DOS DOCUMENTS SISCENTISTES SOBRE LA PROCESSÓ DE VERGES

COMUNICACIÓ DE
JORDI ROCA I ROVIRA
dins
PROBLEMES I MÈTODES DE LITERATURA CATALANA ANTIGA

II COL·LOQUI INTERNACIONAL TEATRE CATALÀ ANTIC
UDG-JULIOL 1998

Deia el malaguanyat X. Fàbregas en un article a la Vanguàrdia sobre la Processó de Verges que preservar la Dansa de la Mort de Verges era tan important per a la riquesa cultural del país com si es tractés de preservar una pintura romànica. Moltes vegades havia reflexionat sobre aquestes paraules i moltes vegades havia pensat que les pintures romàniques no porten ni data, ni signatura, no consten en llibres de comptes ni en cap altre document d'arxiu i malgrat això és evident que ho són i és palès el valor cultural que tenen. I és que la Processó de Verges, i per extensió la Dansa de la Mort, tenen una història imprecisa que es perd en la memòria del poble i de les quals no se'n té constància fundacional. Verges és un poble petit sense un arxiu històric local antic perquè la descura, la ignorància i les poques possibilitats que històricament han tingut els pobles petits fan que s'hagi perdut de manera definitiva la poca o molta documentació que s'hagués produït. Malgrat tot té un arxiu parroquial, que si bé fragmentari, es remunta fins al segle XVè, i les notícies que reporta poden ser interessants per un antropòleg o un historiador, però res no hi he trobat que fes referència ni a la Processó, ni a la Dansa de la Mort, ni a cap altra manifestació teatral. Per això quan Mn. Josep Mª Marquès, arxiver diocesà de Girona, ens va comunicar la troballa de dos documents del S. XVIIè amb referència explícita a la Processó, vaig ser conscient que s'obrien noves portes a la investigació, però també nous interrogants. El primer text, provinent de l'Arxiu Diocesà de Girona, registre de lletres, anys 1665-1667, f. 162 i datat del 20 d'abril del 1666, (Vg. Annex I) és un permís diocesà per fer la Processó del Dijous Sant i del qual transcric a continuació la seva part nuclear: A petició dels jurats i obrers de l'Església Parroquial de la Vila de Verges, del present bisbat de Girona, Se consent i se dóna facultat i llicència als preveres i demés parroquians de dita vila perquè sense incórrer en ninguna pena ni censura, la nit del Dijous Sant pròxim vinent puguin …. fer la Processó que en semblant nit se acostuma a fer per los llocs acostumats de dita vila. El fet que la concessió de permís no es torna trobar ni en els anys anteriors ni en els posteriors, que el text es trobi entre d'altres llicències que el bisbat dóna a altres parròquies i el fet que semblin fetes totes d'un mateix patró, fa suposar que aquest permís era una pura formalitat. I malgrat tot queden interrogants: ü Per què es demana permís per fer una processó 102 anys després de les decisions finals del Concili de Trento i abans no consta que se n'hagués demanat? Cal a més advertir que el bisbe de Girona Arias González va participar en les sessions del Concili, per tant a la Diòcesi de Girona les disposicions de Trento havien de ser per força conegudes de ben abans. ü Per què es demana permís per fer un acte per al qual no es necessita permís? Per fer processons que no sortissin fora del terme parroquial no calia permís del bisbat, i físicament és impossible que la Processó de Verges recorregués uns quants quilòmetres per sortir del terme. ü S'explicita amb reiteració que no ha d'haver-hi cap canvi ni de temps ni de lloc, i es qualifica la Processó de costum. Però no ens la descriu i per tant no podem saber si la Dansa de la Mort ja estava integrada a la Processó, i si fos així si es permetia l'ús del temple per a dansar-la, ni que fos en el seu acabament. La mateixa redacció de la llicència, la insistència a no tocar res, la singularitat de la concessió, i la inserció entre d'altres llicències per a més d'una ocasió ( la llicència següent és per a una processó que va de St. Llorenç de la Muga fins a St. Aniol d'Aguja i explicita : perquè cada any puguen anar com cada any en processó…) podrien fer suposar que es volia passar de puntetes sobre uns temes que podien pertorbar la tranquil·litat de la diòcesi sense desobeir les directrius de Roma. El segon text, de només dos anys més tard, 1668, fa referència a l'adscripció de la Confraria de la Sang de Verges a l'Arxiconfraternitat homònima de Roma. (Registre de lletres, 1666-1668, f. 66-68. Vg. annex II). També sembla un text rutinari destinat a controlar les confraries parroquials que tant de pes tenien en la vida religiosa dels pobles. De fet totes les confraries existents, les quals havien sortit moltes vegades de manera espontània i sense cap control de l'autoritat diocesana, varen ser adscrites obligatòriament a una arxiconfraria mare que determinava les seves facultats, obligacions, privilegis i indulgències. Així doncs, el document no tindria pas més importància si no fos que la Confraria de la Sang era la fraternitat que vetllava entre altres coses per la bona organització de la Processó del Dijous Sant. Encara en ple segle XXè i fins pocs anys després de la Guerra Civil, la Processó era organitzada per dos pabordes de la confraria de la Sang. La poca vitalitat de la Confraria i els canvis organitzatius que es preparaven van fer aconsellable una nova entitat per a la organització de la Processó, una institució tutelada per la diòcesi però amb presència de l'autoritat civil : El Patronat de la Processó del Dijous Sant. El Patronat ha regit els destins de l a Processó de Verges al llarg dels darrers 50 anys i fa poc que ha estat substituït, per imperatiu legal, per una Associació Cultural, registrada al Departament de Justícia de la Generalitat i sense cap vinculació a la Diòcesi Gironina. És la urgència del segle XXè, en menys de cent anys l'entitat organitzadora de la Processó de Verges ha canviat tres vegades, i ha canviat no sols de forma sinó també de natura jurídica. Quin contrast amb la placidesa reiterativa dels segles precedents! És per això que és tan important haver pogut documentar la Processó de Verges i la seva confraria organitzadora amb tanta precisió en la meitat del segle XVIIè . No és gens descabellat de pensar que el que es descriu en el segle XVIIè com un costum pugui tenir arrels més profundes en els segles anteriors, i així quan en el futur fem comparacions entre elements pervivents a la Processó de Verges amb elements d'altres obres documentades de més antic estarem segurs de trepitjar un terreny més estable que no pas fins ara.

