La física de la bicicleta | |||||||||||||||||||||||||
En aquesta pàgina web aprofitarem l'excusa de la bicicleta per introduir-nos a la física clàssica en els camps següents:
La mecànica és la part de física més tradicional i se centra en l'estudi del moviment de les partícules o dels objectes, a través de dues grans vessants: la cinemàtica i la dinàmica. La primera es limita a estudiar el moviment de qualsevol cos o partícula, prescindint de les causes que originen el seu moviment. Per tal que això sigui possible, utilitza uns sistemes de coordenades que permeten situar els cossos en un lloc i temps concret, per facilitar així l'estudi del moviment que descriu: moviment rectilini uniforme o accelerat. Tot el contrari succeeix amb la dinàmica. Gràcies a aquesta, la física passa a ser una ciència que no es limita simplement a descriure el moviment dels objectes, sinó que estudia la implicació de les forces en els canvis de moviment.
Per conèixer les forces que suporten les rodes, cal desglossar el pes de la bicicleta sobre cadascuna de les rodes, de tal manera que la suma d'aquestes dues serà igual al pes (P) de la bicicleta. El pes que actua sobre la bicicleta equival a la força que exerceix la gravetat terrestre sobre seu. Aleshores, per tenir la bicicleta en equilibri, necessitem una segona força d'igual mòdul i direcció que el pes, però en sentit contrari per a fi d'anul·lar-la.
Es pot aconseguir incrementar l'equilibri de la bicicleta en repòs fent que el pes sigui més gran, que actuï més a prop de la base de suport o fent més gran la superfície de contacte amb el terra. Aleshores, com que no ens interessa fer la bicicleta més pesada, ni el quadre més baix, si volem que la bicicleta estigui en equilibri serà necessari augmentar la base suport o sustentació. Aquest augment de superfície es pot aconseguir recozant-se sobre un tercer punt, així l'àrea de sustentació seria un triangle. La física no es limita simplement a descriure el moviment dels objectes o dels sistemes, ni a les transformacions energètiques que aquests experimenten en els fenomens físics.
Lleis de la dinàmica:
Isaac Newton Científic anglès (1642-1727), Estudià matemàtiques i física a la Universitat de Cambridge, on posteriorment fou nomenat "fellow" i exercí de professor de matemàtiques, succeïnt el seu mestre Isaac Barrow. Fou membre de la jove generació de la Royal Academy de Londres, que presidí fins a la, sevamort.
|