó perquè penso que amb el mal servei que s'està donant ara el que s'aconsegueix és que el comú dels mortals pensi "Moodle no funciona" en lloc de "Xtec no funciona", que es la realitat.

Per això m'estimo més que no s'ofereixi un mal servei Moodle i que qui vulgui tenir-lo, malauradament, hagi de recórrer als serveis comercials.

I l'escola pública... doncs ja sabem, oi?

Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres 30 de gener de 2008

agora

Agora havia de ser el gran servidor de Moodles d'Xtec. Va néixer amb voluntat de servei als centres i havia de substituir als molts moodles que hi ha a phobos i que n'alentien el funcionament. El projecte es va presentar el passat mes de juliol 07 amb uns terminis clars: el primer trimestre del curs 2007-08 era de prova i al gener de 2008 es volia generalitzar-lo a tots els centres que així ho desitgessin.

Ha passat el temps i el projecte no es materialitza. La raó és molt senzilla i la coneixen tots les habitants d'agora: no funciona.

Algú es va entossudir en fer córrer aquest espai super-moodle sobre la base de dades Oracle. Però hi ha un petit problema: Moodle no ha estat pensat per a Oracle, ha estat, i està essent programat, per treballar o bé amb MySQL (sí aquesta BD de joguina que fa córrer meneame amb 1 milió d'usuaris i que no cau) o PostgreSQL. Les dues de codi lliure.

Si un es passeja pels fòrums de moodle.org s'adonarà que hi ha hagut altres intents de fer anar Moodle sobre Oracle i tots han fracassat. Per tant, la saviesa ens diu que no hem d'ensopegar dues vegadesamb la mateixa pedra, i si ha ensopegat ja un altre, no siguem rucs i no hi tornem. Canviem de pensament, canviem de base de dades i busquem la que millor funcioni amb el servidor on hagi de viure i amb el programa que ha de fer anar, Moodle.

I, si us plau, pensem per una vegada en què hem de donar un servei i no avorrir al pobre usuari. El que acaba passant és que qui no coneix Moolde pot arribar a pensar: Moodle no és de confiança, dóna molts problemes. Fals, qui dóna problemes és la unió contra natura Moodle i Oracle.

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge 20 de gener de 2008

Escudella barrejada

Hi ha una dita anticlerical que diu que els capellans són la gent que més feina té per tenir menys feina. Doncs els senyors de soup.io n'han tingut encara més de feina preparant un senzillíssim agregador d'entrades personal per a què nosaltres no en tinguem gens, de feina per aconseguir-lo.

La idea és que tots escrivim en més d'un blog i que val la pena recollir en una sola pàgina web les diferents entrades que fem. Així que, sense ni una pàgina d'ajuda, un pot provar a veure com quedaria el seu agregador personal a base d'afegir/treure coses (la pàgina fa un ús intensiu d'Ajax) i, si t'agrada el resultat, et registres a la web (només cal deixar nom d'usuari, contrasenya i una adreça de correu a la que no t'envien res) i ja tens el teu domini. El meu és jqueralt.soup.io

Un pot afegir-hi les entrades que fa a twitter, delicious, digg i altres llocs semblants. Però també es poden afegir els RSS dels llocs (jo hi tinc el de cataLaTeX i el d'aquesta bitàcola) i, si es desitja, fer-hi entrades de blog noves.
Aquestes entrades poden ser text, enllaços, imatges, vídeos o citacions. Tot molt web 2.0: senzill de fer anar, a un parell de clics i, sobretot, recollint informació dispersa.

Molt recomanable.

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts 1 de gener de 2008

L'arma secreta de Google

Els projectes de codi obert. Allò que realment amenaça microsòf no és Google o el programari lliure, és la combinació d'ambdós. Resulta que Google, poquet a poquet i sense fer massa soroll, està utilitzant i potenciant el PL de manera que pot avançar molt més del que ho faria usant programari captiu.

En el seu article Google's secret weapon, Glyn Moody analitza a fons l'ús que Google fa del PL. Comença parlant de les estratègies comercials de ms i de Google i dels camps on es disputen el tros de pastís: darrerament les eines d'oficina.

