Maquinari d'entrada
El maquinari d'entrada consta de dispositius externs —això és, components situats fora de la CPU de la computadora— que proporcionen informació i instruccions. Un llapis òptic és un punter amb un extrem fotosensible que s'empra per a dibuixar directament sobre la pantalla, o per a seleccionar informació en la pantalla prement un botó en el llapis òptic pressionant el llapis contra la superfície de la pantalla. El llapis conté sensors òptics que identifiquen la part de la pantalla per la qual s'està passant.
El Llapis òptic és un dispositiu assenyalador en el qual l'usuari sosté sobre la pantalla un llapis que està connectat a l'ordinador o computadora i que permet seleccionar elements o opcions en la pantalla (l'equivalent a un clic del ratolí ), bé pressionant un botó en un lateral del llapis òptic o pressionant aquest contra la superfície de la pantalla. El llapis conté sensors lluminosos i envia un senyal a la computadora cada vegada que registra una llum, com per exemple al tocar la pantalla quan els píxels no negres que es troben sota la punta del llapis són refrescats pel feix d'electrons de la pantalla. La pantalla de la computadora no s'il·lumina en la seva totalitat al mateix temps, sinó que el feix d'electrons que il·lumina els píxels els recorre línia per línia, totes en un espai de 1/50 de segon. Detectant el moment que el feix d'electrons pansa sota la punta del llapis òptic, l'ordinador pot determinar la posició del llapis en la pantalla. El llapis òptic no requereix una pantalla ni un recobriment especials com pot ser el cas d'una pantalla tàctil, però té el desavantatge que sostenir el llapis contra la pantalla durant períodes llargs de temps pot cansar a l'usuari.
Un mouse, o ratolí, és un dispositiu apuntador dissenyat per a ser agarrat amb una mà. Compte en la seva part inferior amb un dispositiu detector (generalment una bola) que permet a l'usuari controlar el moviment d'un cursor en la pantalla lliscant el mouse per una superfície plana. Per a seleccionar objectes o elegir instruccions en la pantalla, l'usuari prem un botó del mouse. Una maneta de jocs (joystick) és un dispositiu format per una palanca que es mou en diverses adreces i dirigeix un cursor o altre objecte gràfic per la pantalla de la computadora. Un teclat és un dispositiu semblat a una màquina d'escriure, que permet a l'usuari introduir textos i instruccions. Alguns teclats tenen tecles de funció especials o dispositius apuntadors integrats, com trackballs(boles per a moure el cursor) o zones sensibles al tacte que permeten que els moviments dels dits de l'usuari dirigeixin un cursor en la pantalla.
Un digitalitzador òptic empra dispositius fotosensibles per a convertir imatges (per exemple, una fotografia o un text) en senyals electrònics que puguin ser manipulades per la màquina. Per exemple, és possible digitalitzar una fotografia, introduir-la en una computadora i integrar-la en un document de text creat en aquesta computadora. Els dos digitalitzadors més comuns són el digitalitzador de camp pla (similar a una fotocopiadora d'oficina) i el digitalitzador manual, que es passa manualment sobre la imatge que es vol processar. Un micròfon és un dispositiu per a convertir sons en senyals que puguin ser emmagatzemades, manipulades i reproduïdes per l'ordinador. Un mòdul de reconeixement de veu és un dispositiu que converteix paraules parlades en informació que l'ordinador pot reconèixer i processar.
Un mòdem és un dispositiu que connecta una computadora amb una línia telefònica i permet intercanviar informació amb altre ordinador a través d'aquesta línia. Tots els ordinadors que envien o reben informació deuen estar connectats a un mòdem. El mòdem de l'aparell emissor converteix la informació enviada en un senyal analògic que es transmet per les línies telefòniques fins el mòdem receptor, que al seu torn converteix aquest senyal en informació electrònica per a l'ordinador receptor.
El Mòdem
és un equip utilitzat per a la comunicació de computadores a traves
de línies analògiques de transmissió de dades. El mòdem
converteix els senyals digitals de l'emissor en altres analògiques susceptibles
de ser enviades per telèfon. Quan el senyal arriba a la seva destinació,
altre mòdem s'encarrega de reconstruir el senyal digital primitiva, del
procés de la qual s'encarrega la computadora receptora. En el cas que
ambdós mòdems puguin estar transmetent dades simultàniament,
es diu que operen en manera full-duplex;
si només pot transmetre un d'ells, la manera d'operació es denomina
half-duplex.
Per a convertir un senyal digital en altra analògica, el mòdem
genera una ona portadora i la modula d'acord amb el senyal digital. El tipus
de modulació depèn de l'aplicació i de la velocitat de
transmissió del mòdem. Els mòdems
d'alta velocitat, per exemple, utilitzen una combinació de modulació
en amplitud i de modulació en fase, en la qual la fase de la portadora
es varia per a codificar la informació digital. El procés de recepció
del senyal analògic i la seva reconversió en digital es denomina
demodulació. La paraula mòdem és una contracció
de les dues funcions bàsiques: modulació i demodulació.
Els primers mòdems
eren molt aparatosos i només podien transmetre dades a uns 100 bits per
segon. Els més utilitzats en l'actualitat en els ordinadors personals
transmeten la informació a més de 33 kilobits per segon. Poden
incloure funcions de fax i de contestador automàtic de veu.
El Mòdem també és un perifèric de sortida.
