3r premi al XXIII Concurs Literari de Sant Antoni.
El Perelló, gener de 2005

“El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.”
MIQUEL MARTÍ I POL

A manera d’humil, senzill i sentit homenatge a qui he considerat sempre el meu mestre en el perpetu camí d’aprendre a confeccionar poesia.

UN ADVERTIMENT INICIAL, POTSER INNECESSARI

Senet de Llac és un poble massa proper a la ciutat per poder mantenir el tarannà i la manera de ser pròpia dels pobles de la comarca. De mica en mica va perdent el color autèntic i s’entesta a canviar de fesomia emmirallant-se en el model de vida urbana que té tan a prop. Senet de Llac podria ser un poble qualsevol del nostre petit país, però posem que sigui Calldetenes, per exemple. El recull de poemes que es presenta, mig costumista, mig al·legòric, mig de lament, mig de denúncia, vol ser un reportatge del caràcter propi d’un poble des de la visió entranyable de qui hi ha viscut.
Vaig néixer a Calldetenes, de fet en una masoveria encara existent (Can Sargantana) prop de l’ermita de Sant Francesc, de la qual un capellà amb més mala llet que vocació en va desnonar la família quan jo tenia uns 10 anys. Aquesta època la trobareu reflectida en el poema “Els records”.
Les circumstàncies atzaroses de la vida van voler que un quart de segle més tard tornés a viure al poble (“El retorn”).
Si coneixeu una mica aquest sector d’Osona, no us serà difícil reconèixer alguns dels “Set indrets” que s’hi descriuen: el torrent de Sant Martí, el pujol de Sant Marc, el pont i la roureda del Cantarell, el dolmen de Puigseslloses... Aquest darrer pertany al poble veí de Folgueroles, però és per a mi un espai molt estimat, entre altres coses perquè sota mateix del turó encara hi ha la casa dels meus avis: “Can Panegre”.
En el llarg poema “La gent”, no hi cerqueu persones concretes i conegudes. Malgrat que pugui resultar una tasca distreta i entretinguda, els personatges que s’hi retraten són complet producte de la meva imaginació que, de fet, no té res d’extraordinària. L’òliba és l’únic personatge real, però viu a la Torre d’en Morgadès, una masia en estat d’abandonament deplorable prop de la Font del Desmai.

Aquest poemari ha estat publicat per SETZEVENTS EDITORIAL dins el volum:

"Concert per a ploma i veus trencades"