Després passa a estudiar quin ús fa Google del PL, començant per GNU/Linux i una versió personalitzada de MySQL per les màquines. Fixeu-vos que no fan servir una versió customitzada d'oracle, oi? fa pensar. Diu que no solament hagués estat prohibitivament car fer sevir programari de ms o de Sun, sinó que no hi haguessin pogut fer les modificacions necessàries per poder-hi treballar o treballar-hi tan de pressa.

Parla, també, del recolzament que Google dóna a molts projectes de PL. No solament contracta a molts dels programadors que fan avançar projectes lliures i ben coneguts, com ara Apache o Phyton, sinó que hostatja projectes i crea premis, com el Summer of code, que els potencien.

Però potser allà on estan esmerçant més esforços és darrera la fundació Mozilla i els seus productes estrella Firefox i Thunderbird que tan bé s'integren amb els productes de Google i entren en oberta competència amb els d'ms.

El resultat és que ms està davant d'una competència doble que no s'esperava. S'esperava haver de competir amb Linux a nivell d'escriptori, però no alhora que amb Google i els seus productes i amb la rapidesa amb què opera aquest altre gegant.

I a sobre, per acabar-ho d'adobar, Yahoo adopta una estratègia similar a la de Google i comença a signar acords amb programadors de codi lliure, curiosament també amb els de MySQL (per què no oracle?). Un més a convidar en aquest ball de bastoners.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 6 de desembre de 2007

MoodleBcnBeerMoot 07

Cada vegada són més llargs aquests noms, oi? Bé, es tracta d'una trobada (Moot) informal (amb una Beer davant) de Moodlers a la bonica ciutat de Barcelona: claríssim.

Va ser dimarts passat en un cerveseria del centre i el tema era, òbviament Moodle, però des d'un punt de vista relaxat: saps què faig/he trobat/he sentit....?

Hi havia quasi tota la plana major dels implementadors del campus moodle de la UB (que lideren la MoodleMoot 08) encapçalats per la Lluïsa Nuñez. Van venir en Joan Codina i en Josep Mª Fontana vells moodlers de la Pompeu, l'Eneko Arriaga del moodlepartner català, el gran Marc Alier de la Politècnica, en Marc Brià de l'Autònoma (però em sembla que autònom) i una persona que se'm va presentar quan ja marxava i és en Boris Mir.

En Boris va seguir el primer curs sobre Moodle que vaig fer per la Casa, un organitzat per en JuanMi Muñoz des del 1000enari, allà per l'hivern del 2005. Hi van participar molts dels que ara són els cracs de Moodle i segueixo molt atentament el seu blog (i mira que en segueixo ben pocs!) anomenat La mirada pedagógica on deixa anar veritats com a punys. Viag estar molt content de conèixer-lo i la llàstima va ser que era tard i no vam poder parlar gaire més. El que em va sobtar va ser que em donés les gràcies per la feina que fem i la pallissa que donem els moodlers de la Casa. Sembla que no hagi de ser res però suposo que el que fem de manera natural, perquè ens surt de l'ànima, molta gent agraeix. Molt fort.

Coses de Moodle:
  1. la UB usa com a BD PostgreSQL. Parlant amb ells i l'Eneko em deien que Moodle no funciona sobre Oracle [cosa que la pràctica m'ha ensenyat]. Qui no vulgui usar MySQL pot tirar de Postgre que dóna molts bons resultats. Per què no s'escolten als que en saben?
  2. el pilot del famós OKI bus sobre Moodle sembla que té problemes perquè hi ha parts amb programació sobre PHP 4 i altres sobre 5. Sembla allò de la nau a Mart que mesuraven els cargolets en mm o en polzades i acabà estavellant-se. Espero que no hi hagi una estavellada semblant a l'OKI-Campus. NB: no funciona.
  3. els Tallers de Moodle funcionen molt bé. M'estan arribant inputs des de diferents bandes (en David Piñol per la ESO, en Joan Codina a universitat, en Jordi Fontich a primària, la Irene a formació de professorat). Hauria de plantejar-me seriosament de fer-ne un i sortir de dubtes.
  4. no hi ha dues instal·lacions de Moodle iguals: tothom toca codi. Això planteja un problema d'actualització de versions que, qui fa servir el pret-a-porter com jo, no té. Perdo funcionalitats, però guanyo en velocitat d'actualització. La UB està fent servir la 1.7!
Sortiren molts altres temes amb més o menys relació amb Moodle, la conversa va ser molt fluïda i la cervesa bona. Llàstima que se'm va fer tard i els vaig haver de deixar amb una segona ronda. Hem de quedar més d'hora.