 

ANNEX I

ARXIU DIOCESÀ DE GIRONA, REGISTRE DE LLETRES, ANYS 1665-1667, F. 162

Ab decret del il·lustre y molt reverend senyor Pere Barril, doctor en drets, vicari general, a petició dels jurats, y obrers de la església parrochial de la vila de Verges, del present bisbat de Gerona, se concent y se dóna facultat y llicència als reverends curats y preveres y demés parrochians de dita vila per a què, sens incórrer en ninguna pena ni censura, la nit del Dijous Sant pròxim vinent pugan y los sie licit, ab la modèstia, compostura y devoció que·s deu, fer la professó que en semblant nit se acostuma de fer per los llochs acostumats de dita vila, en fe de les quals coses se fan les presents. Dates en Gerona als vint del mes de abril del any de la nativitat del Senyor mil sis cents sexanta sis.


ANNEX II

ARXIU DIOCESÀ DE GIRONA, REGISTRE DE LLETRES, ANYS 1666-1668, F. 66-68

De part del il·lustre y molt reverend senyor Pere Barril, doctor en drets, vicari general, a instància dels jurats de la universitat y obrers de la església parrochial de la vila de Verges, del present bisbat de Gerona, se notifica y fa a saber com lo eminentíssim senyor Llorens, del títol de sant Quirch y santa Julita, de la Santa Romana Església prevere cardenal Raggio, conprotector de la venerable Archiconfraternitat del Santíssim Christo en la Santa Ciutat canònicament erigida, y los guardians i camarer de dita venerable archiconfraternitat, ajustant-se i adherint-se a la constitució de la felice recordació de Clement Papa octau sobre la moderació de la baix scrita agregació y comunicació del thesor celestial de la Església, feta ab lletres perpètuament duradores, dades en Roma en lo lloch acostumat de la congregació a sinch del mes de juny del any de la nativitat de Nostre Senyor Jesuchrist mil sis cents sexanta sis, en la indictio quarta en lo any dotzè del Pontificat del molt St. Pare Alexandro, de bona memòria, Papa setè, a dit senyor vicari general per part de dits jurats y obrers de dita església de Verges exhibides y presentades; dits eminentíssim senyor cardenal conprotector, guardians, i camarer, han agregada y unida la Confraria de la Sacratíssima Sanch de Nostre Senyor Jesuchrist, en dita església de sant Julià y santa Basilissa de dit castell de Verges, canònicament erigida, a la dita Archiconfraternitat del Santíssim Cristo, en dita ciutat de Roma canònicament erigida, ab tal que per dits eminentíssim sr. cardenal conprotector, guardians y camarer de aquella no fos primer concedida semblant gràcia a alguna altre confraria en dit castell, y en lo temps de la baix scrita concessió no fos agregada a alguna altre archiconfraternitat, axí que en virtut de la present agregació y unió pugan los confrares de dita Confraria de la Sacratíssima Sanch de Nostre Senyor Jesuchrist, en dita església de Verges fundada, guanyar les matexes indulgències y spirituals gràcies a dita Archiconfraternitat de la Sacratíssima Sanch de Nostre Senyor Jesuchrist de dita ciutat de Roma, concedides per la felís recordació de Paulo Papa quint ab ses lletres apostòlicas, dades en Roma, en Sant Pere, sots lo anell del Pescador, als vint y vuit de febrer mil sis cents y vuyt, y de son pontificat, lo any tercer. Les quals indulgències y spirituals gràcies foren sigillatim descrites y a la dita Archiconfraternitat de la Sacratíssima Sanch de Jesuchrist nominatim expressament y precisament concedides en lo modo y forma següents: Item (4rt de 13) més avant als matexos confrares y confraressas qui axí mateix verament penedits y confessats y rebuda la Sagrada Comunió devotament visitaran dita església o capella en los dies y festes de la Nativitat, Epifania de Nostre Senyor Jesuchrist, Pascha de Resurrectió y Pentecostès, y també dita capella lo die del Dijous Sant y allí diran sinch vegades la oració dominical y salutació angelical, y pregaran a Déu Nostre Senyor com dalt està dit y també als qui asistiran a la prosessó fahedora per dita confraria lo die del Dijous Sant o Divendres Sant set anys y set quarantenas de perdó. Dates en Gerona als primer del mes de mars del any de la nativitat del Senyor mil sis cents sexanta vuyt.

---

Nota sobre la transcripció: