dilluns 8 de febrer de 2010

Entorn personal d'aprenentatge: PLE

Arran de la lectura del post Diseña tu propio PLE del blog d'en David Álvarez E-Aprendizaje m'he animat a provar de rumiar-hi i dibuixar-lo. Als comentaris hi ha força bons exemples de com pot ser un EPA (o PLE, Personal Learning Environment, en anglès) així que m'he posat a pensar una mica en com funciono jo ara mateix.



M'adono que literalment visc a Moodle, és el lloc web on passo més hores al dia. Primerament per qüestions de feina: el campus IOC, del que en sóc un dels admins, corre sobre moodle (alguna cosa hi dec tenir a veure) i m'hi passo les meves bones horetes treballant-hi. A més, faig formació de professorat per a Xtec sobre moodle al curs D204; sóc facilitador del curs Moodle en català de moodle.org i, per postres, tinc dos moodles de proves, un a ioclabs.xtec.cat, on vaig fent provatures que després passen al campus IOC, i eformacio.edumood.com, un moodle a KeyToSchool que administro per a una bona amiga.

De retruc del treball amb Moodle ha arribat l'ús de Mahara, el sistema d'ePortafolis i xarxa social de codi lliure, walled-garden i moodle-friend. Ara mateix m'encarrego de coordinar la traducció catalana i mantenir la petita comunitat catalana.

Però d'on trec informació fresca, nova, és de twitter. En poc temps he passat a estar completament enganxat a twitter. Les raons, però, les tinc ben clares: hi ha la gent amb qui m'agrada estar i sento les coses que vull sentir. Twitter em permet un grau de filtració de la informació entrant molt gran. Sí, potser em perdo coses, ja ho sé, però no importa, el que m'arriba ja em satisfà. I amb twitter tinc relacions socials amb qui vull i alhora que rebo informació de qualitat.

Aquesta informació o allò que em diuen els altres tuiters (o tuitaires o vés-a-saber-com-se'n-diuen) em proposen em porta, moltes vegades a fer cerques a la web. Cerques que faig amb google i que normalment em donen el resultat esperat. En un proper post espero poder tractar el tema Google, serveis i dependència.

Altres serveis web que utilitzo? Depèn del moment i del temps que tingui. Ara per ara el que més faig servir és, sens dubte , el correu electrònic de gmail, on concentro els dos comptes que tinc i que em facilita enormement la gestió. Potser amb el temps m'acostumaré a les waves, però de moment la cosa està un xic aturada.

Altres serveis que he utilitzat tradicionalment ara mateix els tinc al ralentí. Per exemple, la manca de temps em dificulta enormement la publicació d'entrades en aquesta bitàcola. He de tenir un tema important per posar-m'hi. El mateix em passa  al vell i estimat wiki On se colga el dimoni on amb prou feines hi faig cap entrada. En canvi m'he forçat a anar publicant coses a cataLaTeX on he estat gairebé sis mesos sense fer cap entrada. Ara, però vaig publicant-hi articles cada deu dies aproximadament perquè tinc material de sobres per fer-ho i em sap greu tenir-lo desat.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

diumenge 3 de gener de 2010

Aplicacions d'AdobeAir

Ja sé perquè escric al blog o faig entrades a cataLàTeX: és per no oblidar-me de les coses que he fet, em serveix de recordatori. Estic segur que consulto jo més els meus propis articles de cataLàTeX i em descarrego els fitxers fonts que no pas el públic en general. Però em va molt bé.

Ho dic perquè avui m'he volgut reinstal·lar l'AdobeAir al netbook i no em recordava de com ho havia fet. He hagut de tornar a començar des del principi per fer-ho. Així que, per a posteriors instal·lacions, m'ho apunto aquí.

AdobeAir és una mena de programa de base, tipus Java, sobre el qual els programadors poden dissenyar-hi aplicacions multiplataforma enriquides, amb força potència. És un producte gratuït que es pot descarregar de la web i, en el cas de Linux, consisteix en un instal·lador:
wget http://airdownload.adobe.com/air/lin/download/latest/adobeAIRInstaller.bin
li donem permisos d'execució
sudo chmod +x AdobeAIRInstaller.bin
i ja procedim a la instal·lació:
sudo ./AdobeAIRInstaller.bin

Molt bé, i ara què? Doncs ara podrem instal·lar aplicacions que corren sobre l'Air. En concret en tinc dues de les que estic força satisfet:
  • TweetDeck és el meu client d'escriptori de tweeter. Es descarrega de la web l'instal·lador i l'AdobeAir s'encarrega d'instal·lar-lo i fer-lo córrer. És molt ràpid, actualitza ràpidament els tuits, permet veure en una sola pantalla molt configurable i en diferents columnes tots els tuits, les mencions, els grups, les llistes, els missatges directes, etc. Molt útil i agradable d'usar, permet carregar imatges, escurça urls automàticament, una joia, vaja.
  • Doit.im és un gestor de tasques, de GTD (getting things done). Per sobreviure a les mil i una coses que he de fer buscava un gestor a la xarxa al que em pogués connectar des de qualsevol màquina des d'on treballi. Remember the milk semblava una bona solució, però va estar donant problemes d'accés durant una sèrie de dies en què el necessitava i vaig cercar una alternativa. Doit.im corre sobre Air i se sincronitza amb un servidor remot de manera que les tasques que creo en una màquina les puc recuperar des d'una altra on també hi tinc el programet; a més se sincronitza amb el calendari de google i me'nvia cada dia un correu amb les feines que m'esperen (quina alegria :-(). No és res de l'altre món, però de moment no peta i fa el fet.

Etiquetes de comentaris:

divendres 17 de juliol de 2009

Necessito unes vacances

Avui he estat llegint l'article Web 2.0 Learning Environment: Concept, Implementation, Evaluation a la revista eLearningpapers i m'he adonat que necessito unes vacances mentals. L'article tracta sobre una experiència en una universitat alemanys utilitzants eines web 2.0 per fer l'aprenentatge.

Tot gira al voltant d'un wiki on professorat i estudiants centralitzen les seves intervencions. En aquest wiki, a més, hi queden reflectides, a través d'alimentacions RSS, les reflexions dels estudiants en els seus blogs d'aprenentatge, les aportacions que fan a la biblioteca a través de les cites bibliogràfiques de citeUlike i, finalment, les novetats sobre el tema recollides també per RSS de revistes i altres fonts. En conjunt es crea un PLE, és a dir un Entorn personal d'aprenentatge. Força interessant tot plegat.

La idea és que els entorns d'ensenyament aprenentatge actuals queden masa tancats, encotillats per dir-ho d'alguna manera, i aquestes noves eines obren l'aprenentatge a l'exterior i faciliten l'entrada i sortida d'informació i coneixement.

Però a mi aquest PLE m'ha recordat un entorn virtual d'ensenyament i aprenentatge que em vaig fer cap a l'any 2001 o 2002 i que encara podeu descarregar de la meva web (no llenço res jo) i que consistia en una sèrie de pàgines web estàtiques, creades a mà, amb enllaços a un fòrum extern comercial i gratuït. La interactivitat consistia en les intervencions als fòrums i en el que els estudiants m'enviaven per email i que jo ho penjava per FTP. Els resultats eren força bons, tot i que a un cost d'hores actualment inassumible. Però feia el fet. Ara que, ja podeu imaginar-vos el que vaig sentir en veure Moodle funcionant.

Però, clar, Moodle a la vista d'aquests PLE pot semblar dirigista, tancat, antiquat, poc 2.0 vaja. Jo no ho crec i us diré per què: ni aquest supermegawiki 2.0 ni Moodle ni PLEs. L'aprenentage es donarà en el moment en què tinguem uns estudiants als que puguem engrescar en aprendre (i aquesta és la nostra feina). Faran wikis, faran comunitat a citeulike o respondran un qüestionari de V/F, però si no som capaços de motivar-los amb activitats interessants i de qualitat ja podem plegar. Avui he estat veient alguns exemples de "webquests" i la veritat, no es diferenciaven en res a allò que s'ha fet sempre, això sí, amb enllaços a pàgines web. No és això, no ha de ser això.

No és la tecnologia, senyors, és l'educació (it's education, stupid!).

[Ho veieu com necessito unes vacances?]

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns 13 de juliol de 2009

Ubuntu One

Ubuntu One és un nou servei d'Ubuntu que consisteix en la sincronització de fitxers, en la computació en el núvol. Parteix d'un repositori web, al que es pot accedir a través del navegador web, i pujar, descarregar i gestionar fitxers. Però aquest servei web, a més, es complementa amb un client a l'ordinador (o millor encara, als ordinadors en plural) de l'usuari. D'aquesta manera, un cop instal·lat el client podem treballar amb una màquina, editar un fitxer localment i, en acabat, sincronitzar-lo amb el nostre repositori remot. Si després -i des d'una altra màquina- sincronitzem, el fitxer ara es trobarà en 3 llocs: el primer ordinador, el servidor web d'Ubuntu One i, finalment, en el segon ordinador. L'avantatge és que cada cop que sincronitzem un ordinador amb el servidor remot tenim 2 còpies idèntiques, que s'escampen a mesura que anem connectant la resta dels nostres ordinadors.


Però la cosa no acaba aquí. Es poden compartir fitxers amb altres usuaris que són invitats a fer-ho a través d'un simple correu electrònic) i la història es repeteix: un fitxer en l'ordinador de casa de la persona A, quan es modifica, es replica al servidor d'UbuntuOne i quan la persona B, que el comparteix, sincronitza el seu ordinador de la feina, el fitxer s'hi actualitza.

La idea és bona, molt bona. Tant que Canonical ofereix el serveix gratuït només fins a 2 gigues, a partir d'aquí el servei és de pagament.

La mala notícia és que és un servei beta que encara està molt verd. No acaben de funcionar massa bé ni el client ni la sincronització. De moment no s'hi poden confiar documents importants perquè els podem perdre amb excessiva facilitat. Com?: treballo a la feina sobre un fitxer, el sincronitzo amb el servidor però té un problema, arribo a casa, obro el meu ordinador i sincronitzo, amb la qual cosa em trobo un fitxer malmès. L'endemà a la feina m'oblido de guardar una còpia del fitxer correcte i sincronitzo: la versió malmesa aixafa la correcta i perdem la feina feta.

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres 1 de juliol de 2009

3a Jornada IOC

Per a Mi, que per a mi no l'hagués fet.

Com cada final de curs des que la IOC és la IOC ahir dimarts 30/juny/09 se celebrà al Cosmocaixa la 3a Jornada IOC. Com tot en aquesta vida té clars i obscurs, però cal aprofitar les dues cares per aprendre'n i disfrutar.

Va obrir la Jornada el Director general, en Josep Francí, fent una mica de resum de com veu ell, des del seu lloc, l'evolució de l'IOC. Va destacar l'excel·lent feina feta i, això és d'agrair, la del professorat en general. Un creixement tan espectacular en tan poc temps per força ha de provocar tensions, com el provoca el creixement de les dents d'un nadó. Ara el que toca és mirar que tota aquesta feina, i tan ben feta, no es malmeti. I aquí el Departament hi té molt a dir i a fer.

A continuació parlà l'Imma Tubella, la rectora de la UOC. Va fer una interessant recull de dades i d'estudis sobre els que, malauradament, no vaig poder prendre apunts. És llàstima que una persona que representa una universitat que es dedica a l'eLearning no hagués preparat ni una mica de presentació en pantalla (a l'auditori n'hi ha 3 de pantalles) que hagués facilitat la visulaització d'aquestes dades tan interessants.

Després en Francesc Pedró, de la OCDE, ens va mostrar una sèrie de dades sobre la situació actual en connexió i ús d'internet. En aquest cas sí que hi havia representació gràfica, tot i que en molts casos no prou aclaridora del discurs. Tant ell com el següent ponent, en Gregorio Casamayor director acadèmic (ost!, com jo!) d'IL3, ja havíen vingut a la primera jornada, la del 2007, i els recordava més innovadors i amb un missatge més fresc. Potser és que enguany jo també vaig més cansat. En Casamayor, que va dir que acabava de publicar un llibre (jo no tinc ni temps pel blog), va fer una presentació amb més preguntes que respostes, amb un fil un xic vague i amb un tros de pel·lícula de la Júlia Roberts inclòs, que es podria resumir en una frase: profes, no us deixeu prendre el vostre paper (dels pocs que ens queden) de prendre les decisions sobre l'ensenyament que oferireu. El que vèiem a la pantalla podria ser un exemple pel llibre de text: Com no ha de ser una presentació en pantalla i, al final, el cansament del propi orador va fer que un missatge prou interessant quedés un xic diluït.

Dinar a peu dret amb excés de calories i colesterol i manca de vegetals i vitamines. El cafè prou bo, però.

En acabat de "dinar" va haver-hi l'actuació d'en Genís Roca (què dir d'ell que no se sàpiga!) on es consciencià que en molt poc temps hem passat d'una societat rurla a una molt tecnològica, i que no ens hem de sentir culpables per no saber-ho fer anar tot a la primera. Que prou pena tenim.
Molt interessant, ben presentada i ben representada que diu la meva mare de les pel·lícules referint-se al treball dels actors. Va mantenir l'atenció de tota l'audiència en una hora perillosa i tothom va celebrar les sortides i els detalls més curiosos. Molt bé.

La darrera presentació venia sota el nom de "taula rodona" però en realitat eren 3 minipresentacions sobre temes diferents i no massa connectats:
  • Pere Arcas de TV3 parlà sobre les realitats i desitjos del vídeo educatiu a la nostra, posant com a referent experiències britàniques, com ara les del Chanel 4
  • Pablo Lara, director d'innovació de la UOC ens passà un parell de vídeos que ja coneixia i quan anava a parlar del que m'interessava (va dir que la UOC passa d'un model centrat en l'estudiant a un centrat en l'activitat) va fer-ho de pressa i corrents i vaig quedar-me sense saber què vol dir això i què és el transfolio i què té a veure amb l'avaluació. També parlà que el campus UOC disposa de blog, wiki i portafoli i que han deixat Second Life per un desenvolupament propi que el supera. Però no vam veure res.
  • Francesc Pomés, el meu quefe, ho va fer molt bé, va dir coses molt interessants i el vam aplaudir moltíssim ;-) Va parlar de les dades recollides enguany sobre els nostres estudiants i llur satisfacció amb l'IOC. En resum: ens posen un 8, senyal que no ho fem malament del tot.
Va tancar la Jornada en Jordi Blanch resumint el que havíem vist i emplaçant-nos a continuar la nostra tasca.

Valoració molt personal: fluixeta. Els ponents, tret d'alguna notable excepció, no s'havien preparat la presentació al nivell que havia d'estar. L'IOC és un institut, però amb un nombre d'estudiants i nivell de servei al ciutadà que ja voldrien per a sí moltes institucions. No s'hi pot anar amb quatre notes, improvisar o fer segons què.

Si a la primera Jornada IOC la paraula clau va ser Moodle (i mireu on som ara) i a la segona web 2.0, la paraula d'aquesta tercera ha estat sens dubte twitter.

Alguns assistents vam crear allà mateix un hashtag informal de les jornades on molta gent que no van tenir la sort d'en Pedro Villarrubia, que pogué assistir-hi presencialment, ho varen poder fer via twitter. Espero que a les properes jornades es projectin els twits a les pantalles laterals de l'auditori del Cosmocaixa. Potser algun/a orador/a envermellirà en viu i en directe.

Etiquetes de comentaris: , , ,

diumenge 28 de juny de 2009

Pandoc

Navegant pels diferents llenguatges de marques s'acaba anat a parar, es vulgui o no, a pandoc.

Pandoc és un programa que permet passar d'un llenguatge de marques a un altre amb una dificultat mínima. Una de les principals característiques és que, a partir d'un document de text pla amb les quatre marques del llenguatge markdown (que el propi pandoc expandeix) podem arribar a obtenir el document en diferents formats: HTML, S5 HTML (presentacions), LaTeX, ConTeXt, PDF, RTF, DocBook XML, OpenDocument XML, ODT, i el codi editable de MediaWiki, per citar els més populars.

L'edició del document font en text pla es pot fer amb qualsevol editor de text pla, com ara gEdit per Linux o Notepad++ per uindous. Amb gEdit comptem amb l'ajut d'un ressaltador de sintaxi que es pot descarregar i instal·lar al programa amb la qual cosa se'ns facilita l'edició:


La senzilla sintaxi de markdown la trobarem a la pàgina syntax de la web del projecte i la sintaxi ampliada que pot utilitzar pandoc a la seva web.

Pandoc afegeix les següents millores a markdown:
  • metadades al document (títol, autor, data).
  • notes al peu, taules i llistes de definició.
  • superíndexs, subíndexs i tatxadures.
  • codificació matemàtica de LaTeX i comandaments de LaTeX que permeten millorar taules, per posar un exemple.
  • Markdown dins de blocs d'HTML.
  • millores a les llistes ordenades: el número d'inici i l'estil de numeració són importants.
  • i d'altres
Podem descarregar pandoc per a qualsevol sistema operatiu, tot i que l'autor l'ha descarregat des del repositori d'Ubuntu amb l'eina Synaptic que li evita maldecaps (prou feina té amb les altres tonteries a les que dedica el poc temps de què disposa). La instal·lació es fa amb un parell de clics i ja tenim la bèstia preparada per actuar.

Què pot fer pandoc? Una llarga llista de canvis de format de documents que podeu trobar en la web del projecte. Però pels casos més comuns, i depenent del tipus de sortida en què vulguem el producte, hauríem de preparar abans algun fitxer que millorarà enormement el resultat que obtindrem.
Tot i la potència cada cop més gran dels ordinadors i dels programes, la senzillesa de programes com aquest, que potencien l'intercanvi de fitxers amb codis oberts, acabaran conquerint el cor de molts usuaris, com han guanyat el meu.

Ai! Se m'oblidava afegir que no cal descarregar-se res per provar (o utilitzar) pandoc. Podeu anar a la pàgina Try pandoc i jugar una mica amb les possibilitats de transformació i generació de formats.

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte 23 de maig de 2009

Twitter

Els seguidors habituals d'aquest blog (si és que n'hi ha més d'un) haureu notat una notable davallada pel que fa a la freqüència d'entrades que hi faig. La causa principal és la poca disponibilitat de temps que em deixa la feina i que m'impedeix continuar amb les meves recerques a LaTeX (també ha baixat força la freqüència de publicació d'articles a cataLaTeX) i en altres àmbits educatius i tecnològics.

En canvi, i de manera inversa, he començat a publicar més a twitter, a fer microbloging. Des que al juny de 2007 en Xavier Belanche em presentà twitter he passat per diferents fases d'amor i odi. Primer va ser una joguina d'uns dies que quasi bé vaig abandonar de seguida. Després vaig entrar a Plurk, amb una imatge molt més potent basada en una línia de temps i amb més prestacions, fins i tot vaig traduir algunes cadenes de Plurk al català. Però després també me'n vaig cansar i darrerament he tornat a twitter, on ara sí, escric els meus 140 caràcters com a mínim un cop al dia.

La clau d'aquest retorn ha estat trobar les persones adients a qui seguir. Ara mateix en segueixo 31 i encara puc anar-los seguint prou bé, n'hi ha de molt prolífics, n'hi ha de més reservats però a tots dóna gust seguir. M'hi sento força identificat i comparteixo amb ells alegries, tristeses, debats, idees, música, enllaços,... Alhora tinc 162 seguidors, alguns dels quals són d'aquelles empreses d'spam que no saps per què et segueixen si mai treuran un duro de tu, i d'altres són bones persones que alguna cosa deuen trobar en les meves entrades, pobrets. Mai no ho sabrem.

La pàgina web de twitter és molt senzilla i les possibilitats són limitades, per això hi ha programes que faciliten el seguiment i la lectura d'entrades, de tweets. Després de molt donar-hi voltes i buscar em sembla que he trobat el que m'esqueia. És TweetDeck, un programet que funciona amb Adobe Air i que em presenta la llista de missatges de la gent a qui segueixo, els missatges on em responen (fins i tot veig els de les persones a qui no segueixo), una columna on veure els missatges d'usuaris que puc reunir en grups (p.ex: moodle, amb els twits de @moodle, @moodler, @moodleshare, @ptrkmkl, etc) i, finalment, una darrera columna on puc veure el perfil d'algun usuari, editar integrants d'un grup, etc. La gestió és molt senzilla perquè fent clic sobre la icona d'un usuari s'accedeix a una pila de funcions: contestar-li, reenviar un tweet, afegir-lo a la llista per seguir, etc.

Twitter és la manera que he trobat per continuar en contacte amb gent amb qui hi estic de gust parlant de coses que m'agraden en el poquet temps que la feina tan absorbent que tinc em deixa. Així que followers d'aquest blog, jo seguiré, però serà més fàcil que em trobeu a can twitter.