Etiquetes de comentaris: , ,

dijous 22 de novembre de 2007

L'estat de la qüestió o una qüestió d'estat?

Ahir mateix es va presentar l'Informe-Anuari L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 de la Fundació Jaume Bofill. Tots reconeixerem la seriositat d'aquesta fundació a la que ningú pot acusar de partidista.

Doncs vet aquí alguna de les conclusions que en treu:
  • Catalunya (60,3%) se situa en una posició cuera pel que fa al nivell de formació de la població jove, a més de 15 punts percentuals de distància de la mitjana de la UE (76,9%), i a més de vint punts de l’objectiu de la Unió Europea (85%) per al 2010.
  • El 9,8% de la població catalana entre 25 i 64 anys desenvolupa algun tipus de formació (reglada o no reglada). Aquest percentatge se situa per sota de l’objectiu del 12,5% marcat per la UE per a l’horitzó 2010.
  • El sistema educatiu català té cada cop més dificultats per garantir els nivells educatius considerats com a adequats per a la societat del coneixement de l’any 2010.
  • El nivell de formació de la població s’incrementa però de manera molt lenta sense respondre a les necessitats formatives que requereixen les societats desenvolupades avui en dia. Pel que fa al grup de població de 18 a 24 anys, el nivell de formació s’ha reduït en els darrers anys, presentant un panorama de futur molt preocupant.
    Al mateix temps el baix nivell de formació requerit en una part significativa dels llocs de treball promou un mercat laboral poc qualificat, precari i, en conseqüència, fàcilment influenciable pels vaivens econòmics interns o externs del nostre país.
Aquest matí una persona ens explicava les novetats del nou currículum de Batxillerat. El missatge era tranquil·litzador: pocs canvis, res que no es pugui fer. Ha trigat 45 minuts en pronunciar "Cicles formatius" i 1 hora i 20 minuts en dir "competències".

Si seguim pensant que el sacrosant Batxillerat només serveix per entrar a la Universitat estem oblidant una part molt important de la seva funció: preparar als joves per al món del treball qualificat (cicles formatius i món del treball com a sortida immediata).

Si oblidem que a Primària, Secundària obligatòria i a Universitats s'està programant en termes de competències, no entenc com no es prioritza més al Batxillerat. Em temo que encara es pensa en el Batxillerat com en una mini-universitat amb mini-estudiants universitaris i mini-professors universitaris. I no ha de ser això.

No anem bé.

Etiquetes de comentaris:

dissabte 17 de novembre de 2007

El Monstre Espagueti Volador

Hi ha diferents teories sobre el Disseny Intel·ligent. Jo, i molts altres d'arreu del món, tenim la forta creença que l'univers va ser creat per un Monstre Espagueti Volador. Va ser Ell que creà tot el que veiem i tot el que sentim. Creiem fermament que l'aclaparadora evidència científica que apunta cap a processos evolutius no és res més que una coincidència, feta expressament per Ell.

Alguns ho troben difícil de creure, així pot ser útil explicar una mica més les nostres creences . Tenim evidències que un Monstre d'Espagueti Volador va crear l'univers. Cap de nosaltres, naturalment, no érem allà per veure-ho, però tenim escrits que així ens ho expliquen. Tenim uns quants gruixuts volums que expliquen tots els detalls del Seu poder.

Amb aquestes paraules en Bobby Henderson s'adreçava l'any 2005 al Departament d'escoles de Kansas quan aquest obligava a ensenyar la teoria del disseny intel·ligent alhora que la de l'evolució.

