La història de la tecnologia és tan antiga com la pròpia humanitat. Des de la primera pedra transformada en eina fins als sofisticadíssims aparells electrònics de l'actualitat l'evolució tecnològica no ha parat, ni sembla ser que pari en el futur.

Al llarg de la història l'home ha anat fabricant objectes tecnològics, instruments que no existeixen en la naturalesa, per tal de satisfer necessitats artificials.

Actualment l'economia dels anomenats països desenvolupats, més aviat mal desenvolupats, es mou entre la creença de que els recursos són infinits per un banda i per l'altra que existeix un buit infinit on podem llençar totes les nostres deixalles.

Sabem que els recursos no són infinits i per això no hem de basar la nostra economia en el consum de recursos, sinó en el seu perfecte reciclatge.

Els mecanismes de la vida a la Terra funcionen en fluxos circulars i tancats de matèria on només l'energia solar, base de tots els processos, segueix un camí lineal i obert. Si l'economia està íntimament relacionada amb el desenvolupament tecnològic, aquesta ha de partir d'una visió ecològica, considerant que els humans som només una part de la vida a la Terra.

Amb la revolució industrial va aparèixer un nou tipus de societat, la societat industrial que ha anat esdevenint una societat de consum. Es té tendència a considerar la natura només des del punt de vista dels recursos que ens proporciona per satisfer les nostres necessitats, reals o inventades, i caldria tenir en compte que la nostra forma de vida i la nostra tecnologia s'ha d'organitzar en harmonia amb el funcionament global del planeta.

Si definim la tecnologia com la ciència que dóna resposta al problemes plantejats, s'hauria de buscar tecnologies que donin resposta real a les necessitats humanes reals.

Però per poder replantejar la nostra tecnologia cal vèncer l'analfabetisme dels ciutadans i especialment el dels polítics.

El control que sobre el mercat internacional mantenen els anomenats països rics, marca cada cop més les diferències amb els països pobres, perquè aquests moltes vegades ni tant sols tenen accés al mercat.

Si la tecnologia es basa en coneixements científics per a la creació de les eines o objectes tecnològics, i aquests són instruments al servei de la voluntat de les persones, està clar que la seva utilització comporta decisions polítiques.

Si es presenta la ciència com a neutre i, per tant, les decisions dels científics són inapel·lables, estem justificant un sistema tecnocràtic que recolzant-se en aquestes creences permet actuacions nefastes: utilització d'envasos no retornables, empaquetat excessiu dels productes, mal ús de l'energia o de les matèries primeres, proposta de solució a problemes derivats de les actuacions no convenients que no responen al que resulta més barat i ecològicament correcte sinó a interessos centralitzats que ens són més costosos, etc..

Però la ciència no és neutra, la tècnica permet idear coses no existents a la natura i la tecnologia es basa en el coneixement de les tècniques per produir màquines. I tenint present aquestes característiques, les noves generacions que ara comencen a treballar en aquest camp tenen plantejat un gran repte:

Es tracta de desenvolupar una tecnologia que permeti nivells de vida sofisticats sense originar danys irreparables, tecnologies que utilitzin els recursos naturals sense consumir-los ni transformar-los en substàncies o productes no susceptibles de ser reciclats i que no s'originin dipòsits de deixalles que contaminen el nostre entorn i intoxiquen el nostre organisme.

Perquè serà més fàcil i més econòmic que d'entrada el procés no tingui perill que haver de desenvolupar a continuació de tecnologies "perilloses" tota una sèrie de tecnologies per prevenir i limitar accidents, donar garanties de seguretat a les indústries, planificar solucions d'emergència i mitjans d'alerta i organitzar plans de mobilització i evacuació en cas d'accident. Pot ser és més fàcil no generar substàncies perilloses que haver de desenvolupar tota una normativa complexíssima que reguli el seu emmagatzematge, transport i dipòsit.

Les persones que avui sou alumnes, demà sereu els industrials i teniu el repte de trobar nous sistemes de producció, noves utilitzacions dels recursos i de l'energia que possibilitin una vida més confortable i més neta. I els canvis els heu de començar ara mateix dins del vostres àmbits d'actuació, perquè és a partir de la intervenció en contextos propers que aprenem a intervenir en àmbits més generals.