Rosa | ||
CULLELL |
Em
xucles la sang de les venes, temportes
tot el que tinc dins, voluntàriament
em condemnes, a
una vida de remolins. Ets
lhuracà que se memporta i
destrosses tot lhabitatge, em
pegues amb una ma morta i
amb lanell del nostre esclavatge. Dia
a dia pago fiança dels
blaus que decoren el cos. Cada
nit somnio amb recança lhora
esperada del repòs. Ballo
la dansa de la mort sense
gaudir de lespectacle, Una
ruleta russa, sort? Sortir-men
seria un miracle! Oh soledat que m'acompanyesenmig
la multitud. Tu
sí que no menganyes, la
teva gran virtut. Jo
estigma de la vida, camino
sense nord. Cercant
una sortida, volent
arribar a port. Soc
un vaixell a la deriva. Soc
un ocell sense horitzó. Soc
com una ànima esquiva. Ja
no sé ni qui soc jo! Oh
soledat que macompanyes i
fujo del teu costat. Tu
sí que mai no menganyes. Ets
la meva realitat. Porto
un vel a la cara. Sem
fa un nus en el coll. Sóc
com una herba rara: ni
ruda, ni fonoll. Tinc
la carn que es crema de les vivències daquest món. Tinc
lhort que es fema de la responsabilitat que es fon. Oh
soledat que macompanyes, que
no em deixes un sol moment. Tu
sí que mai no menganyes. La
meva ombra irreverent. Jugues
amb el silenci, tamagues
al davant i
fas que jo em tensi quan
testic palpant. Gràcies
per la companyia quan em sento abandonat. Gràcies per la constància Oh!
Senyora Soledat..
Mhe
adormit en els teus braços, mentre
la teva mirada troba
el somni de la meva, en
un horitzó obscur. Macarones
amb paraules i
jo et responc amb sospirs. Gemecs
del tot inconscients agraeixen
companyia. Una
lluna temorosa ens
contempla des de lluny. Sap
que la calma simposa quan
et prenc fort amb el puny. Una
força masserena, relaxa
mon esperit. Esdevinc
com una nena que
sha pres la llet del pit.
|