Si a algú li sembla una creença descabellada, que pensi en si no ho és més aquella que es basa en l'assassinat d'un fill a mans de son pare, o en la massacre de nens innocents del poble egipci a mans d'un déu justicier perquè el govern no deixava marxar al poble per ell escollit. Per no parlar de totes les activitats sexuals plaents, o no, que conté el seu llibre "sagrat" (de l'onanisme a l'incest passant per la sodomia).

Quan torni a sentir parlar de religió pensaré en el Monstre Espagueti Volador. Pot ser un déu tan vàlid com qualsevol altre.

Etiquetes de comentaris:

divendres 16 de novembre de 2007

Avorriment

Per anar a treballar agafo el metro i, a vegades quan plego amb temps, vaig a peu: 50 minuts caminant i baixant panxa. Per això no sé de les angúnies i patiments dels usuaris dels trens de Rodalies.

Ara bé, quan treballo amb qualsevol dels servidors PHP d'Xtec, m'acosto molt al seu estat d'ànim. Desesperació, impotència, avorriment,...

Què fa que sigui impossible treballar durant els caps de setmana amb phobos (en qualsevol de les seves "zones") o àgora?. Avui algú em volia vendre la moto que l'alentiment dels servidors d'Xtec era causat pel gran nombre de Moodles que hi ha instal·lats, perquè "Moodle consumeix una gran quantitat de memòria" [Post de lectura obligatòria] Quan se'l transporta a la realitat i se li diu que el mateix Moodle en un servidor casolà amb menys prestacions corre que se les pela, posa cara de "no sé, no sé,..."

Jo ni sóc informàtic ni entenc un borrall en màquines, però el sentit comú (que encara em sembla que conservo) em diu que hi ha alguna cosa de fons que no va bé, i que no és deguda a Moodle. És deguda, com el caos de Rodalies Renfe, a la poca inversió en infraestructures viàries que arrosseguem des de fa molt de temps.

I sembla que la cosa no millora (Rodalies té un termini llarg, però en té). Xtec ni té termini ni ha reconegut encara públicament que té un problema. Per això em sembla que en tenim per molt de temps fins a solucionar-ho.

Mentrestant, avorrits.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 27 d’octubre de 2007

Blogs a Xtec

La primera entrada d'aquest bloc és del 9 de gener del 2003. Abans, durant les vacances de nadal del 2002, ja vaig fer alguna que altra prova, però finalment vaig decidir-me per allotjar el blog personal a Blogger i que me'l guardés a la pàgina estàtica d'xtec. M'aprofitava d'un servei que encara ara trobo genial: utilitzar la maquinària de Blogger, però tenir els arxius i el blog "a casa".

Ahir, 5 anys més tard, es va presentar oficialment Xtec Blocs, un servidor de blogs que Xtec ofereix a centres, professorat i estudiants perquè hi allotgin els seus blogs.

La pregunta ara és: val la pena traslladar aquest blog a Xtec? La resposta és clara i contundent: NO. No canviaré de lloc aquest blog perquè
  • em mereix més confiança tècnica blogger que els servidors d'Xtec que, per poc que poden, et deixen el cap de setmana fora d'òrbita.
  • durant aquests 5 anys blogger m'ha anat oferint contínuament millores: RSS, comentaris, tags, trackback, etc. No estic gens segur que el ritme d'actualitzacions sigui el mateix a Xtec.
  • blogger va de la mà de Google. Accedeixo al meu compte de Google i tinc correu, espai web, lector d'RSS, documents (de text, fulls de càlcul, presentacions) en línia, favorits i un llarg etcètera que no ens acabaríem. Ja sé que és confiar en el Gran germà que tot ho pot saber, però mireu, és un germà gran que a mi em dóna confiança.
  • sembla ser que, a més de tu, hi ha algun altre lector /a ;-) Ara no vull canviar l'adreça d'aquest blog que, amb el temps, ha acabat reben tantes visites i comentaris.
  • i darrera raó: perquè Xtec ha fet tard, 5 anys tard. I em fa ràbia.
Així que no canvio, segueixo aquí.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 8 de setembre de 2007

Trobada a Banyoles

Ahir en Jaume Bayó ens convidà a Banyoles a compartir experiències amb Moodle. Vam ser poquets però vam aprofitar el temps i el viatge. Ens explicà què fan amb Moodle al seu Institut i ens ensenyà alguna coseta del seu treball amb notació científica. També vam veure un programa de la UdG generador de problemes de tot tipus (fins i tot corregeix el codi de programes), molt potent, però tancat.

