SET DIES
Aquesta indefectible, monòtona, tan lenta successió.


1r premi de poesia en català al VI certamen literari de Sant. Andreu de la Barca. Juny de 2005

diumenge

Tot es renova
quan reneix la paraula
i els ulls somriuen.
Compartirem el temps,
pel goig d’assaborir-nos.

dilluns

Hem arrelat
damunt d’aquesta terra
de cor eixut.
A voltes som volubles
i un xic inconsistents.

dimarts

La lluita esquerpa,
delmant les pors i els dubtes,
ens reconforta.
Fem l’horitzó més ample
amb ulls de navegant.

dimecres

Volem ben alt,
acaronats pels núvols
sota els estels.
Encadenem els dies
amb nits de plenitud.

dijous

Un vol d’ocells,
i el buf d’un déu afable,
damunt dels camps.
Sorprèn el nostre cor
la dèbil solitud.

divendres

Sobre el teu pit,
bressol dels meus anhels,
poso el meu cor.
És un deliri càlid
el batec del teu cos.

dissabte

Un vast silenci
farcit de melangia,
cap a ponent.
Els esperits reposen
i salpen mar endins.