LA TRANSMISSIÓ EN LA PROCESSÓ DE VERGES

COMUNICACIÓ DE
JORDI ROCA I ROVIRA
dins la revista
GRA DE FAJOL Nº11
en homenatge al
Dr. JOSEP ROMEU I FIGUERAS

Olot, abril del 1985

La processó de Verges és la representació anual d'un misteri tradicional que té les seves arrels en l'origen del teatre català, en plena època medieval.
No és, tal i com es podria pensar, el manteniment asèptic i arqueològic d'unes formes i costums ancestrals, sinó que és un acte dinàmic i sensible a les aportacions de la història d'un poble que viu en una cultura que evoluciona.
L'escenificació del Misteri de la Passió conegut popularment amb el nom de la Processó de Verges, ens ofereix un gran nombre d'aspectes que mereixen una anàlisi detinguda i aprofundida. Volem, però, centrar el tema del nostre estudi en els fetsque han possibilitat la supervivència al llarg dels segles del misteri, i que han permès d'incorporar-lo a la cultura tradicional catalana.

Una transmissió mimètica:

Per a un lector del segle vintè, és difícil de creure que saber llegir i escriure és patrimoni de la majoria de la població des de fa encara no setanta anys en la majoria dels pobles de Catalunya; per tant és evident que no ens podem imaginar altres formes de transmissió en una zona rural com és el poble de Verges, diferents de la simple memorització, espontània o volguda, d'uns textos i d'unes formes d'interpretació. Podríem dir que es tracta d'una perpetuació dels hàbits d'una generació en la generació següent. No voldríem pas oblidar la influència de la poca gent lletrada, que hi ha hagut al llarg de la història de la tradició, sobre els actors i sobre el misteri, però ben segur que aquest aspecte ha tingut una importància nul·la sobre les formes de transmissió. I és que les formes de transmissió només poden ser alterades per un canvi substancial de la majoria dels participants referent al nivell d'alfabetització.
En els moments actuals, podríem veure ja les primeres mostres de l'efecte de l'educació escolar sobre la majoria dels participants en la Processó de Verges, i això podria, a la vegada, suposar un canvi important en les formes de transmissió; la realitat, però, ens mostra una perpetuació dels hàbits anteriors a la instal·lació de centres d'ensenyament a la vila i tanmateix també la possibilitat que es mantinguin en el futur.
Analitzarem seguidament la supervivència de la transmissió oral fins a l'actualitat, i la seva projecció cap al futur.

La transmissió oral

El text base del Misteri de la Passió que es representa a Verges, és una peça que pertany a l'època literària coneguda per la Decadència. El seu autor és Fra Antoni de Sant Geroni i ens explica en forma dialogada els principals moments de la vida pública de Jesús.
És essencialment important que l'obra sigui escrita en vers, amb uns ritmes marcats però força optatius, i amb rimes senzilles que ratllen gairebé la condició de rebles. La rima, que sol tenir en la poesia un efecte marcadament estètic, esdevé un recurs mnemotècnic essencial.
Els actors accentuen, fins i tot amb una intensitat supèrflua per l'eufonia del vers, les rimes fins a ferne una cantarella poc adequada al sentit ideològic de la frase però molt efectiva per a memòries poc exercitades. El ritme marcat, amb molts paral·lelismes accentuals, produeix el mateix efecte i complementa la rima d'una manera eficaç. Les paraules són poc importants, i mai una paraula no és obstacle per a la pronunciació de cap vers. De vegades l'actor adapta les paraules al ritme i això l'obliga a oblidarse de les pauses de puntuació, però altres vegades fins i tot una paraula és suprimida o adaptada espontàniament a fi de fer la mesura dels versos més unitària i el ritme més regular.
L'alfabetització canvia una mica aquestes formes de dicció, però el seu efecte és relativament recent. Moltes persones de Verges recorden encara interpretacions d'actors que mai no han sabut de llegir i que en molts casos feien una escenificació brillant del paper que representaven.
Quan l'escola s'integra a la vida quotidiana de la gent es produeix un fet sorprenent, els actors memoritzen el text a partir de la lectura, però com que han après a llegir en castellà pronuncien moltes paraules de manera incorrecta. És freqüent encara que se sentin infinitius de verbs amb la erra final marcada, que es canviïn les obertures d'algunes vocals, o que es pronunciïn lletres que en català són mudes i en castellà no.
Paral·lelament s'ha observat també un canvi en la pronunciació dels versos que té el seu origen en un canvi dels cànons estètics. La cantarella és considerada com una forma de dicció deficient, i en canvi s'imposa de manera paulatina però constant una dicció fonamentada en la pronunciació gramatical de la frase. Els versos han perdut la funció mnemotècnica que els mantenia a favor de la idea que expressa cada frase. Cal preguntar-se, de totes maneres, si aquest canvi ha afectat les formes de transmissió o bé si es tracta només d'una moda de dicció. La resposta sembla afirmar que el grau de cultura pot ajudar a la millor interpretació del text, però que les formes de transmissió es mantenen essencialment inalterables, segons veurem tot seguit.