I en David Piñol ens va mostrar alguna de les cosetes que ha fet. Per exemple: és la primera persona que conec que ha fet un Taller de Moodle i, no solament se n'ha sortit, sinó que ha triomfat. És fascinant veure com nois i noies de 3er d'ESO són capaços de puntuar el treball dels seus companys i, en conseqüència, millorar el seu. El truc? Una bona plantilla de correcció. Genial.

També ens va ensenyar els seus Deserts, jocs d'estratègia adreçats als estudiants on, per obtenir punts i acabar guanyant, han de resoldre problemes matemàtics i, sobretot, aplicar estratègies que els resultaran més útils el dia de demà que no pas les equacions (però això és un altre tema).

Què lluny vam estar d'aquells que volen pervertir el caràcter comunitari i innovador de Moodle, donant-li un caire autoritari i caduc! Moodle és innovació, perquè l'afavoreix i la propicia.

El millor de tot fou, tanmateix, el contacte humà i el fet d'asseure'ns al voltant d'una taula i parlar del que ens agrada: Moodle i l'ensenyament. Un bon preludi de la MoodleNoUniMoot i la MoodleMoot.

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns 25 de juny de 2007

Informe sobre l'ús d'Internet (a l'escola, especialment)

Avui en Manuel Castells ha presentat els resultats del Projecte Internet Catalunya. A destacar, per la(es) part(s) que ens toca:

Pel que fa a les escoles i els centres educatius, el programa de recerca confirma que, tot i que el 100% de les escoles i instituts del Principat tenen connexió a internet, se'n fa molt poc ús a les aules. Segons els investigadors cal canviar la manera d'ensenyar per tal d'adaptar-la a les noves tecnologies, no només limitar-se a posar aules d'informàtica.


De fet, l'estudi constata que només un 3% dels ordinadors connectats en escoles són dins les aules ordinàries, mentre que els altres són en aules especials que només es fan servir en casos especials. Manuel Castells fins i tot ha apuntat que el mètode d'ensenyament actual podria tenir alguna cosa a veure amb el fracàs escolar perquè, mentre que els més joves fan un ús intensiu d'internet i les noves tecnologies i tenen una gran capacitat de fer diferents tasques alhora, l'escola no ha canviat el sistema de classes magistrals.


Pel que fa a la fractura digital Manuel Castells ha dit que el preu de la connexió a internet no impedia l'accés a les noves tecnologies, que com a molt era 'una molèstia', però que el més important era l'educació rebuda. Segons Castells, no és qüestió, tan sols, de tenir accés a la xarxa, sinó de tenir la formació adequada per saber per a què i com s'ha de fer servir, i en aquest sentit ho té més difícil el 55% de la població catalana que no ha acabat els estudis de secundària.

Ostres, digueu-me endeví, però tot això que ara demostra amb números i estadístiques l'estudi era cosa coneguda per la gent del ram. No hem de fer més aules d'ordinadors sinó posar l'ordinador a l'aula. I el mestre a reciclar-se.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 23 de juny de 2007

El català a la web

Avui llegia que el català és la 88ena llengua més parlada del món. Ara no recordo quin lloc ocupa entre les llengües amb presènica a Internet, però em sembla que estava entre les 30 primeres. I ara, tot just anava a entrar a blogger a fer un post i veig que la pàgina d'inici està completament traduïda al català. Perfecte.

