Deia
el malaguanyat X. Fàbregas en un article a la Vanguàrdia sobre la Processó
de Verges que preservar la Dansa de la Mort de Verges era tan important
per a la riquesa cultural del país com si es tractés de preservar una
pintura romànica. Moltes vegades havia reflexionat sobre aquestes paraules
i moltes vegades havia pensat que les pintures romàniques no porten
ni data, ni signatura, no consten en llibres de comptes ni en cap altre
document d'arxiu i malgrat això és evident que ho són i és palès el
valor cultural que tenen. I és que la Processó de Verges, i per extensió
la Dansa de la Mort, tenen una història imprecisa que es perd en la
memòria del poble i de les quals no se'n té constància fundacional.
Verges és un poble petit sense un arxiu històric local antic perquè
la descura, la ignorància i les poques possibilitats que històricament
han tingut els pobles petits fan que s'hagi perdut de manera definitiva
la poca o molta documentació que s'hagués produït. Malgrat tot té un
arxiu parroquial, que si bé fragmentari, es remunta fins al segle XVè,
i les notícies que reporta poden ser interessants per un antropòleg
o un historiador, però res no hi he trobat que fes referència ni a la
Processó, ni a la Dansa de la Mort, ni a cap altra manifestació teatral.
Per això quan Mn. Josep Mª Marquès, arxiver diocesà de Girona, ens va
comunicar la troballa de dos documents del S. XVIIè amb referència explícita
a la Processó, vaig ser conscient que s'obrien noves portes a la investigació,
però també nous interrogants. El primer text, provinent de l'Arxiu Diocesà
de Girona, registre de lletres, anys 1665-1667, f. 162 i datat del 20
d'abril del 1666, (Vg. Annex I) és un permís diocesà per fer la Processó
del Dijous Sant i del qual transcric a continuació la seva part nuclear:
A petició dels jurats i obrers de l'Església Parroquial de la Vila de
Verges, del present bisbat de Girona, Se consent i se dóna facultat
i llicència als preveres i demés parroquians de dita vila perquè sense
incórrer en ninguna pena ni censura, la nit del Dijous Sant pròxim vinent
puguin …. fer la Processó que en semblant nit se acostuma a fer per
los llocs acostumats de dita vila. El fet que la concessió de permís
no es torna trobar ni en els anys anteriors ni en els posteriors, que
el text es trobi entre d'altres llicències que el bisbat dóna a altres
parròquies i el fet que semblin fetes totes d'un mateix patró, fa suposar
que aquest permís era una pura formalitat. I malgrat tot queden interrogants:
ü Per què es demana permís per fer una processó 102 anys després de
les decisions finals del Concili de Trento i abans no consta que se
n'hagués demanat? Cal a més advertir que el bisbe de Girona Arias González
va participar en les sessions del Concili, per tant a la Diòcesi de
Girona les disposicions de Trento havien de ser per força conegudes
de ben abans. ü Per què es demana permís per fer un acte per al qual
no es necessita permís? Per fer processons que no sortissin fora del
terme parroquial no calia permís del bisbat, i físicament és impossible
que la Processó de Verges recorregués uns quants quilòmetres per sortir
del terme. ü S'explicita amb reiteració que no ha d'haver-hi cap canvi
ni de temps ni de lloc, i es qualifica la Processó de costum. Però no
ens la descriu i per tant no podem saber si la Dansa de la Mort ja estava
integrada a la Processó, i si fos així si es permetia l'ús del temple
per a dansar-la, ni que fos en el seu acabament. La mateixa redacció
de la llicència, la insistència a no tocar res, la singularitat de la
concessió, i la inserció entre d'altres llicències per a més d'una ocasió
( la llicència següent és per a una processó que va de St. Llorenç de
la Muga fins a St. Aniol d'Aguja i explicita : perquè cada any puguen
anar com cada any en processó…) podrien fer suposar que es volia passar
de puntetes sobre uns temes que podien pertorbar la tranquil·litat de
la diòcesi sense desobeir les directrius de Roma. El segon text, de
només dos anys més tard, 1668, fa referència a l'adscripció de la Confraria
de la Sang de Verges a l'Arxiconfraternitat homònima de Roma. (Registre
de lletres, 1666-1668, f. 66-68. Vg. annex II). També sembla un text
rutinari destinat a controlar les confraries parroquials que tant de
pes tenien en la vida religiosa dels pobles. De fet totes les confraries
existents, les quals havien sortit moltes vegades de manera espontània
i sense cap control de l'autoritat diocesana, varen ser adscrites obligatòriament
a una arxiconfraria mare que determinava les seves facultats, obligacions,
privilegis i indulgències. Així doncs, el document no tindria pas més
importància si no fos que la Confraria de la Sang era la fraternitat
que vetllava entre altres coses per la bona organització de la Processó
del Dijous Sant. Encara en ple segle XXè i fins pocs anys després de
la Guerra Civil, la Processó era organitzada per dos pabordes de la
confraria de la Sang. La poca vitalitat de la Confraria i els canvis
organitzatius que es preparaven van fer aconsellable una nova entitat
per a la organització de la Processó, una institució tutelada per la
diòcesi però amb presència de l'autoritat civil : El Patronat de la
Processó del Dijous Sant. El Patronat ha regit els destins de l a Processó
de Verges al llarg dels darrers 50 anys i fa poc que ha estat substituït,
per imperatiu legal, per una Associació Cultural, registrada al Departament
de Justícia de la Generalitat i sense cap vinculació a la Diòcesi Gironina.
