LA PROCESSÓ DE VERGES, text de l'obra

Edició a càrrec de Jordi Roca, lluís Llach, Daniel Vivern i lluís Muntada.i

Publicada per la diputació de Girona, en la Col·lecció Josep Pla, n.26

abril, 2011

El reconeixement de la Processó de Verges com a festa patrimonial d’interès nacional (2010), per part de la Generalitat de Catalunya en posa en l’obligació moral de fer partícips de la nostra tradició a tots els catalans. Fins ara ens trobàvem amb una situació anòmala. En qualsevol cultura occidental, inclosa la nostra, és relativament fàcil poder trobar l’edició dels textos teatrals més importants, ja siguin cultes o populars i això no passava amb la Processó.

És doncs un bon moment per treure a la llum pública el text de la Processó de Verges, prèviament actualitzat i restaurat; ja que fa més de mig segle que no se n’ha fet cap edició i només ha circulat de manera interna en forma de quadern de direcció.

L’antecedent remot del text actual són les Passions de Fra Antoni de Sant Jeroni, tot i que la filiació textual que s’ha fet sobre la Processó ha posat en evidència que hi ha algunes romanalles anteriors. Aquest text va ser reformat i actualitzat per la poetessa vergelitana, Maria Perpinyà, durant la dècada dels 50 del segle passat; però l’edició de Maria Perpinyà no es va editar mai i actualment ni tan sols es podia assegurar de manera exacta el seu abast. El treball de filiació que va fer Maria Roca sobre els textos actuals i els seus referents ha permès establir al detall la intervenció de la Maria Perpinyà i comprendre la complexitat de les fonts de la Processó.

Però l’edició contempla també que els darrers seixanta anys han canviat molt la fesomia de la nostra societat. Expressions que fa dècades eren habituals, ara ja es contemplen com a arcaiques. El mateix ús dels textos feia que aquests s’anessin corrompent: una rima que es perdia, una expressió que es retocava inconscientment i alterava la mesura del vers, una castellanisme que fa anys era habitual i que ara fa mal a les orelles, una crossa que servia per què un actor s’aprengués una tirallonga llarga, etc. Per això no ens hem limitat a fer una transcripció del text que es diu, sinó que hem aprofitat l’edició per oferir un text referencial. Un text que permeti la llibertat als actors i a la direcció d’acomodar els versos a les circumstàncies personals i teatrals sense que al llarg del temps es perdi el model i la qualitat poètica se’n ressenti.

Durant els darrers anys s’ha tingut una cura especial en diferents aspectes de l’escenificació: vestuari, escenografia, llum, so, interpretació, etc., ara s’afegeix aquesta edició al projecte general de millora de la Processó, amb la voluntat del restaurador que intenta destapar la bellesa oculta d’una peça preuada sense menysvalorar-ne la història.

                                                Jordi Roca i Rovira