A sobre, acabo d'aconseguir un netbook Aceraspireone que podré dur a sobre tot lo sant dia i, wifi que trobi, wifi a la que em connecto per tweetejar :-)

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 3 de maig de 2009

Cafè de codi lliure

L'altre dia passava per davant una botiga d'una coneguda marca de cafè, Noesespresso per més senyes, i em vaig queda sobtat de veure que hi havia cua. La gent s'esperava una bona estona per comprar-los el seu cafè, com si no hi haguessin mil i un establiments on trobar cafè tan o més bo que aquell.

Avui he vist al diari una pregunta que feia un lector sobre on s'havien de llençar les càpsules d'aquest cafè un cop usades, si al contenidor del metall, ja que estan fetes d'alumini, o bé al de la matèria orgànica, ja que contenen cafè. La resposta era al de rebuig, allà on va parar el que no es pot reciclar i la lògica era aquesta: no hi ha envàs perquè un envàs es pot separar del contingut i no és aquest el cas. Per tant, al rebuig a podrir-se tot junt, alumini i cafè. No hi ha recollida selectiva, impressionant. Afegia el diari, però, que "els fabricants" (em sembla que només és un) estan estudiant usar altres envasos alternatius. Ves que no facin tard.

Parlàvem un dia amb un company sobre aquest tipus de cafè i el comparàvem al programari de codi propietari, l'oposat al de codi obert. És impossible fer servir altre tipus de càpsules que les que et ven el fabricant de la cafetera, que és qui et ven també el cafè. Les càpsules no es poden reutilitzar ni reomplir, un cop fetes servir ja les pots llençar (al rebuig). No hi ha cap altra empresa que pugui fer càpsules per a aquestes màquines, ho prohibeix la patent. I ara només faltava això, que ecològicament són un desastre.

El cafè, com els programes, han de ser de codi lliure, així un pot triar el que més ve li ve de gust en un moment determinat i no ha de dependre de posicions hegemòniques del mercat (ni ha de fer cues, afegeixo). El planeta ens ho agrairà.

Per cert, aprofitant el pont m'he actualitzat l'Ubuntu a la darrera versió, la 9.04 Jaunty Jackalope. Ep! i sense pagar un duro a ningú ni embrutar el planeta.

PS: Que consti que NO tinc cafetera d'aquesta marca, la meva és una de clàssica i el marro el llenço a l'orgànica. Al comentari d'en Raül i en un tweet d'en Marc es proposen "solucions" alternatives:
Tots dos casos, però, recorden allò de "el meu cunyat et pot passar un cd amb tots els programes de uindous que necessitis, no cal que facis servir linux".

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge 19 d’abril de 2009

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Com que estic preparant un "bolo" sobre xarxes socials m'estic mirant algunes webs que em semblen interessants i he trobat aquesta entrada del Blog by Carol que m'he entretingut en traduir i adaptar. No és res definitiu, només 50 cosetes que val la pena de saber.

50 idees sobre l'ús de Twitter a l'educació

Per començar

1.- Creeu-vos un compte i comenceu fent una cerca al mateix Twitter per veure què hi ha sobre el vostre nom, el de la vostra escola/institut/centre d'adults/facultat i sobre paraules relacionades amb el vostre entorn. Abans de res, llegiu.

2.- Afegiu la vostra imatge. A la gent ens agrada veure una cara. El tipus d'imatge és cosa vostra, hi ha força diversitat de parers en aquest punt.

3.- No escriviu només sobre vosaltres, parleu als altres dels seus interessos també.

4.- Doneu a conèixer coses interessants que feu a l'aula, siguin les que siguin.

5.- Compartiu enllaços a coses interessants del vostre centre o comunitat.

6.- No us limiteu a demanar sempre disculpes i sigueu útil.

7.- No estigueu sempre parlant del mateix tema. Els vostres fans (aka la mare) ho agrairan. I de passada arribarà també a la resta..

8.- Promocioneu les històries dels vostres estudiants, però sigueu curosos amb l'anonimat, especialment amb els menors.

9.- Sigueu humà.

10.- Parleu també de temes que no tinguin a veure amb l'educació: hi ha vida més enllà de l'escola!


Idees sobre què parlar

11.- En lloc de respondre la pregunta "Què estàs fent?", responeu a "En què t'estàs fixant?"

12.- Tingueu més d'un corresponsal al vostre centre o institució. Les persones abandonen, fan vacances. Val la pena tenir varietat.

13.- Quan parleu d'una entrada de blog, feu una pregunta o expliqueu el que vindrà després. No us limiteu a llistar enllaços.

14.- Feu preguntes. Twitter és genial per obtenir opinions.

15.- Seguiu gent interessant. Si trobeu algú que parla de coses interessants, mireu a qui segueix i seguiu-los.

16.- Parleu sobre les coses dels altres. Us farà humans.

17.- Però quan parleu de les vostres coses, doneu-li utilitat. Doneu consells, enllaceu a entrades de blogs, imatges, etc.

18.- Compartiu la cara humana de la vostra institució. Si us molesteu en parlar vol dir que creieu que els medis socials són valuosos per a les connexions entre humans. Adreceu a imatges o altres coses humanes.

19.- No us doneu massa publicitat.

20.- O, si ho feu, mireu d'equilibrar-ho amb la dels altres.

Algunes coses per no acabar boig

21.- No heu de llegir totes les entrades. Algunes persones en segueixen centenars i no poden llegir-les totes.

22.- No heu de respondre a cada entrada @ que us adrecin (mireu de respondre'n alguna, però no us sentiu massa culpable).

23.- Utilitzeu els missatges directes per a converses d'un a un només si penseu que la conversa no té interès per a ningú més.

24.- Utilitzeu les cerques de twitter per assegurar-vos que sabeu si algú està parlant de vosaltres. Si hi veieu sentit, participeu-hi.

25.- Els clients externs, com ara Tweetdeck o Seesmic Desktop, faciliten la gestió de Twitter. Per a Firefox hi ha força extensions, com ara TwitterFox.

26.- Si hi escriviu tot el dia no sereu gaire popular entre els companys o els caps.

27.- Si hi escriviu tot el dia els vostres estudiants us faran arribar els seu disgust.

28.- Apreneu ràpidament a utilitzar les eines escurçadores d'URLs, com ara TinyURL, Tiny cc o altres semblants. Us ajudarà a tenir les entrades endreçades.

29.- Si algú diu que esteu usant Twitter malament, oblideu-ho. És una comunitat oberta. Si no els agrada el que feu, que deixi de seguir-vos.

30.- Una bona manera de construir comunitat és comentar o re-enviar les entrades dels altres.

Coses negatives que us en diran

31.- Twitter ocupa temps.

32.- Twitter us resta temps de docència.

33.- Sense cap objectiu, només és escriure per escriure.

34.- Hi ha altres maneres de fer el mateix.

35.- No pot reemplaçar el cara a cara.

36.- Twitter és ple de bugs i no està preparat per a l'educació.

37.- Twitter és per a friquis, no per a mestres.

38.- Twitter només arriba a uns quants milions de persones.

39.- Twitter no substitueix el correu electrònic.

40.- Twitter dóna peu a més crítiques i queixes sobre l'escola.

Coses positives que podeu respondre

41.- Twitter ens ajuda a organitzar instantàniament grans trobades informals.

42.- Twitter funciona molt bé com a enquesta d'opinió.

43.- Twitter pot ajudar a dirigir l'atenció de l'estudiant a les coses importants.

44.- Twitter a l'aula pot ajudar a construir un canal comunicatiu instantani.

45.- Sovint Twitter dóna les notícies més de pressa que altres fonts.

46.- Twitter dóna a les institucions una ullada sobre el que pot fer per elles l'estatus de la missatgeria.

47.- Twitter ajunta les grans ments i dóna a tothom oportunitats diàries d'aprendre (si ho busqueu o si seguiu la gent adient)

48.- Twitter dóna un fòrum als vostres crítics, però això us permetrà conèixe'ls.

49.- Twitter ajuda al desenvolupament dels equips i a trobar altres mestres.

50.- Twitter pot augmentar les relacions amb els estudiants o amb els seus pares.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 28 de març de 2009

Treballant amb marques de text

Darrerament estic donant-li voltes als lenguatges de marques. Ja ho haureu vist perquè els darrers pocs posts que publico en parlo, per exemple OpenOffice i els llenguatges de marques, i també en un altre d'anterior: Llenguatges de marques. I és que cada cop m'agrada més escriure en text pla amb un editor de text i, si convé, posar-li les marques adients perquè després, si cal, es pugui processar i obtenir la sortida més adient: HTML o PDF (ja sabeu com m'agrada el PDF).

L'altra tarda en Xavier, com que sap que treballo (i encara treballaré més) amb dokuwiki, em parlà d'una extensió de Firefox anomenada It's all text. Aquesta extensió permet editar el text de les àrees de text d'un formulari web fora del navegador, al nostre editor de text favorit, en el meu cas gedit (Notepad++ quan treballava amb uindous).



Així, quan es té instal·lada l'extensió i a la pàgina web hi ha un àrea de text, apareix en una cantonada un botonet d'edició que quan es prem obre al nostre ordinador l'editor de text que haguem triat. Hi escrivim el text amb tota comoditat aprofitant tota la potència de l'editor (revisió ortogràfica, pantalla completa, etc) i quan finalment donem per acabada l'edició, premem el botó Desa. Això fa que el text de l'editor s'enganxi a l'àrea de text de la pàgina web, de manera que ara ja es pot desar o enviar o el que s'hagi de fer. Impresionant.

gedit no es contenta amb editar text. Hi ha la possibilitat d'indicar-li que un document de text conté marques d'un determinat llenguatge i aleshores acoloreix les marques i la sintaxi facilitant enormement l'edició. En l'article gEdit com editor i processador de LaTeX
publicat a cataLaTeX ja en parlava en relació al ressaltament de la sintaxi i a la possibilitat de processar fitxers tex i obtenir PDFs. Doncs bé, he estat mirant i remirant per la xarxa i no he saut trobar cap fitxer de llenguatge dokuwiki per a gedit. Així que me l'he fet.

No tenia ni idea (ni encara la tinc massa clara) de com anaven aquest tipus de fitxers, de manera que m'he basat en la instal·lació i el fitxer de llenguatge del txt2tags. L'he copiat i l'he reanomenat doku.lang i m'he dedicat a comparar la sintaxi del dokuwiki amb la del txt2tags que tampoc és tan diferent. Al final me n'he sortit, no tant bé com m'agradaria, però déu-n'hi-do.

Si voleu tenir aquest nou llenguatge al vostre gedit només cal que seguiu aquests senzills passos:
  1. descarregueu-vos el fitxer doku.lang de la meva web.
  2. copieu-lo al directori /usr/share/gtksourceview-2.0/language-spec
  3. obriu gedit i creeu un fitxer de text (.txt) nou, aneu a Visualitza -> Mode de ressaltat -> Marcatge i trieu l'opció doku que us ha d'apareixer:



El resultat final és aquest: podem treballar còmodament amb dokuwiki simplement obrint la pantalla d'edició del wiki, fent clic al botonet Edit que ens ofereix l'extensió It's all text, editant el text a gedit i, quan el tinguem enllestit, desar-lo al dokuwiki.

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte 21 de març de 2009

Zotero a la xarxa

Ja he parlat un parell de cops de Zotero, l'extensió de Firefox que ens permet estudiar a la xarxa. La primera va ser en aquesta mateixa bitàcola el 7/12/2007 a l'article La nova manera d'estudiar: Zotero. I l'altra a cataLaTeX en l'article Creació de bibliografies amb Zotero.



Zotero, tal com diu la seva web, permet a l'estudiant que navega, See it. Save it. Sort it. Search it. Cite it. És a dir: Veure-ho, desar-ho, ordenar-ho, cercar-ho i citar-ho. És la nova manera d'estudiar, de tractar les pàgines web visitades com a pàgines de llibres sobre les que prendre notes, ordenar-les per diferents criteris, fer-hi anotacions i, finalment, tranformar-les en cites bibliogràfiques en diferents formats, com ara BibTeX, que es poden afegir directament a quealsevol document.

El que s'hi trobava a faltar a Zotero en versions anteriors, el fet d'accedir via web a les col·leccions pròpies independentment de l'ordinador des d'on es treballa, ha quedat solucionat en la versió 1.5 beta. En aquesta versió hi ha la possibilitat d'exportar les dades pròpies al servidor del projecte de manera que siguin accessibles des de qualsevol màquina des d'on estiguem treballant.

A més, hi ha la possibilitat (molt web 2.0) de publicar la col·lecció (podeu visitar la meva col·lecció fent clic aqui), la de cercar usuaris de zotero que comparteixin les seves col·leccions i, encara més, de seguir les aportacions d'aquests usuaris a les seves col·leccions, fet que permet crear una xarxa basada en interessos comuns en la recerca.

Per gaudir d'aquestes possibilitats només cal:
  1. tenir instal·lada la versió 1.5beta de Zotero que es pot descarregar de la seva web (que, per cert, ha canviat de programa gestor i ara està basada en Dokuwiki, sí, el mateix Dokuwiki que fa córrer On se colga el dimoni).
  2. crear-se un compte a zotero.org. És gratuït i permet reservar un espai al seu servidor on emmagatzemar la nostra col·lecció.
  3. com que moltes col·leccions van associades a documents PDF adjunts, zotero permet connectar-se a un servei webDAV (com ara el gratuït ofert per mydisk.se) on tenir desats els fitxers pesants relacionats amb la informació bibliogràfica que mantrindrà zotero al seu servidor. Es pot trobar +info sobre el tema a la pàgina d'ajuda de zotero.
Ara, quan haguem d'estudiar, ja no ens caldrà ni llapis ni bloc de notes. A mesura que trobem pàgines i documents interessants només cal que els anem afegint a la nostra col·lecció i comentant amb zotero. És la nova manera d'estudiar a i amb la web.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 7 de març de 2009

OpenOffice i els llenguatges de marques


Fart d'esperar m'he actualitzat l'OpenOffice de l'Ubuntu a la versió 3.0. Sense encomanar-me ni al FSM ni al dimoni (vull dir que no vaig fer còpia de seguretat de res) vaig fer una cerca per la xarxa per trobar una mica d'ajuda i, en fecte a la primera la vaig trobar:

1.- editem amb l'editor de text gedit el fitxer on ubuntu va a buscar les actualitzacions:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

2.- al final del fitxer hi afegim aquesta adreça:

#Openoffice
deb http://ppa.launchpad.net/openoffice-pkgs/ubuntu intrepid main

3.- desem el fitxer.

4.- ara actualitzem i s'instal·larà la nova versió:

$ sudo apt-get update && sudo aptitude upgrade

5.- ja està: quan obrim OO.org apareixerà la nova versió 3.0.

En l'antiga versió hi tenia instal·lades un parell d'extensions que he hagut de reinstal·lar (Eines -> extensions -> Afegeix i cercar-les per l'ordinador):
Es tracta d'una extensió una mica antiga, que no ha tingut massa manteniment probablement perquè el que feia ho segueix fent i bé. I què fa? Doncs ens permet transformar un document odt en un txt però canviant els estils o el format en marques. Per exemple, un paràgraf que a l'odt està formatat com a Encapçalament 1 en el resultat li poso davant i darrera ===== que, en acabat, dokuwiki interpretarà com a Encapçalament 1 i així ens el mostarà a la web.



La sintaxi dokuwiki és molt senzilla, no hi ha massa marques, però els resultats són excel·lents. Podeu veure la pàgina referida a sintaxi en la web del projecte i comparar marques d'entrada i resultat obtingut: impresionant.

Penso que hagués estat una bona solució per ambdues parts mirar d'integrar el dokuwiki com a wiki de Moodle. No tinc ni idea de la compexitat tècnica, però crec que si hagués funcionat hi hauríem sortit guanyant força.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 21 de febrer de 2009

La fal·làcia de l'autisme de Moodle

Ja ho he sentit a dir algun altre cop, però aprofito que havia de respondre un missatge per intentar desmuntar la fal·làcia de l'autisme de Moodle. Quina és? Doncs la que diu que Moodle no afavoreix l'intercanvi d'experiències i/o materials entre els seus usuaris. Que abans era molt més fàcil compartir que no pas ara, on tot queda tancat darrera la pantalla d'identificació de Moodle. Anem a pams:

Punt número u: partim del supòsit que abans de l'aparició de Moodle el professorat compartia obertament els seus productes. Comprovem-ho amb un senzill experiment. Cerquem “lesson plan” a Google i trobem aproximadament 32.300.000 entrades. Busquem “programacions d'aula” i en trobem 12.000, d'entre les 10 primeres de les quals ja n'hi ha un parell pertanyents a editorials de llibres de text.

Conclusió? En el nostre país no hi ha costum de compartir el treball del professorat. El nostre contracte és per docència, no per creació de materials i, tot i que molts profes en fan i de molt bons, no surten de la seva aula. Sembla que algunes persones somien en un passat inexistent en què tothom, en una mena de catarsi hippy, compartia tot allò que feia.

Però mai no ha estat així. A casa nostra som de tenir les coses tancades a pany i clau per diverses raons: por a la crítica, inseguretat, manca d'autoestima, poca tradició de compartir, individualisme, por als aprofitats,... Recordo quan feia ensenyament presencial i preparàvem apunts en paper (encara en podeu trobar una mostra a la meva web fent clic aquí) en què venia a l'escola una professora de centres penitenciaris a recollir una còpia del dossier de l'estudiant que elaboràvem. Adduïa que tenia molta feina i poc temps per preparar materials (es veu que nosaltres en teníem poca de feina o molt temps) i que els nostres materials eren molt bons. Jo, de bona fe, l'hi donava, però una companya meva que al principi també ho feia, aviat s'adonà que, a canvi, no rebíem mai res, no hi havia res a compartir i la relació era desigual. En lloc d'una simbiosi es decantava cap al parasitisme. I no n'hi donà cap més de dossier, una postura molt legítima.

Punt número dos: moltes vegades els que recriminen a Moodle el seu tancament no coneixen o no formen part de la comunitat moodler. La comunitat catalana de Moodle s'articula al voltant del curs Moodle en català de moodle.org. Aquí sí que hi ha un lloc específic on posar en comú còpies de seguretat de cursos i fitxers d'exportació d'activitats, és el wiki anomenat Mercat de cursos i activitats. Crec que és la manera ideal de fer-ho: un wiki on les persones que volen compartir el seu treball escriuen un enllaç al lloc des d'on descarregar/veure el recurs i una petita descripció del que s'hi pot trobar. Així, qui està interessat va al lloc adient a buscar el que li interessa i en el Mercat només hi ha l'enllaç.

Un d'aquests llocs és, ja ho sabeu, la meva web. Allà s'hi poden trobar des del glossari de llenguatge TeX fins a la còpia de seguretat d'un curs sencer sobre el programa d'autoria de codi lliure eXelearning.

Hi ha altres llocs des d'on descarregar recursos i materials, un dels més grans és, sens dubte, l'OpenLearn learning space de la Open University anglesa des d'on es poden descarregar en diferents formats moodle-compatibles, una infinitud de materials i bastir-hi a sobre els cursos que desitgem. Convido als que diuen que Moodle és tancat a que cerquin quantes universitats, no sols catalanes, també espanyoles, fan una cosa semblant amb els seus materials que, des de fa tants i tants anys, deuen elaborar els seus professors.

I punt número 3: hi ha qui diu que la mateixa estructura tancada de Moodle, que demana una clau per entrar-hi, facilita encara més el tancament de cursos i activitats. Que hi ha formats més oberts, com ara els wikis, que afavoreixen molt més la compartició de materials. Un nou experiment per demostrar la fal·làcia de l'asserció: Moin-moin és un wiki que corre sobre python, el no-va-més del codi lliure i la circulació del coneixement sense traves. Doncs bé, us convido a visitar aquest wiki basat en Moin-moin. Divertit, oi?

Ja ho veieu: no és l'eina, és l'amo de l'eina qui decideix què queda obert i què queda tancat. I és molt legítim, cadascú a casa seva és l'amo i senyor, o la senyora i majora, i fa el que vol i decideix què mostrar i a qui (un expressió que empro cada cop que parlo de les vistes a Mahara, m'encanta).

Per tant, crec que he desmuntat la fal·làcia sobre l'autisme de Moodle i he traspassat la responsabilitat a qui realment la té: la persona que no obre les portes. Queixem-nos d'ella, però no matem al missatger, deixem que moodle segueixi fent la seva feina, que la fa molt bé.

Etiquetes de comentaris: , ,

divendres 13 de febrer de 2009

Les tropheés du Libre

Hi ha dues maneres de promocionar l'ús del programari lliure des de l'administració: la bona i la dolenta.

Tot navegant he anat a petar a la pàgina dels premis per a projectes de programari lliure Les tropheés du Libre 09 que convoca el Cetril (el Centre europeu de transferència i investigació en informàtica lliure), una associació sense ànim de lucre finançada amb fons europeus, de l'estat francès, de la regió de Picardia i privats (IBM,...). Ofereixen una sèrie de premis molt ben dotats per a programes en diferents àmbits: científic, educacional, d'oci i familar, professional, seguretat, d'administració i col·lectivitats, etc. Hi ha de moment 95 candidats i els premis són de 3000, 1000 i 500€ que es lliuraran als projectes guanyadors que han de tenir llicència lliure de la FSF

A destacar el programa espanyol creador de "planetes" de webs educatives FAVS, programat amb Ruby:



I la dolenta?

