El maquinari d'emmagatzematge serveix per a emmagatzemar permanentment informació i programes que l'ordinador degui recuperar en algun moment. Els dos tipus principals de dispositius d'emmagatzematge són les unitats de disc i la memòria. Existeixen diversos tipus de discs: durs, flexibles, magneto-òptics i compactes.
Les unitats de disc dur emmagatzemen informació en partícules magnètiques integrades en un disc. Les unitats de disc dur, que solen ser una part permanent de la computadora, poden emmagatzemar grans quantitats d'informació i recuperar-la molt ràpidament. Les unitats de disc flexible també emmagatzemen informació en partícules magnètiques integrades en discs intercanviables, que de fet poden ser flexibles o rígids.
Els
discs flexibles emmagatzemen menys informació que un disc
dur, i la recuperació de la mateixa és moltíssim
més lenta.Els discs flexibles
també poden emprar-se com dispositius d'entrada si contenen informació
que l'usuari informàtic desitja utilitzar i processar. També poden
utilitzar-se com dispositius de sortida si l'usuari vol emmagatzemar en ells
els resultats de la seva computadora.
El disc és en informàtica una peça rodona i plana de plàstic
flexible (disquet) o de
metall rígid (disc dur)
revestida amb un material magnètic que pot ser influït elèctricament
per a contenir informació gravada en forma digital (binària).
En el cas d'un disquet, el cap de lectura i escriptura frega la superfície
del disc, mentre que en un disc dur els caps mai arriben a tocar la superfície.
Les unitats de disc magneto-òptics emmagatzemen la informació en discs intercanviables sensibles a la llum làser i als camps magnètics. Poden emmagatzemar tanta informació com un disc dur, però la velocitat de recuperació de la mateixa és alguna cosa menor.
Les
unitats de disc compacte, o CDROM,
emmagatzemen informació en les cavitats gravades en la superfície
d'un disc de material reflectant. La informació emmagatzemada en un CDROM
no pot esborrar-se ni substituir-se per altra informació. Els CDROM
poden emmagatzemar aproximadament la mateixa informació que un disc
dur, però la velocitat de recuperació d'informació
és menor.
El disc compacte o CD és
un sistema d'emmagatzematge d'informació en el qual la superfície
del disc està recoberta d'un material que reflecteix la llum. L'enregistrament
de les dades es realitza creant forats microscòpics que dispersen la
llum (pits) alternant-los amb zones que sí la reflecteixen (lands). S'utilitza
un raig làser i un fotodíode per a llegir aquesta informació.
La seva capacitat d'emmagatzematge és d'uns 600 Mb d'informació
(equivalent a uns 70 minuts de so gravat).
Els principals estàndards utilitzats per a emmagatzemar la informació en aquest tipus de discs són el CD-ROM, CD-R o WORM, CD-DA
La memòria està formada per xips que emmagatzemen informació que la CPU necessita recuperar ràpidament. La memòria d'accés aleatori (RAM, sigles en anglès) s'empra per a emmagatzemar la informació i instruccions que fan funcionar els programes de la computadora. Generalment, els programes es transfereixen des d'una unitat de disc a la RAM. La RAM també es coneix com memòria volàtil, perquè la informació continguda en els xips de memòria es perd quan es desconnecta l'ordinador. La memòria de lectura exclusiva (ROM, sigles en anglès) conté informació i programari crucials que deuen estar permanentment disponibles per al funcionament de la computadora, per exemple el sistema operatiu, que dirigeix les accions de la màquina des de l'arrencada fins la desconnexió. La ROM es denomina memòria no volàtil perquè els xips de memòria ROM no perden la seva informació quan es desconnecta l'ordinador.