La globalització i Internet semblava que havien de potenciar una llengua, l'anglès, i bandejar les altres. Però el temps està demostrant el contrari. Sí que és cert que l'anglès funciona com una mena de lingua franca, com l'esperanto, però les altres llengües s'estan revitalitzant força. La causa? La web 2.0, els internautes de base que creen comunitats sobre temes diversos però usant la seva llengua materna, el català en el nostre cas.

Som un país petit i ens trobem sempre els mateixos a tots els llocs. Em deia un amic: no som 7 milions, som 7000 que anem sempre a tot arreu. I em sembla que té raó.

Bé, el darrer post que vaig fer ara fa quasi dues setmanes anava sobre la jornada Espiral 07. I des d'aleshores no he tingut l'oportunitat d'escriure res, ni d'acabar la valoració. Sort que n'hi ha un parell d'excel·lents, que enllaço i m'estalvio la feina d'escriure. Es tracta del bloc d'en Juanmi Muñoz, l'actual presi d'Espiral, i el d'en Xavi Suñé, per a mi l'estrella d'aquestes jornades.

No afegiré res més que l'esbojarrada i interessant proposta dels Xavis (Belanche i Suñé) de fer una eduhacklab al novembre i parlar de les darreres novetats a la web. Ja m'hi han apuntat a a parlar d'Elgg i ensenyar què fa i com ho fa.

D'aleshores ençà han passat moltes coses però no he tingut temps d'asseure'm i escriure. He hagut de polir la ponència a les Jornades de PL de la UPC a Girona, la presentació corresponent. He fet també la presentació de les jornades d'elearning de l'IOC i moltíssima feina de l'escola: exàmens, correccions, docs, etc.

Per acabar una molt bona notícia sobre Moodle. El vell projecte de muntar un megamoodle on els centres tinguessin un espai propi amb les seves BDs sense haver de preocupar-se ni d'instal·lació ni manteniment, està en marxa. Aviat començarà un pilotatge amb uns quants centres i, en poc temps, s'estendrà a la resta. S'ha virtualitzat una màquina de manera que amb una sola instal·lació de Moodle puguin córrer un munt d'espais diferents, independents un dels altres.

Sembla que, un cop més, Moodle rules!

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge 10 de juny de 2007

Jornada Espiral 2007 (I)

Enguany la Jornada Espiral va començar el divendres a la tarda. Després d'un llarg i pesat matí fent els exàmens de GES, vaig despertar de cop quan en Xavi Belanche ens començà a parlar de Twitter. En un moment ens va posar al capdavant de la punta de llança de la web 2.0. Què fa Twitter? El mateix que nótame: en un espai de140 caràcters es tracta de respondre a la pregunta: “Què estàs fent?”. Això, que semblaria una tonteria sense interès, genera un moviment enorme i només en 6 mesos ha disparat les visites a la web del projecte. La translació casolana ha estat nótame, un apèndix de meneame de notable èxit entre nosaltres.


Després d'en Xavi vingué en Vicenç Martínez explicant una interessant experiència amb wikis per a la construcció de la web del centre i un reguitzell d'activitats didàctiques. S'allotja a wikispaces, però crec que a la part de pagament, perquè no hi havia rastres de publicitat. Tot i estar personalitzat, alguna coseta en anglès encara apareixia.

Va acabar en Bernat Orellana explicant algun dels mil i un programes per a persones discapacitades que té fets a la seva web. Es tracta d'un navegador especial que llegeix qualsevol text seleccionat i n'augmenta la mida fins al punt que l'usuari desitgi. Impressionant la capacitat de treball d'aquest home.

Després d'un curt berenar l'Abert Pérez ens presentà La prestatgeria, la traducció catalana de Myscrapbook que aquí promou l'Antonio Temprano, un espai basat en php i mysql on els centres hi poden penjar “llibres” elaborats per ells mateixos. El resultat és impressionant, el que no acabo de veure és com funciona: els estudiants fan els treballs col·laborativament, però després només el professorat pot penjar-los. Quina diferència hi ha amb la web 1.0? Vés que la por a forats imaginaris de seguretat no ens refreni.

