a

• Acer: Aliatge de ferro i carboni. És un material magnètic, dur, tenaç, molt resistent i plàstic, encara que propens a la corrosió.
• Acer inoxidable: Acer aliat que conté, a més del ferro i el carboni, crom i níquel que el fan resistent a l'oxidació.
• Aliatge: Barreja d'un metall, anomenat metall base, amb altres metalls o elements químics per millorar les propietats dels metalls purs. Per exemple, l'acer és un aliatge de ferro amb carboni.
• Alicates: Eina que serveix per subjectar peces de petites dimensions o per doblegar i donar forma a certs materials, com ara el filferro, la làmina metàl·lica, etc.
• Avantatge mecànic: Mesura que relaciona la resistència que pot contrarestar una màquina simple amb la força que cal aplicar-hi.

c

• Cargol: Peça composta per un cilindre roscat anomenat tija i una extremitat que permet de fer-la giravoltar anomenada cabota. La rosca consisteix en un sortint o solc, anomenat filet, que s'enrotlla sobre la superfície cilíndrica.
• Cargol amb femella: Cargol en què la cabota es fa giravoltar perquè entri dins la femella.
• Cargol d'anella o baga: Cargol amb la cabota en forma d'anella circular.
• Cargolament: Tècnica emprada per fer les unions cargolades. Consisteix a endinsar el cargol en un forat prement-lo i fent-lo girar alhora, amb l'ajuda de les eines adients, de manera que el cargol penetri en el material o bé avanci sobre la femella
• Cargol de banc: Eina que permet subjectar materials i peces per treballar-les.
• Ciència: Conjunt de coneixements que el ser humà ha adquirit gràcies a l'estudi i observació dels fenòmens.
• Clau: Peça de metall, de gruix i llargària variables, punxeguda en un extrem i amb una cabota a l'altre, i que feta entrar a cops de martell, serveix per unir dues peces.
• Coure: Metall de color vermellós, molt bon conductor de l'electricitat i de la calor, resistent a la corrosió, i molt dúctil i mal·leable. És més dens, més tou i menys resistent als esforços mecànics que els metalls fèrrics.

d

• Dinamo: Generador de corrent continu que transforma l'energia mecànica en elèctrica.
• Duresa: És la propietat que indica l'oposició que ofereix un material a ser ratllat.
  

e

• Eix d'un mecanisme: És un suport fix cilíndric sobre el qual gira una roda, una politja, etc.
• Engranatge: Sistema constituït per rodes dentades, de manera que les dents d'una s'insereixen dins de l'altra. S'utilitzen en casos que es necessita una transmissió exacta, per transmetre esforços elevats o bé per transmetre esforços elevats i variar la velocitat de sortida
• Estructura: Conjunt d'elements units entre ells, la funció bàsica dels quals és suportar forces.
• Eina: Objecte o instrument manual que serveix per realitzar alguna operació específica sobre els materials. Hi ha eines manuals, que s'utilitzen amb la força del nostre cos, com ara el martell, i màquines eina, que s'utilitzen amb l'ajuda de motors, com ara la serra elèctrica.

f

• Força: Acció capaç de produir o modificar l'estat de repòs o de moviment d'un cos o de produir-li deformacions. La unitat de força, en el sistema internacional de mesura, és el newton (N).
• Fre: Sistema que s'encarrega de detenir el vehicle tot convertint la seva energia cinètica en calor.

l

• Llautó: Metall de color groc lluent, semblant a l'or, que s'obté de l'aliatge entre el coure i el zinc. És menys conductor que el coure però més resistent i dur.
• Llei de la palanca: La força pel seu braç és igual a la resistència pel seu.
• Llima: Eina que té tota la superfície coberta de petites dents o estries i que, mitjançant la fricció, arrenca petites partícules dels materials.

m

• Màquina: Conjunt de dispositius capaços de transformar l'energia en treball útil.
• Material: És el resultat de la transformació de primeres matèries en productes útils per a alguna funció: construcció d'objectes, fabricació de màquines i aparells, edificació...
• Metal·lúrgia: Activitat industrial per la qual s'obtenen els metalls a partir dels minerals.
• Metall: Material d'origen mineral, que pot trobar-se en estat pur a la natura o combinat amb d'altres substàncies de les quals s'ha de separar.
• Motor elèctric: Receptor que transforma l'energia elèctrica en moviment, és a dir, en energia mecànica.
• Motor tèrmic: Màquina motriu que utilitza l'energia tèrmica de materials combustibles com ara el carbó, la fusta, el gas, la gasolina, etc. i la transformen en energia mecànica capaç de realitzar treball.

o

• Operació: Acció que, amb l'ajuda de les eines, realitzem sobre els materials per modificar-los, a fi d'obtenir peces útils per elaborar o muntar objectes i aparells tecnològics. Per exemple, tallar, foradar, unir materials, etc.

p

• Pla inclinat: Superfície plana amb un extrem elevat a una certa alçada i que serveix per pujar i baixar càrregues quan no és possible fer-ho verticalment.
• Plàstic: Material que no es troba a la natura i que s'elabora a partir de diferents processos i de diferents substàncies. Estan formats per molècules gegants o polímers. Es caracteritzen perquè la majoria, quan s'escalfen, adquireixen plasticitat, són lleugers, flexibles, bons aïllants de l'electricitat i de la calor i no són biodegradables. Poden ser artificials i sintètics.
• Plasticitat: És la propietat que tenen els materials de deformar-se permanentment, sense arribar a trencar-se.
• Potència: Capacitat que té un receptor elèctric de realitzar la seva funció més intensament i/o amb més rapidesa. Es mesura en watts (W).
• Potència: Rapidesa amb què es duu a terme el treball. Es mesura en watts (W).

r

• Resistència (R): És la dificultat que oposa un material conductor al pas del corrent elèctric.

t

• Tècnica: Denominem tècnica al conjunt de procediments, estratègies, perícies i habilitats basades en la ciència i que són utilitzades per el ser humà per realitzar un treball de forma eficaç.
• Tecnologia: És el conjunt de coneixements científics desenvolupats de forma pràctica per la tècnica. S'ocupa dels processos constructius, dels objectes, del seu funcionament, dels materials i eines empleats, etc, Amb l'objectiu de satisferalguna necessitat humana i en ocasions controlar la natura.

u

• Unions desmontables: Són aquelles que permiten la unió y desunió de les diferents peces, sense que es trenquin les peces.
• Unions fixes: Són totes aquelles en les que, una vegada units els materials, momés és possible produir la seva separació a través de la rotura de les peces o de l'element utilitzat per efectuar la seva unió.
  

v

• Voltatge: És el valor de la força electromotriu o diferència de potencial expressat en volts. El voltatge o tensió es mesuren sempre entre dos punts d'un circuit.

b

• Biela: Peça rígida, generalment metàl·lica i d'una gran resistència, que en molts mecanismes i dispositius transmet el moviment d'un òrgan a un altre. Pel fet de transmetre el moviment, cal que les bieles siguin alhora lleugeres i resistents; per això són d'acers especials o de dur alumini. Consta d'una part central llarga i estreta en forma de tija, anomenada canya, que uneix els dos extrems, més amples, articulats, anomenats cap i peu.

c

• Cable del canvi: Tipus de cable, compost de dos o més parells trenats de cables elementals revestits de plàstic, i protegit per una coberta també de plàstic, d'ús corrent en xarxes d'àrea local i terminals telefònics digitals. Cada parell trenat té un nombre diferent d'entrellaçaments per polzada per a reduir la difonia originada per la mateixa juxtaposició dels cables elementals.
• Cadena: Successió de baules de formes molt diverses, d'una gran resistència, enllaçades entre elles, l'una a continuació de l'altra, que és emprada per a aguantar, arrossegar o aixecar càrregues, o per a transmetre moviment. Ultra les cadenes ordinàries, hi ha les articulades, i entre aquestes cal distingir les de rodets, les senzilles, les dentades i les Galle, les quals només es poden moure en un pla i generalment són emprades per a la transmissió de moviment.

f

• Far: Dispositiu emprat en els vehicles automòbils per a il·luminar el camí i poder circular de nit o quan no hi ha prou llum natural. Fonamentalment consta d'una bombeta, amb dos filaments (l'un per a la llum d'encreuament i l'altre per a la intensiva o de carretera) que actua com a font lluminosa, i un sistema òptic, constituït pel reflector, generalment parabòlic, i el vidre.
• Forquilla: Peça o conjunt de peces d'una bicicleta o d'una motocicleta que uneixen les rodes davanteres al quadre.
• Fre: Aturador, moderador de les accions, de la passió, etc.

l

• Llantes: Cèrcol metàl·lic unit al botó de la roda, mitjançant raigs o una ànima del mateix material, que serveix de suport al pneumàtic. Una llanta ha de permetre i afavorir una bona ventilació dels frens, ja siguin de tambor o de disc. Les tensions a què es veuen sotmeses, rotacionals o laterals, fan que la llanta hagi d'ésser de construcció molt sòlida.

p

• Parafang: Cadascuna de les peces que cobreixen parcialment les rodes d'una bicicleta, d'una moto, d'un vehicle automòbil, etc, per evitar els esquitxos quan el terra és moll.
• Pedals: Peça, o part de peça, especialment concebuda per a ésser accionada amb el peu. Permet de governar una màquina, d'accionar un dispositiu o un mecanisme, o d'imprimir un moviment circular o alternatiu.
• Plat: És la corona dentada que és moguda pels pedals d'una bicicleta
• Pneumàtics: Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com automòbils, camions etc. És constituït generalment per un tub tòric o toroïdal de cautxú, cambra, proveït d'una vàlvula que permet d'inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa, base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció.
• Pilot: Llum que en encendre's o apagar-se, segons els casos, assenyala el bon o mal funcionament d'un dispositiu, aparell o sistema.
• Pinyó: Roda dentada petita, especialment la d'un sistema de transmissió de moviment que engrana amb una cadena, com ara el pinyó d'una bicicleta o la més petita de les dues rodes dentades d'un engranatge.

q

• Quadre: Bastidor metàl·lic, tubular, generalment trapezial, que serveix de lligam i suport als altres elements d'una bicicleta.

r

• Radis: Raigs de les rodes.
• Rodet de blocatge: Peça cilíndrica, cònica o, en general, de revolució, per exemple en forma de bóta, d'una gran duresa i una gran resistència al desgast, emprada com a element de rodolament en els coixinets anomenats, precisament, de rodets.

t

• Tija: Barreta que és articulada amb un èmbol i li transmet o en rep el moviment, la de l'element obturador d'una vàlvula.

v

• Vàlvules: Dispositiu que serveix per a regular el flux d'un líquid, d'un gas, d'un corrent d'electrons, etc, o que els permet de circular en un determinat sentit d'una conducció, impedint-los de fer-ho en el sentit contrari.