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 31 de gener de 2009

Llenguatges de marques

Cada cop més tip dels anomenats editors de text WYSIWYG torno a la simplicitat dels llenguatges de marques. Per exemple, per arreglar un desastre de treball de 50 pàgines fet en dues dotzenes de documents de uord (un altre dia parlaré de les competències dels estudiants de Batxillerat), res millor que un document LaTeX on copiar i enganxar el contingut (res de format, gracies al FSM!). En acabat alguns comandaments, crides a paquets i au, un PDF que tira d'esquena.

Avui li ha tocat al Markdown un llenguatge de marques molt senzill que, un cop processat, genera un XHTML vàlid, net i polit. Recordo que al principi de treballar amb Moodle, quan traduïa documentació, vaig traduir la part corresponent al recurs Pàgina de text, apareixia el terme markdown que no sabia com traduir. Investigant una mica vaig veure que venia d'un projecte un xic antic, però que continuava actiu. Però allà es quedà, en un racó de la memòria.

Ara l'he espolsat i revifat perquè havia de fer un recurs per a un curs de Moodle i no tenia ganes de tornar a usar l'editor HTML que tantes males passades em juga. Així que vaig tirar pel dret i vaig crear un recurs Pàgina de text amb el formatat markdown. Vaig visitar la pàgina del projecte per recordar la sintaxi i en un moment vaig tenir fet el recurs.

Després m'he entretingut en fer una entrada al meu wiki On se colga el dimoni anomenada precisament així: Pàgines de text formatades amb Markdown on explico els avantatges d'aquest mètode d'inclusió de continguts en un curs Moodle. Una de les coses que proposo és que per editar el text s'utilitzi una de les opcions del projecte, la pàgina Dingus, on hi ha una xulleta amb el codi més habitual i una finestreta on escriure el text pla. Si volem veure com quedarà, només cal prémer el botó Converteix per veure el codi HTML generat i la seva visualització al navegador.

Per cert, si mai necessiteu un wiki, el més ràpid d'aconseguir és jottit que, per formatar el text, utilitza... endevineu què ;-)

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 29 de gener de 2009

SAGA i Autonòmix als Fiasco Awards 2009

Els fòrums en van plens, els correus i els missatges se succeeixen, fins i tot la prestigiosa llista de distribució DIM-EDULIST se'n fa ressó: el SAGA i les distribucions Linux propiciades des de les administracions públiques autonòmiques (Autonòmix) han estat nominats per als Fiasco Awards 2009.

Molta gent m'ha demanat que en parli en aquest blog, però com ja deveu saber, vaig prometre'm no publicar més articles d'opinió i, de moment, em mantinc ferm. A més, encara que vulgués no en podria parlar amb propietat perquè no he estat usuari de SAGA i el meu sistema operatiu és Ubuntu

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 22 de gener de 2009

Tasques a Gmail

Per fi! Ja he aconseguir tenir la llista de tasques al meu gmail.

Com? Una mica enrevessat, pel moment. Resulta que les tasques no estan disponibles per l'idioma català. Així que es tracta de canviar l'idioma per defecte a l'anglès i aleshores sí, configurar el compte perquè apareguin les Tasks. Un cop les tenim i les hem configurat al nostre gust, tornem a canviar l'idioma al català i, et volià, les tasks s'han convertit en tasques.

I no solament això, es poden assignar missatges a tasques, es poden crear diferents llistes de tasques i una llarga lista de caracter?itiques més que fan de gmail (lligat al calendari) una de les eines de gestió de temps i tasques més potents.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 17 de gener de 2009

Traductor: un gadget de Google

Ara que tenia la nova plantilla del blog ben neta i endreçada em recava de posar-hi gadgets i botons, preferia l'estil net i polit a donar més oportunitats de sortir-ne.

Però al final no m'he pogut resistir i he afegit el gadget de Google per a la traducció d'aquest blog a altres llengües. Ja fa temps que hi ha força visitants d'altres llengües, principalment el castellà. I també em sap greu que no entenguin, o els costi una mica entendre, el que aquí s'hi diu. Així que aprofitant els avenços tècnics de Can Google he afegit el traductor.

N'he comprovat el funcionament i, la veritat, en castellà en surt una pàgina com si l'hagués escrita jo, amb les meves catalanades de rigor (cada dia em costa més parlar en castellà, deu ser que em faig gran). Així que l'he deixat i l'he dornat per bo.

Sí, ja sé que els colors no s'adiuen gens amb la resta de la plantilla, però com que és petit i no destaca massa, el gadget es queda.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 10 de gener de 2009

todonotes.sty

Aquestes festes, com que tenia temps, he retornat a les meves afeccions, una d'elles LaTeX. Vaig revisitar els vells llocs i en vaig descobrir algun de nou, com ara TeXblog, el blog d'un divulgador de LaTeX en general i de PGF-Tikz en particular (todonote: seguir estudiant aquest potent creador de tota mena de gràfics). Vaig veure que reportava la publicació a CTAN d'un nou paquet anomenat todonotes (notes de feines per fer). Hi vaig entrar, vaig mirar un exemple i em va interessar: es tracta d'una ajuda a la redacció de documents llargs consistent a inserir al marge de la pàgina notes acolorides de coses pendents de fer, comentaris i avisos d'imatges que manquen mentre es construeix el document. No solament apareixen les notetes al marge amb una línia que apunta al cos del text, sinó que permet crear una llista de feines pendents amb enllaç a la pàgina on es troben. Molt útil, ja veieu. En vaig fer un article a cataLàTeX on podreu veure'n el resultat al PDF adjunt.

Bé, això no tindria més interés pels profans si no fos per una cosa: he contribuït al codi d'aquest paquet, comproveu-ho a l'anunci de la llista gname.comp.tex on apareixen els nous paquets publicats i les modificacions dels existents. Què hi he fet exactament? La veritat és que no massa cosa: vaig fer la traducció de les opcions d'idioma al català i al castellà i vaig millorar l'aspecte de les notes. Si haguessiu vist les notes de la primera versió les haguessiu trobat com jo les vaig trobar: lletges. Eren quadrades, amb les cantonades rectes i poc estètiques. Així que vaig tafanejar el codi i vaig veure que les notes eren en realitat gràfics de PGF, així que vaig mirar al manual com s'arrodonien les cantonades i com es posaven ombres (amb l'ajut de la biblioteca shadows).

El resultat va millorar tant l'aspecte original que, quan em vaig posar en contacte amb l'autor, en Henrik Skov Midtiby, un jove danés estudiant de bachelor (no sé a quin nivell deu correspondre en el nostre sistema escolar), el va adoptar immediatament com opció per defecte. Ell però, ha modificat el codi del paquet de manera que el que jo feia de manera artesanal es converteixi ara en unes opcions més elegants i sintàcticament més correctes. Però el treball col·laboratiu hi és, que és el que compta.

Si el coneixment és lliure, es publica, es comparteix i s'escampa és molt més fàcil que s'hi proposin millores i, així, avançar.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 8 de gener de 2009

6 anyets

Si doneu un cop d'ull a mà dreta d'aquesta pàgina, on diu Arxius veureu que la primera entrada en aquest blog es va fer al gener de 2003, en concret el 9 de gener de 2003, avui fa 6 anys.

Per a mi era un moment d'estudi de les eines de la web, el despertar de la bèstia. Sortíem d'un punt en què el que "es portava" era la instal·lació de programari a les màquines individuals de cadascú i entràvem en un punt de profunda transformació de la nostra manera de treballar: el treball en i a la xarxa. Deixava de ser important el que un (o una) feia i cobrava relleu el que entre tots (i totes) podíem fer.

Com que en aquell moment jo era totalment autodidacta i no sabia massa de què anava tot plegat, em vaig posar en contacte amb una altra persona que en aquell em semblava dominava més el tema que no pas jo: la Bea Marín. Ella m'ajudà en els primers passos de tot això dels blogs i, igual que jo, encara manté el seu blog: Blog d'una profe. Dóno fe que encara que allà hi digui que l'arxiu es remonta a febrer de 2004, com a mínim un any abans ja estava blogejant.

Per què un blog? No ho sé, potser perquè m'agrada. Que per molts anys.

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns 5 de gener de 2009

Okular, més que un visor de PDFs

La veritat és que des que em vaig instal·lar l'Ubuntu 8.10, l'Intrèpid Ibex, que no havia tingut l'oportunitat de mirar gran cosa ni veure massa les novetats. Però una aplicació em cridà l'atenció dins el grup de Gràfics i fou Okular. En principi semblava un lector de PDFs més, però m'estranyà que, per defecte, quedés instal·lat en la nova Ubuntu. Ara, però, amb una mica més de temps, he descobert una petita joia que em farà oblidar l'adobereader per sempre més.

Okular no solament és un visor de PDFs, també pot obrir una pila de documents més, pràcticament tots els formats d'imatge, els PS i els DjVu (una alternativa a PDF? el futur de PDF?). Però a mi m'interessa la part dels PDF.

Hi ha molta gent que per edat o per formació ens costa llegir documents llargs en pantalla, preferim el paper. Per altra banda, és cert que una bona manera de transportar per la web documents complexos i ben formatats és el format PDF que no tinc massa clar que sigui del tot lliure però sí que es pot fabricar amb eines totalment lliures, com ara LaTeX.

Amb Okular és possible llegir documents amb pantalla i tractar-los com si estiguessin en paper: posar-hi punts i marcadors, fer-hi anotacions, subratllar amb "fosforito", ... Mireu aquesta captura:

A més, es pot desar el document comentat per a posteriors lectures i revisions. Okular no modifica els PDFs sinó que guarda les anotacions en un fitxer XML a la carpeta /home/usuari/.kde/share/apps/okular/docdata associat a cada PDF de forma que, quan tornem a obrir el PDF comentat, ens apareixen les anotacions i comentaris de la revisió anterior.

Però no acaba aquí la cosa. Com que cada cop més s'està utilitzant PDFs per fer presentacions, com ara amb beamer de LaTeX, hi ha la possibilitat d'editar una "diapositiva" de PDF directament en pantalla, de forma que si estem fent la presentació en un projector o canó, podriem fer dibuixos o anotacions sobre les diapositives però sense afectar el PDF, només sobre la pantalla. Una solució molt útil i elegant que cap altre visor de PDFs de moment presenta.

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte 3 de gener de 2009

Documentant Mahara 2

Vaig donar-li vàries voltes al tema de la documentació de Mahara: quin sistema pot ser més efectiu? Per una banda LaTeX és tant potent que sap greu no utilitzar-lo. Però per altra banda espero que aquesta documentació sigui cooperativa i, sobre la base del que he fet, altres autors hi segueixin treballant, i per això cal una eina web.

Així que, al final, em vaig decidir per muntar un wiki amb el programari del Dokuwiki, un dels meus preferits i sobre el que corre On se colga el dimoni. Dokuwiki crea wikis tant potents com qualsevol altre aplicació, però sense necessitat d'una base de dades tipus MySQL, les dades les desa en forma de text pla i això estalvia recursos i problemes. A més, existeixen una pila de plantilles i connectors que li donen totes les potencialitats que un pugui necessitar. Per exemple, el connector DokuTeXit permet exportar el contingut del dokuwiki a format LaTeX i, si estigués instal·lat al sistema, processar-lo a PDF. Altres connectors permeten exportar a documents en format OpenOffice o crear presentacions en pantalla molt efectives a partir del contingut d'una pàgina.

La segona fase va consistir en redactar i posar les captures de pantalla que ja tenia preparades en un tutorial pels profes. És una feina que m'agrada, però he de reconèixer que sóc lent escrivint i que em va costar una tarda fer un tutorial i un matí revisar-lo (i si hi tornés, encara canviaria coses).

Així que vaig començar una tercera fase experimentant amb la web d'ScreenToaster. ScreenToaster és un lloc web que permet fer gravacions en vídeo d'allò que passa a la pantalla del nostre ordinador, pujar-les al seu servidor, posar-li subtítols, afegir-li so, etiquetar-les i, finalment, compartir-les tot enganxant-les en una pàgina web o encastant-les, com ara aquest vídeo:




En vaig sentir a parlar al Jordi Fontich a la Sala de profes del curs de Moodle, però com tantes altres coses ho tenia aparcat. Crec que hi ha un programari per a Mac que fa el mateix (però millor, diran els maqueros) però pel que costa aquest i les facilitats que dóna, ja m'està bé.

A principis de festes vaig enviar-los una sol·licitud de compte (és gratuït, però no automàtic) i quan me la van donar vaig fer alguna prova prou satisfactòria com per animar-me a fer la part d'ajudes de Mahara per a l'estudiant en aquest format. El resultat ha estat espectacular: he trigat una quarta part del temps que tenia pensat i crec que els resultats són prou entenedors i interessants.

Tot i que la imatge, el so i el vídeo són les meves assignatures pendents (sóc més de text, jo) crec que amb una mica més de temps encara me'n sortiria.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 21 de desembre de 2008

Alfresco

Tot i tenir nom de supermercat o botiga de verdures Alfresco és un ECM, és a dir un Enterprise Content Manager, un sistema de gestió dels continguts d'una empresa o organització. Gestiona bàsicament els 4 pilars d'una organització: la documentació, les imatges, els registres i els llocs web dels membres. Però a més permet la col·laboració dels diferents membres en l'elaboració i gestió dels continguts.

El projecte, tot i que és comercial, és de codi lliure. Vol dir que ofereixen una versió de pagament Enterprise on ells mateixos ofereixen ajuda tècnica, i una altra versió, la Community on l'ajuda l'ofereix, si és el cas, la comunitat d'usuaris. Però ambdues versions tenen les mateixes prestacions. Corre sobre un servidor Java i ofereix a cada usuari un espai particular per a fitxers (que es poden carregar o crear online) i un espai corporatiu.

De moment he estat investigant la part personal i el control documental sembla exhaustiu, mireu si no aquesta captura:


Ofereixen la possibilitat d'utilitzar un espai de prova per 30 dies. Molt recomanable per veure'n el funcionament.

Etiquetes de comentaris:

divendres 7 de novembre de 2008

Por de la llibertat

Per què la gent ignorant i esclava té por de la llibertat? Per què volen imposar les seves mancances, limitacions, pors i esclavituds als altres? Per què volen limitar la llibertats dels altres? Quin dret es pensen que tenen?

Em sembla molt bé que cadascú tingui les seves pròpies creences, el que no admeto de cap manera és que les vulgui imposar als altres. Penso que cadascú és lliure d'abraçar la religió o la perversió sexual que vulgui, sempre que no la imposi ni faci mal altres. El que no accepto és que es vulgui fer proselitisme religiós o pervertit o, simplement, limitar la llibertat dels altres. Sobretot quan aquests altres són persones adultes que treballen, tenen família i fills, voten i escullen els nostres governants i, amb els seus impostos, paguen els sous dels que els desautoritzen.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 16 d’octubre de 2008

Endevinalla

Avui, per un tema de feina, m'he passat a la competència i he estat tafanejant la web d'ATutor. Hi tenen una demo molt potent i plenament operativa, m'ha agradat molt. Si mai plego de Moodle em sembla que ja sé on aniré (Sakai no s'ajusta al que entenc per un entorn complet d'ensenyament i aprenentage, més aviat és un suport a la docència).

Doncs vet aquí que estava fent cosetes a la demo i veig la pestanya ePortfolio, faig clic i... a que no sabeu què se m'obre? Doncs sí: Mahara. Crec que serà l'estrella de la MoodleMoot 08.

Per cert, ja tenim Mahara lligat a Moodle i ben aviat podrem posar-lo en producció.

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge 12 d’octubre de 2008

Gspace

Gspace és una extensió per a Firefox que aprofita les possibilitats d'emmagatzematge del compte de correu de gmail per a utilitzar-lo com a repositori on line on tenir sempre a mà els fitxers que més utilitzem.

Instal·lar-lo és tan senzill com instal·lar qualsevol altra extensió de Firefox (Fast Dial, PDF download, Better Gmail, etc). Només cal anar a la pàgina web del projecte, en aquest cas dins el projecte Fon i fer clic sobre Download, acció que descarrega l'extensió i la possibilitat d''instal·lar-la immediatament.

Un cop instal·lada ens demana de reiniciar Firefox i quan l'activem ens apareix una pantalla semblant a la de qualsevol programa d'FTP: a l'esquerra el nostre ordinador i a la dreta el servidor. El servidor, però, és en realitat l'etiqueta Gspace del nostre compte de gmail. Quan ens hi vulguem connectar haurem de deixar les dades del compte de gmail i a continuació treballar com si fos un FTP normal i corrent. En realitat, però, la transferència de fitxers es fa mitjançant l'enviament i recepció de fitxers adjunts a missatges de correu electrònic.

Molt enginyós i utilíssim per als que confien en google. No tant, però, pels recelosos del gran germà.

Etiquetes de comentaris:

divendres 3 d’octubre de 2008

Iron

No sé què deu pensar en Richard Stallman del nou navegador de Google, el Chrome, però estic segur que res de bo. És ben coneguda la seva quasi malaltissa por a confiar les seves dades, per insignificants que siguin, a una gran companyia. Jo no la comparteixo del tot aquesta por, encara que una mica sí, una mica en fa pensar en un futur on tot pot estar controlat per un "Gran germà" omnipresent i omnipotent. Però això de moment és ciencia ficció i és el que em fa pensar que costarà d'arribar-hi. Però està bé que veus com la de l'Stallman ens avisin i ens facin malfiar, no podem abaixar mai la guàrdia.

Chrome és un navegador encara en fase beta pel que aposta Google. Si voleu saber per què un nou navegador, aneu a la pàgina de Google. Jo em quedo amb el fet que Google, a través d'aquest navegador que  ens regala, pot rastrejar les pàgines per on naveguem i anem deixant petja. Què en vol fer, què en pot fer o què en voldrà fer amb aquestes dades no ho sé, però la malfiança de l'Stallman no em deixa indiferent.

Així que quan vaig veure que hi havia un navegador que funciona sobre la maquinària del chrome (que és de codi lliure) però sense el rastreig de Google, vaig animar-me a tornar a uindous (perquè encara no hi ha port per a linux) i provar-lo.

L'invent s'anomena Iron i l'ofereix una companyia informàtica alemanya. Ara mateix no té traducció catalana (s'ha perdut molt el català a Baviera) i em parla en anglès, però ja m'hi entenc.

La interfície és molt senzilla i distreu poc, és molt "zen", de forma que l'atenció es focalitza en les pàgines que visitem. Té un bon sistema de bookmarking i de pestanyes: es pot obrir un enllaç en finestra nova però en acabat arrossegar-la a una pestanya de la primera finestra. La veritat és que és molt senzill de fer anar i força potent. La casella de la URL permet escriure directament una paraula i fer que google (o un altre cercador) en presenti la pàgina de resultats.

Ja cal que Firefox es torni a posar les piles perquè la competència és ferotge i no estic parlant d'allò de l'interné-esplore. Estic parlant d'aquests chrome, Iron i, sobretot, de l'Opera, un navegador que estic utilitzant bastant després de les "petades" espectaculars a què em té acostumat el Firefox. Fins i tot el gmail a vegades se'm queda congelat al Firefox, per no parlar de les finestres emergents de la missatgeria de Moodle que em tanca completament el navegador. El que trobo a faltar a l'Opera és el català (idioma de menús i diccionari), però per la resta m'agrada força.

Etiquetes de comentaris:

dijous 11 de setembre de 2008

Llibres de text

La meva filla, dos anys menor que son germà, només ha pogut aprofitar una part dels llibres de text per fer exactament la mateixa especialitat de batxillerat. Això, traduït en diners, es diu 160€. I sort que alguns no caldrà comprar-los! Estimo ens uns 250€ el cost de tots els llibres si no n'hagués tingut cap.

Cada cop que passo per davant la botiga d'informàtica del carrer Gran m'hi aturo a mirar-me els netbooks d'Acer o Asus. Per 300€ pots tenir una màquina portàtil, amb una memòria i capacitat d'emmagatzematge raonables, amb un SO Linux (també n'hi ha de l'altre, però un xic més cars) i, sobretot: amb wifi. Si tenim connexió a Internet no ens cal res més, ni disc dur. Connectatn-nos a la xarxa podem llegir correu, gestionar-lo, crear i compartir documents, imatges, etc. Per tant, no cal disc dur.

Fixeu-vos, amb una mica més del que he pagat per uns llibres que en el moment en què són publicats ja estan obsoletes, podria tenir una màquina que permetria descarregar materials de la xarxa, fer activitats didàctiques al moodle de l'institut i xatejar amb les amistats mentre el professorat deixem anar els rotllos de sempre.

I aquesta inversió no caldria fer-la cada any. En teoria un cop a la vida, però amb el ritme d'actualització potser cada 2-3 anys. En canvi els libres de text ni això no duren.

I és que ni fent números no s'aguanta aquest sistema educatiu.

