L'INTIMISME PICTÒRIC DE ROSA AGUILÓ

Rosa Aguiló és una pintora que, tot i la seva joventut, ha realitzat ja un bon nombre d'exposicions individuals i col.lectives. Llicenciada per la Facultat de Belles Arts de Barcelona, Rosa Aguiló va nèixer, viu i realitza les seves tasques creatives a Palafrugell.

Rosa Aguiló, a més, és professora de tèniques pictòriques a l'Escola d'Arts i Oficis Artístics d'Olot, ciutat on, des de Palafrugell, s'hi desplaça cada dia a fi de realitzar la seva activitat didàctica. Per a molts artistes l'art no està divorciat amb l'activitat educativa. A vegades la pràctica de l'ensenyament sorgeix com una necessitat material, però, a poc a poc, esdevé una necessitat personal. El tracte dia rera dia amb el deixeble permet un diàleg i un retrobament amb el quefer formatiu.

Hi ha artistes que, per raons personals, tenen el taller independent de l'habitatge on resideixen. Rosa Aguiló, com molts altres pintors, té l'estudi a la mateixa casa on viu. La seva casa és una mena de galeria d'art on hi trobem quadres de d'époques ben diferents.

Si visitar una exposició en una galeria d'art permet gaudir de l'obra parcial d'un artista, la visita al seu taller, en canvi, ofereix una visió molt més vasta de l'obra del creador i, alhora, sentir tot el món que l'envolta. És en aquest sentit que la visita al taller de Rosa Aguiló ens va permetre d'introduir-nos en la intimitat creativa d'una persona que viu l'art com una necessitat inherent a si mateixa.

Rosa Aguiló és una pintora que no cerca en l'art cap mena de trascendència, per a ella l'acte creatiu és una eina que li permet la reflexió personal amb les petites coses de la vida. Ella sent el plaer de dibuixar i pintar com una necessitat visceral: "pinto i dibuixo per què en tinc ganes" manifesta l'artista.

Tot visitant l'estudi vam poder veure com al cim de la taula i tenia el seu paisatge : quatre pètals, un parell de branquetes d'una herba indeterminada i tot un munt de fulles i llavors que motiven l'artista per a les seves petites coses. Es tracta d'un món sensitiu que ella tradueix per mitjà del llenguatge com una mena de paisatge.

Rosa Aguiló treballa en sèries. Una de les sèries és la dels penjats, nom que va donar títol a la seva exposició individual de la Galeria Pièce unique de Palafrugell l'any 1995. Les sèries estan formades per un conjunt d'obres infoses d'un mateix esperit i amb unes característiques semblants. En general, són obres creades en un temps i un espai concret. Una altra de les sèries tracta el món dels insectes i de les formigues en particular, sèrie que la pròpia artista titula col.leció. En aquesta sèrie la idea primera era parlar de la formiga i del laberint, del formiguer com espai ple a l'invers de la buidor del caos. Moltes vegades el simple espectador no pot entendre tots aquests aspectes si no es deixa emportar per l'alé que irradia la pròpia obra. És evident que poder parlar amb l'artista i sentir l'espai sensitiu i alhora veure l'espai físic en el que es produeix la seva obra permet infiltrar-se molt més fàcilment en la seva individualitat.

Rosa Aguiló utilitza tant el dibuix i el color com el text escrit. En un bloc vam poder veure immers tot el seu món creatiu: dibuixos i escrits de tota mena fets amb tinta negra que tradueixen la seva visió singular de la pròpia existència.

Rosa Aguiló, pintora molt personal i intimista, utilitza formes simples i colors clars i suaus. I si bé és cert que va passar per un periode de certa abstracció, la seva obra es mou, avui, entre un estil conceptual personal i un minimalisme plàstic.

Aquest article fou publicat a La Proa el mes de desembre del 1996