El senderisme, tal i com el coneixem, té els seus inicis a França, a primers de segle. El seu fundador, el francès Henri Viaux, defensa que la ràpida acceptació d’aquest tipus de camins es deu a que amb ells es facilita l’apropament al medi natural, donat el creixent interès per la natura com a lloc d’esbarjo. I no s’equivoca. A França, pioners del senderisme, els Km. marcats de GR arriba als 150.000. Després de França, tenint en compte els Km respecte a la superfície, ja ve Catalunya. En l’actualitat el senderisme s’està estenen per tot el món, i també pel continent americà podem començar a veure marques vermelles i blanques.
La pràctica de senyalar camins per ajudar al caminant és molt antiga. Sembla que a l’Europa central, a la segona meitat del segle XIX, ja se senyalitzaven camins amb la finalitat de caminar i recrear-se en la contemplació, tant del paisatge com dels diversos monuments trobats al llarg del camí.La causa més directa d’aquest fet podem trobar-la en la despoblació de bona part de l’hàbitat rural i, amb això, la desaparició de pràctiques habituals que ajudaven a mantenir els boscos i els caminis en un bon estat de conservació. Activitats com arreplegar llenya, la producció de carbó vegetal, el pasturatge del bestiar i el trànsit diari de persones i animals, ajudaven a mantenir viva una xarxa centenària de camins.
NOMENCLATURA:
·GR:(gran ruta)sendera de Gran Recorregut (+ de 50 km). Senyalitzats en color blanc i vermell
·PR: sendera de Petit Recorregut (entre 10 i 50 Km). Senyalitzats en blanc i groc. Per a la denominació de les Senderes de Petit Recorregut, degut al fet que la numeració dels mateixos es repetia en cada província i donava lloc a confusions, es va afegir fa alguns anys a les inicials PR les sigles provincials, amb el que és més fàcil la seva identificació. (Exemple: PR-M18, Sendera Petita Recorregut de Madrid nº 18). A les senderes compartides per diverses províncies (per exemple, la Lloma del Noruec, La Dona Morta i uns altres quants senderes discorren part per Madrid i part per Segòvia) se li afegix les sigles de les dues províncies, per ordre alfabètic. (Exemple: PR-M/SG). En la denominació de les senderes ens podem trobar altres lletres tals com "C" que ens indica que es tracta d'una sendera circular (Exemple: C-1 de la Pedrosa)
* Altres particularitats de les senderes són: o Variant: traçat, que se separa de la sendera GR normal i que retorna després d'un cert recorregut o Desviació: camins senyalitzats que parteixen del GR per a arribar a un poble, una estació de tren o una desocupada d'autobús, una curiositat natural, un refugi, etc. No retorna al GR.
·Senderes Urbanes. Circumscrits a l'àmbit d'una ciutat. Senyalització groc i vermell.
· Senderes Locals (SL). La FEDME(Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada) està posant a punt un nou tipus de sendera: La Sendera Local. Es tracta de recorreguts no superiors a 10 quilòmetres de longitud. Propers a pobles o en valls molt característiques pel seu interès cultural o natural. En realitat vénen a ser les denominades Rutes Verdes, que de manera anárquica i incontrolada estan sorgint per onsevulla a instàncies de les administracions. Actualment es treballa en una trentena de senderes, la majoria en la Comunitat Navarresa. La senyalització que caracteritza a aquestes senderes, en la seva balización, seran unes marques amb colors blanc i verd i s'identifiquessin amb les sigles SL seguides de la lletra de la Província on aquesta la sendera i el seu nombre. (Exemple: Sendera de Navarra, SL- NA- 1).
·Altre tipus de senderes: són aquells en que la franja inferior és de color blau. Aquests tipus de senderes estàn destinats per a les practiques dels esports ecuestres o amb bicicleta de muntanya o tot terreny.
·Marca de continuitat:
GR:blac i roig
PR:blanc i groc
SL:blanc i verd
SR: roig i groc