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts 26 d’agost de 2008

Estiu 08, segona part

S'ha acabat la segona part de les vacances i torno a la "normalitat". Cosetes a destacar:

  • Enguany disposava d'una connexió a Internet pel portàtil, d'aquestes que anunicen a la tele: un fracàs estrepitós. Amb prou feines podia connectar-me al correu i a gmail havia de fer servir la configuració més bàsica, la HTML, sense poder aprofitar les etiquetes ni, naturalment, el xat. Això vol dir que tret de netejar el correu, poca feina en xarxa he pogut fer.
  • Volia repassar coses de Moodle, com ara les qualificacions de la 1.9 o les enquestes, però era perdre el temps i els nervis. Segueix pendent.
  • He redescobert Opera, el navegador escandinau que, tot i no ser de codi lliure, ara ha canviat de llicència i té versions per a Linux. A vegades va bé canviar tot i que estic viciat a la traducció catalana o la correcció ortogràfica del Fierefox.
  • He trobat una extensió de Firefox que quan obres una pestanya nova et mostra miniatures de les pàgines que uses més habitualment. Es diu Fast-dial i és fàcilment configurable. Molt interessant.
  • He treballat molt poquet amb LaTeX, poca cosa més que repassar l'article Graphics with PGF and TikZ aparegut l'any passat al PracTeXJournal. PGF és una alternativa a Metapost, molt més nova i impulsada per Till Tantau, el mateix programador de beamer, la meva classe de diapositives preferida. Aquí teniu una

    Permet fer tota mena de dibuixos, gràfics, diagrames, arbres i un llarg etcétera. Si voleu veure'n més exemples visiteu el lloc faukes.net d'on prové la imatge superior.
  • També he repassat una mica la classe de documents memoir perquè fa temps que hi vaig al darrere i m'he entretingut, bàsicament, amb els estils de capítols.
  • També he estat enfeinat amb les revisions i revisors de la meva línia de la MoodleMoot 08.Aviat tornarem a tenir feina.
  • He acabat la presentació que farem sobre El Sistema Moodle. M'ha quedat molt esquemàtica, però es que un no té massa esma de fer res amb la calor. A més, està demostrat que quan es treballa més i millor és sota pressió. I ja comença a pujar.

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts 17 de juny de 2008

Final de curs

L'altre dia algú em preguntava que d'on treia les energies per acabar el curs, sembla ser que estic fent encara moltes coses. Jo no ho trobo pas així, segueixo fent les "moltes" coses que faig habitualment. El que pot ser és que, com que veig la llum al final del túnel, faci l'esprint final. Vegem en què estic ficat ara mateix:
  • acabant el curs i fent còpies de seguretat. Començant a preparar el següent sota la idea de les competències clau
  • preparant el que vull provar: la darrera versió de Moodle, Mahara (com no) i un servidor Java que permeti des de treballar amb àudio fins a fer mapes conceptuals, passant per LAMS. No m'ho acabaré.
  • preparant la MoodleMoot 08: ara que sembla que la cosa rutlla força bé val la pena seguir-hi la petja. A més, volem fer una presentació de tot el disseny del campus que pot quedar força bé. Però això ho deixarem per l'estiu.
  • LaTeX per distreure'm i relaxar-me. El fet de tenir petits problemes a resoldre és tant engrescador com resoldre sudokus o mots encreuats. sobre tot quan els resolc.
  • xerrant amb força gent. Potser sí que és cert que encara em queden energies perquè ja estic pensant en coses que vull fer el curs que ve i encara no m'he acabat aquest.
Realment, l'etapa més productiva d'una persona comença als 40.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte 12 d’abril de 2008

The grid

The grid, l'enreixat, és la nova xarxa, molt més ràpida, que amb el temps substituirà a Internet. Igual que aquesta, la grid és desenvolupada des del CERN i quan funcioni serà moltísssim més ràpida i potent que l'actual. Neix de la necessitat de gestionar les dades que generarà l'accelerador de partícules LHC que ha de "caçar" el bosó de Higgs.

Sembla ser que aquest accelerador generarà tal quantitat d'informació que no hi ha superordinador capaç de treballar-hi, així que la solució és que en siguin molts i ben connectats, tant que caldrà crear aquesta nova xarxa: grid, quedem-nos amb el nom. Et podries baixar (si ho fessis legalment, és clar) un dvd en 5 segons, i sembla que està preparada per a transmetre dades hologràfiques perquè anirà a una velocitat 10.000 vegades superiro a l'actual.

Bé, tot això ve a tomb perquè encara em passo 70 segons identificant-me davant d'aquella pàgina. I quan ja hi sóc me n'adono perquè el Firefox em diu que ja està fet, perquè la pàgina segueix en blanc i no dóna cap senyal de vida. No els sobrarà cap aprenent al CERN que vulgui venir aquí?

Etiquetes de comentaris:

dimarts 8 d’abril de 2008

Sakai i Moodle

Aquesta tarda estava convidat a la URL-La Salle a fer una petita demo sobre Moodle. El meu company de presentació, que feia el mateix però sobre Sakai, era ni més ni menys que Mr. Sakai, en Charles (Chuck) Severance.

Ha estat un plaer entrar, de la mà del creador, a un del seus cursos de la Universitat de Michigan que fa sobre l'entorn Sakai. És un entorn molt potent, flexible i adaptable a força situacions diferents, per exemple, ell té una part dels cursos oberta a tothom i una altra tancada només als seus estudiants universitaris.


Un dels trets que el propi Severance ha reconegut és la dificultat en la instal·lació de Sakai a un servidor, no es ni de bon tros tan senzilla com la de Moodle que avui duia en un llapis (força lent sota Windous).

La organització dels cursos no és tan compacta com la dels de Moodle i ell confessa que, com que li agrada més llegir correus que intervenir a fòrums, hi ha una part important dedicada a la llista de correu de cada curs, on poden participar-hi, això sí, persones que ni tan sols estan inscrits a la universitat. Però Sakai té fòrums, en concret es pot triar entre 3 models diferents de fòrums, un dels més sol·licitats, segons ell, el phpBB.

D'entre els materials destacar els podcasts: cada classe que fa la grava en un petit mp3 i, en acabat, la penja a la web. Proveu-los. Per això, però, no cal ser ni de can Moodle ni de cal Sakai, cal ser un profe innovador i punt. Seguint amb els materials i la innovació: els seus materials són lliures, es poden veure i diria que estan sota llicència CC. En Lluís Vicent li ha demanat si havia hagut de demanar permís per fer-ho a la seva universitat i en Severance ha dit que no, que al cap i a la fi els materials els havia fet ell i eren seus. Una postura molt lògica.

M'ha agradat també força el fet que el calendari del curs sigui un Google calendar: vet aquí un bon exemple de com no cal inventar la roda cada cop que hem de córrer (diguem-ho en anglès: mashup). A més, tenen un projecte del Google Summer of code 2008 anomenat Functionality Mashup Using IMS Learning Tools Interoperability que, malgrat el nom, promet força.

M'ha semblat, pel poquet que he vist, que Sakai pot estar molt bé per a un entorn universitari i semipresencial, però no el veig en un entorn totalment a distància i amb estudiants d'un perfil tecnològic baix, com els meus. Li he comentat al Severance en acabar la xerrada i hem coincidit, tot i que hi ha una pila de gent que utilitza Sakai per a fer elearning i n'està ben contenta.

Ha estat curtet però intens. Per a qui estigui interessat en seguir els cursos de'n Severance, dir que són sobre Python i Ruby on Rails. Res a veure amb els d'allà dalt.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 6 d’abril de 2008

Richard Stallman a Barcelona

Ahir vaig anar a veure en Richard Stallman pronunciar una conferència al CCCB en el marc d'un esdeveniment anomenat now, trobades al present contínu (web que no en diu res en concret, la trobada sembla un collage de coses disperses amb un nom).

Tot molt modern: una gran sala d'actes amb cadires i taules on llegir llibres relacionats amb el tema central de les trobades (quin?), cafès i tès, gent molt "cool", algun geek i poca gent de la meva edat. Al centre, més il·luminat, una cadira i una tauleta baixa per a l'orador.

A les 7 en punt va aparèixer en Richard Stallman i començà la seva conferència en un castellà tranquil, mesurat, sense estridències però amb un missatge ben clar: l'ús de software lliure té a veure amb la llibertad (i no tant amb qüestions tècniques)
Parla que el SL té 4 llibertats:
  • llibertat 0: executar-lo (o no executar-lo): és l'usuari qui decideix engegar-lo i no el programador.
  • llibertat 1: veure'n el codi i, si convé, modificar-lo per les necessitats de cadascú.
  • llibertat 2: fer-ne còpies i distribuir-les lliurement, sense por a ser detingut i/o multat.
  • llibertat 3: millorar i publicar els canvis que un ha fet en el programa.
Les idees sobre les que anà donant tombs tenien un eix central: la llibertat de l'individu. Ara mateix l'Stallman podríem dir que és un activista dels drets humans, potser el primer que ha pensat en incloure el tema de la tecnologia en aquests drets.

Algú havia de fer-ho, i qui millor que un programador de la mida d'ell, que ha creat entre d'altres peces el SO GNU i el programa emacs (pronunciat imax). Diu que la tecnologia està cada cop present en més àmbits de la nostra vida i es poden recollir un excés de dades personals que no cal tenir en determinats moments. Un dels exemples que posà va ser el del bicing: la targeta personalitzada permet saber on agafes la bici i on la deixes, quan, quantes vegades, etc. El que pot ser una facilitat en l'ús del servei pot esdevenir una eina de control malèvola. Inquietant.

Acabà la xerrada amb la seva broma sobre la prèdica, Sant IGNUtius i les altres "esglésies": vim, etc. Força divertit.

Aleshores vingueren les preguntes (tristes) i les respostes (agudes). Sembla estrany la buidor imperant al país. Moltes ulleres de pasta, molta roba de disseny, molta gent "guapa" però unes preguntes de p. pena: "De què viu un programador de SL?"

Ell va contestar: És impossible de saber, el que sé és que cap d'ells ha mort. Segurament qui ha fet la pregunta volia dir com guanya diners i no entenc perquè no ho ha preguntat així. Perquè hi ha moltes maneres de guanyar diners i el gran nombre de programadors de SL poden guanyar diners de moltes maneres: n'hi ha que són professors, estudiants, cuiners o programadors pagats per fer altres feines i que dediquen el temps lliure al SL. Hi ha tal varietat de situacions que no es pot contestar aquesta pregunta.

Molt bé.

Etiquetes de comentaris:

dissabte 29 de març de 2008

OpenOCW: eduCommons i OpenID

OpenOCW, OpenOpenCourseWare, és una iniciativa que proporciona un lloc web on crear i compartir cursos de qualsevol matèria sense cap mena de restriccions.

Funciona sobre el programari eduCommons, una adaptació especial de Plone que permet fer tota la gestió d'aquest tipus de cursos: des de la creació dels propis cursos amb els seus programes i materials, l'emmagatzemament, fins la compartició amb altres usuaris. Darrera d'aquesta iniciativa hi ha una potent comunitat d'usuaris i un parell de fundacions i universitats americanes, i té el suport del Opencourseware del MIT

Ara mateix no hi ha massa cursos i suposo que tot just ha començat a funcionar, però el que volia ressaltar és un punt que crec força interessant: el login. No cal ser usuari d'aquest lloc per entrar-hi perfectament identificat. Un pot triar entre la via clàssica, registrar-s'hi o bé, la que he triat jo, identificar-se amb el OpenID.

Em sembla que de l'OpenID ja n'he parlat en algun post anterior (i si no ho he fet ha estat per manca de temps, perquè ho tenia al pensament). La idea és no haver-se de registrar en una miríada de llocs diferents, sinó tenir un únic identificador, en aquest cas contra un lloc no comercial, sinó obert. Quan un introdueix el seu identificador OpenID en un formulari de login, el lloc va a l'expenedor de l'identificador, valida si aquelles dades són correctes i, si ho són, permet l'accés. En altres paraules, el que fem és que OpenID ens validi, ens avali.

El moviment OpenID sembla que està prenent força i són molts els llocs, com ara OpenOCW, que permeten l'entrada sense cap tipus de problemes a les persones amb un openID, hi confien. També es poden deixar comentaris en molts blogs de Blogger (aquí mateix!!) o de Wordpress i la cosa va a més.

Com es pot aconseguir un OpenID? Els IDs comercials es paguen, però OpenID no. Podem anar, per exemple, al servidor en castellà d'OpenID i registrar-nos-hi amb un nom d'usuari i una contrasenya; hi podem deixar un nom o un àlies i rebrem una pàgina web pròpia d'OpenID que és contra la que ens validarem quan ens ho demanin els tercers.

Una idea força interessant que ens podrà servir cada cop més.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 20 de març de 2008

GoogleEarth (i GoogleSky) a Ubuntu

Avui que tenia una estoneta (per a això són les vacances) m'he dedicat a llegir els RSS als que estic subscrit. I en alguns d'ells es reportava l'aparició de GoogleSky dins de GoogleEarth. GoogleEarth és el programa que ens podem instal·lar per veure el món per un forat, pel forat de la pantalla de l'ordinador. No solament presenta tota la superfície de la Terra sinó que permet moure-s'hi amb tota comoditat seguint els punts de la brúixola i a diferents alçades; també permet tenir vistes en 3D de determinats espais (tothom recordarà aquella famosa fota d'un dona baixant de la camioneta que donà la volta a internet quan aparegué l'aplicació).

Doncs bé, ara apareix una variant que consisteix en aixecar la vista al cel, al cel nocturn sobre qualsevol punt de la Terra i veure el cel i l'espai. Hi ha un munt de punts sobre els quals fer clic i obtenir-ne, així, informació: galàxies, nebuloses, etc. També podem veure la situació de diferents coses celestes al lllarg del temps perquè tenim un comandament amb el qual podem fer córrer el temps i veure, per cada data, la posició dels astres. Molt interessant.

Per curiositat he anat a la web del projecte a veure si hi havia versió per a Linux. I, efectivament, n'hi ha. Així que he provat a descarregar-la: ha baixat un fitxer binari d'unes 20Mb que he desat al directori de descàrregues. I ara ve la pregunta: com s'instal·la un binari? Perquè Ubuntu dóna moltes facilitats per instal·lar paquets propis i de Debian, però, què en sabem dels binaris?

Una primera cerca a Internet ja m'ha donat la pista per seguir:
  1. anem al directori on hi ha el fitxer binari GoogleEarthLinux.bin i hi entrem com a superusuari (sudo).
  2. canviem els permisos al fitxer: chmod +x GoogleEarthLinux.bin
  3. i ara a instal·lar: ./GoogleEarthLinux.bin
  4. apareix una finestreta demanant on instal·lar, amb les títpiques opcions per defecte, que acceptem sense dubtar (sens dubte en sap més ell que no pas nosaltres) i, al final s'obre l'aplicació preparada per a funcionar. Un goig.
  5. a partir d'ara, i quan no tingui feina i vulgui viatjar, només caldrà anar a Aplicacions -> Internet -> Google Earth

Etiquetes de comentaris: ,

divendres 14 de març de 2008

Wubi

eXe eLearning no corre amb uindousBista. Així que aquest matí volíem fer una instal·lació d'Ubuntu en un portàtil. Jo era la primera vegada que tocava un Bista i la veritat és que no trobava res, al final, però me n'he sortit una mica amb l'ajut de l'Albert (amb qui, si no). Però resulta que aquest Bista no s'acaba de tancar completyament, sembla que el que fa és congelar l'ordinador i no deixava instal·lar el DVD de l'Ubuntu. Ho hem provat amb el CD i la cosa ha millorat, però quan hem arribat al particionador ha paregut una partició fantasma que feia mala pinta.

Aleshores l'Albert ha proposat instal·lar Wubi. Què és Wubi? Un instal·lador d'Ubuntu a Uindous: des d'aquest SO et descarregues el programa i arrenques la instal·lació. És senzillíssim, només et demana 4 cosetes:


  1. la unitat on s'instal·larà Wubi (C, per defecte)
  2. la mida de la instal·lació (recomana uns 8 Gb)
  3. l'idioma: trieu català
  4. una clau per a root, proposa l'usuari i només cal introduir la contrasenya.
La instal·lació dura un cert temps i, quan acaba, demana per reiniciar (som a win, recordeu?). Aixíq ue reiniciem la màquina i a la primera arrencada ja veiem una pantalleta del propi uindous que demana què fer, arrencar el Bista o el Wubi, triem la segona opció i aleshores es crea l'espai al disc pèr a Ubuntu i s'instal·la el Linux, quan acaba ens demana la clau d'usuari i ja hi som.

Al fer la descàrrega ens ha baixat la versió 7.4, que és la penúltima a hores d'ara, però funciona perfectament. Fa una mica estrany que no ho tinguin preparat per a la 7.10, però la cosa funciona de perles.

Una bona manera de provar Ubuntu sense desinstal·lar Uindous.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 28 de febrer de 2008

Instal·lació de LAMP a Ubuntu

LAMP és l'acrònim de Linux Apache MySQL PHP, les 4 lletres màgiques que fan que les pàgines web actives, com ara les de Moodle, funcionin.

Per a Uindous hi ha diferents sistemes, els més coneguts potser són WOS o Xampp que transformen una màquina en un servidor local de pàgines web actives i ens permeten fer proves dels programes més interessants: Moodle, Elgg, Dokuwiki, Joomla, Drupal i un llarguíssim etcétera.

Però i per Ubuntu (Linux)? Sota aquest sistema operatiu és on han crescut les grans idees i després, si de cas, han anat a uindous. Calia trobar com anaven les coses al cor de la bèstia.

A la primera consulta a Google ja he trobat una coseta senzilla que m'ha permès començar: cal anar al gestor de paquets synaptic i en lloc de fer una cerca per paquets anar a Edita -> Marca els paquets per tasques. Aquesta opció permet instal·lar tots aquells paquets que Ubuntu necessita per fer una determinada feina, com ara transformar-se en un servidor Lamp simplement triant l'opció LAMP server. Això fa que s'instal·lin els "grans" programes, els de l'acrònim, més les biblioteques que calguin. En acabat val la pena tenir un gestor de base de dades (la part més complexa de l'invent), per això he instal·lat phpmyadmin, la popular eina web de gestió de BD i taules.

Un cop feta la instal·lació he obert una pestanya del navegador i he posat http://localhost/ , i m'ha mostrat el contingut del directori, he fet clic sobre l'únic directori visible (apache2-default) i m'ha dut a http://localhost/apache2-default/
una pàgina en blanc on apareix el text: It works! (funciona!). Bé, alguna cosa funcionava. Aleshores he escrit http://localhost/phpmyadmin/ i vet aquí que m'ha aparegut la coneguda imagte del phpmyadmin en català demanant-me usuari i contrasenya del servidor de BD (root i en blanc per local és suficient). I ja hi som!

Ara m'esperen un munt d'hores de diversió ;-)

Etiquetes de comentaris: , , ,

dissabte 23 de febrer de 2008

El mes del llop

En euskera febrer (otsail) és el mes del llop (otso) perquè durant aquest mes els llops en zel udolaven pels boscos i muntanyes d'aquell bonic/petit país. No és que estigui en zel, però sí que udolo en aquest febrer lamentant-me com un llop del temps passat.

Enguany, com el passat, he dedicat una gran quantitat d'hores i esforços al curs telemàtic sobre Moodle. Tothom sap que els cursos telemàtics solen implicar un factor de correcció en el nombre d'hores que es pot xifrar en 1'5. Vull dir que si un curs certifica 60 hores, el profe i els estudiants en dediquen, com a poc, 60x1'5= 90 hores. Doncs bé, a les alçades que som, on devem portar unes 40 hores nominals, jo ja n'hi he dedicat unes 120.

Què implica això? Doncs que mirant enrere m'adono que aquest curs ha estat com un forat negre que m'ha xuclat totes les energies, les hores lliures i que m'ha impedit fer altres coses que per a mi també són interessants i valuoses.

Per exemple:
  • Anar a la piscina. He estat com 4 mesos sense poder-hi anar i així estic amb mals d'esquena diaris (un ja té una edat).
  • No he pogut publicar quasi bé res a cataLaTeX. El ritme d'un article cada 10 o 15 dies s'ha trencat i ha passat a ser un cada quan puc. Publicar un article és fàcil, però darrera de cadascun hi ha tota una feina d'investigació i proves fins a donar-ho per publicable.
  • Aquest mateix blog se n'ha ressentit perquè no solament ha disminuït el nombre de posts sinó també la qualitat. Quan un ha estat davant d'una pàgina en blanc esperant que es descarregui durant una infinitat de minuts, després difícilment li queda esma per investigar o provar coses noves i explicar-ho.
  • Moodle: tinc una bonica versió 1.9 instal·lada i esperant-me a ser provada i a traduir la part de qualificacions que és tota nova. Amb prou feines me l'he mirat per sobre i el desenvolupament no s'atura ni m'esperarà.
  • El wiki On se colga el dimoni on tracto de coses que vaig esbrinant sobre Moodle. Allà s'està el dimoni colgat. A més, li vull canviar la plantilla i ni temps tinc per buscar-ne una que m'agradi.
  • La lectura: vaig molt endarrerit i se m'acumulen els llibres per llegir. Ara m'estic amb els salmons al Iemen i, tot i que m'agrada, no avanço.
Per tant, m'he fet el ferm propòsit de no fer cursos telemàtics l'any que ve.

