DIARI D’UN MEF EN UNA ESCOLA DE NOVA CONSTRUCCIÓ SENSE GIMNÀS IV

Avui a primera hora de la tarda tocava EF amb els de cicle inicial, per sort el temps comença a canviar i ja no fa el fred de fa uns dies, ja podem sortir a fora el pati sense problemes i així no hem de fer EF al vestíbul. Un arbre ben tort del vessant de la muntanya fa una espatllada ombra sobre la pista, la inclinació del sol a aquesta època de l’any fa que es donin aquestes situacions tan curioses. A l’hora d’iniciar la sessió he decidit improvisar un joc que no es pot fer sempre que vols, farem el joc de trepitjar ombres, a veure qui trepitja més ombres. Ha estat un èxit, la dotzena d’infants corrien desesperats amb dues missions: trepitjar les ombres dels altres i evitar que et trepitgin la pròpia.

- Jordi, ja he trepitjat l’ombra de tothom.

- Doncs ara m’hauràs de trepitjar la meva, a veure si pots! – començo a córrer i en tres segons ja en tinc cinc o sis al darrera. En breus segons m’han vençut i contraataco trepitjant ombres jo. Quina energia que tenen, quan els dic que canviem d’activitat encara en volen més. Ja hem escalfat i ara anem per la part principal. Fa vent força fred, tot i el solet encara cal abrigar-se bé, el gorro que em va cagar el tió fa un bon servei.

Continuem la sessió fins a les quatre menys cinc per anar a refrescar-nos una mica. Ara toquen els de cicle superior, canvi de xip. Tornem-hi que no ha estat res.

Jordi Roca i Font

Ceip Montmany

Març 2005