LEWIS CARROLL
El passat 14 de gener de 1998, va fer cent anys de la mort de Charles
Lutwigde Dodgson, matemàtic i professor del Christ Church College
d’Oxford. Mundialment conegut amb el sobrenom de Lewis Carroll fou també
fotògraf aficionat i autor, entre d'altres, del llibre Alice’s Adventures
in Wonderland.
Carroll va néixer a Anglaterra, a Daresbury (Cheshire) al 1832.
Era el tercer fill, primer nen d’una família amb tretze fills i
filles. El seu pare Charles Dodgson va ser prevere anglicà i exercí
sobre ell una forta influència, tant religiosa -va arribar a ser
ordenat diaca-, com en l’elecció del seu futur professional.
Fins als onze anys va ser educat pel seu pare i més tard va estudiar
a l’escola pública de Rugby. Al 1851 començà els estudis
universitaris al Christ Church on arribà a ser-ne professor i d’on
ja no en va sortir més.
Tots els seus biògrafs han coincidit que Dodgson era una persona
molt polifacètica. Tant és així que mai s’han arriscat
a concretar on comença Carroll i on acaba Dodgson. Un professor
capaç d’estar hores i hores parlant i dialogant amb infants; un
professor avorrit a classe, capaç de crear fantasies logicomatemàtiques
divertidíssimes; un esquerrà a l’època victoriana
que reforçà la seva predominància; un perepunyetes
en l’àmbit social adult, altament comprensiu i tolerant amb els
petits; un representant de la fèrria moral victoriana, capaç
de caricaturitzar els seus més alts exponents...
Des de molt petit va començar a escriure en publicacions de caire
familiar i d’àmbit local: petites obres teatrals, poemes humorístics,
entreteniments, etc. Aquesta afecció el portà a col·laborar
en publicacions de més difusió, en les que començà
a signar com a Lewis Carroll.
No va ser fins a la publicació d’Alice’s Adventures in Wonderland,
al 1865, que Lewis Carroll va començar a formar part, sense voler-ho,
de l’èlit dels escriptors anglesos del segle XIX. Com a escriptor
de contes, com a un dels màxims representants del Nonsense, i en
definitiva com a un gran literat, Lewis Carroll ha esdevingut en els nostres
dies un dels autors més traduïts i llegits tant per petits
com per grans, si bé amb objectius molt diferents.
L’esdeveniment d’aquest centenari pot ser un bon moment per rellegir les
aventures d’Alícia, per recordar les seves recreacions matemàtiques
i lògiques, per revisar les seves aportacions fotogràfiques,
per recrear la seva creativitat..., en definitiva, per reafirmar la vigència
de la fantasia.
Adrià López Sala i Jordi Quintana Albalat
Barcelona, 17 de novembre de 1997