LES DANSES DE LA MORT
Comentari del llibre de Francesc Massip i Lenke Kovács
El Baile: Conjuro Ante La Muerte
Publicat
a la Revista de Girona, maig-juny 2005.
MASSIP, Francesc i KOVÁCS, Lenke. EI baile:
conjuro ante la muerte. Ed. CIOFF .Ciudad Real, 2004.
La mort ha estat el fonament de totes les religions, que han intentat
explicar-se-la i explicar-nos-la com un trànsit a un més
enllà desconegut del qual elles i només elles tenien la
clau de la felicitat eterna.
No és estrany doncs que, amb totes les variants possibles, el tema
de la mort i la seva representació artística -danses, escenificacions,
pintures, etc.- siguin patrimoni universal, tot i que la vella Europa
i el cristianisme n'hagin marcat el pas durant molts segles.
Malgrat tot, els estudis sobre les distintes representacions de la mort
han estat sempre molt sectorials, ja sigui per la forma o per l'àmbit
cultural concret. Així, trobem dintre el gènere obres molt
serioses i ben documentades però que resulten parcials, perquè
en la seva anàlisi no tenen en compte el que passava al costat
de casa seva.
Francesc Massip i Lenke Kóvacs fan precisament això que
no s'havia fet fins ara i intenten veure les danses de la mort com un
fet global de la humanitat, amb punts de contacte entre elles, que s'expressen
de múltiples maneres per fer arribar a tothom els seus missatges.
Destacarem, però, del seu estudi tres aportacions interessantíssimes
i que a més tenen molt a veure amb les nostres terres:
-L'estudi sobre la dansa de la Mort del convent de sant Francesc, de Morella;
amb detalls tan importants com l'anàlisi, col·legiada amb
Maricarmen Gómez, del contrafactum morellà de la dansa Ad
mortem festinamus, del Llibre Vermell de Montserrat.
-La descoberta i estudi d'un capitell gironí, provinent amb tota
seguretat del convent de sant Francesc, i que ens presenta l'única
dansa de la mort representada sobre aquest suport i que fins ara es creia
que era la representació d'un ball rodó.
-l finalment una hipòtesi molt raonable per a una datació
de la dansa de la mort de Verges.
Ens preguntem finalment, ¿com és que un llibre tan proper
a nosaltres hagi sortit publicat en castellà? l la resposta la
trobem en els crèdits de la mateixa obra: Llibre realitzat amb
el suport d'una beca convocada conjuntament per CIOFF (Consell Internacional
d'Organitzacions de Festival de Folklore -secció espanyola, amb
seu a Badajoz) i INAEM (Institut Nacional de les Arts Escèniques
i de la Música, del Ministeri d'Educació) i editat conjuntament
per les dues entitats.
Jordi Roca i Rovira