És la urgència del segle XXè, en menys de cent anys l'entitat organitzadora
de la Processó de Verges ha canviat tres vegades, i ha canviat no sols
de forma sinó també de natura jurídica. Quin contrast amb la placidesa
reiterativa dels segles precedents! És per això que és tan important
haver pogut documentar la Processó de Verges i la seva confraria organitzadora
amb tanta precisió en la meitat del segle XVIIè . No és gens descabellat
de pensar que el que es descriu en el segle XVIIè com un costum pugui
tenir arrels més profundes en els segles anteriors, i així quan en el
futur fem comparacions entre elements pervivents a la Processó de Verges
amb elements d'altres obres documentades de més antic estarem segurs
de trepitjar un terreny més estable que no pas fins ara.
ANNEX I
ARXIU DIOCESÀ DE GIRONA, REGISTRE DE LLETRES, ANYS 1665-1667, F. 162
Ab decret del il·lustre y molt
reverend senyor Pere Barril, doctor en drets, vicari general, a petició
dels jurats, y obrers de la església parrochial de la vila de Verges,
del present bisbat de Gerona, se concent y se dóna facultat y llicència
als reverends curats y preveres y demés parrochians de dita vila per
a què, sens incórrer en ninguna pena ni censura, la nit del Dijous Sant
pròxim vinent pugan y los sie licit, ab la modèstia, compostura y devoció
que·s deu, fer la professó que en semblant nit se acostuma de fer per
los llochs acostumats de dita vila, en fe de les quals coses se fan
les presents. Dates en Gerona als vint del mes de abril del any de la
nativitat del Senyor mil sis cents sexanta sis.
ANNEX II
ARXIU DIOCESÀ DE GIRONA, REGISTRE DE LLETRES, ANYS 1666-1668, F. 66-68
De part del il·lustre y molt reverend senyor Pere Barril, doctor en
drets, vicari general, a instància dels jurats de la universitat y obrers
de la església parrochial de la vila de Verges, del present bisbat de
Gerona, se notifica y fa a saber com lo eminentíssim senyor Llorens,
del títol de sant Quirch y santa Julita, de la Santa Romana Església
prevere cardenal Raggio, conprotector de la venerable Archiconfraternitat
del Santíssim Christo en la Santa Ciutat canònicament erigida, y los
guardians i camarer de dita venerable archiconfraternitat, ajustant-se
i adherint-se a la constitució de la felice recordació de Clement Papa
octau sobre la moderació de la baix scrita agregació y comunicació del
thesor celestial de la Església, feta ab lletres perpètuament duradores,
dades en Roma en lo lloch acostumat de la congregació a sinch del mes
de juny del any de la nativitat de Nostre Senyor Jesuchrist mil sis
cents sexanta sis, en la indictio quarta en lo any dotzè del Pontificat
del molt St. Pare Alexandro, de bona memòria, Papa setè, a dit senyor
vicari general per part de dits jurats y obrers de dita església de
Verges exhibides y presentades; dits eminentíssim senyor cardenal conprotector,
guardians, i camarer, han agregada y unida la Confraria de la Sacratíssima
Sanch de Nostre Senyor Jesuchrist, en dita església de sant Julià y
santa Basilissa de dit castell de Verges, canònicament erigida, a la
dita Archiconfraternitat del Santíssim Cristo, en dita ciutat de Roma
canònicament erigida, ab tal que per dits eminentíssim sr. cardenal
conprotector, guardians y camarer de aquella no fos primer concedida
semblant gràcia a alguna altre confraria en dit castell, y en lo temps
de la baix scrita concessió no fos agregada a alguna altre archiconfraternitat,
axí que en virtut de la present agregació y unió pugan los confrares
de dita Confraria de la Sacratíssima Sanch de Nostre Senyor Jesuchrist,
en dita església de Verges fundada, guanyar les matexes indulgències
y spirituals gràcies a dita Archiconfraternitat de la Sacratíssima Sanch
de Nostre Senyor Jesuchrist de dita ciutat de Roma, concedides per la
felís recordació de Paulo Papa quint ab ses lletres apostòlicas, dades
en Roma, en Sant Pere, sots lo anell del Pescador, als vint y vuit de
febrer mil sis cents y vuyt, y de son pontificat, lo any tercer. Les
quals indulgències y spirituals gràcies foren sigillatim descrites y
a la dita Archiconfraternitat de la Sacratíssima Sanch de Jesuchrist
nominatim expressament y precisament concedides en lo modo y forma següents:
Item (4rt de 13) més avant als matexos confrares y confraressas qui
axí mateix verament penedits y confessats y rebuda la Sagrada Comunió
devotament visitaran dita església o capella en los dies y festes de
la Nativitat, Epifania de Nostre Senyor Jesuchrist, Pascha de Resurrectió
y Pentecostès, y també dita capella lo die del Dijous Sant y allí diran
sinch vegades la oració dominical y salutació angelical, y pregaran
a Déu Nostre Senyor com dalt està dit y també als qui asistiran a la
prosessó fahedora per dita confraria lo die del Dijous Sant o Divendres
Sant set anys y set quarantenas de perdó. Dates en Gerona als primer
del mes de mars del any de la nativitat del Senyor mil sis cents sexanta
vuyt.
Nota sobre la transcripció: