VIDAL

EL MEU DESERT

He escrit sobre el

cos nu del desert

les paraules que fan néixer les emocions

sense límits. Ploro

sobre els teus llavis

invisibles i com fruits

prohibits sento la manyaga

de la teva sorra vermella

i l'abraçada solitària

que neix amb l'anhel

de viure en llibertat!

He agafat les

mirades com

uns banys

dins els nostres

ulls per saborejar

el lligam invisible

del Sharqui que amanyaga

la meva cara curtida

de paisatges desèrtics

i dunes amb vida

de pell i desitjos.

Sharqui: vent del desert

Dedicat al desert del Sahàra -Douz-Tunisia- i a Mahtard i a Mohamed Ben Salem a les seves famílies i el poble de Glissia pel seu acolliment. Febrer 2004