Al final de les exposicions hi hagué un torn de preguntes al ponents i jo vaig demanar al Xavi sobre les aplicacions didàctiques del twiter. En proposà algunes, com ara el seguiment al moment d'esdeveniments que passen al moment en qualsevol punt del món o veure d'on provenen les intervencions que es fan a través de twittervision, un mashup de twitter i Googlemaps: lo más de lo más.


En acabat de la Jornada ens n'anàrem a fer una cerveseta amb en Xavi i en Jordi Vivancos. Va ser una estoneta curta, però intensa. En Jordi explicava com encara hi ha un 80% del professorat renuent a la introducció de les TIC a l'aula. Ens feu reflexionar sobre el fet que fa 100 anys que es coneix l'ensenyament per projectes, o l'escola Decroly i altres innovacions pedagògiques que han demostrat a bastament la seva superioritat sobre sistemes d'ensenyament “clàssics” (per no dir antediluvians). Però què és el que trobem amb més freqüència al nostre voltant? La causa? Una podria ser la llei del mínim esforç. Trist.


Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 3 de juny de 2007

El blog d'en Darwin

Al post anterior deia que Darwin avui escriuria un blog. Doncs ja existeix aquest blog és el Charles Darwin's Beagle Diary que un friki s'encarrega d'anar transcrivint des dels textos de l'avi a la web. I és que hi ha gent amb poca feina.

Aprofito per reportar un blog interessant: Evolucionarios.com un blog col·lectiu on els post giren tots al voltant de la idea de l'evolució, perquè com diu un dels subtítols "Res no té sentit en Biologia si no és sota la llum de l'evolució".

I un altre força interessant, també: "Si hem d'ensenyar la "ciència" de la creació com alternativa a l'evolució, aleshores també haurem d'ensenyar la teoria de la cigonya com alternativa a la reproducció biològica". M'encanten aquest tipus de frases.

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts 22 de maig de 2007

Per a què serveixen els mestres?

... ante todo un docente, además de informar, debe formar. Lo que hace que una clase sea una buena clase no es que se transmitan datos y datos, sino que se establezca un diálogo constante, una confrontación de opiniones, una discusión sobre lo que se aprende en la escuela y lo que viene de afuera.

No està gens malament aquest reflexió, de la que he agafat només un trosset, d'Umberto Ecco publicada al diari argentí La Nación.

Serveix tant per explicar als que es pensen que escrivint la paraula desitjada a Google ho podran saber tot sense passar per l'escola, com per aquells que es pensen que no es pot aprendre res si no és a l'escola i pels mètodes "tradicionals" ( = sense TIC).

Molt recomanable.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 15 de febrer de 2007

Medicaments Open source

Avui llegia al diari sobre el judici que la multinacional Novartis té amb el govern de la Índia perquè aquest es nega a patentar-li un medicament contra un determinat tipus de càncer, l'anomenat comercialment Glivec.

El principi actiu de Glivec és l'imatinib, una molècula descoberta el 1990 als laboratoris de Novartis de provada eficàcia en la lluita contra un càncer. La composició i l'estructura de la molècula està perfectament documentada, cosa que permet la fabricació de medicaments genèrics, de marca blanca per dir-ho d'una altra manera, però amb la mateixa eficàcia que els que tenen marca comercial. Sembla ser que a l'Índia hi ha diferents empreses farmacèutiques que es dediquen a la fabricació i comercialització d'aquests medicaments. Lògicament, el preu dels genèrics és molt més baix que el comercial, i un tractament que amb Glivec costaria 2600 dòlars, amb els genèrics es redueix a 200. Els principals clients són països africans i d'altres en vies de desenvolupament.

Ara Novartis ha denunciat al govern indi perquè no li deixa patentar un medicament que conté imantib. La raó adduïda pel govern, i que compta amb el recolzament de l'OMS i de Metges sense fronteres, és que el medicament no aporta res de nou perquè fa servir una molècula ja coneguda. Per tant, no els dóna la patent i permet que se segueixi fabricant com a genèric.