Etiquetes de comentaris: , , ,

diumenge 10 de febrer de 2008

Canvi de plantilla

Després de quasi 5 anys amb la mateixa plantilla, avui m'he decidit a canviar-la. He aprofitat el tema Round que proposa el propi Blogger amb una mica de hacking i ja la tenim llesta.

He afegit un parell de cosetes perquè sap greu de perdre-les. En primer lloc els vells comentaris d'HaloScan que eren els únics que em funcionaven a l'anterior plantilla, però que caldria anar substituint pel comentaris de Blogger. He de dir en honor a le veritat, però, que abans que Blogger oferís la possibilitat dels comentaris, ho feu HaloScan i que per això hi són. I l'altre canvi ha estat afegir la previsualització dels enllaços que ofereix Snap Shots.

Doneu-li un cop d'ull a la nova bitàcola a veure què us sembla, jo encara l'he d'acabar de posar a prova.

Etiquetes de comentaris:

dimecres 6 de febrer de 2008

Blog sonor

Per aquells mandrosos a l'hora de llegir blogs hi ha una solució senzilla: escoltar-los.

Sonowebs és un lloc web que ens permet incloure un "lector" de les entrades al blog de manera que tocant el botonet d'un mp3player puguem escoltar-ne el contingut. La veu és metal·lica, tipus robot, però com a mínim sabem que mai causarà mal a un ésser humà. Les lleis de la robòtica els ho impedeixen.

Ho he provat en aquest blog però com que és tan vellet em sembla que no conté el codi de blogger actualitzat i capaç de fer-ho. Seguirem investigant, de moment enganxo l'enllaç:



Veig que hi ha la possibilitat de generar codi php per altres aplicacions: per a Moodle, potser? Seria genial que els meus estudiants portessin les "lliçons" a l'emepetrele.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 3 de febrer de 2008

Delenda est Agora

Hi ha matrimonis en què els dos membres són excel·lents persones, però que no funcionen com a parella. És el que li passa a Moodle i Oracle. Aquesta darrera setmana el servidor agora ha fet un pet com una gla i ha deixat de prestar el servei que se li pressuposava. I la raó de fons és que Moodle i Oracle, malgrat ser excel·lents programes, no s'avenen, no estan fets l'un per l'altre com es pot comprovar a bastament als fòrums de moodle.org.

Què podem fer? Perquè, és clar, estem en un punt en què Xtec s'havia proposat oferir als centres de tot Catalunya un servei de Moodle on cadascú tingués el seu espai virtualitzat i pogués administrar-se usuaris i cursos amb total llibertat.

Però amb l'estat de coses actual aquest servei promès no es possible. Així que tenim dos camins ben clars i definits:
  1. O bé s'ofereix el servei de Moodle, però sobre una altra base de dades.
  2. O, simplement, no oferim el servei.
Les coses estan així.

Què pot passar en el primer cas? Res, tot anirà perfectament. Moodle està dissenyat per funcionar amb una base de dades de codi lliure com ara MySQL (la que fa córrer Google i meneame, per posar només 2 exemples) o PostgreSQL, una BD que, diuen, és més escalable i adient per a grans quantitats d'usuaris.

Què pot passar en el segon cas? Res, tampoc. Qui s'ha entossudit en fer servir Oracle seguirà al seu lloc i fent servir Oracle i només la comunitatt educativa catalana no gaudirà d'un servei excel·lent com podria ser tenir un campus virtual per a cada centre educatiu.

Com que ara mateix no el tenim, a diferència d'altres comunitats autònomes de l'estat que ens han passat per davant en aquest i en molts altres aspectes, doncs no passara res, seguirem sense tenir-lo i a la cua en educació. Si ens vam haver d'esperar 5 anys a tenir blogs a Xtec, podem esperar-ne 10 o més a tenir moodle o el que sigui.

O potser no tant, perquè el centre que vulgui per menys de 150 euros l'any pot gaudir d'un servei comercial excel·lent on muntar tot el programari web que necessiti perquè el seu centre tiri endavant i sobrepassi en molt allò tan escarransit que el Departament ofereix en TIC. Si no us ho creiu feu una cerca a Google i us convencereu.

Una altra oportunitat perduda pel nostre país de ser capdavanters en educació. Ara, això sí, les poltrones que no es moguin.

Jo, contradictori com sóc, estic amb els apoltronats: Delenda est Agora, però per altres raons. No perquè estigui en contra de la innovació, sinó perquè penso que amb el mal servei que s'està donant ara el que s'aconsegueix és que el comú dels mortals pensi "Moodle no funciona" en lloc de "Xtec no funciona", que es la realitat.

Per això m'estimo més que no s'ofereixi un mal servei Moodle i que qui vulgui tenir-lo, malauradament, hagi de recórrer als serveis comercials.

I l'escola pública... doncs ja sabem, oi?

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte 2 de febrer de 2008

Nou esquelet per a cataLàTeX

Al post del passat dilluns 28 de gener feia referència a l'actualització del programari de base del lloc cataLaTex, que és SPIP, un programari francès de codi lliure (logicien livre, que en diuen ells) molt potent, flexible i fàcil d'instal·ar. Vaig actualitzar el programa i vaig comprovar que la pàgina d'inici es veia bé, però els articles fatal: semblava que el full d'estils no es llegia o cosa semblant perquè la barra de navegació lateral quedava per sobre el text i el feia il·legible. Ho vaig deixar pel cap de setmana.

Ahir a la tarda m'hi vaig posar. La veritat és que feia molt de temps, quasi 2 anys, que no remenava les tripes d'SPIP i no recordava massa quins fitxers havia de tocar per obtenir un aspecte agradable. Així que m'hi vaig posar i no me'n sortia. A més, des de la versió 1.8, que tenia instal·lada, a la 1.9.2 actaul, hi ha hagut canvis substancials pel que fa als esquelets, que és com en diuen a SPIP de les plantilles, skins o templates.

Després d'una hora de remenar i no sortir-me'n vaig estar llegint un tutorials on explicava com instal·lar un nou esquelet a la nova versió, així que em vaig decidir i del mateix lloc d'SPIP me'n vaig baixar un i el vaig instal·lar. No estava malament, va funcionar a la primera, però era un xic complicat de modificar.

Vaig seguir buscant i al final en vaig trobar un que m'agradava i el vaig descarregar. És MiniGriSpip, el treball de FredoMkb un dissenyador francès, que l'ofereix sota llicència GPL des del lloc de contribucions d'SPIP.

Va ser una bona sorpresa que, un cop descomprimit, en resultés només una carpeta amb diferents fixers fàcilment identificables i modificables. El vaig pujar (s'ha de crear una carpeta squelettes a l'arrel del lloc i és on primer va el programa a buscar l'aparença) i va funcionar de seguida, així que em vaig possar a canviar el que no m'agradava (bàsicament alguna coseta de posició) i a acabar de traduir algun missatget que sortia en francès.

El resultat ha estat espectacular i ja torno a tenir cataLaTex en plena forma. Us convido a anar-hi i que el disfruteu.

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres 30 de gener de 2008

agora

Agora havia de ser el gran servidor de Moodles d'Xtec. Va néixer amb voluntat de servei als centres i havia de substituir als molts moodles que hi ha a phobos i que n'alentien el funcionament. El projecte es va presentar el passat mes de juliol 07 amb uns terminis clars: el primer trimestre del curs 2007-08 era de prova i al gener de 2008 es volia generalitzar-lo a tots els centres que així ho desitgessin.

Ha passat el temps i el projecte no es materialitza. La raó és molt senzilla i la coneixen tots les habitants d'agora: no funciona.

Algú es va entossudir en fer córrer aquest espai super-moodle sobre la base de dades Oracle. Però hi ha un petit problema: Moodle no ha estat pensat per a Oracle, ha estat, i està essent programat, per treballar o bé amb MySQL (sí aquesta BD de joguina que fa córrer meneame amb 1 milió d'usuaris i que no cau) o PostgreSQL. Les dues de codi lliure.

Si un es passeja pels fòrums de moodle.org s'adonarà que hi ha hagut altres intents de fer anar Moodle sobre Oracle i tots han fracassat. Per tant, la saviesa ens diu que no hem d'ensopegar dues vegadesamb la mateixa pedra, i si ha ensopegat ja un altre, no siguem rucs i no hi tornem. Canviem de pensament, canviem de base de dades i busquem la que millor funcioni amb el servidor on hagi de viure i amb el programa que ha de fer anar, Moodle.

I, si us plau, pensem per una vegada en què hem de donar un servei i no avorrir al pobre usuari. El que acaba passant és que qui no coneix Moolde pot arribar a pensar: Moodle no és de confiança, dóna molts problemes. Fals, qui dóna problemes és la unió contra natura Moodle i Oracle.

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns 28 de gener de 2008

Actualització d'SPIP

CataLaTeX, des de la seva fundació, ha corregut sempre sobre el programari de codi liure d'origen francès SPIP. Però des que l'havia instal·lat, ara fa cosa d'un parell d'anys no havia tingut la necessitat d'actualitzar-lo: em feia mandra i com que anava tant bé, doncs ho deixava per un altre dia.

L'altre dia, però ha arribat perquè des d'Xtec anuncien que actualitzaran el programari de base de phobos, el PHP de la 4.4 a la 5.2 i la MySQL també a la versió 5.x (déu-n'hi-do Xtec, és quasi tan mandrosa com jo, amb la diferència que ells s'hi dediquen a això, o no?).

Així que davant el tranquil·lizador missatge: és possible que algunes aplicacions deixin de funcionar. En concret, aquelles aplicacions que tinguin una antiguitat superior a dos anys i no s'hagin actualitzat en aquest temps, he decidit actualitzar a corre-cuita.

Si la instal·lació d'SPIP va ser cosa de nens, l'actualització encara més. Per instal·lar SPIP al servidor només cal pujar 1 fitxer: spip_loader.php i fer-lo córrer des del navegador. Doncs el mateix per a l'actualització, amb la diferència que, com que ja estava configurat, no ha calgut més que confirmar la contrasenya d'administrador i deixar fer. El resultat és que en 5 minuts (he trigat més en baixar la bd i el programari, per si de cas) tot estava fet i ara el lloc està preparat per resistir un parell d'anyets més, o això espero.

Etiquetes de comentaris:

dissabte 26 de gener de 2008

Sargint Moodle

Aquesta ha estat una setmana de molta feina amb Moodle. Per una banda hem introduït canvis en algunes cadenes de traducció del fitxer moodle.php per personalitzar els missatges que rep l'usuari. Per altra banda hem fet alguna adaptació d'un curs de moodle per a solucionar un problema molt particular, però s'ha deixat: és força versàtil.

Tant versàtil que ha arribat ales meves mans un moodle que, si no arribo a seber que ho és, m'hagués costat força d'esbrinar-ho. Es tracta d'una adaptació del tema de forma que amb un potent full d'estils i icones totalment personalitzades obtenim un resultat espectacular.

Un parell d'exemples per demostrar fins on es pot arribar amb el treball amb Moodle: the limit is the sky.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 20 de gener de 2008

Escudella barrejada

Hi ha una dita anticlerical que diu que els capellans són la gent que més feina té per tenir menys feina. Doncs els senyors de soup.io n'han tingut encara més de feina preparant un senzillíssim agregador d'entrades personal per a què nosaltres no en tinguem gens, de feina per aconseguir-lo.

La idea és que tots escrivim en més d'un blog i que val la pena recollir en una sola pàgina web les diferents entrades que fem. Així que, sense ni una pàgina d'ajuda, un pot provar a veure com quedaria el seu agregador personal a base d'afegir/treure coses (la pàgina fa un ús intensiu d'Ajax) i, si t'agrada el resultat, et registres a la web (només cal deixar nom d'usuari, contrasenya i una adreça de correu a la que no t'envien res) i ja tens el teu domini. El meu és jqueralt.soup.io

Un pot afegir-hi les entrades que fa a twitter, delicious, digg i altres llocs semblants. Però també es poden afegir els RSS dels llocs (jo hi tinc el de cataLaTeX i el d'aquesta bitàcola) i, si es desitja, fer-hi entrades de blog noves.
Aquestes entrades poden ser text, enllaços, imatges, vídeos o citacions. Tot molt web 2.0: senzill de fer anar, a un parell de clics i, sobretot, recollint informació dispersa.

Molt recomanable.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 17 de gener de 2008

Fitxers de contingut IMS

Probablement haureu vist a les darreres versions de Moodle (crec recordar que a partir de la 1.8) apareix un nou tipus de recurs, a més dels clàssics pàgina de text, pàgina web, enllaç, etc. Es tracta del recurs Fitxer de contingut IMS.

Jo no hi havia entrat mai, però ara, per una d'aquelles casualitats de la vida, i molt probablement de la mà invisible d'en Jordi Vivancos, hi he arribat. Resulta que n'he vist uns quants exemples i m'ha encantat la idea.

Es tracta de donar homeopàticament els recursos als estudiants. M'explico: en lloc de donar aquells potents apunts d'una pila de pàgines, aquest recurs el que fa és donar-ne els mínims imprescindibles, però en un format absolutament web, és a dir, relacionant-los amb d'altres.



Posem un exemple. En un curs estem parlant del cos humà i la salut ( de què hem sona?) i volem donar materials. Una manera és fer-ho seguint els estàndards IMS i empaquetant aquestes petites pastilles de coneixement relacionades entre sí. Una pagineta d'entrada ens pot dur a les pàgines que pengen d'ella. Quan les visitem tenim a la vista, a més de la pàgina que estem llegint, l'estructura navegable de les altres pàgines del paquet de continguts IMS i podem navegar de l'una a l'altre a través dels botons Anterior, Següent i Amunt a més de l'arbre amb l'estructura del paquet.

Va, en voleu veure un en directe, oi? Feu clic aquí, descarregueu-vos el paquet d'exemple, correu a instal·lar-lo al vostre Moodle i gaudiu del futur ara (ostres, quina frase).

Us preguntareu: I com es fan aquests paquets de continguts seguint l'estàndard IMS? Doncs amb l'eXe eLearning.
Més sobre el tema aquest cap de setmana al wiki On se colga el dimoni.

Etiquetes de comentaris: ,

Linux vs Windous vs Macs?

Estava llegint que Acer, el productiu fabricant xinès d'ordinadors personals (el meu ho és) i portàtils, ha començat a vendre portàtils amb Ubuntu 7.10 a partir de 300$. Llegint la notícia es veu que és un ordinador molt senzillet comparat amb altres màquines de prestacions i especificacions superiors i que sembla que també estiguin de rebaixes. I una manera de rebaixar el preu és oferir un SO de preu 0.

Però el que més m'ha interessat és el que diu un comentari al post. Tradueixo:

Pots aconseguir un portàtil barat amb Linux per connectar-te als serveis de Google basats en Linux.

O, alternativament, pots aconseguir un portàtil Win/Mac car per connectar-te als serveis de Google basats en Linux.

Ben pensat. Per què vols un ordinador caríssim si, finalment, tots els serveis els tens a la web?

Etiquetes de comentaris:

dissabte 12 de gener de 2008

Pas a Linux-Ubuntu

Si heu anat seguint aquest blog des de fa temps haureu llegit sobre els molts intents de fer córrer el meu PC amb Linux. Aquests intents es remunten a fa més de quatre anys, quan vaig fer un curs d'introducció a Linux amb Xtec en el qual vaig instal·lar Mandrake (ara Mandriva). Però no va haver-hi manera de connectar-me a Internet perquè el mòdem (no s'havia inventat l'ADSL en aquell temps) era un winmòdem, és a dir, un aparell que feia de mòdem sota windows, sense drivers per a Linux.

Des d'aleshores periòdicament ho he anat provant. Quan em vaig canviar d'ordinador i vaig posar-me l'ADSL em vaig trobar, després d'una install party que em va venir a fer en Xavi a casa, que tampoc hi havia drivers per l'adaptador de telefònica.

En el darrer post del 2007 d'aquest bloc explicava com havia comprat un adaptador USB Visacom, de com m'havia instal·lat els drivers, havia funcionat, però que a l'actualitzar els fitxers del nucli s'havien perdut. Bé, aquí torna a començar la història, ara sí, avanço, amb final feliç :-)



Vaig comentar-li al Xavi, gran Ubunteroooo!, i vam quedar que la millor manera per solucionar-ho (perquè la solució era a tocar) era instal·lar la darrera versió de l'Ubuntu perquè ja incorporava els drivers al kernel.

Així que em vaig baixar l'Ubuntu 7.10, el vaig gravar en un disc i vaig tornar a instal·lar-lo sobre el que hi havia perquè no perdia res, quasi no hi havia treballat. Amb l'ajuda remota d'en Xavi, un altre cop (què faria jo sense ell!) que responia des del Google xat a les meves preguntes, vaig esborrar particions, vaig crear-ne de noves i vaig instal·lar el nou programa. Un aprell d'horetes que culminaren quan li vaig enviar un correu des del Gmail obert a l'ordinador des de Linux.

Ara sí. S'ha trencat la maledicció amb Linux. Prepareu-vos ;-)

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns 7 de gener de 2008

Podclass i Moodle

Podclass és un lloc molt web 2.0 on, segons els seus organitzadors, es pot compartir el coneixement. És un lloc on les persones inscrites (el registre és gratuït) poden seguir cursos gratuïts o no (depenent de qui els ofereixi) o bé poden crear-ne i impartir-ne. Quan un usuari crea un curs, se li demana una sèries de dades entre les que hi ha el preu; si és gratuït no passa res, però si es té la pretensió de cobrar per fer-lo, aleshores podclass cobra una taxa.

Tot tafanejant la web vaig donar-me d'alta i vaig crear un curs de prova sobre LaTeX. Per fer-ho només cal seguir un senzillíssim wizard on et demana les dades bàsiques del curs: títol, resum, imatge, categoria a la què pertanyerà i tot seguit ja demana l'adreça per carregar un vídeo o àudio del curs, així, directament. Un cop fet això ja tenim creat el mòdul 1 del curs i podem entrar a editar-lo, tot afegint-li nous recursos o bé creant un segon mòdul.

Quan estava afegint un recurs he vist l'editor HTML de Moodle i m'ha vingut un flash: això és Moodle he pensat entre mi, així que he mirat la URL i, en efecte, allà al mig amagadet hi havia un course/mod.php?id= que m'ha obert els ulls: allò és un moodle molt i molt personalitzat, però moodle al cap i a la fi.

És curiós com un programa de codi lliure pot arribar a donar per a tant. Se li afegeixen coses, se n'hi treuen d'altres, però la maquinària que el fa córrer és allà sota.

Per cert, si algú està interessat en fer cursos sobre un Moodle senzillet, aquest és un lloc gratuït on no cal patir per instal·lacions, fòbies, odissees ni oracles.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 5 de gener de 2008

UTF-8

Quan Moodle va passar de la versió 1.5 a la 1.6 es va produir un cert trasbals perquè s'hi introduïa una canvi bastant radical: els registres de la base de dades passaven a estar codificats en UTF-8. Aquí va ser la primera vegada que en vaig sentir parlar i sempre que hi ha algun text que no mostra els caràcters catalans, l'arrel és en la codificació, molt probablement en l'UTF-8.

UTF-8 és un estàndard en la codificació de caràcters que substituint a l'antic ASCII i a d'altres codificacions (window$, isos, etc). Com a bon estàndard, tothom ha de tendir a utilitzar-lo, però la velocitat d'introducció varia d'una camp a un altre. Per exemple, en els RSS va ser immediata, probablement perquè coincidí en el temps l'invent dels RSS i la introducció de l'utf-8. A les pàgines web, tanmateix, la cosa no va així, i normalment és el propi navegador qui s'encarrega d'esbrinar la codificació i mostrar-la correctament.

Amb LaTeX fins ara passava amb dues codificacions: Latin1 i T1, cadascuna com opció del paquet corresponent
  • \usepackage[latin1]{inputenc} L'opció latin1 es refereix a la codificació iso 8859-1 que inclou els caràcters accentuats europeus més corrents: à, ç, ò. El paquet inputenc s'encarrega d'esbrinar en quina codificació s'ha fet el fitxer tex i "traduir-ho" al corresponent codi LaTeX.
  • \usepackage[T1]{fontenc} L'opció T1 diu que s'està utilitzant els caràcters TeX europeu i que es farà la separació sil·làbica seguint aquest esquema.
Doncs bé, aquest dies en què he estat treballant amb LaTeX sota Linux, usant els editors Kile i Gedit, m'he trobat que, per defecte, utilitzen la codificació utf-8. Quan obria un document en una codificació anterior me la canviava a utf-8 a no ser que, manualment, li canviés; però si tornava a obrir-lo de nou, havia de repetir l'operació. Amb els documents nous la cosa era pitjor perquè el fitxer tex me'l codificava en utf-8 i, quan el processava a PDF, no em sortien els caràcters accentuats.

