Hola companys/es,

us vull mostrar una injustícia que passa actualment a l'escola pública de Catalunya. A continuació podem llegir uns documents extrets d'Internet en la web oficial del Departament d'Educació. Els documents tenen el nom de "Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics".

Mirem a l'esquerra: podem comprovar com les escoles públiques de nova construcció fetes pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que tenen una línia o més tenen dret a sala gran gimnàs + magatzem.

Mirem ara a la dreta: podem comprovar com les escoles públiques de nova construcció fetes pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que tenen menys d'una línia no tenen dret a una sala gran gimnàs + magatzem.

D'on surten aquests documents? me'ls invento? NO. Els podeu consultar per Internet a la següent adreça. http://www.gencat.net/ense/depart/pdf/criteris/criteris.pdf; clica i ho veuràs. Cal tenir el programa Acrobat Reader.

Portada del document en qüestió

Aquests dies he començat a fer psicomotricitat amb els alumnes de P3 a P5.

On? doncs al vestíbul i passadissos de l'escola de nova construcció.

Per què? perquè no hi ha gimnàs ni un altre lloc on fer-ho.

Per què no hi ha gimnàs? Perquè l'escola té menys d'una línia, només té 66 alumnes i com que no arriba a una línia NO TÉ DRET a gimnàs per llei.

Que paguen menys impostos els pares del poble? No crec.

En principi s'ha de fer al menjador ja que apartant les taules i les cadires queda un diminut espai amb el terra súper-lliscant i fluorescents a sobre NO a prova de cops, al vestíbul les condicions són semblants però hi ha una mica més d'espai. Creieu que aquesta situació és normal?

Per cert, a principi de curs va arribar material de psicomotricitat en força quantitat i qualitat. Sembla una broma de mal gust però és cert. És com aquell que se'n va a pujar el Pedraforca amb sandàlies i banyador a ple hivern.

El cas del Ceip Montmany del Figaró no és un cas aïllat. L'Educació Física i la psicomotricitat segueixen sent una maria per la gent que està als despatxos a Barcelona i per molta més gent.

Anem a veure més exemples:

El Punt. 8 de juny del 2004

" La consellera d'Educació, Marta Cid, i el secretari general de l'Esport,
Rafel Niubò, van avançar ahir que dins la nova política per fomentar
l'esport dins les escoles, s'està estudiant la possibilitat que els centres
educatius es mantinguin oberts després de les classes obligatòries.

Es preveu la implicació dels professors d'educació física.

 L'objectiu, que les pistes poliesportives de col·legis i instituts que ara
estan tancades fora de l'horari lectiu puguin ser utilitzades per tot el
barri o tot el municipi.

 En aquest sentit, es pretén arribar a acords amb els ajuntaments per
construir conjuntament nous equipaments. Per   Niubò, que va dir que les
mesures seran efectives a partir del curs 2006/2007 i que es preveu la
implicació dels professors d'educació física, l'entesa entre la secretaria
general i Educació és «molt important perquè no havia passat mai fins ara
que s'atrevissin a treballar junts».

Cid i Niubò van explicar aquestes propostes al CEIP Pare Poveda de
Barcelona. Vestits de curt, els alumnes del centre van fer un passadís a les
autoritats i van regalar un ram de flors a la consellera d'Educació.

A l'esquerra podem llegir una notícia apareguda a la premsa el passat juny del 2004.

Jo em pregunto:

Si tan creuen que és important fomentar l'esport a l'escola per què no doten les escoles de nova construcció de porteries ni cistelles de bàsquet?

És fomentar l'esport fer un rectangle de ciment aplanat al mig del pati en un poble que no té ni pavelló ni altres equipaments esportius?

Foto de l'escola el passat setembre del 2004.

On són les porteries i les cistelles de bàsquet?

No n'hi ha.

Ja ho veieu, cal recórrer encara un llarg camí i els MEF hem d'estar preparats. Hem de treballar amb il·lusió tot i les adversitats i demostrar que l'Educació Física no és una maria. Cada vegada que intentem fer el millor en la nostra feina i la nostra formació fem una mica també per l'Educació Física. Cada vegada que intentem aprendre més, que llegim algun llibre sobre EF, que ens apuntem a un curset, que petem la xerrada amb altres MEF, que intercanviem materials, que innovem amb les sessions, que participem a algun fòrum, que corregim a algú quan diu gimnàstica estem treballant per una educació més integral i una Educació Física més digne.

És cosa de tots.

Salut i pau.

Jordi Roca i Font. Ceip Montmany. El Figaró (Vallès Oriental).