Perquè algú va veure que hi havia una part A, on es parlava de gestió, i una part B on es tractava de TIC, i preveient que a la primera part no hi hauria massa material nou a exposar deuria pensar: i per què no a la part B? I en cas afirmatiu, a qui enviem? I ja ens hi tens.
Les suposicions no són casuals. Només cal veure els diferents embolics amb què ens trobarem: ningú no sabia què havíem de dir i si ja estaria o no dit en la primera part. L'organització no va tenir el text de la nostra presentació fins el darrer moment i al començar ens donaren, encara, el programa definitiu amb un títol de ponència que no es corresponia amb el que havíem de fer. Tot plegat un desgavell.
La sala, plena del tot, es podia dividir en dos grans grups: davant, amb identificació institucional, hi havia els seients reservats als gestors. I de la meitat fins al final hi havia els directors i directores del centres d'adults de totes les Illes Canàries i nosaltres. En un garbuix on cadascú s'asseia on volia. Millor, així, entre companys i iguals, ens ho passarem més bé i aprenguérem força.
La conclusió que en trec és que hi ha moltes comunitats que ens passen molt pel davant i només unes poquetes estan al mateix nivell que nosaltres. Crec que l'administració catalana s'ha adormit en aquest tema i s'ha deixat guanyar. Potser ens mirem massa el melic i ho volem fer tot tan bé i d'una manera tan original i distintiva que acabem perdent el tren. Ens pensem que anem molt bé i la realitat és que amb prou feines anem fent.
Des que som al Departament d' educació no hi ha hagut cap novetat, només s'ha mantingut (i no en tots els aspectes) l'herència dels darrers 14 anys. Un tret observat és que les comunitats més avançades tenen gestors que dominen el tema i hi posen imaginació i ganes, a més de destinar-hi força més diners. No anem bé.
Totes les comunitats fan formació a distància i moltes amb l'ajut d'una plataforma:
comercial: Andalusia i el WebCT que volen acabar d'aprofitar (deuen estar pagant els darrers terminis)
pròpia: Aragó va ser pioner i té molt de material en la seva plataforma. No és qüestió de deixar-ho córrer.
Moodle: els darrers arribar s'apunten al carro de Moodle. Canàries, Andalusia (els propers cursos) o nosaltres mateixos i em sembla que seguint el mateix camí de fets consumats: els centres passen per davant de l'inèrcia institucional i, quan el seu ús està prou establert, és acceptada.
Hi ha la idea estesa per tot sobre la formació a distància (teleformació, en diuen) com una oferta què cal tenir sempre i què pot seguir diferents models:
model català: un centre gestor amb diferents centres de suport
model canari: 2 centres gestors, un per cada província, i restes del traspassat Inbad què també fan semipresencial.
model valencià: un centre gestor, hereu de l'Inbad, amb delegacions provincials i, a més, la possibilitat què cada centre d'adults decideixi incloure-ho a la seva oferta. En aquest cas s'han d'espavilar pel seu compte a muntar plataforma, organitzar-se, etc.
model andalús: la secundària per adults es fa als IES i també els cicles formatius a distància. Interessant la possibilitat què un IES d'un lloc ofereixi per a tota la comunitat un determinat CF, així rendabilitzen esforços.
Model aragonès: com el nostre amb la diferència què tots els centres són centres de suport del programa a distància i del Mentor.
Sigui quina sigui la manera com està organitzada, el fet és què funciona a tot arreu.
Des del primer moment em vaig identificar i sentir molt còmode amb els companys i les companyes dels CEPAs de Canàries: estem al mateix costat del camp de joc. He conegut gent molt interessant, lluitadora i acollidora, com la Mª Jesús González, la directora del CEAD de Las Palmas, o la Mª del Pino Pérez, del CEPA Las Palmas. Compartim moltes coses, a part de l'interès per la nostra feina. Per exemple, amb el CEAD som força comparables tant pel que fa al nombre d'estudiants (2800 ells), com el de profes (en són 30) com en la feina: fem la mateixa oferta, però ells tenen, a més CF i Batxillerat a distància.
Estem, si fa no fa, en el mateix moment:
elaborant materials per a Moodle (amb la col·laboració d'una altra moodler, l'Olga Díez)
engegant, per tant, la distància telemàtica
estem trobant-nos amb les mateixes reticències del professorat (manca de formació, desconeixement del medi, etc)
tenim problemes d'indefinició del nostre espai i la nostra tasca per part de l'administració. No ens trobem recolzats en absolut.
A més m'he trobat un moodler, en José Miguel Rodríguez Morales. Moodler és el terme què designa les persones que hem vist la llum i escampem amb les nostres obres la paraula Moodle. Freaks de Moodle, vaja. És el Cap d'estudis de TIC del CEAD Las Palmas, l'administrador de totes les webs i un innovador (està immers en un projecte europeu d'alçada): coneix Mambo, Moodle i tot el seguit de programes basats en php i de codi lliure què ens canviaran la vida. La sintonia ha estat total, no solament perquè som bojos de la informàtica sinó perquè la utilitzem pel mateix. I tenim les mateixes inquietuds i projectes semblants.
Per tant, a nivell personal, ha valgut la pena tantes hores de viatge, de ponències i de neguit.
Sobre la taula de treball tinc 2 certificats: el d'assistent a la Trobada (12 hores) i el de ponent. Perquè amb la Luchi vam presentar una ponència. Sort d'ella perquè em sembla què jo sol no me n'hagués sortit o, potser, ho hagués deixat córrer. Però a ella va proposar un enfocament diferent que ha estat molt interessant i atractiu no solament per nosaltres a d'explicar-ho, sinó pels companys dels centres al sentir-ho.
La presentació, que tenia assignat un màxim de 30 minuts, podia durar-ne 20 i deixar-ne 10 per les preguntes. Doncs nosaltres als 10 minuts ja vèiem el final. Així que vaig aprofitar la connexió a Internet i vaig fer un passeig per l'entorn que, en les conclusions de l'organitzador, va ser un tret destacat. Tot i això quedà prou temps per les preguntes (que al final l'excediren). Els companys preguntaren per les ratios tutor/estudiant, professor/estudiant, nombre d'estudiants en un curs, per l'origen del professorat de l'estiu, etc. Al final, i quan tornàvem a la part del darrera els aplaudiments em feren emocionar per la sinceritat (amb l'edat em torno tou).
Tot i que tenia por que fos una trobada pesada, burocràtica i sense massa interès el fet de trobar-hi companys i companyes compromesos ha fet que hagi estat una experiència molt interessant i gratificant.
He conegut gent de vàlua que, d'una altra manera, és difícil de trobar.
La part negativa, però, és que ha estat un viatge llarg, una trobada molt densa i no m'ha quedat massa temps per conèixer l'illa de Tenerife, amb prou feines el Puerto de la Cruz i una mica la Orotava. Però el poc que he vist m'ha encantat. Hi he de tornar amb més temps i calma.