La solució ha estat incloure l'opció UTF-8 en lloc de la latin1 al paquet inputenc
(\usepackage[utf-8]{inputenc}
\usepackage[T1]{fontenc}


Si aquesta opció no estigués al nostre sistema, caldrà descarregar-la primer de:
http://www.ctan.org/tex-archive/macros/latex/contrib/t2/etc/utf-8/

Ara ja puc treballar amb un document text codificat en utf-8 però produir un PDF perfecte gràcies al treball del paquet inputenc.

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres 2 de gener de 2008

Better Gmail

Voleu canviar l'aparença (skin) del vostre gmail? Farts d'oblidar-vos d'adjuntar un fitxer quan al missatge ho heu dit? Voleu llegir els vostres RSS des de gmail? O entrar només amb un clic al calendari de google? La solució està en una extensió de Firefox anomenada Better gmail

De moment podem triar entre 4 aparences noves, a part de la clàssica que ofereix gmail. També podem fer que les icones dels adjunts siguin prou grans i visibles, que les adreces URL massa llargues s'escurcin en una tinyurl. La signatura pot deixar d'estar sempre al capdavall del missatge i quedar flotant, força útil quan es respon amb la còpia del missatge original a la part inferior.

Es pot crear un fil de missatges reenviats, acolorir les etiquetes, però potser el més interessant és l'avís d'adjunts. Molt util per a mi i per altres despistats que han d'enviar 2 missatges quan envien un adjunt: el primer on en parlen però sense el fitxer i el segon missatge amb l'adjunt oblidat. Com s'aconsegueix? Doncs dient-li a Better Gmail que quan un missatge tingui una paraula clau, com ara adjunt, fitxer, adjunció, etc. comprovi que hi ha un adjunt. En cas contrari apareix una finestreta emergent que ens ho recorda i ens permet afegir-lo si l'havíem oblidat. Genial, oi?

I ja sabeu que les extensions de Firefox i Thunderbird milloren molt les prestacions d'aquests dos programes i els donen noves caracter?itiques i potencialitats.

Un altre dia parlaré de SQLite Manager, una altra extensió que permet gestionar bases de dades SQLite des de Firefox. Però això és tota una altra història.

Etiquetes de comentaris:

dimarts 1 de gener de 2008

L'arma secreta de Google

Els projectes de codi obert. Allò que realment amenaça microsòf no és Google o el programari lliure, és la combinació d'ambdós. Resulta que Google, poquet a poquet i sense fer massa soroll, està utilitzant i potenciant el PL de manera que pot avançar molt més del que ho faria usant programari captiu.

En el seu article Google's secret weapon, Glyn Moody analitza a fons l'ús que Google fa del PL. Comença parlant de les estratègies comercials de ms i de Google i dels camps on es disputen el tros de pastís: darrerament les eines d'oficina.

Després passa a estudiar quin ús fa Google del PL, començant per GNU/Linux i una versió personalitzada de MySQL per les màquines. Fixeu-vos que no fan servir una versió customitzada d'oracle, oi? fa pensar. Diu que no solament hagués estat prohibitivament car fer sevir programari de ms o de Sun, sinó que no hi haguessin pogut fer les modificacions necessàries per poder-hi treballar o treballar-hi tan de pressa.

Parla, també, del recolzament que Google dóna a molts projectes de PL. No solament contracta a molts dels programadors que fan avançar projectes lliures i ben coneguts, com ara Apache o Phyton, sinó que hostatja projectes i crea premis, com el Summer of code, que els potencien.

Però potser allà on estan esmerçant més esforços és darrera la fundació Mozilla i els seus productes estrella Firefox i Thunderbird que tan bé s'integren amb els productes de Google i entren en oberta competència amb els d'ms.

El resultat és que ms està davant d'una competència doble que no s'esperava. S'esperava haver de competir amb Linux a nivell d'escriptori, però no alhora que amb Google i els seus productes i amb la rapidesa amb què opera aquest altre gegant.

I a sobre, per acabar-ho d'adobar, Yahoo adopta una estratègia similar a la de Google i comença a signar acords amb programadors de codi lliure, curiosament també amb els de MySQL (per què no oracle?). Un més a convidar en aquest ball de bastoners.

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns 31 de desembre de 2007

Un petit triomf per acabar l'any

Mai havia aconseguit connectar a Internet el meu ordinador sota Linux. Ni quan tenia el vell ordinador amb connexió per mòdem (winmòdem) i treballava amb Mandrake (ara Mandriva), ni ara que hi tinc Ubuntu i WiFi de telefònica. Semblava una maledicció.

Els intents de fer-ho, però, no han estat únics. Primer em vaig comprar una targeta Lynksys que em van assegurar em connectaria sense problemes: ni amb window$ no he pogut fer-ho. Ara fa uns quinze dies vaig veure un anunci d'un adaptador WiFi per USB que anunciava era Linux compatible, i tot per uns 30€. Ho vaig anar a preguntar i em van dir que sí, que sota Ubuntu no tindria problemes, així que me'l vaig comprar.

La instal·lació del driver no va ser senzilla, vaig haver de seguir un d'aquells manuals que no s'entenen i que donen una pila de coses per sabudes, quan no estan gens clares. No me'n vaig sortir. En Xavi em va oferir ajuda, com sempre, el pobre, però jo ho vaig deixar dormir un temps.

Aquest matí hi he tornat i he fet la configuració de la connexió directament des de la consola, i tampoc ha semblat donar resultat. Però després de deixar-ho refredar una mica, hi he tornat i ha funcionat: m'he connectat a Internet i he trencat la maledicció que semblava pesar sobre la meva connexió a Internet sota Linux (sense internet no val la pena treballar amb l'ordinador, ara).

El primer que he fet ha estat activar les actualitzacions i començar a baixar paquets (uns 275) per actualitzar programari. L'he instal·lat i m'ha demanat de reiniciar la màquina, així ho he fet i, quan he tornat a ubuntu resultat que s'havia perdut el driver i la connexió a Internet. No sé si ha estat l'actualització o què, però l'alegria ha durat poc.

Però com que sóc tossut de mena l'any que ve hi tornaré i estic segur que me'n tornaré a sortir.

Etiquetes de comentaris:

dijous 27 de desembre de 2007

Any nou, web nova

Després de diferents intents, finalment m'he decidit per un disseny per canviar la web estàtica. Vaig veure'n una tot navegant i em va agradar força, així que me la he personalitzat i el resultat és el que podeu veure en la pàgina d'inici.

És un disseny bastant 2.0, clar, senzill i he aprofitat per endreçar una mica els diferents elements que hi havia. Quan el 15/abril/2002 vaig crear i penjar la web no sabia per on aniria. Havia distribuït els continguts en 4 àrees: personal, per imprimir, programari i reflexions. El pas del temps ha fet que la part de personal hagi tingut poc moviment (de tant en tant actualitzo la presentació i prou), però la part per imprimir ha quedat realment estancada. La raó és que la immensa majoria de materials que he anat fent tenen un suport web i ja no van destinats al paper.

En el nou disseny he volgut donar més pes a les webs germanes cataLàTeX i el wiki On se colga el dimoni. Em són més fàcils d'actualitzar i tenen vida pròpia. Faig servir, per tant, la pàgina d'índex per posar juntes les peces i poca cosa més.

Tot i això, i aprofitant el que internet em dóna, he fet que sigui una pàgina estàtica però amb canvis a partir de la sindicació amb Twitter i amb el propi cataLàTeX.

Prespectives: dóna molta feina actualitzar una web, així que no tinc massa clar que canviï massa totes les pàgines interiors. El que sí he de fer és revisar enllaços trencats i actualitzar l' RSS del lloc, que també l'he de fer a mà.

Per cert, tota la web ha estat feta amb eines lliures: Screem sota Ubuntu.

Etiquetes de comentaris:

dimarts 18 de desembre de 2007

OOoLatex, get the power of LaTeX into OpenOffice!

Sabíeu que a OpenOffice, igual que a Firefox o a Thunderbird, se li poden afegir extensions? Jo ho he descobert aquest cap de setmana passat, no em feu dir com. Anava navegant i, al final, m'ho vaig trobar als nassos. Així que vaig fer una ullada a la pàgina d'OpenOffice.org on tenen la llista d'extensions per a diferents feines.

Vaig trobar-ne una que n'interessava: OOoLatex. Què fa aquesta extensió? Dues coses:
  1. afegeix una nova barra d'eines pel mòdul Equació que, quan hi cliques, et mostra una finestreta des d'on editar una equació en llenguatxe LaTeX i, quan acabes, te la insereix al document OO (writer o Impress) en format d'imatge (png). Primer, naturalment, cal tenir instal·lat al sistema LaTeX i Ghostscript i configurar el mòdul, però, qui no els té instal·lats, oi? ;-)
  2. l'altra barra, pel mòdul Expand, permet inserir caràcters especials directament al mig del text d'un document OO. No tan espectacular com el mòdul Equació, però força interessant.
Tots dos són de codi lliure i es poden descarregar i instal·lar ben fàcilment a OO. Quan un visita la pàgina de descàrregues del mòdul OOoLaTeX es baixa un fitxer amb extensió oxt, una classe de fitxer comprimit. No cal descomprimir-lo, simplement, anem a OO ->Eines ->Gestor d'extensions (extension manager)-> seleccionem Les meves extensions (my extensions) -> toquem el botó Afegeix i, a la finestreta que s'obre, busquem la ubicació del fitxer oxt descarregat, el seleccionem i deixem que OO s'encarregui de la resta (instal·lar i fer anar).

Val la pena visitar la pàgina d'extensions d'OO perquè segur que en trobeu alguna que us pot interessar.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 15 de desembre de 2007

L'editor d'equacions de l'OpenOffice

La pressa ens impedeix moltes vegades estudiar el funcionament d'alguna característica avançada d'un programa i ens fa recórrer a alternatives matusseres. Això és el que ens va passar en un examen de mates on la professora volia escriure un parell de sistemes d'equacions i amb l'editor de mates de l'OO no se'n va sortir. Com que jo no hi havia treballat mai tampoc vaig saber com fer-ho i vaig tirar pel dret, és a dir, vaig fer el que sé: escriure'ls en LaTeX, passar-los a PDF i capturar-los com imatges que, després, vaig enganxar al document.

Avui, no em feu dir què estava fent, m'he recordat i com que tenia una estona m'hi he entretingut. El resultat el trobareu a la pàgina d'inici d'aquest lloc o fent clic aquí. Aquest editor fa servir una mena de dialecte de LaTeX més senzill, sense contrabarres, però el resultat final és molt bo, com es pot comprovar en el document.

Aprofitant l'avinentesa he estat remenant una mica l'exportació del Writer a LaTeX i és realment potent. M'ho he apuntat a la llista de feines per fer, pot ser força interessant editar amb el writer i postproduir amb LaTeX.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres 7 de desembre de 2007

La nova manera d'estudiar: Zotero

Qui no ha fet servir les típiques fitxes de cartolina ratllada amb aquella doble ratlleta vermella a dalt de tot per prendre notes quan estudiava? Encara conservo les que em vaig fer per anglès amb plantilla, rotring i màquina d'escriure cap al 1989: abans de la informàtica.

Però ara les coses van per una altra banda. A més de llibres, s'estudia i es llegeix en pantalla tot visitant pàgines web. Hi ha biblioteques i llibreries digitals on es poden consultar llibres, fragments o veure els comentaris abans de decidir-se a comprar. Google book search, ibiblio (amb el Projecte Gutemberg) o la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes són exemples d'aquest tipus de llocs web amb llibres per consultar.

Ara bé, què hem de fer? Llegir en pantalla i apuntar en un trosset de paper? No cal, hi ha eines molt potents que ens faciliten el treball, com ara Zotero, una extensió per a Firefox que ha creat una universitat americana i que ha alliberat amb llicència OSI-Educational Comunity

Què fa Zotero? Dorm a la part inferior de la pantalla del navegador i desperta quan cliquem sobre el nom. Aleshores divideix la pantalla en 2 marcs: a la part superior hi ha la pàgina web i a la inferior el programet amb 3 columnes: la de l'esquerra permet crear "col·leccions" de referències bibliogràfiques, pàgines web, articles, etc. A la columna central hi ha el t´tiol de cada referència i a la part dreta, en un ordre jeràrquic ben lògic, els detalls d'aquella referència presentada en pestanyes: informació, Notes personal que hi podem afegir, fitxers adjunts, etiquetes (tags) per facilitar la classificació i elements relacionats. D'aquesta manera podrem guardar ordenadament tant referències bibliogràfiques com pàgines web que visitem.



Del capítol eines destacar la possibilitat d'importar/exportar les col·lecions d'una màquina a una altra mitjançant fitxers rdf (cap problema per anar de linux a window$). També es poden exportar a altres formats estàndards, com Dublin Core o, el més interessant, a BibTeX, i aquí enllacem amb LaTeX. Citar que es poden fer captures de pantalla, copiar i enganxar text d'una pàgina a les notes i un llarg etcètera de possibilitats de treball.

Què més dir? Que està totalment traduït al català, que és de codi lliure i que no cal instal·lar un altre programa a l'ordinador: tot queda incorporat al Firefox que, cada cop més, es converteix el l'eina informàtica més important de què podem disposar. Tal com diu la web del projecte: It lives right where you do your work — in the web browser itself.

Etiquetes de comentaris: ,

dijous 6 de desembre de 2007

MoodleBcnBeerMoot 07

Cada vegada són més llargs aquests noms, oi? Bé, es tracta d'una trobada (Moot) informal (amb una Beer davant) de Moodlers a la bonica ciutat de Barcelona: claríssim.

Va ser dimarts passat en un cerveseria del centre i el tema era, òbviament Moodle, però des d'un punt de vista relaxat: saps què faig/he trobat/he sentit....?

Hi havia quasi tota la plana major dels implementadors del campus moodle de la UB (que lideren la MoodleMoot 08) encapçalats per la Lluïsa Nuñez. Van venir en Joan Codina i en Josep Mª Fontana vells moodlers de la Pompeu, l'Eneko Arriaga del moodlepartner català, el gran Marc Alier de la Politècnica, en Marc Brià de l'Autònoma (però em sembla que autònom) i una persona que se'm va presentar quan ja marxava i és en Boris Mir.

En Boris va seguir el primer curs sobre Moodle que vaig fer per la Casa, un organitzat per en JuanMi Muñoz des del 1000enari, allà per l'hivern del 2005. Hi van participar molts dels que ara són els cracs de Moodle i segueixo molt atentament el seu blog (i mira que en segueixo ben pocs!) anomenat La mirada pedagógica on deixa anar veritats com a punys. Viag estar molt content de conèixer-lo i la llàstima va ser que era tard i no vam poder parlar gaire més. El que em va sobtar va ser que em donés les gràcies per la feina que fem i la pallissa que donem els moodlers de la Casa. Sembla que no hagi de ser res però suposo que el que fem de manera natural, perquè ens surt de l'ànima, molta gent agraeix. Molt fort.

Coses de Moodle:
  1. la UB usa com a BD PostgreSQL. Parlant amb ells i l'Eneko em deien que Moodle no funciona sobre Oracle [cosa que la pràctica m'ha ensenyat]. Qui no vulgui usar MySQL pot tirar de Postgre que dóna molts bons resultats. Per què no s'escolten als que en saben?
  2. el pilot del famós OKI bus sobre Moodle sembla que té problemes perquè hi ha parts amb programació sobre PHP 4 i altres sobre 5. Sembla allò de la nau a Mart que mesuraven els cargolets en mm o en polzades i acabà estavellant-se. Espero que no hi hagi una estavellada semblant a l'OKI-Campus. NB: no funciona.
  3. els Tallers de Moodle funcionen molt bé. M'estan arribant inputs des de diferents bandes (en David Piñol per la ESO, en Joan Codina a universitat, en Jordi Fontich a primària, la Irene a formació de professorat). Hauria de plantejar-me seriosament de fer-ne un i sortir de dubtes.
  4. no hi ha dues instal·lacions de Moodle iguals: tothom toca codi. Això planteja un problema d'actualització de versions que, qui fa servir el pret-a-porter com jo, no té. Perdo funcionalitats, però guanyo en velocitat d'actualització. La UB està fent servir la 1.7!
Sortiren molts altres temes amb més o menys relació amb Moodle, la conversa va ser molt fluïda i la cervesa bona. Llàstima que se'm va fer tard i els vaig haver de deixar amb una segona ronda. Hem de quedar més d'hora.

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte 24 de novembre de 2007

Google calendar i Thunderbird

Per una banda tenim que amb Google calendar podem crear, publicar i compartir calendaris a la xarxa. Poden ser molt útils com a organitzadors personals o de comunitats si és que diferents persones hi poden afegir cites o tasques des de qualsevol lloc de la xarxa.

Per altra banda tenim Thunderbird (el tro), el client de correu electrònic de Mozilla que no té calendari, només gestiona adreces de contactes i correu. Ara bé, tots els productes de la casa Mozilla accepten extensions, oi? Doncs n'hi ha una per Thunderbird, anomenada, Lightning (el llamp), que igual que el llamp i el tro, s'hi ajusta perfectament i converteix a Thunderbird en una potent eina de gestió personal de temps, contactes i correu. Això sí: en local.

Bé, doncs, per què no unir les dues funcionalitats? Per què no treballar amb el calendari en local però portar-lo a la xarxa quan acabem la feina de manera que es pugui consultar el calendari des de qualsevol màquina connectada a Internet?

Això és precisament el que fa un altre extensió per a Thunderbird: el Provider for Google calendar connecta el calendari local que gestiona Lightning amb un Calendari remot de Google.

Així, doncs, com procedir? El millor camí és, abans de res, instal·lar les dues extensions del Thunderbird: Lightning i Provider for Google calendar. Aleshores anem a Google calendar i creem un calendari que, automàticament, té associada una adreça web d'aquelles llarguíssimes. El tercer pas és crear en local un calendari nou i, quan Lightning ens pregunti per la ubicació, donar-li la URL del calendari Google.

I ja està. Nosaltres podem treballar en local amb el calendari, però quan acabem, i abans de tancar el programa, simplement tocant la icona d'actualització es traspassa la informació al calendari remot. Després, des de casa o un altre lloc, només cal que entrem als nostres calendaris de Google per trobar la informació actualitzada, editar-la si convé, desar-la i, quan tornem a Thunderbird, recordar d'actualitzar-la. Genial.

Etiquetes de comentaris:

divendres 16 de novembre de 2007

Avorriment

Per anar a treballar agafo el metro i, a vegades quan plego amb temps, vaig a peu: 50 minuts caminant i baixant panxa. Per això no sé de les angúnies i patiments dels usuaris dels trens de Rodalies.

Ara bé, quan treballo amb qualsevol dels servidors PHP d'Xtec, m'acosto molt al seu estat d'ànim. Desesperació, impotència, avorriment,...

Què fa que sigui impossible treballar durant els caps de setmana amb phobos (en qualsevol de les seves "zones") o àgora?. Avui algú em volia vendre la moto que l'alentiment dels servidors d'Xtec era causat pel gran nombre de Moodles que hi ha instal·lats, perquè "Moodle consumeix una gran quantitat de memòria" [Post de lectura obligatòria] Quan se'l transporta a la realitat i se li diu que el mateix Moodle en un servidor casolà amb menys prestacions corre que se les pela, posa cara de "no sé, no sé,..."

Jo ni sóc informàtic ni entenc un borrall en màquines, però el sentit comú (que encara em sembla que conservo) em diu que hi ha alguna cosa de fons que no va bé, i que no és deguda a Moodle. És deguda, com el caos de Rodalies Renfe, a la poca inversió en infraestructures viàries que arrosseguem des de fa molt de temps.

I sembla que la cosa no millora (Rodalies té un termini llarg, però en té). Xtec ni té termini ni ha reconegut encara públicament que té un problema. Per això em sembla que en tenim per molt de temps fins a solucionar-ho.

Mentrestant, avorrits.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 4 de novembre de 2007

Un pont pels servidors

Servidor de vostès ha fet un magnífic pont a terres de Terol. Genial: una desconnectada total, sense ordinador ni telèfon, només mirant el paisatge diürn i, sobretot, el nocturn.

Però sembla que no ha estat l'únic servidor que s'ha desconnectat i ha fet pont, el d'Xtec també. Hi ha coses que a hores d'ara encara no funcionen: phobos, les webs dels centres, etc. Fins i tot a moodle.org en català un participant se n'ha fet ressò.

És intolerable que un servei d'aquestes característiques deixi de funcionar de cop i volta sense ni tan sols avisar. Molts afortunats hem fet pont, però molts d'altres han aprofitat l'avinentesa per posar-se al dia i fer feina. Doncs no, tots els plans se n'han anat en orris.

Si en el desastrós cas de Rodalies i l'AVE es demanen dimissions dels responsables, potser que nosaltres fem el mateix. Ja n'hi ha prou de preses de pèl. Així no anem ni cap a la societat de la informació ni enlloc. Anem a mal borràs. I ningú dóna la cara.