Què passaria si els tribunals que han de jutjar el cas dels beneficis d'una multinacional contra la llibertat d'un govern de legislar donessin la raó a Novartis? Doncs que es crearia un precedent i moltes altres empreses farien el mateix i patentarien medicaments que ara són de domini públic, amb la qual cosa els pacients que poguessin pagarien per ells els que els demanessin ,i els que no poguessin pagar, es quedarien sense. Molt humanitari tot plegat.

Podríem establir una comparació entre aquest cas i el programari lliure perquè, en el fons, en ambdós casos estem parlant del mateix: coneixement humà i diners. Hi ha dret a tancar sota pany i clau un coneixement que fa progressar l'espècie humana sota el terme "propietat"? Si en sóc l'amo en puc fer el que vull i fer-lo pagar al preu que marqui. I em puc enriquir fins a la nàusea?

O bé, puc guanyar-me la vida amb el meu esforç i facilitar la dels altres. Puc compartir, sense haver de viure en la misèria, els descobriments que faig perquè al compartir jo també puc aprofitar les descobertes dels altres.

És un canvi de filosofia. Allò que a finals del segle XIX els vells anarquistes utòpics denunciaven, ara es torna a dir per causes diferents, tot i que amb la mateixa base: les grans fortunes es fan sobre el patiment i les necessitats de les persones.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres 5 de gener de 2007

Treballar a la Xarxa

Tinc l'ordinador espatllat i m'ha dit el servei tècnic que fins a finals de gener no el tindrien arreglat.Sembla que hi ha hagut un problema amb la placa base i, com que està en garantia, han d'esperar que la fàbrica, Acer, els n'hi enviï una de nova.

Al disc cur d'aquest ordinador hi ha tot allò que fa referència a la feina: fitxers, arxius, contrasenyes, el correu, les adreces, tot. Sí que tinc una còpia de seguretat de les fotos i de la majoris dels documents, però mai ho tens tot actualitzat. A més, hi ha coses de les que no faig còpia de seguretat, com ara la bústia de correu o les contrasenyes desades al Firefox.

Com m'ho puc fer per aguantar fins a tenir-lo? (I això en el millor dels casos en què no em malmetin el disc dur). Afortunadament estem en un punt de la història de la tecnologia en què a la Xarxa hi ha de tot. Amb un compte de google podem disposar d'un correu potentíssim i sense gota d'spam, un editor de documents i fulls de càlcul en línia, un calendari i agenda personal, un lector d'RSS, aquest publicador de blogs, una pàgina web pròpia,... Què més es pot demanar? Ja estic veient que tinc per davant un mes durant el qual em faré ferm partidari de tot plegat.

Ara mateix veig dues línies en el futur de la TIC. Una la marca Google i és aquesta de tenir-ho tot a la xarxa, així els serveis són independents del sistema operatiu, de la màquina i fins i tot del lloc des d'on treballem. L'altra línia, per la que aposta Micro$oft, consisteix en donar pes a l'estaci´`o de treball: cal un sistema operatiu que faci de tot, amb unes aplicacions pesades residents al disc dur per crear documents encara més pesants i que difícilment es podran compartir. Però que ven molt.

No sé quin caràcter tenen aquestes línies, si són paral·leles, convergents o divergents. Crec, però que el paral·lelisme pot durar encara un temps i, a la llarga, s'imposarà el que el públic trobi més senzill i factible.

Ara que, tornaré a rellegir 1984 de l'Orwell. Per si de cas.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 24 de desembre de 2006

El malson de Darwin

Quin podria ser el malson de Darwin? Que l'evolució s'aturés, que la biodiversitat es reduís a quasi bé zero, que l'espècie humana retorni als seus orígens animals.

I això és el que pot acabar succeint a l'Àfrica si passa el que mostra aquest documental mític anomenat The nightmare of Darwin. La riquesa faunística del llac Turkana desapareguda per la introducció de la perca del Nil, el famós "filet de mero" que trobem a totes les peixateries a un preu tan baix. Per altra banda l'arribada del "progrés" en forma d'armes que només porten més misèria a una població delmada per la fam i les malalties. L'Àfrica que ens presenta aquest documental fa feredat, sembla l'abocador de tot allò que no vol el primer món.

Terrible:

Etiquetes de comentaris:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons