LA PROCESSÓ DE VERGES

ARTICLE PERIODÍSTIC
DE
JORDI ROCA I ROVIRA


dins del
DIARI DE BARCELONA
16 d'abril del 1987

Pels habitants de la vila de Verges, la Quaresma és sinònim d'activitat, i quan arriba el Dijous Sant les olors de la cera cremada es barregen amb els ritmes de tabal, la música i les veus humanes que, per una vegada a l'any, s'acorden en una sola finalitat: la Processó del Dijous Sant.
A Verges, el Dijous Sant, té l'ambient càlid de la gent al carrer, de la il·lusió dels infants que per un dia se senten necessaris i importants, de la satisfacció dels vells que veuen que els seus esforços al llarg dels anys no han estat en va, de l'orgull de tots els qui se saben mantenidors d'una tradició que pocs posseeixen i que en tenen cura com si fos la cosa més important i estimada. Fins i tot els que encara presumim de joves tenim vives moltes imatges que reflecteixen tal actitud: des de la del nen que, perdut en el seu propi poble de poc més de mil habitants, s'encarava al bisbe de Girona per fer-li avinent la importància del seu treball; fins a la del pagès que per bona voluntat dirigia el misteri ja fa molts anys i responia les preguntes d'un periodista barceloní amb la saviesa intuïtiva de qui se sent posseïdor d'un llegat ancestral.
Res no ha pogut deturar l'esforç d'un poble, ni la tramuntana fina i freda que tot sovint ens acompanya, ni la pluja que alguna vegada ha malmès fins i tot el material que tantes hores i esforços havia costat.
Si els darrers anys han estat decisius per la processó, ho han estat també, i per les mateixes raons, pels espectadors que des d'arreu del país es concentren a Verges la nit del Dijous Sant.
La diversitat d'opcions per al lleure que s'ofereixen actualment han portat que Verges ja no sigui l'únic lloc per poder sortir la nit del Dijous Sant. Fins no fa gaire anys era gairebé obligat d'anar a Verges si no volies quedar-te a casa, i en tals circumstàncies la tria era feta moltes vegades per una pura finalitat lúdica. Però el canvi que s'ha observat en els darrers anys en els protagonistes del misteri ha anat en consonància amb el canvi d'actitud dels qui acudien a veure'l. El canvi que ha sofert el país en els darrers anys ha comportat un major interès dels ciutadans per les formes de cultura autòctona; és a dir, la llibertat que s'ha adquirit ha anat plegada amb una sensibilització cultural. Ningú no pot negar que la gran majoria de la gent sap avui moltes més coses sobre el país on viu que no pas pocs anys endarrere, i aquest enriquiment cultural provoca. la curiositat de conèixer més i millor.
Per aquells qui gaudeixen de les representacions teatrals, la Processó de Verges serà una obra no gens convencional. El teatre és fa al carrer, punt intermedi entre l'antic teatre romànic que es feia dins dels temples i el teatre modern que es fa als locals anomenats teatres per antonomàsia. Una escenificació que presenta per tant un dinamisme inusual i que ben poques vegades es pot repetir. El doble final de la Processó, amb la corresponent entrada de la Dansa de la Mort al temple per executar-hi els darrers moviments, és també un moment especial de la història del teatre; és el lligam precís i concret entre les dues primeres etapes de la tradició teatral que hem esmentat.
Els amics d'aprofundir en els orígens del país i en tota la seva història es troben davant de les sensacions que havien de sentir els nostres avantpassats davant de les danses de la mort, tan freqüents a tota l'Europa Medieval i que ara, viva, només es pot contemplar a Verges. Els carrers de la vila medieval o el carrer dels Cargols li faciliten l'ambientació necessària per captar la comunicació de la dansa per pur impacte visual, i l'evocació directa d'un dels moments més crítics de tota l'Europa occidental, el de les pestes.
Les altres èpoques de la història cultural del país també hi són representades, i així un amant de les lletres pot recrear-se davant de l'arcaisme i simplicitat d'un text teatral del període de la Decadència, tan pobre en literatura culta, però no pas tant pel que fa a la literatura popular. A més, els actors, gent del poble que ha transmès durant molts d'anys de manera oral els textos de pares a fills, li donen aquella frescor que cap reconstrucció arqueològica no podria oferir.
Els qui valoren les tradicions hi trobaran també la il·lusió del manteniment d'una cultura popular viva en una munió de petits detalls referents a l'escenificació, vestuari, il·luminació, ambientació, participació, etc.
I no podem oblidar aquells qui, creients o no, saben que som hereus d'una cultura mediterrània, occidental i cristiana; i que rebran en conjunt la multitud de sensacions estètiques i anímiques que la Processó posarà al seu abast.
És ben poc convencional, per tant, la representació de la Processó de Verges si la comparem amb la resta de processons i misteris que tenen per lloc propi els pobles i ciutats de l'Europa occidental, de tal manera que l'interès que suscita no es limita ja a les fronteres del país sinó que a arreu d'Europa va creixent l'interès per aquesta representació. I és que no podem oblidar la gran unitat de conceptes que va generar la cultura occidental a l'Europa de l'Edat Mitjana, i en definitiva molts ciutadans europeus tenen també à Verges la sensació d'estar revivint moments de la seva pròpia història cultural. És cada cop més freqüent que ciutats i pobles, no només de Catalunya sinó també de Bè1gica, Alemanya o França, sol·licitin col·laboració de Verges quan es disposen a celebrar alguna efemèride important que tingui com a centre la representació tradicional d'actes relacionats amb els misteris de la passió.
Per tot això, l'inici de la primavera empordanesa té una cita a Verges la nit del Dijous Sant; perquè tindrien poc gust uns bons dies de vacances a l'Empordà o a la costa si ens deixéssim: perdre l'oportunitat de gaudir d'un dels actes més principals de la nostra història cultural.

AL MATÍ
No cal descobrir l'Empordà, però si un dia es va dir que París bé val una rnissa, l'Empordà a l'abril bé val unes hores per estars'hi. A principi de primavera la plana s'ofereix verda, florida i majestuosa. I pot ser sensacional, com diria Josep Pla, reviure-hi un dinar quaresmal en algun dels bons restaurants de la terra.

AL VESPRE
Després d'haver-se deixat captivar per les sensacions de la terra, el mar, la menja i la gent; la Processó de Verges us permetrà submergir-vos en la mateixa essència de la nostra història. No us deixéssiu pas perdre l'impacte de la Dansa de la Mort quan evoluciona pels carrers de la vila medieval empordanesa.