LES
MANAGES
DE VERGES
APORTACIÓ
A LA COMMEMORACIÓ DEL CINQUANTÈ ANIVERSARI DELS MANAIES
DE GIRONA
LES MANAGES
Sense voler entrar en cap pol·lèmica lingüística
faré servir el terme LES MANAGES i no pas ELS MANAIES per referir-me
als soldats romans que surten a la Processó de Verges, ja que al
poble fa més de cent anys que es fa servir la mateixa paraula,
i fins i tot ha estat adoptada per motiu de cases i persones que es perden
en el record dels més vells del poble.
Fa més de setanta anys, quan la Processó de Verges era organitzada
per la Confraria de la Sang, les Manages eren un dels grups amb més
protagonisme en els actes de la Quaresma vergelitana. De fet no només
sortien a la Processó del Dijous Sant sinó que participaven
en una bona part dels actes litúrgics que se celebraven durant
el Dijous i el Divendres Sants.
LA GUARDA I L'OFICI DE FASSOS
Les manages, ja uniformades sortien al matí per anar a l'ofici
litúrgic del Dijous Sant, un cop oïda missa en formació
es quedava una guarda de vuit manages i un capità dins del temple
per la custòdia del Sant Crist; que segons era preceptiu estava
ajagut a terra en el Presbiteri, davant de l'Altar Major.
Dos d'aquestes manages s'estaven en posició de ferms a banda i
banda del Sant Crist i eren rellevades pels seus companys de guarda al
cap de dues hores. La guarda es feia en posició de ferms i amb
la careta de l'elm baixada. La gent del poble vetllava també el
Sant Crist i acompanyava la guarda de manages durant la nit, llevat de
les hores que ocupava la representació de la Processó. La
guarda durava fins després de l'ofici del Divendres Sant.
A la tarda del Dijous Sant, altra vegada Les Manages uniformades anaven
a l'Ofici de Fasos (també conegut per l'Ofici de Tenebres), a l'església,
i en acabar l'ofici feien l'acte de picar els fasos. Les manages
colpejaven el terra del temple amb les seves llances mentre el tabal feia
un redoble llarg i les trompetes acompanyaven el soroll amb el so d'una
marxa. De cop el tabal parava, l'església quedava uns moments en
silenci. Després es tornava a començar amb la picada
per segona i tercera vegada. EI poble acompanya les manages amb el soroll
de les maçoles o maceroles" de manera que els sorolls se sumaven
fins a fer un terrabastall eixordador.
Un cop acabats els fasos, Les Manages sortien del temple i feien una desfilada
pels carrers de la part medieval de la vila o executaven diverses sardanes
i altres figures de lluïment. Al vespre participaven a la Processó
de la mateixa manera que ho fan actualment. Un cop acabat el misteri es
retiraven a casa, llevat de la guarda del Sant Crist que tornava a la
vetlla durant tota la nit.
EI Divendres Sant anaven a l'Ofici del matí, i en acabar l'ofici
es retirava també la guarda de manaies i es donava per acabada
la seva tasca.
Després venia la part lúdica, ja que els hostals dels carrers
de defora convidaven les manages a un suculent àpat que segons
els testimonis consistia en un tall de pa, una sardina i una tirada de
vi.
VESTUARI I GUARNIMENTS
EI vestuari era propi de cada manaja, i consistia en un vestit blanc ribetat
de vermell que arribava fins a genolls, a sota portaven unes calces a
garró i calçaven espardenyes. Per armadura duien un elm
i un cinturó de cartró platejat, que era una veritable obra
mestra d'art popular.
Aquestes peces les confeccionava en Ramon Marín, conegut amb el
sobrenom de EI Mut, i les llogava pel mòdic preu de dos
rals l'elm i un ral el cinturó. Les manages havien de pagar el
lloguer de la seva butxaca, i amb tot sempre hi havia un estol de seixanta
o setanta manages.
El seu armament ofensiu consistia en una visarma inspirada en les "alabardas"
dels terços del temps dels Àustries. Els capitans portaven
espasa de bordó, originals de l'exèrcit, una de les quals
portava data del temps de la guerra napoleònica i completaven el
vestuari amb una capa. Hi havia també dos estendarts, muntats sobre
sengles llances, que portaven brodades les lletres S P Q R. Un tabal tot
sol i una corneta marcaven el compàs de les marxes i completaven
l'host romana.
Més tard la Confraria de la Sang va fer confeccionar alguns vestits
per la gent amb menys possibilitats econòmiques i ja en temps del
Patronat de la Processó es va confeccionar un vestuari del tot
nou i unificat, i així començava una etapa d'evolució
que ha durat fins als nostres dies.
L'armadura tot i que continuava essent de cartró platejat també
va ser adquirida pel Patronat i completada per l'encarregat del material
de la Processó. en Narcís Mir. Les visarmes van ser
substituïdes per llances, les espases de bordó per espases
de llauna i s'hi van introduir bastons de comandament fets amb fusta de
cep. Un segon tabal es va incorporar a la migrada banda perque la tropa
havia augmentat i un de sol es veia insuficient per poder marcar el pas
amb eficàcia. També la corneta va ser substituïda per
3 trompetes de pistons.
LES ÚLTIMES DÈCADES
Fa pocs anys aquestes armadures van ser substituïdes per un conjunt
d'armament defensiu metàl.lic (elm, cuirassa, escut i bracera),
adquirit sobretot gràcies a la col·laboració desinteressada
d'en Lluís LIach.
Els tallers Carmaniu de Girona van construir la major part de les peces
sota un disseny propi i que s'inspira en essència en els equips
de manaia de la major part de centúries que desfilen actualment
per Catalunya, armament ofensiu inclòs.
Finalment el vestuari ha estat renovat en la seva totalitat en aquest
darrer any amb l'esforç d'un grup de persones del poble que pràcticament
de manera desinteressada van dissenyar, tallar, i confeccionar els vestits
actuals.
Paral.lelament a la renovació
del vestuari s'ha produït una reorganització del quadre de
manages i de les seves funcions en els actes del Dijous Sant. La participació
en l'Ofici de Fasos va ser substituïda per la recollida dels misteris
que s'efectua encara actualment durant la tarda del Dijous Sant.
Carles Perpinyà fou el director i capità de manages
responsable de la renovació, i a part del canvi d'actes va introduir
també a la desfilada de la tarda un bon grup de figures noves que
encara són vigents.
La centralització del Misteri de la Passió a la plaça
de la vila va augmentar també les funcions de les manages a la
Processó, així com l'espectacularitat del quadre basada
sobretot en el moviment de masses i en els efectes visuals i acústics
de la formació enmig de la desdibuixada llum de les teies. Es va
treure també de l'actuació de les manages la guarda del
Sant Crist i la participació en l'ofici del Divendres Sant.
Tot i que l'actuació dins del temple ha estat compensada per una
major participació en els actes al carrer, els components i dirigents
del grup encara mantenen viva la il.lusió de tornar-hi si un dia
es reconsiderés tal decisió(1).
Aquesta evolució de l'organització de les manages s'ha completat
aquest mateix any amb l'Estatut de les Manages, atorgat per la direcció
de la Processó i que intenta fonamentar l'estructura del grup sobre
unes bases de participació democràtica dels seus components
en les decisions i en l'organització.
Jordi Roca Rovira
Nota:
1. D'uns anys ençà, les Manages tornen a entrar al temple
per fer un acatament davant l'altar; però no s'ha recuperat cap
dels actes descrits sinó que aquesta entrada ha quedat com un petit
testimoni del que havien estat els actes de la guarda del Sant Crist i
de l'Ofici de Fassos.