Present i futur de la transmissió oral

Si agafem per mostra qualsevol infant de Verges, que de ben segur no es deu haver llegit mai el text de cap actor, i li iniciem els primers versos de qualsevol estrofa, tot seguit ell serà capaç de continuar-los i de mantenir, si cal, el diàleg que hem iniciat. Això sol podria demostrar la supervivència de les vies de transmissió oral i faria evident que la lectura que podria fer del text , ja de gran, modificaria la dicció però no la transmissió. Hi ha dos aspectes dintre la Processó que no són pas gaire coneguts i que són decisius de cara a la supervivència de la tradició oral al llarg del temps: L'assistència massiva dels infants als assaigs, i la Processó dels petits.
La Processó de Verges és una mostra de teatre al carrer, i per tant els assaigs es fan també al carrer, Des dels primers dies d'assaig, i d'una manera espontània, tota la mainada del poble es concentra ja des d'abans de començar als llocs on s'assajarà. La majoria d'ells hi assisteixen cada dia i segueixen de memòria tots els versos que diuen els grans. En un principi se solen aprendre el paper que els fa més impacte, però a la llarga són capaços de memoritzar, segons la capacitat, qualsevol paper sense haver-lo llegit mai.
Més curiós és encara veure com els recursos mnemotècnics del vers destaquen en els petits d'una manera especial; per a ells és més important demostrar que saben els versos que no pas qualsevol valoració estètica, que no poden entendre encara.
Un interès a part mereix la representació que fan els petits del poble de la Processó, i que es coneix amb el nom de Processó dels petits. Cada any, el divendres o el dissabte sant, la mainada organitza i executa la seva pròpia representació. Els menuts del poble fan llavors de protagonistes dels papers que els fan més il·lusió. És evident que la Processó dels petits és una bona mostra de transmissió oral, però també ho és d'imaginació i de capacitat d'organització. Les canyes seran les llances per als manages i les camises de dormir bones túniques per als angelets, una cortina vella pot ser un vestit de jueu i un xandall pintat amb guix un vestit de la Dansa de la Mort, i així fins a completar tot el material.
En ella cada actor demostra el treball que ha fet a diferents nivells, en el material, en l'organització i en l'esforç intel·lectual d'aprendre's de memòria un text que només ha sentit a dir. Com podem veure, la transmissió oral no s'ha alterat amb l'alfabetització de la majoria de la gent del poble, i amb aquestes realitats és pràcticament segur que al llarg del temps continuarà sobrevivint.
Així doncs, podem concloure aquest apartat amb l'afirmació que l'adquisició de cultura per part del comú de la gent ha imposat una estètica de dicció determinada, i que la reacció contra unes formes arcaiques ha derivat en una pronunciació contrària a la tradicional, com si d'una llei pendular es tractés. El temps, però, fa també que aquesta moda es vagi abandonant i que en l'actualitat els actors del Misteri de la Processó de Verges diguin els versos sense cantarella afectada, amb el manteniment de la idea de les frases, però també amb la pronunciació rítmica, pròpia del vers.

La mímesi visual

Hem vist fins ara com es transmeten els versos de la Processó a través del temps, però aquesta anàlisi restaria incompleta si no dediquéssim un espai a parlar de com s'aprèn la interpretació. Certament hi ha un lligam entre el ritme dels versos i el moviment del cos, sobretot en aquells actors que no tenen una possibilitat de desplaçament gaire acusada. És fàcil d'observar el balanceig dels braços, del cap, o de tot el cos, i també és fàcil de veure com els actors nous mantenen els hàbits d'interpretació dels qui els han precedit. La situació i el moviment de l'actor en l'escenari o al carrer només és còmode i fluid quan té la seguretat que dóna la repetició: es tracta, doncs, d'una situació paral·lela a la transmissió oral abans de l'alfabetització massiva i general. I això no només passa a nivell d'actors, sinó també a nivell de l'escenografia general de tota l'obra.
Qualsevol canvi que hi hagi hagut ha estat per força, tant en moments reculats com en altres de més recents, només quan les circumstàncies han impedit la continuació exacta de qualsevol acte aquest s'ha modificat, i no per altra raó. En tenim bons exemples en l'entrada de la Dansa de la Mort al temple, que lliga d'una manera clara el teatre medieval dintre l'església amb el teatre al carrer i que per als ulls del segle XX pot suposar la contradicció d'un final doble i paral·lel, juntament amb l'escena de la crucifixió. També n'és un bon exemple la concentració de diverses escenes de la vida pública de Jesús, que es feien abans en diferents punts del poble, en un sol escenari ja en temps més recents. Amb tot, l'anàlisi detinguda d'aquests fets seria ja objecte d'un espai i d'una atenció especial que depassa els límits d'aquest article..