Etiquetes de comentaris:

dissabte 27 d’octubre de 2007

Blogs a Xtec

La primera entrada d'aquest bloc és del 9 de gener del 2003. Abans, durant les vacances de nadal del 2002, ja vaig fer alguna que altra prova, però finalment vaig decidir-me per allotjar el blog personal a Blogger i que me'l guardés a la pàgina estàtica d'xtec. M'aprofitava d'un servei que encara ara trobo genial: utilitzar la maquinària de Blogger, però tenir els arxius i el blog "a casa".

Ahir, 5 anys més tard, es va presentar oficialment Xtec Blocs, un servidor de blogs que Xtec ofereix a centres, professorat i estudiants perquè hi allotgin els seus blogs.

La pregunta ara és: val la pena traslladar aquest blog a Xtec? La resposta és clara i contundent: NO. No canviaré de lloc aquest blog perquè
  • em mereix més confiança tècnica blogger que els servidors d'Xtec que, per poc que poden, et deixen el cap de setmana fora d'òrbita.
  • durant aquests 5 anys blogger m'ha anat oferint contínuament millores: RSS, comentaris, tags, trackback, etc. No estic gens segur que el ritme d'actualitzacions sigui el mateix a Xtec.
  • blogger va de la mà de Google. Accedeixo al meu compte de Google i tinc correu, espai web, lector d'RSS, documents (de text, fulls de càlcul, presentacions) en línia, favorits i un llarg etcètera que no ens acabaríem. Ja sé que és confiar en el Gran germà que tot ho pot saber, però mireu, és un germà gran que a mi em dóna confiança.
  • sembla ser que, a més de tu, hi ha algun altre lector /a ;-) Ara no vull canviar l'adreça d'aquest blog que, amb el temps, ha acabat reben tantes visites i comentaris.
  • i darrera raó: perquè Xtec ha fet tard, 5 anys tard. I em fa ràbia.
Així que no canvio, segueixo aquí.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres 5 d’octubre de 2007

On es colga es dimoni

L'altre dia na Catina em dir que a Mallorca dels que se les saben totes en diuen que "saben on es colga es dimoni". Em va agradar l'expressió, no la coneixia i he pensat rebatejar el meu doku de materials sobre Moodle amb aquest nom. Ja li he canviat el title mentre escolto Antònia Font i ara em queda la imatge de capçalera. Hi podria posar un dibuix divertit. Mmmm....

Per altra banda ahir va ser un dia interessant per canviar de perspectiva. El famós Campus, el projecte de campus virtual de les universitats catalanes de codi obert, etc. va presentar les bases conceptuals sobre les que es construeix. Estàndards oberts, OKI bus, un fons de Moodle i Sakai, accessibilitat, usabilitat, etc.


Força interessant, com a mínim és un projecte que va néixer, s'haurà desenvolupat d'una manera més o menys harmoniosa, però si més no ho ha fet seguint unes directrius, i té la feina i les responsabilitats repartides. Arribarà a bon port, n'estic segur, i funcionarà força bé perquè algú, m'agradaria conèixer-lo, ha pensat racionalment i ha fet les coses una mica amb cap i peus.

Ben diferent, per tant, d'altres projectes en què es troba a faltar un lideratge decidit i que es van desenvelupant a batzegades perquè s'han de tirar endavant, però sense un objectiu massa clar.

Etiquetes de comentaris: ,

University Campus Under construction

Un apunt molt breu (estic mort de son) sobre la primera jornada de l'UC i començaré en negatiu:

No he sentit per res les paraules:
  • antiguitat
  • com déu mana
  • com sempre s'ha fet
  • catedràtic
  • normativa vigent
  • alumnes
en canvi sí he sentit (i força):
  • interoperabilitat de plataformes i serveis
  • intercanvi
  • mashups
  • estàndards
  • codi obert (open source)
  • coneixement
  • aprenentatge
  • Ruby (va por tí, Xavi)
  • Moodle
  • Sakai
Els temps canvien, i molt de pressa.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 8 de setembre de 2007

Trobada a Banyoles

Ahir en Jaume Bayó ens convidà a Banyoles a compartir experiències amb Moodle. Vam ser poquets però vam aprofitar el temps i el viatge. Ens explicà què fan amb Moodle al seu Institut i ens ensenyà alguna coseta del seu treball amb notació científica. També vam veure un programa de la UdG generador de problemes de tot tipus (fins i tot corregeix el codi de programes), molt potent, però tancat.

I en David Piñol ens va mostrar alguna de les cosetes que ha fet. Per exemple: és la primera persona que conec que ha fet un Taller de Moodle i, no solament se n'ha sortit, sinó que ha triomfat. És fascinant veure com nois i noies de 3er d'ESO són capaços de puntuar el treball dels seus companys i, en conseqüència, millorar el seu. El truc? Una bona plantilla de correcció. Genial.

També ens va ensenyar els seus Deserts, jocs d'estratègia adreçats als estudiants on, per obtenir punts i acabar guanyant, han de resoldre problemes matemàtics i, sobretot, aplicar estratègies que els resultaran més útils el dia de demà que no pas les equacions (però això és un altre tema).

Què lluny vam estar d'aquells que volen pervertir el caràcter comunitari i innovador de Moodle, donant-li un caire autoritari i caduc! Moodle és innovació, perquè l'afavoreix i la propicia.

El millor de tot fou, tanmateix, el contacte humà i el fet d'asseure'ns al voltant d'una taula i parlar del que ens agrada: Moodle i l'ensenyament. Un bon preludi de la MoodleNoUniMoot i la MoodleMoot.

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns 25 de juny de 2007

Informe sobre l'ús d'Internet (a l'escola, especialment)

Avui en Manuel Castells ha presentat els resultats del Projecte Internet Catalunya. A destacar, per la(es) part(s) que ens toca:

Pel que fa a les escoles i els centres educatius, el programa de recerca confirma que, tot i que el 100% de les escoles i instituts del Principat tenen connexió a internet, se'n fa molt poc ús a les aules. Segons els investigadors cal canviar la manera d'ensenyar per tal d'adaptar-la a les noves tecnologies, no només limitar-se a posar aules d'informàtica.


De fet, l'estudi constata que només un 3% dels ordinadors connectats en escoles són dins les aules ordinàries, mentre que els altres són en aules especials que només es fan servir en casos especials. Manuel Castells fins i tot ha apuntat que el mètode d'ensenyament actual podria tenir alguna cosa a veure amb el fracàs escolar perquè, mentre que els més joves fan un ús intensiu d'internet i les noves tecnologies i tenen una gran capacitat de fer diferents tasques alhora, l'escola no ha canviat el sistema de classes magistrals.


Pel que fa a la fractura digital Manuel Castells ha dit que el preu de la connexió a internet no impedia l'accés a les noves tecnologies, que com a molt era 'una molèstia', però que el més important era l'educació rebuda. Segons Castells, no és qüestió, tan sols, de tenir accés a la xarxa, sinó de tenir la formació adequada per saber per a què i com s'ha de fer servir, i en aquest sentit ho té més difícil el 55% de la població catalana que no ha acabat els estudis de secundària.

Ostres, digueu-me endeví, però tot això que ara demostra amb números i estadístiques l'estudi era cosa coneguda per la gent del ram. No hem de fer més aules d'ordinadors sinó posar l'ordinador a l'aula. I el mestre a reciclar-se.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 10 de juny de 2007

Jornada Espiral 2007 (I)

Enguany la Jornada Espiral va començar el divendres a la tarda. Després d'un llarg i pesat matí fent els exàmens de GES, vaig despertar de cop quan en Xavi Belanche ens començà a parlar de Twitter. En un moment ens va posar al capdavant de la punta de llança de la web 2.0. Què fa Twitter? El mateix que nótame: en un espai de140 caràcters es tracta de respondre a la pregunta: “Què estàs fent?”. Això, que semblaria una tonteria sense interès, genera un moviment enorme i només en 6 mesos ha disparat les visites a la web del projecte. La translació casolana ha estat nótame, un apèndix de meneame de notable èxit entre nosaltres.


Després d'en Xavi vingué en Vicenç Martínez explicant una interessant experiència amb wikis per a la construcció de la web del centre i un reguitzell d'activitats didàctiques. S'allotja a wikispaces, però crec que a la part de pagament, perquè no hi havia rastres de publicitat. Tot i estar personalitzat, alguna coseta en anglès encara apareixia.

Va acabar en Bernat Orellana explicant algun dels mil i un programes per a persones discapacitades que té fets a la seva web. Es tracta d'un navegador especial que llegeix qualsevol text seleccionat i n'augmenta la mida fins al punt que l'usuari desitgi. Impressionant la capacitat de treball d'aquest home.

Després d'un curt berenar l'Abert Pérez ens presentà La prestatgeria, la traducció catalana de Myscrapbook que aquí promou l'Antonio Temprano, un espai basat en php i mysql on els centres hi poden penjar “llibres” elaborats per ells mateixos. El resultat és impressionant, el que no acabo de veure és com funciona: els estudiants fan els treballs col·laborativament, però després només el professorat pot penjar-los. Quina diferència hi ha amb la web 1.0? Vés que la por a forats imaginaris de seguretat no ens refreni.

Al final de les exposicions hi hagué un torn de preguntes al ponents i jo vaig demanar al Xavi sobre les aplicacions didàctiques del twiter. En proposà algunes, com ara el seguiment al moment d'esdeveniments que passen al moment en qualsevol punt del món o veure d'on provenen les intervencions que es fan a través de twittervision, un mashup de twitter i Googlemaps: lo más de lo más.


En acabat de la Jornada ens n'anàrem a fer una cerveseta amb en Xavi i en Jordi Vivancos. Va ser una estoneta curta, però intensa. En Jordi explicava com encara hi ha un 80% del professorat renuent a la introducció de les TIC a l'aula. Ens feu reflexionar sobre el fet que fa 100 anys que es coneix l'ensenyament per projectes, o l'escola Decroly i altres innovacions pedagògiques que han demostrat a bastament la seva superioritat sobre sistemes d'ensenyament “clàssics” (per no dir antediluvians). Però què és el que trobem amb més freqüència al nostre voltant? La causa? Una podria ser la llei del mínim esforç. Trist.


Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 3 de juny de 2007

El blog d'en Darwin

Al post anterior deia que Darwin avui escriuria un blog. Doncs ja existeix aquest blog és el Charles Darwin's Beagle Diary que un friki s'encarrega d'anar transcrivint des dels textos de l'avi a la web. I és que hi ha gent amb poca feina.

Aprofito per reportar un blog interessant: Evolucionarios.com un blog col·lectiu on els post giren tots al voltant de la idea de l'evolució, perquè com diu un dels subtítols "Res no té sentit en Biologia si no és sota la llum de l'evolució".

I un altre força interessant, també: "Si hem d'ensenyar la "ciència" de la creació com alternativa a l'evolució, aleshores també haurem d'ensenyar la teoria de la cigonya com alternativa a la reproducció biològica". M'encanten aquest tipus de frases.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 2 de juny de 2007

Portàtil i Elgg

Setmana de poques novetats tecnològiques. M'han deixat un portàtil (des d'on escric ara mateix) que va força bé i té una arrencada dual. De moment m'he connectat amb uindous, però no he pogut entrar a Linux perquè no tinc l'usuari, sempre em passa el mateix. Aquest Linux és una Linkat i em feia una certa gràcia veure com va i començar a conèixer-la, però m'hauré d'esperar a dimarts.

Pel que fa a Elgg aquesta ha estat la setmana de la catalinització. He treballat bastant en la traducció i en Jordi Fontich també s'hi ha afegit, de manera que ara ja tenim el 50%. Però pujava el fitxer ca.po que em dóna el programa de traducció (launchpad) al servidor i no canviava l'idioma. Així que vaig fer el que toca: llegir la documentació (que per això s'escriu) i vaig veure que Elgg necessita un fitxer d'idioma elgg.mo que ha de trobar dins la carpeta de l'idoma configurat per defecte, ca en aquest cas.

Li vaig demanar al Josep, l'administrador del servidor, com es podia compilar un fitxer per obtenir l'altre, que és el que deia l'ajuda que calia fer. Ell ho va trobar senzillíssim i ho va fer tot seguit alhora que m'explicava com ho podia fer jo (des d'una línia d'ordres remota amb el programa PuTTY, però això encara no he provat). Total que ara hi ha aproximadaemnt la meitat de l'Elgg parlant català.

El procés detallat és aquest:
  1. traducció de les cadenes de l'anglès al català al lloc de traducció del projecte
  2. descàrrega del fitxer de llenguatge. Tot i que launchpad mostra dues possibilitats (el fitxer d'extensió po i el d'extensió mo) només en baixa un, el ca.po
  3. perquè Elgg parli català cal que al fitxer de configuració config.php se li hagi dit ($CFG->defaultlocale = 'ca';) i que, a més, existeixi el fitxer amb la traducció elgg.mo al directori languages/ca/LC_MESSAGES/
  4. com es pot transformar ca.po en elgg.mo pel català? Vet aquí la solució d'en Josep (només ho pot fer el serveradmin, però):
  5. entrar a la carpeta /var/www/ges1/elgg/languages/ca/LC_MESSAGES:
  6. des de la línia de comandaments:
    $cd /var/www/ges1/elgg/languages/ca/LC_MESSAGES
  7. executar el programa que compila el ca.po. La sortida serà elgg.mo:
    $msgfmt -o elgg.mo ca.po
  8. i ja està. Tot el que hi hagi traduït en aquell moment apareixerà en català.
Hi he donat d'alta amics i coneguts amb la pretensió que hi entrin i puguem veure com funciona iles possibilitats educatives. Jo n'hi veig força, el que no acabo de veure és com administrar un lloc així i que no es desmadri. Hi he de seguir treballant.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 26 de maig de 2007

Mandriva Linux Free 2007 Spring

Avui, en sortir del Dia, m'he aturat al quiosc a tafanejar les novetats. He vist la revista Linux Magazine que, a la portada, parlava de l'estàndard OpenDocument. Va, me'l compro, he pensat. I a l'anar a pagar veig que dins hi ha un DVD amb Mandriva Linux Free 2007 Spring.

El meu primer contacte amb Linux va ser amb l'anterior versió, el famós Mandrake, que encara faig córrer en "l'ordinador d'estiu". Sempre m'ha agradat, ve tot en el disc i pots instal·lar una pila de programari. Per això és ideal per aquells aparells que no tenen connexió a Internet.

Així que he pogut he creat una nova màquina virtual amb el VMware. No ho havia fet mai; l'altra màquina virtual, on viu Ubuntu, la va crear en Xavi, així que m'he decidit, l'he configurat i, en acabat, he instal·lat el Mandriva. Tot un èxit tant de Màquina virtual com de Mandriva: tot va a la primera i sense problemes, en cosa de 30 minuts ho tens tot instal·lat, configurat i funcionant. A més, permet instal·lar molts paquets i programes nous des del propi DVD encara que tinc connexió a Internet, clar.

S'ha trencat la maledicció de Linux i Internet. A més, ara, a la mateixa màquina, hi tinc 3 sistemes operatius diferents, 3: el bindousIcsPé (que ho fa córrer tot, pobret), l'Ubuntu i el Mandriva.

Etiquetes de comentaris:

dimarts 22 de maig de 2007

Per a què serveixen els mestres?

... ante todo un docente, además de informar, debe formar. Lo que hace que una clase sea una buena clase no es que se transmitan datos y datos, sino que se establezca un diálogo constante, una confrontación de opiniones, una discusión sobre lo que se aprende en la escuela y lo que viene de afuera.

No està gens malament aquest reflexió, de la que he agafat només un trosset, d'Umberto Ecco publicada al diari argentí La Nación.

Serveix tant per explicar als que es pensen que escrivint la paraula desitjada a Google ho podran saber tot sense passar per l'escola, com per aquells que es pensen que no es pot aprendre res si no és a l'escola i pels mètodes "tradicionals" ( = sense TIC).

Molt recomanable.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 5 de maig de 2007

Elgg

En el darrer post anunciava la imminent instal·lació d'Elgg sota el mateix servidor local, WAMP5. Vaig baixar-lo, vaig configurar les variables de php.ini que demana i vaig començar a escriure el fitxer de configuració d'Elgg. I aquí estem, aturats amb un problema de barres i contrabarres en les adreces locals. Com que la màquina està corrent sota window$, les rutes per trobar els fitxers apareixen amb contrabarres, però Elgg està pensat per funcionar en un servidor web real, d'aquells que corren sota Linux, i en conseqüència les rutes s'escriuen amb barres. Un embolic que ja em va aparèixer l'any passat, amb la instal·lació portàtil de Moodle sota WOS. Al final ho vaig resoldre with a little help from my friends i, espero, que aquest cop la cosa torni a funcionar. Un no pot arribar a tot.

Crec que tinc dues sortides: per una banda mirar i remirar aquest fitxer de configuració, comparar amb aquell de Moodle, i provar de solucionar-ho. No crec que me'n surti sol, però amb un crit crec que un o altre em donaria un cop de mà.

Però la segona alternativa que estic rumiant encara em sembla més interessant. I és muntar Elgg directament a un servidor linux real de proves. Ja en tinc un d'espai d'aquests per a Moodle, ara només em caldria un altre per a Elgg, pujar-lo, configurar-lo i, si funciona, començar a fer proves. Elgg no solament va de bracet amb Moodle sinó que el complementa en allò que Moodle encara no fa (ni crec que faci mai): blogs i eportfolios.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 15 d’abril de 2007

QuickNote

Si també feu com jo que cada cop escriu menys a mà i l'únic que faig és prendre petites notes en paperets grocs, QuickNote és la vostra extensió de Firefox.

Es tracta d'una extensió que crea paperets de colors on podem anotar el que vulguem, copiar text o adreces des de pàgines web i enganxar-ho. Hi ha la possibilitat d'afegir una icona, en forma de bloc de notes, a la barra d'eines del navegador de manera que són fàcilment accessibles. També podem desar com a fitxer de text el contingut de les notes i canviar-les el color o el títol.

És molt, i fàcilment, configurable i s'adapta a allò pel que està pensat: substituir els arbres morts. Tal com va el planeta és d'agrair.

Ah! També funciona a Thunderbird, però com que m'he passat als correus web ni l'he provat.

Etiquetes de comentaris:

diumenge 4 de març de 2007

Estònia: vot per Internet

Avui he llegit a Vilaweb que Estònia, aquell petit país bàltic del que ben poca cosa sabem, avui votava el seu Parlament per Internet. Sembla ser que Estònia, després de l'abandonament dels soviètics, era un país pobre i sense infraestructures ni indústria important. Per sortir d'aquesta situació van optar, molt sàviament, ara es pot veure, per una profunda tecnificació en lloc d'una industrialització mal feta. I se n'han sortit tan bé que ara mateix és un dels països que més i millor empra la tecnologia en totes les seves possibilitats: ensenyament, producció i, avui també, en la política.

Aquella vella dita d'un home un vot funciona si realment les coses són així, si un home (o una dona) només vota un cop i vota el que vol. Els estonians ho han resolt amb un document identificatiu amb un xip que el fa irrepetible i una doble contrasenya per votar des de casa i per Internet. S'han acabat aquelles imatges xarones de les monges sortint del convent de clausura per anar a votar. Ara ho podran fer des de la cel·la o la sala capitular, però amb l'ajut de l'ordinador.

I pensar que encara hi ha dinosaures que farien desplaçar la gent per tot Catalunya per anar a pagar 1'12€! País! Paisanatge!

Etiquetes de comentaris:

dissabte 3 de març de 2007

Motor de cerca del lloc moodle.org per Firefox

Després d'haver fet una drecera cap al cercador del lloc Xtec per la barra de Firefox, fer-ne de noves és bufar i fer ampolles. Si llegiu el post d'ahir en què estava una mica baix, deia que potser m'hi posaria, a veure si m'animava. Doncs aquest matí, en una mitja horeta, ja el tenia fet. No ha estat difícil.

Moodlers: si voleu incorporar aquest cercador a la barra de Firefox, visiteu la pàgina de descàrrega.

Primer agafo el cercador de la pàgina del lloc i faig una cerca d'un mot (Queralt en aquest cas: és fàcilment identificable). El resultat és una pàgina web amb una URL llarga que em serveix per conèixer la plantilla (template) i per definir els paràmetres de la cerca.

Bàsicament el fitxer XML conté:

  • el nom curt que apareixerà a la barra: <shortname>Moodle</shortname>

  • la descripció del motor: <description>Cerca a la web de Moodle</description>

  • la codificació dels caràcters: <inputencoding>iso-8859-1</inputencoding>

  • la petita imatge que apareix a la barra<Image height="16" width="16"> i que es genera a partir del favicon.ico del lloc. Un cop aconseguim aquest favicon cal transformar-lo en dades del tipus: ........

  • Això ho podem fer des de la pàgina The data: URI kitchen. Deixo l'opció per defecte Type: text/html;charset=utf-8 i marco el checkbox base 64. Aleshores pujo el favicon.ico a través de la finestreta del formulari on diu Upload a file i, finalment, clico el botó Generate.

