vídeo divx
ELS PLATS
DE LA
CENDRA
Capítol
Nº 28 del llibre
LA PROCESSÓ DE VERGES
de
JORDI ROCA I ROVIRA
Els esquelets
més petits de la Dansa de la Mort de Verges porten un platet amb
cendra per simbolitzar la mort.
Si bé els altres símbols no demostraven tenir uns orígens
ni unes connexions que els fessin provenir del món de la religió,
la cendra, en canvi, sí. La cendra és el complement de l'esquelet,
però no ens penséssim pas que pot tenir res a veure amb
cap ritual d'incineració dels cadàvers. La confusió
entre pols i cendra per significar la fi de les despulles humanes és
general dintre el cristianisme; i no prové de la cremació.
que era prohibida amb rigor pel dret canònic anterior al concili
Vaticà II, sinó de l'extensió del ritual romà
a tota Europa.
Efectivament, la cendra ja apareix com a símbol en l'Antic Testament;
però la seva significació no era de mort, sinó que
era penitencial. Com a penitencial passà l'ús de la cendra
al ritual cristià, sobretot lligada a l'època de penitència
principal que és la quaresma. El dia inicial de la quaresma és
el Dimecres de Cendra, i és el dia que el capellà imposa
cendra al cap dels fidels i pronuncia la fórmula de ritual següent:
Memento homo quia pulvis es et in pulverem reverteris , (recorda
home que ets pols i en pols et tornaràs). Aquest ritual va tenir
el seu origen a Roma, on la processó penitencial del Dimecres de
Cendra anava a peus descalços fins a un cementiri que hi havia
a l'atri de Santa Sibina. El lloc va ser segurament clau per a l'associació
de les idees penitència-mort, i així la mort passaria a
formar part del ritual del Dimecres de Cendra a Roma. L'adopció
obligatòria del ritual romà per totes les províncies
eclesiàstiques, ben reculada encara l'edat mitjana, va estendre
també a tot el territori la nova associació d'idees del
símbol. A partir d'aquests moments, l'església cristiana
utilitza de manera indistinta els termes pols i cendra per a designar
l'estat de la matèria humana després de la mort.
Com hem vist anteriorment, la dansa de la Mort de Verges representava
un petit drama a l'església el dia de Dimecres de Cendra, amb la
qual cosa s'accentuaria encara més l'element mortuori en els dies
quaresmals, i la dansa de la Mort podria en aquest contacte directe amb
l'església haver pres la simbologia de la cendra.
La cendra, com a símbol de la mort insisteix sobretot en dos conceptes
ja vistos anteriorment en els capítols anteriors. La universalitat
de la mort a partir de la uniformitat de les restes. La individualitat
humana és una cosa terrenal, un cop mort el cos, la matèria
es corromp i dóna un resultat uniforme en la seva conversió
en pols.
L'altre concepte que transmet va lligat amb el temps. El temps és
inexorable, res no el pot aturar i el seu efecte és visible. L'esquelet
mostra el plat ple de cendra a l'espectador i l'impacte es produeix immediatament
a partir dels sentits. El símbol és familiar, igual com
són familiars tots els rituals de l'església. La cendra
també s'ha individualitzat en aquest cas en dos personatges que
ocupen els flancs de la dansa i asseguren així que el missatge
arribi a tothom.
Així com el rellotge, els del platet de la cendra canvien la manipulació
del signe a cada pas de dansa. Quan estan de cara a l'espectador li mostren
el plat, sense traves, perquè el pugui veure bé i pugui
captar-ne el missatge Al pas següent, quan estan de cara a la bandera,
marquen amb el dit el contingut del platet al temps que alcen el braç
que el sosté. Aquest gest seria propi de control per part de l'esquelet
adult que és el centre de la dansa, i vigilaria d'aquesta manera
el símbol dels dos petits. El fet d'estar d'esquena a l'espectador,
fa que qualsevol hipòtesi de lligar el gest amb una part del missatge
arribi a ser com a mínim dubtós. Assenyala el contingut
a l'esquelet adult; no pas l'espectador que, si ho veu, ho veu de lluny
i lateralment. Així l'única cosa que transmetria aquest
gest seria la curiositat de saber el contingut, que seria satisfeta sense
traves al pas següent.