    El resultat és una nova pàgina web amb un enllaç llarguísim que, si el seguim, ens du a una pàgina on es mostra la imatge. Doncs bé, aquest llarg enllaç que comença amb ........ és allò que copio sota l'etiqueta <Image width="16" height="16">

  • Ara ve la URL on ha d'anar a cercar: <Url type="text/html" method="GET" template="http://www.llocweb.net?">

  • I a continuació els paràmetres, per exemple, el paràmetre q, la paraula a cercar:<param name="q" value="{searchTerms}">


  • O d'altres paràmetres que puguin aparèixer: <param name="sa" value="Search+this+site">

    O bé <param name="domains" value="llocweb.org">

    O també <param name="sitesearch" value="llocweb.org">

    Tanquem l'etiqueta: </url>


Finalment, queda una darrera etiqueta per tornar a introduir la URL del cercador: <moz:SearchForm</url>. Un cop desat només queda portar-lo a la carpeta corresponent, la dels motors de cerca i que varia segons si treballem sota uindous o sota Linux. Reiniciem el navegador i, voilà, el nou cercador ens apareix a la barra.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres 2 de març de 2007

ButlleTIC

Al ButlleTIC del mes de març apareix la notícia de la publicació del motor de cerca a Xtec per a Firefox. Me'n va parlar ahir la Laia i ara ho he comprovat: és cert, ja està a la web. Espero que sigui força útil i que molta gent se'l descarregui.

Aquest cap de setmana potser en faig un pel lloc de Moodle. No estic massa animat, però. Entre una cosa i una altra tinc diferents projectes aturats i no me'n surto.

Per una banda conTeXt. No m'acaba de funcionar. Avui he actualitzat el meu MiKTeX 2.4 a la 2.5 i vull provar d'instal·lar-hi els paquets de ConTeXt a veure si, finalment, me'n surto. Vaig plantejar una pregunta al fòrum de la LaTeX Community, però tot i haver estat llegit 57 cops ningú ha sabut/volgut/pogut contestar.

Per altra banda Linux. Estic ben gafat amb Linux; tinc l'Ubuntu instal·lat però no hi ha manera de connectar-me a Internet. Primer perquè l'adaptador USB de telefònica no és reconegut. Després d'instal·lar-me una targeta PCI que segons el Leonardo funcionava amb Ubuntu, resulta que he trobat pels fòrums que tampoc (jo ja veia que no me la reconeixia). En Xavi em dóna com a solució instal·lar ndiswrapper, però és tan complicat que em sembla que abandonaré.

És un peix que es mossega la cua: per connectar-me a internet sota Linux necessito una sèrie de programes que m'he de baixar d'Internet, però sense connexió només ho puc fer anant a Uindous. I, és clar, cada paquetet vol dir una pila de "viatges" fins a tenir totes les dependències. Un rotllo.

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts 27 de febrer de 2007

Skype

N'havia sentit a parlar i m'havia descarregat una versió en català, però no ho havia provat. Però divendres, a Mallorca, en vam tornar a parlar i vaig decidir posar-m'hi i veure com va.

Dit i fet, diumenge em vaig baixar el darrer instal·lador d'Skype, el vaig fer córrer i, com sol passar amb els programes pensats per a ser utilitzats per persones humanes (com ara Moodle :-)) va funcionar tot a a la primera.

És un programa molt intuïtiu i que funciona a dos nivells:
  • serveis de pagament: trucades d'ordinador a telèfon fixe i enviament d' SMS.
  • serveis gratuïts: xat, trucada d'ordinador a ordinador i videoconferència.
Dels gratuïts he provat els dos primers (xat i trucada) i realment funcionen molt i molt bé. La trucada se sent alta i clara i sense cap mena d'interferència, soroll de fons o retard. Em queda per provar la videoconferència.

Com que volia provar-ho i no sabia amb qui vaig llençar una crida als moodlers de pro, als profes del D136, que han respost a la primera. Primer vaig fer un parell de trucades un a un, però ahir a la nit ja vam ser tres i sense cap problema. Ara els he proposat de fer una videoskypemoot el proper dijous. A veure com va.

Etiquetes de comentaris:

dimecres 21 de febrer de 2007

Viatge al passat

Avui m'han tornat l'ordinador del taller. Està en garantia i només en dos anys se li havia cremat la placa base. El vaig dur a arreglar abans de les vacances de nadal i sort que em van deixar un portàtil, perquè si no, no sé com me n'hauria sortit.

Tot i això no és el mateix treballar amb la teva màquina, on tens totes les contrasenyes i fitxers, que en una que no és teva i on no pots instal·lar segons què massa experimental. Tot i això, i si heu anat seguint aquesta bitàcola, haureu vist com me n'he sortit amb les aplicacions que he trobat a la web.

Ara que torno a posar en marxa l'ordinador em van apareixent missatges d'actualització. "Només" han estat dos mesos, però de moment ja he hagut d'actualitzar el Mozilla Firefox, un tema i dues extensions que hi tinc: un lector d'RSS i un Gspace (símil de disc dur a Gmail). Ara l'acabo d'engegar i ja m'ha sortit una actualització del visor de Flash. I ja tinc preparat l'OpenOffice 2.1 traduït al català.

Em queda pendent l'actualització de MiKTeX de la versió 1.4 a la 1.5 i dels paquets corresponents. A més, tinc el ConTeXt que ara em vull instal·lar en aquesta màquina i que m'agradaria que funcionés al 100%.

Resumint: engegar una màquina congelada de fa dos mesos és un viatge al passat. Sembla estrany com canvia tot en aquest temps tan curt.

Etiquetes de comentaris:

dijous 15 de febrer de 2007

Medicaments Open source

Avui llegia al diari sobre el judici que la multinacional Novartis té amb el govern de la Índia perquè aquest es nega a patentar-li un medicament contra un determinat tipus de càncer, l'anomenat comercialment Glivec.

El principi actiu de Glivec és l'imatinib, una molècula descoberta el 1990 als laboratoris de Novartis de provada eficàcia en la lluita contra un càncer. La composició i l'estructura de la molècula està perfectament documentada, cosa que permet la fabricació de medicaments genèrics, de marca blanca per dir-ho d'una altra manera, però amb la mateixa eficàcia que els que tenen marca comercial. Sembla ser que a l'Índia hi ha diferents empreses farmacèutiques que es dediquen a la fabricació i comercialització d'aquests medicaments. Lògicament, el preu dels genèrics és molt més baix que el comercial, i un tractament que amb Glivec costaria 2600 dòlars, amb els genèrics es redueix a 200. Els principals clients són països africans i d'altres en vies de desenvolupament.

Ara Novartis ha denunciat al govern indi perquè no li deixa patentar un medicament que conté imantib. La raó adduïda pel govern, i que compta amb el recolzament de l'OMS i de Metges sense fronteres, és que el medicament no aporta res de nou perquè fa servir una molècula ja coneguda. Per tant, no els dóna la patent i permet que se segueixi fabricant com a genèric.

Què passaria si els tribunals que han de jutjar el cas dels beneficis d'una multinacional contra la llibertat d'un govern de legislar donessin la raó a Novartis? Doncs que es crearia un precedent i moltes altres empreses farien el mateix i patentarien medicaments que ara són de domini públic, amb la qual cosa els pacients que poguessin pagarien per ells els que els demanessin ,i els que no poguessin pagar, es quedarien sense. Molt humanitari tot plegat.

Podríem establir una comparació entre aquest cas i el programari lliure perquè, en el fons, en ambdós casos estem parlant del mateix: coneixement humà i diners. Hi ha dret a tancar sota pany i clau un coneixement que fa progressar l'espècie humana sota el terme "propietat"? Si en sóc l'amo en puc fer el que vull i fer-lo pagar al preu que marqui. I em puc enriquir fins a la nàusea?

O bé, puc guanyar-me la vida amb el meu esforç i facilitar la dels altres. Puc compartir, sense haver de viure en la misèria, els descobriments que faig perquè al compartir jo també puc aprofitar les descobertes dels altres.

És un canvi de filosofia. Allò que a finals del segle XIX els vells anarquistes utòpics denunciaven, ara es torna a dir per causes diferents, tot i que amb la mateixa base: les grans fortunes es fan sobre el patiment i les necessitats de les persones.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 11 de febrer de 2007

ConTeXt a MiKTeX

No m'hi puc dedicar tot el que voldria, però l'altre dia vaig fer una prova amb la instal·lació en local del Context a MiKTeX i vaig aconseguir el que volia. En aquell moment els meus objectius eren ben senzills: volia obtenir un PDF a partir del fitxer font i no pas un DVI. Ho vaig aconseguir escrivint una senzilla línia de codi en el fitxer tex: \setupoutput[pdftex] i va funcionar.

El que no acabo de tenir clar és que funcioni correctament la resta de ConTeXt, em refereixo als hiperenllaços i a les referències creuades que, normalment, demanen més d'una "passada" de processament. Ho he de provar.

Així que tingui la maquinària a punt m'hi he de posar i fer algun petit canvi o conversió LaTeX->ConTeXt perquè aquest darrer és més fàcil de fer anar. Primer perquè ja incorpora una pila de paquets i només cal donar la ordre. I segon perquè la sintaxi és més senzilla i els resultats espectaculars.

Del que no me n'he sortit és de la instal·lació de ConTeXt stand-alone, és a dir, fora de MiKTeX. I això que vaig seguir totes les instruccions d'instal·lació. Vaig començar per Perl, després Ruby i Ghostscript i, al final, ConTeXt. No hi ha manera, em sembla que és qüestió de permisos de carpetes que, com a usuari, no puc canviar i que al no poder escriure, no acaba correctament la instal·lació.

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres 31 de gener de 2007

Fòssils vivents

No em refereixo avui a aquella gent ancorada en el passat, em refereixo al terme científic.

Els biòlegs entenem com a fòssils vivents aquells organismes que en l'actualitat presenten caràcters arcaics, és a dir, que es troben en moltes espècies fòssils, però que altres éssers vius actuals tenen només durant períodes embrionaris i acaben desapareixent perquè són substituïts per estructures més evolucionades.

No vol dir que aquests éssers, com la cassola de les Moluques o l'araucària tinguin una vida difícil o s'ho passin pitjar que els altres, no. Vol dir només que el tipus d'organització que presenten ha estat superat en la majoria d'éssers més evolucionats.

La causa de l'evolució es troba en canvis en el medi. Sobreviuen en un medi canviant aquelles espècies el material genètic de les quals és prou variat com per donar organismes capaços de viure en el nou medi. I els fòssils vivents, se suposa, no han evolucionat perquè el seu medi no ha canviat, o ho ha fet en poca mesura, respecte al que hi havia fa milions d'anys.

Tot això té a veure amb el correu web d'Xtec. Era el mateix que quan es va inaugurar el servei, ara deu fer més de deu anys. En aquell moment representava un gran avenç perquè un es podia llegir el correu des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa sense necessitat de descarregar-lo a un programa client de correu.

Però en aquest temps la web ha evolucionat moltíssim. Ens trobem ara mateix amb un servei de correu web potentíssim, que no esgota l'espai, que té etiquetes per classificar els missatges, fa un seguiment de les converses, té un xat associat i molts altres serveis. Estic parlant de gmail.

Gmail fa que el correu web d'Xtec semblés un fòssil vivent, aplicacions d'èpoques passades superades per la resta i ancorades en el passat.

Però vet aquí que aquesta tarda, quan he obert el correu web d'Xtec pensant en què fer dels més de 50 missatges que no puc descarregar a l'ordinador perquè encara és al taller, em trobo amb una renovació total. Em trobo amb un correu web que deixa l'anterior a l'alçada dels monotremes més primitius.

Quin tros de correu! Amb la seva Llibreta d'adreces, la possibilitat de crear carpetes i desar-hi missatges, un indicador del nivell d'ocupació dels 100Mb d'espai, un registre dels missatges enviats, correcció ortogràfica en els missatges sortints, etc. etc. No m'ho sé acabar.

¿Quin canvi en el medi ambient ha fet que el correu web d'Xtec evolucionés tan radicalment des d'aquest matí, en què s'arrossegava el trist fòssil vivent, fins aquesta tarda en què em trobo un aplicatiu 2.0 saltant a la vista? No ho sé, però espero que aquest mateix canvi
afecti en la mateixa mesura molts altres serveis d'Xtec. Per exemple, phobos.

Etiquetes de comentaris:

dimarts 23 de gener de 2007

MiKTeX 2.5

Avui per qüestions de feina he treballat amb MiKTeX, la implementació de TeX i derivats per a window$. Al meu ordinador (el que encara és a cal ferrer, pobrissó meu) hi tinc la versió 2.4, una que encara instal·lava tot TeX en un directori texmf que penjava de l'arrel. Però des de l'actualització a la versió 2.5 tot va a parar al directori Fitxers de programa, com la resta de programes. Sembla ser que s'ha fet així per compatibilitzar MiKTeX amb el futur windows wista.

Bé la qüestió és que, com sempre que no estic sotmès a una pressió extrema, m'he distret i m'he mirat ajudes, tutorials i webs de ConTeXt, una variant de TeX que fa coses molt guapes amb una sintaxi, diuen, més senzilla que la de LaTeX i TeX. Visitant la web del projecte i el seu jardí (el wiki de Context) es veuen coses força interessants. Ara bé, no me n'he sortit a la primera, que és el que a mi m'agrada. Suposo que m'he de llegir, encara, alguna documentació més i la clau deu estar en algun punt que no sé veure, però tot és qüestió de temps. Ja caurà.

El que volia destacar és que des de fa poc m'estic ensopegant amb tot de pàgines web que permeten processar el llenguatge LaTeX i ofereixen resultats immediats sense haver d'instal·lar res.

A cataLàTeX ja vaig parlar de mimetex, la pàgina del qual permet provar les fórmules i veure si resulten allò que volem. Doncs bé, avui a la pàgina de ConTeXt també m'he trobat una cosa semblant, la versió live de ConTeXt. Val la pena donar-li un cop d'ull perquè introduint el codi ens genera per una banda un informe sobre el resultat, i per l'altra, ens permet descarregar el pdf. Genial.

Aviat podrem treballar directament a la web i oblidar-nos d'equips costosos on instal·lar programari costós o pesant.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge 7 de gener de 2007

Balanç de les vacances

La bona vida s'ha acabat i demà tornem a posar-nos-hi com si res no hagués passat. Però abans vull fer-me un petit balanç del que han estat aquests dies de tranquil·litat i de les coses que he fet. No m'havia plantejat cap objectiu, bé, un sí, crear materials en castellà i format Scorm, però com que encara no sé si funcionarà el curs a què anaven destinats, ho vaig abandonar de seguida.

Coses que he fet:
  • engreixar-me una mica. No em vull pesar,però, perquè espero retornar a la mida original en poc temps.
  • un tutorial, en format wiki, per l'aplicatiu de gestió de la formació a distància.
  • un parell de tutorials sobre Moodle al Dokuwiki. Són els que més de gust em venia de fer: base de dades i escales.
  • he començat un petit treball amb eXe elearning sobre com crear-hi Scorms. El tinc a mitges.
  • he començat a treballar en el redisseny de la web personal. Em vaig baixar un disseny lliure i el vull adaptar. De moment estic barallant-me amb el full d'estils.
  • he (re)visitat una pila de webs i m'he posat una mica al dia sobre tot plegat. Molts blogs des de meneame.net i algun des de barrapunto. Redescoberta de bloglines.
  • no m'he pogut dedicar gens a LaTeX però tinc una idea que he estat madurant i que potser puc dur a la pràctica molt aviat: un portableLaTeX de l'estil de l'OO portable o moltes altres aplicacions. La idea és que càpiga en un llapis USB i que faci el més bàsic: tex ->pdf. Si ho aconsegueixo ja en parlaré.
  • a més de tot això he tingut temps per la família i amics, per llegir, passejar, anar al cine i dormir vuit horetes diàries.
En resum: han estat unes bones vacances.

Etiquetes de comentaris:

divendres 5 de gener de 2007

Treballar a la Xarxa

Tinc l'ordinador espatllat i m'ha dit el servei tècnic que fins a finals de gener no el tindrien arreglat.Sembla que hi ha hagut un problema amb la placa base i, com que està en garantia, han d'esperar que la fàbrica, Acer, els n'hi enviï una de nova.

Al disc cur d'aquest ordinador hi ha tot allò que fa referència a la feina: fitxers, arxius, contrasenyes, el correu, les adreces, tot. Sí que tinc una còpia de seguretat de les fotos i de la majoris dels documents, però mai ho tens tot actualitzat. A més, hi ha coses de les que no faig còpia de seguretat, com ara la bústia de correu o les contrasenyes desades al Firefox.

Com m'ho puc fer per aguantar fins a tenir-lo? (I això en el millor dels casos en què no em malmetin el disc dur). Afortunadament estem en un punt de la història de la tecnologia en què a la Xarxa hi ha de tot. Amb un compte de google podem disposar d'un correu potentíssim i sense gota d'spam, un editor de documents i fulls de càlcul en línia, un calendari i agenda personal, un lector d'RSS, aquest publicador de blogs, una pàgina web pròpia,... Què més es pot demanar? Ja estic veient que tinc per davant un mes durant el qual em faré ferm partidari de tot plegat.

Ara mateix veig dues línies en el futur de la TIC. Una la marca Google i és aquesta de tenir-ho tot a la xarxa, així els serveis són independents del sistema operatiu, de la màquina i fins i tot del lloc des d'on treballem. L'altra línia, per la que aposta Micro$oft, consisteix en donar pes a l'estaci´`o de treball: cal un sistema operatiu que faci de tot, amb unes aplicacions pesades residents al disc dur per crear documents encara més pesants i que difícilment es podran compartir. Però que ven molt.

No sé quin caràcter tenen aquestes línies, si són paral·leles, convergents o divergents. Crec, però que el paral·lelisme pot durar encara un temps i, a la llarga, s'imposarà el que el públic trobi més senzill i factible.

Ara que, tornaré a rellegir 1984 de l'Orwell. Per si de cas.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte 30 de desembre de 2006

L'spam, com els Reis, ve de l'orient

Ho vaig llegir i no en vaig fer massa cas. Però ho estic comprovant: des del terratrèmol a Taiwan que va trencar els cables submarins que porten veu i dades des de l'Àsia fins a Amèrica, estic rebent molt menys spam.

Si normalment a la bústia d'Xtec tinc una mitjana diària de 30 correus no desitjats ara només en rebo un 8 o 10 diaris. Si normalment la carpeta d'spam de la bústia de gmail s'omple amb uns 100 missatges cada setmana, ara, amb prou feines, en té una dotzena.

Mai he entès què treuen amb l'spam. Entenc que si ofereixen viagres i companyia algú, finalment, les compri. El que no entenc són altres missatges que moltes vegades ni et venen res, simplement són una sèrie de caràcters inintel·ligibles que t'omplen la bústia.

El que em temo és que, a la llarga, amb aquesta xacra de l'spam, el correu electrònic deixarà de ser gratuït perquè els servidors hauran de posar filtres potents que encariran el servei. Amb això sortirem perdent-hi tots, i no tant pel preu que podrem pagar, sinó pel fet que la privacitat del correu es pot veure compromesa. Ara mateix gmail ens tafaneja el que rebem, doncs la cosa encara pot empitjorar.

Etiquetes de comentaris:

dimecres 27 de desembre de 2006

Mapa dels lectors/es



Si algú més, a part de mi, llegeix aquest blog, si us plau, que se situï al mapa. Fa una gràcia...

Etiquetes de comentaris:

Blogger 2.0

Blogger ha deixat de ser Beta i incorpora noves característiques. La primera és el canvi d'identificador des de l'antic Blogger al nou, que no és altre que el del compte de gmail. Amb un sol identificador un pot entrar als molts serveis que ofereix Google, des del correu fins a l'editor de documents de text o fulls de càlcul en línia, passant per la pàgina personalitzada del cercador, l'espai web propi i moltes altres cosetes (calendari, agenda, bloc de notes,...).

Més coses: és més fàcil incorporar al blog un cercador del propi blog o els anuncis d'Adsense i cobrar uns euros per la propaganda que en fem. Això m'hauria de mirar perquè la pasta em fa molta falta i amb la quantitat de visites que tinc (una o dues) em forraria ;-)

Ara es pot crear un blog privat obert només a les persones autoritzades i no a tota la xarxa. Una mena de club privat que pot ser útil per mantenir i comunicar comunitats ja creades (estic pensant en un blog educatiu de classe o d'escola).

Les alimentacions RSS es poden ampliar, no solament als posts, sinó als comentaris: ens avisa de qui i què ens ha comentat.

Però el més interessant per a mi ha estat la possibilitat d'associar etiquetes (tags) als posts. Això permet una classificació o lectura dels posts en "horitzontal", per temes o etiquetes, a part de la clàssica en "vertical" per data de creació. Moltes vegades els posts són intemporals i val la pena tenir-los classificats i categoritzats per trobar-los ben aviat.

Benvingudes les novetats de Blogger.

Etiquetes de comentaris:

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons